diumenge, 26 de desembre de 2010

Èxit de la concentració en defensa del català a l'ensenyament


Unes 300 persones es van reunir el passat divendres 23, a la plaça Major de Vic, per protestar contra l'ènessima agressió cap a la nostra llengua i deixar ben clar que no acatarem una sentència que tira per terra la bona feina feta a les nostres escoles durant anys, en matèria lingüística. El català és la llengua vehicular i de cohesió social del nostre país, i res ni ningú ens farà creure el contrari.

Comunicat de Maulets.

El Tribunal Suprem espanyol ha dicata una sentència contra l'immerssió lingüística a les escoles, un model escolar que pretén fer del català la llengua parlada pels infants que s’escolaritzen al nostre país i l’eina d’integració de les nouvingudes.

I és que consolidar el català com a idioma comú des de ben petits és la millor manera d’evitar la segregació per raons d’origen, i aquí radica la importància de la immersió lingüística, un dels pilars que sustenta el català no només a les escoles sinó també a la nostra societat. Fins ara, el model català d’immersió lingüística ha estat un exemple a seguir, enfront altres models com els implantats al País Valencià, el País Basc o Andorra, que minoritzaven i relegaven a un segon pla la llengua originària de la població.

Aquestes concentracions són tan sols un primer pas en el nostre camí irrenunciable cap a la independència i el socialisme dels Països Catalans, que passa indefectiblement per organitzar-nos com a poble contra tot tipus d’agressions que ens vinguin d’Espanya i França.

FOTO: Adrià Costa

dimarts, 16 de novembre de 2010

Comunicat de suport a la lluita del poble de la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica) [el Sàhara Occidental

Maulets, el jovent independentista i revolucionari, volem donar suport total a la lluita que exerceix el poble del Sàhara Occidental per la seva llibertat des de que va ser entregat vilment a les mans dels governs del Marroc i Mauritània. Davant d'això des de Maulets volem fer una sèrie de consideracions:
- Que el govern espanyol del PSOE i el govern francès de Sarkozy fan els ulls grossos a la violència viscuda els campaments saharauis, on la policia ha desallotjat violentament els acampats i ha practicat la tortura casa per casa a aquells que es mostren partidaris de la causa de l'autodeterminació i la independència del Sàhara Occidental. Els interessos econòmics al Marroc i al Sàhara de moltes empreses espanyoles i franceses pesen mes que la poca moralitat que els queda als governants dels estats francès i espanyol
- Que una victòria del poble saharaui en la seva lluita és necessària per a la plena autodeterminació i sobirania sobre els seus recursos naturals i és l'única via per la qual el poble treballador saharaui podrà emancipar-se i lluitar sense aturador cap el socialisme i la propietat col·lectiva dels seus recursos naturals.
- Que no cal oblidar que el poble treballador del Marroc no és l'enemic, sinó la casta governant alauita que domina tots els afers de l'estat del Marroc. Animem el poble treballador del Marroc a actuar per afavorir la llibertat del poble germà del Sàhara i també del poble amazigh, animem també a la gent del Marroc a organitzar-se i lluitar amb organitzacions com Via Democràtica que respecten els drets i llibertats dels pobles i les persones.

Països Catalans, 11 de novembre de 2010Maulets, el jovent independentista revolucionari

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Adhesions a la campanya per impedir el tancament del CSA la Torratxa

Adhereix-te a la campanya per donar suport a LA TORRATXA:

Clicka aquí:
Adhesions a la campanya per impedir el tancament del CSA la Torratxa


... I ARA VOLEN TANCAR LA TORRATXA

Ja fa temps que les entitats de Vic sembla que fem nosa a l’Ajuntament. Per una banda parlen de participació ciutadana i de fomentar l’associacionisme, però per una altra banda ens estan tancant espais per la participació, condicions per desenvolupar les activitats i llocs per autogestionar-nos econòmicament.


En els últims mesos hem vist com, per posar alguns exemples, després de molts anys s’han fet fora les entitats de la zona de bars de MMVV. L’excusa donada pel socialista Josep Burgaya era que “les entitats suposen una competència deslleial pels bars ja que no paguen impostos”. També s’han eliminat actes de festa major organitzats per entitats com Les Nits del Lloro, s’ha reduït considerablement el suport econòmic i material per la Festa Major Jove, o no es promou una comissió de festes amb les entitats. Les associacions de veïns també estan descontentes amb la rebaixa de les subvencions per organitzar les festes del barri, ja que els diners només serveixen per pagar al mateix Ajuntament un punt de llum i el muntatge d’un entarimat.

Aquesta política que fomenta la participació ara ens ha tocat al CSA La Torratxa. I és que ens ha arribat una notificació de l’Ajuntament en què en el termini de dos mesos es procedirà a tancar l’espai. L’excusa és que no tenim una llicència d’activitats, la qual la proporciona el mateix Ajuntament. Els requisits necessaris per a la llicència són impossibles de complir per a una entitat sense ànim de lucre, i l’Ajuntament ho sap. De fet, mai s’havia demanat la llicència als qui abans havien ocupat l’edifici. Per què se’ns demana ara a nosaltres? Tots els locals municipals compleixen amb els requisits de la llicència, o això és una decisió política?

La Torratxa omple un buit que les institucions mai han sigut capaces de donar ni als joves, ni a les entitats. La Torratxa ha servit a desenes d’associacions i a més de 600 socis per desenvolupar-hi centenars d’activitats; exposicions, xerrades, cicles de cinema, classes gratuïtes d’anglès, italià o català, així com també d’història de Catalunya o de Photoshop i jornades de formació diversa. A La Torratxa hi ha nascut una cooperativa de consum ecològic, s’hi ha fet concerts amb grups de la comarca, ha sigut l’embrió de la Festa Major Jove, ha servit com a local d’assaig de grups amateurs de teatre, hi ha un servei de internet, una biblioteca i un rocòdrom. I a canvi de tot això, l’únic que rebem del govern de la ciutat és una trista notificació a la bústia per tancar-nos el local. Que no teniu vergonya? Per què ara de sobte decidiu que ens voleu fer fora? Perquè no heu vingut a parlar amb nosaltres? Per què sabent que el local en qüestió (antic local dels sagals d’Osona) no complia amb la llicència d’activitats des de sempre, ara ens doneu sols dos mesos de marge per presentar-la? Per què no es demana la llicència d’activitats a tots els locals de la ciutat on es fan actes públics? Per què ara que es comencen a olorar les eleccions municipals? És una qüestió de queixes veïnals per el soroll d’algun concert acústic fet a la Torratxa aquest estiu, els quals sempre van complir un estricte horari de tancament puntual (mai més tard de mitjanit)? O potser eren perquè durant la festa major de la ciutat s’havia organitzat un vall de festa major? Senyors de l’ajuntament, que potser us fem nosa? voleu una ciutadania activa? O us facilitaria més la feina una ciutadania passiva?

Per una Plana Viva! omple el Temple Romà de Vic

La xerrada organitzada Per una Plana Viva! el passat divendres 1 d'octubre a càrrec de l'Arcadi Oliveres va fer que el Temple Romà de Vic es quedés petit. Unes dues-centes persones es van congregar per assisitir a aquest acte divulgatiu convocat sota el títol "Creixement econòmic o benestar humà?" i que s'engloba dins de la campanya que s'està duent per qüestionar el model de creixement econòmic i de gestió territorial que s'està duent a terme a Catalunya i en concret a la Plana de Vic. El discurs de l'Arcadi va servir per ubicar el cas d'Osona en un context més global guiat pels principis de concentració de riquesa a curt plaç en mans de poques mans.

Per una Plana Viva! va nèixer per l'impuls de diverses entitats osonenques per tal de d'oposar-se al projecte de Macropolígon promogut pels ajuntaments de Vic i Folgueroles i que pretenia urbanitzar una superfície de més de 1 milió de metres quadrats per a usos industrials.

Per una Plana Viva! vol seguir participant activament per fer una Plana de Vic millor.

Entitats adherides:

Ass. Agroturisme d'Osona
Casal Boira Baixa
Casal Manel Viusà
CSA La Torratxa
Ecoxarxa d'Osona
Grup Defensa del Patrimoni
Grup de Defensa del Ter
Grup de Naturalistes d'Osona
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)
Maulets (Osona)
Plataforma Animalista de Manlleu
Unió de Pagesos
Veterinaris Sense Fronteres - Osona
Xarxa pel Decreixement a Osona


+ info i adhesions:

http://perunaplanaviva.blogspot.com
perunaplanaviva@gmail.com

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Jornades antifeixistes a Manlleu


Jornada Antifeixista a Manlleu
18.30h Xerrada al Casal Boira Baixa de Manlleu
20.00h Manifestació Antifeixista a la Plaça Dalt Vila de Manlleu
21.30h Concert al Pavelló Municipal de Manlleu amb els grups: Insershow, The Demencials, En Pura Berraca, Banda Armada, Ostia Puta, Brot. (Preu 5€)

Organitza: Antifeixistes d'Osona
Col·labora: Casal Popular Boira Baixa de Manlleu, Maulets Osona, Casal Independentista Manel Viusà de Vic

dijous, 23 de setembre de 2010

Per una vaga general combativa! Tombem les retallades!


El 29 de setembre, els Països Catalans viuran una jornada de vaga general que es presenta amb un grau elevat de combativitat, degut a les retallades del govern de la socialdemocràcia traïdora del PSOE i amb l'ajut de la resta de forces polítiques de la burgesia conservadora, tot això reflectit en el decret de mesures de reducció del dèficit, en la nova reforma laboral i, possiblement, en la retallada en l'àmbit de les pensions que ja s'està cuinant al foguer de la classe dominant. Maulets creiem que l'assistència ha de ser massiva i en un grau elevat de combativitat, en una nova mostra d'aliança de treballadores, moviments socials i estudiants.

Creiem que cal anar a la vaga per:
  • La nova reforma laboral constitueix la retallada de drets més gran des de la transició al postfranquisme augmentant la temporalitat, la presència de les ETT en sectors vetats fins ara i facilitant l'acomiadament i abaratint-lo.
  • La reducció del dèficit públic s'ha aplicat en tot el seu pes damunt les classes populars, ofegant-les encara més del que ja ho estaven, i deixant impune la classe empresarial, que és qui ens ha dut a l'actual crisi per culpa del procés d'acumulació de capitals sense control.
  • La pertinença a una UE d'Estats capitalistes, que pretenen crear un grup de poder supraestatal, ha dut a terme a acceptar les demandes neoliberals que el FMI, el BCE i el Consell d'Europa han exigit als Estats per tal d'augmentar encara més les diferències entre treballadors (cada dia més precaritzats) i empresaris i propietaris (cada dia més rics).
  • L'última demanda de la burgesia europea ha estat la d'augmentar l'edat de jubilació i el còmput de càlcul d'aquesta, fet que encara empitjorarà les expectatives de vida de les treballadores jubilades.
  • La claudicació constant de CCOO i UGT a portar a terme una lluita de classes contra la burgesia degut a l'esperit pactista i oportunista de les seues burocràcies ha impossibilitat una lluita col·lectiva durant el temps que s'han aplicat les diferents mesures. La seua funció ha estat sempre la de tranquil·litzar la classe dominant atacant a aquells qui lluiten per millorar la correlació de forces per a les treballadores, el pacte social és el darrer eufemisme dels sindicats grocs per vendre la pell dels treballadors a un empresariat cada cop més cínic.
  • Davant d'això no podem oblidar el paper de gestor del neoliberalisme que ha dut la socialdemocràcia actual, escorant-se encara més a la dreta respecte a la socialdemocràcia del segle XX, que ja va aturar els processos revolucionaris duts a països com Alemanya o Anglaterra. Amb una dreta cada cop amb un discurs més ultradretà i una “esquerra” amb un discurs més ambigu i una pràctica cada cop més liberal, només queda una opció: sortir al carrer i, com van fer els nostres avis i àvies, acceptar que ningú farà la feina per nosaltres: ni polítics ni “sindicalistes” professionals.
La lluita és al carrer, el 29-S el jovent hi serem!
Qui creus que ha de pagar aquesta crisi?

dijous, 15 de juliol de 2010

REBROT 2010


Debatem i plantegem alternatives al sistema capitalista!

Divendres 16

9h. Matines
10h. Torneig de futbol / Excursió pel terme de Berga

13h. Xerrada: Resistències al capitalisme a Andalusia i el Marroc.

Amb la participació de membres de Jaleo!!! i Via Democràtica.

14h. Dinar popular

15h.
Actuació de Mi#.


16h. Taller de Fona i Taller de Bricolatge sexual
18h. Lectura de textos del II Certamen Jove de Literatura Social i actuació d'Ara és demà!

20h. Xerrada: La lluita antinuclear als Països Catalans.

22h. Concert de nit (2n classificat Esclat, Ebri Knight, Grapat i PD Barni). Entrada lliure

Dissabte 17

9h. Matines
10h. Olimpíades

13h. Xerrada-debat: Alternatives al món rural.

14h. Dinar popular.

15h. Actuació d'Oriol Foll i la Banda de l'All
16h. Taller de Cooperativisme i Taller de Massatges.
17h. Jocs infantils amb Koloraines i berenar

18h. Xerrada-debat: L'esquerra al segle XXI.

Amb la participació de Raimundo Viejo, Panos Raptis i Yodenis Guirola.

20h. Cercavila reivindicatiu
21h. Acte polític central

22h. Concert de nit (1r classificat Esclat, Rapsodes, Orxata Sound System, El Belda i el conjunt Badabadoc, PD Faràndula So Insistent). Entrada lliure


Diumenge 18

9h. Matines

10h. Autobusos gratuïts al Pi de les Tres Branques

12h. Acte polític al Pi Jove

El Rebrot hi haurà zona d'acampada i tots els tallers i activitats són gratuïts.

Per a més informació entreu al web www.rebrot.cat

Esperem la vostra assistència!!

Salut i Lluita

dimarts, 29 de juny de 2010

Avui, com ahir: cap estatut ens farà lliures!


Avui 28 de juny el Tribunal Constitucional espanyol ha dictat sentència sobre l'estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya i ha refermat les posicions que sempre hem defensat clarament des de l'esquerra independentista: cap Estatut ens farà lliures. Ho vam dir quan es va plantejar inicar el procés de “reforma” dels estatuts d'Autonomia, ho vam repetir quan la classe política catalana va optar per refrendar “l'Estatutet”, quan Zapatero i CIU van acabar de retallar-lo i ho tornem a dir ara que només en resta un patètic i ridícul text que no avança en res en l'autogovern de Catalunya.

El redactat en sí ens obliga a fer algunes reflexions:

- La sentència ataca aquells articles que parlen sobre el terme de nació i sobre la normalització lingüística demostrant que en els Països Catalans ocupats per Espanya el nostre reconeixement com a nació no hi té cabuda enlloc, ens manté esquarterats en diverses autonomies i ataca allò que els Països Catalans compartim des de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar i que ens fa forts com a poble i ens dona legimitat per defensar la nostra unió: la llengua catalana. A banda, es retallen aspectes importants pel què fa referència al poc autogovern de Catalunya, és a dir, retallant competències en justícia i al Síndic de Greuges.

- La reiteració en el text sortint fent referència a la “indisoluble unitat d'Espanya” només pot ser interpretada a manera d'insult o grotesca burla davant del poble català. Amb la presència de frases com aquesta sols podem aspirar a la desaparició dels estatuts per avançar cap a la construcció d'un país lliure sense “sagrades unitats de destí”.

- Aquesta sentència del TC obliga a la posició a les diferents posicions polítiques representades als Països Catalans i que demostraran clarament si estan per la ruptura amb l'Estat espanyol o pel pacte amb aquest. Alguns partits autonomistes, federals o d'obediència espanyola parlen d'una “resposta moderada” o de “refrendar aquest nou Estatut” retallat, insultant la dignitat del nostre país, quan és evident que el què demana a crits aquesta sentència és una resposta ferma i contundent contra tanta enganyifa. Per desgràcia l'Esquerra Independentista seguim sent l'únic moviment polític que defensa clarament la ruptura amb l'Estat espanyol i la plena lluita per la independència, afirmant altra vegada que els Estatuts només serveixen per mantenir les nostres cadenes i intentar allargar l'agonia de pertànyer en un Estat que per res és democràtic.

Per tant, totes aquelles persones i col·lectius de la societat civil que creuen que els estatuts són una via morta els animem a organitzar-se i lluitar per tal de poder fer realitat el nostre somni: la revolta que ens durà a la llibertat d'uns Països Catalans units i socialistes, somni que acabarà per dur a terme una política clara de defensa de la nostra llengua i cultura i de la classe treballadora.

Avui com ahir: cap estatut ens farà lliures!

És necessari organitzar-se i lluitar per la independència i la revolució!

Maulets, el jovent independentista i revolucionari
28 de Juny del 2010

dimarts, 22 de juny de 2010

FESTA MAJOR JOVE DE VIC 2010!



Comunicat de Maulets sobre la reforma laboral del govern espanyol


Sabem de sobres que la reforma laboral no era per beneficiar la gent treballadora i que pretenia resoldre les demandes dels empresaris i dels sectors més dretans i liberals de la societat. Els clams de la línia més dura neoliberal a favor d'abaratir l'acomiadament s'havien convertit ja en una cançó coneguda. Amb l'excusa de la crisi econòmica (provocada paradoxalment per l'aplicació de les polítiques neoliberals) han aconseguit el què volien. Zapatero segueix les directrius que li marca la dreta neoliberal i després de la retallada salarial als funcionaris passa a retallar els drets de la classe treballadora.

Abaratint l'acomiadament
Retallant drets als treballadors i condemnant-los a la precarietat
Portant al jovent a la misèria més absoluta
Donant més poder a les ETT
Destruïnt el sistema de negociació col·lectiva dels treballadors
Lamentablement, unes mesures que vindran acompanyades d'una pujada del 16% al 18% d'IVA normal, del 7% al 8% l'IVA reduït i de la temuda reforma del sistema de pensions que tendirà cap al model austríac de capitalització i que volen començar a fer funcionar el 2012. Tot plegat, la fi del què actualment coneixem com a Estat del Benestar o, si més no, allò que quedava del què entenem com a tal.

Tot plegat orquestrat pels “teòrics” neoliberals i la patronal, amb el protagonisme del PSOE i CIU, la pressió de la dreta espanyola i catalana i la lamentable actitud dels sindicats grocs i espanyolistes CCOO i UGT.

Us presentem, doncs, les mesures que s'aplicaran i que hem intentat explicar amb el mínim de tecnicismes i el màxim d'entenedores possible perquè tu i la resta de treballadors o estudiants, entengueu la magnitud de la retallada.

Us convidem a participar de les cassolades que es faran el dia 22 a davant de seus del PSOE, Ajuntaments o delegacions del govern que es facin al teu poble o barri, així com estar atents a les mobilitzacions que s'acosten.

Només lluitant aturarem les retallades !
Organitza't i lluita !




Resum breu de les mesures que s'apliquen a partir del Real Decreto Ley de Medidas Urgentes para la Reforma del Mercado Laboral, aprovada pel govern espanyol el dia 16 de juny i que s'aprovarà per decret el dia 22 de juny:

RELATIU AL COST D'ACOMIADAMENT

Es generalitza el contracte indefinit de foment de l'ocupació en detriment del contracte indefinit ordinari, de manera que ara es podrà aplicar a treballadors fixos d'entre 31 i 44 anys. Els pagaments d'indemnitzacions per acomiadament eren de 45 dies per any treballat en els contractes indefinits ordinaris, ara amb aquest contracte es paguen 33 dies, per tant, un contracte amb menys seguretat per al treballador.

L'Estat passa a subvencionar parcialment els acomiadaments improcedents. Utilitzant el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) pagarà 8 dies per any treballat, ja sigui en contractes indefinits ordinaris (amb 45 dies d'indemnització per any treballat) o en contractes de foment de l'ocupació (33 dies). A més a més, ara l'empresa podrà alegar “pèrdues” per acomiadar de manera objectiva (és a dir, no improcedent). El pagament d'indemnitzacions per acomiadament per causes objectives és de 20 dies per any treballat.

Resumidament: abans a l'empresari li costava 45 dies per any treballat acomiadar un treballador de manera improcedent. Ara, l'Estat ni subvenciona 8 dies i així només li surt per 37 dies. Amb el contracte de foment de l'ocupació, a més, l'empresari pagaria 33 dies, però amb la subvenció estatal en pagarà només 25. Per acabar-ho de rematar, si alega pèrdues, pot acomiadar alegant “causes objectives” i així passa només a pagar 12 dies. Estem parlant, per tant, que per l'empresari passa a ser molt més barat acomiadar i que l'Estat passa a subvencionar els acomiadaments. Això vol dir més dèficit i més aturats i aturades.

RELATIU ALS CONTRACTES DE FORMACIÓ I PRÀCTIQUES

L'Estat promourà extendre el contractes de formació que passa de ser legal fins els 21 anys a ser-ho fins els 25 anys, així com el contracte de pràctiques, que passa de ser legal els 4 primers anys després d'acabada la titulació a ser-ho fins als 5 anys. A més, comptaran amb una bonificació del 100%, això vol dir que l'empresari no pagarà ni un cèntim de Seguretat Social. A més, els joves afectats podran percebre només el 60% del salari mínim interprofessional (de 624 €) durant el primer any, per tant, estem parlant que es podria pagar 374,40 € al mes per una jornada completa de 40 hores a la setmana. El segon any de contracte es podria pagar el 75% del salari mínim, és a dir, 468 €.

Resumidament: ara, per els primers contractes dels joves només cobrarem el 60% del salari mínim (sempre que sigui jornada complerta). El 2n any cobrarem el 75%. I l'Estat subvencionarà i promourà aquesta precarietat juvenil enlloc de perseguir-la. A més, s'allarga el període de precarietat juvenil.

RELATIU AL CONTRACTE D'OBRA I SERVEIS

El contracte d'obra i serveis ara es podrà allargar fins a 3 anys (fins ara eren 2 anys el màxim). El contracte d'obra i serveis és un contacte temporal.

RELATIU ALS CONVENIS

Quan l'empresa demostri que “la seva estabilitat econòmica pogués veure’s danyada com a conseqüència de la seva aplicació i posés en perill les possibilitats de manteniment de l’ocupació” podrà saltar-se els convenis pactats i modificar les condicions salarials, d'horaris pactats, la jornada, els torns, etc. És el què es coneix com a “cláusula de descuelgue”, que a la pràctica el què provoca és la fi de la negociació col·lectiva com l'entenem actualment, doncs els seus efectes passen a ser ínfims si l'empresari pot alegar “problemes”.

RELATIU A LES ETT (EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL)

Guanyen poder, doncs a partir d'ara podran tramitar feines que provinguin de l'Administració Pública, així com del sector de la construcció, que fins ara tenien prohibits

Ja està actiu el web del Rebrot 2010!


Ja està actiu el web del Rebrot 2010, on trobaràs programades les primeres activitats. Tallers, xerrades i cultura popular ompliran Berga el 15, 16, 17 i 18 de juliol en la novena edició de l'Aplec de Joves dels Països Catalans que, per segon any serà totalment gratuïta.

Una novena edició que comptarà amb una oferta musical basada en la promoció de grups novells i la consolidació de grups amb experiència, per potenciar des del nostre Aplec el moviment musical que en els darrers anys, està multiplicant-se qualitativament i quantitativa als Països Catalans.

Una edició, finalment, que espera esdevenir un punt de trobada per al jovent crític i per als moviments i col·lectius transformadors dels Països Catalans, amb la voluntat de crear sinergies de treball cap a la construcció d'alternatives al sistema capitalista, amb la independència i la revolució com a horitzó.

T'hi esperem!

www.rebrot.cat

dijous, 10 de juny de 2010

Nota de premsa davant els fets del 8 de Juny



Des de l’assemblea de Maulets Osona, estem moltsatisfets de l’acció de protesta, que es va portar a terme el passat dimarts al davant de l’ajuntament de Vic. Creiem que s’han complert els nostres objectius de difusió i de repercussió de la campanya de denúncia contra la persecució política que pateixen els militants independentistes a Vic, per part de la Guàrdia Urbana, amb ordres repressives clares de la regidoria de Governació; com demostren els esdeveniments que han succeït la protesta de dimarts.

No acceptem la versió oficial de la regidoria de Governació, i la qualifiquem de vergonyosa i d’arma de manipulació social. Exigim rectificacions públiques per part del regidor de Vic Josep Rafús, el qual ha mentit vilment a la ciutadania vigatana, en la seva versió dels fets.

La criminalització barata i la via repressiva de sancions administratives, no es la via de solució del conflicte, ans el contrari, l’agreuja en escreix ja que no planteja cap mena de diàleg ni entesa,i ofega cada dia més la llibertat d’expressió en la nostra ciutat. Per aquests motius exigim rectificacions immediates…

Tot seguit exposem els fets tal i com van succeir el dimarts passat a les 8 del vespre:
Després de la roda de premsa en què militants de maulets i de la CUP penjaren una pancarta de denúncia a l’Ajuntament de Vic sense cap mena d’incidents, la majoria de militants independentistes marxaren de la plaça. Mentrestant a la mateixa plaça quatre militants que es trobaven amb dos companys més que passaven per la plaça de casualitat i no havien participat en l’acte (un d’ells havia baixat a tirar la brossa) parlaven tranquil•lament quan van aparèixer tres patrulles de la Guàrdia Urbana i van demanar la identificació als sis joves, els quals demanaren el motiu de la mateixa i la resposta nerviosa dels agents fou que tot estava enregistrat i que se’ls havia d’identificar. Els joves ,sorpresos, intentaren exposar la situació en que es trobaven sense poder arribar a poder dialogar amb els agents debut a la seva arrogància.

Al cap d’una estona, amb els joves ja identificats, arribaren agents de grau superior justificant les actuacions policials amb un clar “mana qui mana”.

Aquests fets demostren l’arbitrarietat en que s’actuà el passat dimarts i porta actuant l’equip de govern durant tota la legislatura, així com desmunten la versió dels fets donada pel regidor de Governació i posen en evidencia l’actuació política de la Guàrdia Urbana seguint ordres de la regidoría esmentada.

La repressió no és la solució!

Assemblea de Mauelts Osona, 9 de juny de 2010

Es publica el segon número de l'EN MARXA!

Ja ha sortit al carrer el segon número de la revista En Marxa!, consolidant-se així com a publicació semestral i nacional de Maulets, el jovent independentista revolucionari, després d'aparèixer per primera vegada el desembre de 2009. La revista ja es comença a repartir pels casals i ateneus dels Països Catalans; de la mateixa manera, però, es pot adquirir en format electrònic descarregant-la clicant aquí o llegint-la en línia aquí.

La publicació compta aquesta vegada amb un reportatge amb el títol "Joves en crisi", que tracta sobre la crisi econòmica i les seves repercussions en la situació del jovent català, a més d'un article explicatiu sobre el programari lliure, per tal de potenciar aquest tipus de software, en comptes del privat. Pel que fa a la part internacional, es fa ressò del projecte de "Libertat!" i el moviment d'alliberament nacional occità, així com també de la lluita contra les drogues a Irlanda del Nord, temàtica d'interès per Maulets, que ja ha encetat en el passat campanyes contra les drogodependències als Països Catalans. L'entrevista ve centrada sobre sexualitat, amb l'escriptora i periodista Sylvia de Béjar.

Maulets, el jovent independentista revolucionari
enmarxa@maulets.org

dilluns, 31 de maig de 2010

POLICIA MUNICIPAL, O POLICIA POLÍTICA?

Fa anys que denunciem la persecució política que practica la Guàrdia Urbana de Vic, envers els col·lectius que no combreguem amb el pensament de CiU, ERC i PSC a la nostra ciutat. Però després del que considerem fets molt greus, i dignes de l’època Franquista, des de Maulets Osona ens veiem obligats a denunciar públicament les contínues i injustificades identificacions, dels nostres militants, pel sol fet de ser independentistes i lluitar per l’Alliberament nacional i social dels Països Catalans.

Davant dels fets ocorreguts el passat dimarts dia 11 de maig a la plaça major de Vic, on 2 agents de paisà, van intentar identificar i fer desistir d’encartellar en favor de les víctimes del franquisme, a 5 militants de la nostra assemblea. Així com els fets del dissabte dia 15 de maig on 3 militants de la nostra assemblea, varen ser identificats i interrogats il·legalment en ple carrer de la Soledat de Vic, pel sol fet de transportar una pancarta que deia "Visca la terra mori el mal govern!".

Ens dirigim a l’Alcalde de Vic, Josep Ma. Vila d’abadal, així com al regidor de Governació Josep Rafús, i els acusem de Botiflers al servei d’Espanya i de treballar en contra de la lluita d’Alliberament nacional del poble català. Així com també els seus socis de govern ERC i PSC, que amb el seu silenci son còmplices d’aquesta política repressiva.

Anunciem mobilitzacions i respostes al carrer, i aquesta vegada anirem fins al final!

Volem deixar molt i molt clar, que aquestes accions repressives no ens fan retrocedir i que reafirmen el nostre compromís en el treball diari en favor d’un projecte social i nacional que emancipi el nostre poble, i que buscarem les aliances necessàries per fer que l’equip de govern de Vic rectifiqui públicament, i aturi les ordres de persecució envers les joves que combaten l’espanyolisme, el racisme, i la impunitat policial a la nostra ciutat!

La pregunta que ens fem és:

POLICIA MUNICIPAL, O POLICIA POLÍTICA AL SERVEI DELS BOTIFLERS?

Visca el Jovent INDEPENDENTISTA!



Visca el Jovent que lluita!

El combat maulet continua!

Ni un pas enrere!

Osona, Països Catalans. Maig 2010

dimarts, 4 de maig de 2010

Presentació del llibre "La huella de la bota"


El proper divendres 7 de maig a les 7 del vespre es presenta a Vic el llibre 'La huella de la bota. De los nazis del franquismo a la nueva ultraderecha', un llibre de Joan Cantarero.


La presentació comptarà amb la presència de l'autor del llibre juntament amb Estaban Ibarra, President del Moviment Contra la Intolerància.La presentació està organitzada per la Coordinadora Antifeixista d'Osona i compta amb el suport de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat, el Casal Independentista Manel Viusà, Maulets, el Casal Boira Baixa, la Torratxa i ICV.


El nou treball del periodista valencià Joan Cantarero desvetlla la relació dels nazis refugiats a l'Estat espanyol i les formacions legals actuals de l'extrema dreta populista. L'autor de "Los amos de la prostitución en España", que revel·lava la relació de l'extrema dreta espanyola amb el fosc món de la prostitució, presentarà el 7 de maig a Vic el seu nou treball, "La Huella de la bota: de los nazis del franquismo a la nueva ultraderecha" (Temas de Hoy, Editorial Planeta), un imprescindible document que desgrana les organitzacions més actives, les estratègies dels partits neofeixistes i els personatges clau en la reorganització nazi a l'Estat durant el franquisme i fins a l'actualitat, com Otto Remer, Aribert Heim, Leon Degrelle, Fredrik Jensen o Theodor Souceck o Herbert Schaeffer.

Més enllà de la pàtina històrica, ofereix una radiografia rigorosa dels actuals líders de l'extrema dreta, que sota el discurs i context democràtic, tracten d'assaltar les institucions amagant les esvàstiques per enganyar l'electorat. Descriu també les rivalitats i l'odi entre diferents grups ultres, i els camuflatges d'algunes associacions nazis sota eufemismes ecologistes o culturals. Explica les darreres operacions policials contra grups neonazis com Hammerskin, Blood & Honour o Frente Anti Sistema i la relació d'alguns membres amb partits polítics ultres legals. El llibre conté tota una sèrie de detalls inèdits a base de filtracions, de confessions, i de la pròpia experiència de l'autor, que porta anys investigant la màfia ultradretana a l'Estat espanyol.


Cantarero explica que "el discurs de les 'tribus urbanes' no serveix per explicar el problema dels grups ultres, i denuncia la indolència de l'Estat en aquesta matèria. En canvi, malgrat la impunitat que encara envolta l'activitat d'aquests grups, reconeix "alguns avanços, com la creació d'una Fiscalia especial per delictes d'odi a Barcelona i Madrid, la sentència per associació il·lícita contra Hammerskin, o l'aplicació de l'agreujant de crim ideològic en l'assassinat de Carlos Palomino".


Per la seua banda, el president de Movimiento Contra la Intolerancia, Esteban Ibarra, que acompanyarà l'autor durant l'acte, afirma que "actualment ens trobem amb l'ofensiva ultra més virulenta des del 23-F", i demana "acabar d'una vegada amb el discurs de les tribus urbanes, demanant a l'Estat que actui d'una vegada contra els difusors de l'odi i la intolerància".


Ambdós exigeixen el tancament dels webs neonazis i racistes, la il·legalització dels partits i organitzacions nazi-feixistes i la creació d'instruments per combatre'ls eficaçment com altres països ja tenen.

dimarts, 27 d’abril de 2010

Manifest per una Plana Viva: Terra, no polígons

Aquest diumenge 25 d'Abril més de cent persones convocades per les diferent entitats d'Osona per una Plana Viva, hem descobert a través d'una caminada tranquil·la i planera, les afectacions que tindrà el macropolígon que pretenen construir l'Ajuntament de Vic, Folgueroles i possiblement el de Tavèrnoles.

Desprès d'un bon esmorzar a l'ermita de Sant Fransesc s'hi moria, hem avançat amb un sol de justícia fins a Sant Jordi de Puigeslloses, on finalitzada la missa, la Pilar Cabot i en Salvador Giralt ens han delectat amb unes poesies totalment escaients per l'acte en qüestió. Tot seguit en Pep Poblet ha llegit el manifest, el qual vol anar molt més enllà del propi macropolígon, tot fent èmfasi en la importància de transformar el model de creixement que tantes vegades hem vist fracassar, malgrat el benefici econòmic d'uns pocs s'entestin en fer veure el contrari.




Manifest per una Plana Viva: terra, no polígons



La present i caòtica realitat en forma de crisi, atur, especulació, endeutament i corrupció té com a origen l’injust i caducat model de creixement establert i avalat per tota mena d’institucions governamentals, econòmiques, polítiques i socials. Aquest model ha permès l’enriquiment d’uns pocs i l’empobriment de molts, ocasionant un important desordre urbanístic, paisatgístic i de mobilitat poblacional.

Pel que fa a casa nostra, Osona, la que ja podem anomenar com la “era del ciment ” ens ha deixat, de moment, disset mil pisos buits, polígons semideserts i carreteres a dojo.

Malgrat això, la inèrcia és la de seguir pel mateix camí del desencert, de l’excés i del creixement voraç. L’últim invent al respecte, falsejat com una prioritat de desenvolupament econòmic, és la planificació i previsió de fer un macro-polígon entre Folgueroles, Vic i potser Tavèrnoles que ocuparia l’equivalent a cent camps de futbol i que suposaria un pas endavant en aquest afany de pavimentar la plana de Vic com més aviat millor.

Als promotors d’aquesta obra faraònica, no els serveix de res l’exemple de Barcelona i la seva àrea metropolitana, on l’atur i la crisi colpegen de valent malgrat la proliferació de tota mena d’infraestructures que tenen el ciment com a ”ídol” incontestable.

És per això que diferents entitats de la comarca manifestem la nostra oposició a seguir perpetuant aquesta endèmica manera de fer les coses. Tant és així que volem obrir un debat al respecte tot assenyalant les premisses bàsiques de la nostra proposta. Creiem que la planificació territorial no ha de servir per finançar ajuntaments ni enriquir propietaris, sinó per vetllar pel bé comú.

Per tot això manifestem el següent:

-Volem mantenir un món rural viu i econòmicament viable que enforteixi la sobirania alimentària enfront la globalització i que garanteixi la integració de les diverses activitats humanes, agrícoles i ramaderes. Una pagesia que al mateix temps esdevingui un puntal ferm, actiu i compromès en les funcions ambientals i paisatgístiques, imprescindibles per desenvolupar sectors com ara el turisme rural i les activitats del lleure.

-Volem fomentar iniciatives d'agricultura i ramaderia ecològica que generin valor afegit (producció, transformació i distribució de proximitat) per tal d’abastir el mercat amb productes saludables i de qualitat que facin possible un futur digne als nostres pagesos, al mateix temps que es vetlli pel benestar animal i la salut del consumidor.

-Volem preservar la biodiversitat i el paisatge de casa. Es tracta d’un patrimoni de tots que tenim l’obligació de conservar per al gaudi de les futures generacions. Un entorn ben conservat és un gran valor de qualitat de vida pels ciutadans i un antídot davant els efectes de la massificació, l’alentiment de la mobilitat en els desplaçaments, la pressa irreflexiva, el soroll agressiu, la contaminació insana i l’estrès deshumanitzador.

-Volem apostar per una nova manera de fer les coses. Per un model econòmic que no depengui del creixement continuat doncs ja sabem que els recursos són limitats. També per la redistribució de la riquesa i el treball així com pel desenvolupament de països i territoris mancats de recursos productius, tecnològics i alimentaris bàsics.

-Volem prioritzar l’ètica, sancionant i posant fre a l’especulació, l’enriquiment personal i l’avidesa malaltissa com a motors de devastació. Cal considerar les persones com el centre de l'economia i per davant de la tecnificació sense mesura ja que resulta absurd veure excedents en la producció en contrast amb la precarietat laboral i la llarga llista de ciutadans a l’atur.

-Volem treballar fermament per superar el “créixer per créixer”. Cal mirar el futur: el segle XXI serà de la reducció i de la recuperació de la importància dels recursos locals. Cal recordar que només tenim una sola Plana de Vic com només tenim un únic planeta.

Per tot això, exigim la paralització del projecte d’urbanització del macro-polígon alhora que reclamen un Pacte pel Territori.



Sant Jordi de Puigseslloses, a vint-i-cinc d’abril del 2010


ENTITATS D'OSONA PER UNA PLANA VIVA:

Associació d'Agroturisme d'Osona

Casal Boira Baixa

Casal Manel Viusà

CSA La Torratxa

Grup de Defensa del Patrimoni

Grup de Defensa del Ter

Grup de Naturalistes d'Osona

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

Maulets – Osona

Unió de Pagesos

Veterinaris Sense Fronteres - Osona

Xarxa pel Decreixement d'Osona

dimarts, 20 d’abril de 2010

Aquest Sant Jordi festa a la Torratxa!




PER UNA PLANA VIVA, TERRA, NO POLÍGONS!


Els ajuntaments de Vic, Folgueroles i potser Tavèrnoles estan promovent la urbanització d'un macropolígon industrial, equivalent a 100 camps de futbol, al cor de la Plana de Vic.


Osona està plena de polígons buits i la promoció de sòl industrial, en detriment de sòl agrícola, no és sinònim de creació d'ocupació. Entenem que ja n'hi ha prou de requalificacions i d'especulació amb el territori que destrueixen la comarca i ens hipotequen el futur.


Cal mantenir un món rural viu, fomentar iniciatives d'agricultura i ramaderia ecològica d'alt valor afegit i preservar la biodiversitat i el paisatge, tot impulsant un nou model econòmic que no depengui del creixement continuat.


Per tots aquests motius, les Entitats d'Osona Per Una Plana Viva us emplacem aquest diumenge 25 d'abril a l'ermita de St. Francesc S'hi Moria a les 10:30h del matí per assistir a un esmorzar popular i ruta poètica pels entorns verdaguerians on s'està projectant aquest macropolígon.


Programació de l'acte:

10:30 h – Trobada i esmorzar a l'ermita de St. Francesc S'hi Moria (Polígon Malloles)

11:00 h – Inici de la ruta poètica pels entorns del macropolígon

12:00 h – Arribada a l'ermita de St. Jordi de Puigseslloses

12:30 h – Lectura de poemes i del manifest a càrrec del músic i saxofonista Pep Poblet


CONVOCA:ENTITATS D'OSONA PER UNA PLANA VIVA. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Casal Manel Viusà, CSA La Torratxa, Grup de Naturalistes d'Osona, Grup de Defensa del Patrimoni, Grup de Defensa del Ter, Maulets Osona, Unió de Pagesos, Veterinaris Sense Fronteres - Osona, Xarxa pel Decreixement d'Osona
Més informació sobre el macropolígon aquí

diumenge, 11 d’abril de 2010

17 anys després: Guillem Agulló, la lluita continua!

Avui fa 17 anys del fatídic 11 d’abril del 1993 on al poble de Montanejos era assassinat el jove antifeixista Guillem Agulló i Salvador a mans d’un grup de feixistes liderats per Pedro Cuevas.

Aquest fou un assassinat polític que comptà amb la complicitat de tots els poders fàctics de l’estat: el policial, el judicial, el polític i el periodístic, els quals volgueren vendre a la societat valenciana que aquest assassinat no tenia connotacions polítiques sinó que simplement es tractava “d’una baralla entre bandes rivals”. Com a conseqüència d’això, la justícia condemnaria sols a uns dels botxins de Guillem, absoldria a la resta d’acusats i permeté que Pedro Cuevas isquera de la presó quan no havia complert ni la meitat de la condemna.

17 anys després, Maulets, el jovent independentista i revolucionari, continuem demanant justícia per la memòria de Guillem. Continuem defensant que el jove de Burjassot fou assassinat per ser antifeixista, independentista i revolucionari. Continuem denunciant la impunitat feixista que veiem dia rere dia als nostres carrers. I continuem lluitant perquè els somnis d’igualtat i de llibertat que tenia el jove Guillem Agulló es convertisquen en realitat.

Molts han sigut els actes que s’han fet arreu de la geografia catalana per recordar l’assassinat del militant de Maulets Guillem Agulló: a Burjassot, a València, a Castelló, a Sallent o a Ciutat de Mallorca hi ha hagut actes de record per la seua memòria. I aquest any no serà diferent: el pròxim dissabte dia 17 d’abril tindrà lloc a Burjassot un acte per continuar dient que som moltes les que ni oblidem aquella data del 11 d’abril del 93 ni perdonem als botxins de Guillem ni tampoc a tots aquells que justificaren el seu assassinat. Per això, des de Maulets animem a totes les joves a participar als actes que tindran lloc el dia 17 d’abril a Burjassot convocats per l’associació cultural Ca Bassot i que consistiran en una concentració a les 19 hores a la Plaça de l’Ajuntament i un posterior concert a la Casa de la Cultura del poble amb les actuacions de Pep Gimeno, Voltor i Rapsodes.

Perquè la memòria de Guillem i de tots els assassinats pels feixistes es mantinga en el nostre record, tots i totes a Burjassot el dia 17 d’abril.

GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT NI PERDÓ

dimarts, 16 de març de 2010

Canviem el model energètic!

Després de la forta nevada que va afectar principalment el Principat, hem pogut observar a les notícies com una gran quantitat d'abonats a l'empresa FECSA-ENDESA porten tres dies consecutius sense el seu servei d'electricitat, i com els pobles més petits no reben cap tipus de generador per posar-lo al servei de la seva ciutadania. La cosa ja passa de mida quan acusen als activistes contra la MAT de l'actual situació...

Davant d'aquesta pèssima gestió del sector energètic, controlat per FECSA-ENDESA (privatitzada pel govern d'Aznar) i l'empresa encarregada del transport energètic, REE (Red Eléctrica Española), es fa més urgent que mai dues tasques concretes: la nacionalització del sector energètic i el traspàs de la seva gestió, de moment i mentre no siguem lliures, als governs autonòmics que conformen els Països Catalans; i el canvi de model de generació i distribució de l'energia.

Pel que fa a la nacionalització del sector energètic, amb el cas que ens ocupa de les conseqüències del temporal, hem pogut observar com la gestió privada dels recursos naturals i dels diferents sectors; amb una dinàmica de reducció de costos (especialment, pel que fa a la contractació de treballadors) per tal d'obtenir el màxim benefici, es troba en oposició frontal als interessos de la ciutadania. Només una gestió pública dels mitjans de producció pot posar aquests mitjans al servei del poble i, afavorint la contractació de més treballadors, evitar el perllongament dels problemes de subministrament elèctric.

Pel que fa al canvi de model energètic des de Maulets apostem per una generació de l'energia descentralitzada a les diferents zones on s'utilitzi aquesta, amb la generació d'energia a partir de fonts netes i renovables, i defugir la creació de massificats centres de producció (per exemple la massificació eòlica a la Terra Alta o als Ports) i grans línies de distribució (com les d'alta tensió o la MAT), per tal de reduir la pèrdua d'energia i millorar l'eficàcia i la racionalitat en el consum.

Per un model energètic sostenible, descentralitzat i públic!

Maulets, el jovent independentista i revolucionari

dimecres, 3 de març de 2010

És atacat el Pi Jove de les Tres Branques


Aquesta setmana ha estat atacat a trets de pistola i amb serres el Pi Jove. El Pi de les Tres Branques és el símbol de la unitat dels Països Catalans i del seu anhel de llibertat i de reunificació política.

El Pi de les Tres Branques simbolitza els 3 territoris que conformen els Països Catalans. El pi és sols un arbre, un símbol, però un pi que ens porta a recordar que la nostra nació la conformen els 3 territoris i que fins que no tornin a restar units políticament no serà possible una llibertat nacional absoluta de la nostra nació.


Per aquesta raó l'han atacat. Els qui no volen que el poble català aconsegueixi la llibertat ataquen també els nostres símbols, intentant atacar així els nostres ideals. Però els ideals són més forts que les persones i que els símbols i per això restaran ferms malgrat qualsevol atac.

I fins i tot amb atacs covards com aquest, el Pi resisteix perquè és un símbol de resistència. Resisteix com les catalanes i els catalans el setge constant dels estats espanyol i francès, anhelant que algun dia podrem veure la plena llibertat.

És justament perquè es tracta del Pi Jove que Maulets tenim en gran consideració aquest símbol, doncs significa la joventut i la vitalitat del jovent català. I com ell, resistirem les agressions siguin les que siguin fins arribar a fer realitat el que avui ens semblen utopies.


Com el Pi Jove, el jovent resistim i seguim lluitant !

Com les tres branques que resisteixen unides, seguim anhelant la unitat política dels Països Catalans!

dimarts, 9 de febrer de 2010

Crònica de les Jornades Balears



El passat dissabte varem inciar el cicle Descobrim els Països Catalans, centrant la nostra mirada cap aquest petit arxipèlag del mediterrani. El documental "Terra de Nobles" ens va mostrar la influència i el poder que avui en dia encara mantenen els terratinents menorquins en molts aspectes de la vida quotidiana de l'illa i en especial sobre la propietat de la terra. Al llarg del reportatge vam conèixer la lluita portada a terme per diferents col·lectius menorquins per retornar el camí de Cavalls als seus autèntics propietaris: el poble. Seguidament vam inicar un debat al voltant del documental i de l'actualitat política i cultural de les Illes amb en Llorenç, un jove activista menorquí


Desprès d'un bon tec a la menorquina amb sobrassada a la brasa i formatge de Maó, va ser l'hora de PD Barni, per donar així per finalitzades les Jornades Balears

dimarts, 2 de febrer de 2010

Descobrim els Països Catalans. Jornades Balears


Acció de protesta davant el boicot dels cinemes al català.



Arran de la vaga patronal portada a terme ahir dilluns 1 de febrer, Maulets Osona hem penjat unes pancartes davant del Cinema Vigatà i el Multicines Sucre, per mostrar així el nostre rebuig al boicot que aquests cinemes fan a la nostra llengua.
Vaga a la llengua?
Boicot als cinemes!

Països rics i països pobres


Els Països Catalans som del primer món, és a dir, som un país ric, i com a tots els països rics del món, pel sol fet de ser-ho rebem immigració de persones de països pobres. Aquests són pobres perquè nosaltres som rics, perquè els governs occidentals els havíen ocupat i saquejat no fa gaires anys, i perquè l'expoli no ha parat mai, ara a través d'empreses de països occidentals que sustentem entre tots els rics consumint els seus productes. A sobre els països pobres (que també tenen gent rica) ens deuen bilions i bilions que ens paguen anualment i religiosament als països rics , i que els impedeix encara més desenvolupar econòmicament els seus països. És l'anomenat Deute Extern.

Per tant, tots els països rics del món (a on també hi viu gent pobre) rebem i continuarem reben immigració perquè en els nostres països tot i les crisis periòdiques hi ha millors condicions de vida, més expectatives de treball, esperances de millorar, futurs més prometedors pel jovent... Els fluxos de gent dels països pobres cap a països rics funcionen de manera similar a les lleis del mercat, és a dir que, una mà invisible fa que a més llocs de treball i creixement econòmic més immigració, i al contrari, a més crisi i deflació econòmica més es reduirà el nombre de gent que vindrà. Per tant, podem triar entre ser un país ric i rebre immigració o un país pobre i no rebre'n.

Aquest percentatge de gent de països pobres vindran encara que hi hagi set tanques protegint tot el nostre territori, encara que els ajuntaments els empadronin o no, encara que les lleis d'estrangeria siguin dures, encara que hi haguéssin governs feixistes, i si se'ls expulsés forçadament, tornaríen i saltarien les set tanques. De vida només n'hi ha una, i algunes persones dels països pobres que veuen la necessitat i tenen la mínima possibilitat d'una vida millor per ells i pels seus fills, si cal s'hi llençaran de cap.

Aquesta immigració inevitable i racional que rebem els països rics aporta molts més diners a l'Administració Pública a través dels impostos i de les cotitzacions a la Seguretat Social que no pas despeses. Sense anar més lluny, els immigrants paguen una part important de les pensions de jubilació actuals. Tot i això, el fet que en ciutats com Vic els immigrants suposin prop del 25% de la població comporta una sèrie de necessitats que s'han de resoldre. Un augment de població del 25% és un fenòmen prou important com per destinar-hi esforços i recursos humans i econòmics. El problema és que el finançament dels ajuntaments és totalment insuficient i no poden fer front a aquestes i a d'altres despeses, i el Govern de la Generalitat, que és qui hauria d'aportar més recursos, també té un dèficit econòmic brutal amb l'Estat que dificulta l'implementació de mesures en aquest àmbit i en d'altres.

Per tant, els immigrants vindran al nostre país mentre siguem un país ric perquè no hi ha un sol país ric al món que no rebi immigració de països pobres. No vindran per robar-nos, no porten atur (tots sabem qui s'emporta les fàbriques a la Xina per reduir costos laborals, i no són precisament els immigrants), no venen per invadir-nos, o per aprofitar-se de nosaltres, simplement abandonen els seus països i les seves famílies perquè aquí tenen millors expectatives de vida per ells i els seus fills. Com que està demostrat que venen i vindran, crearant famílies, faran prosperar el nostre país i hi arrelaran mentre siguem un país ric, val més que hi apliquem polítiques i hi aboquem recursos destinats a solucionar les dificultats que comporta un augment tant gran de la població.

Com s'ha fet en altres països cal adoptar mesures per fomentar la cohesió social a les escoles, als barris, a les associacions de veïns, a les entitats, als hospitals, a les escales de veïns, fent cursos de formació lingüística, acadèmica, professional... de fet a Vic s'està fent en menor mesura, en part gràcies a la societat civil organitzada en entitats com Veus Diverses, Òmnium, el Centre de Normalització Lingüística, La Torratxa o algunes associacions de barri, i encara en falta més. Però per fomentar la cohesió social no cal deixar d'empadronar gent que es quedarà sense dret a l'educació i a la sanitat, el què cal és reclamar que l'Administració estatal destini molts més recursos als ajuntaments perquè puguin actuar en aquest sentit. I si s'aboquéssin tots aquests recursos com ha passat en altres països, els immigrants continuaríen aportant molts més diners a l'Administració Pública amb impostos i cotitzacions que despeses. Per tant, l'immobilisme de l'Estat i dels partits tradicionals en aquest tema no serveix de res ja que el fenòmen de la immigració s'ha d'abordar però no en la direcció que proposa el govern de Vic, simplement perquè no porta enlloc.

Martí Coromina Quintana

divendres, 29 de gener de 2010

Comunicat de Maulets arran la vaga de cinemes prevista pel proper dilluns 1 de febrer


El proper dilluns 1 de febrer 74 sales del Principat faran vaga per protestar contra el projecte de Llei del Cinema, el qual, donat el cas d'aprovar-se, preveu que un 50% del cinema projectat a les pantalles del Principat estiga doblat o subtitulat al català. La vaga, que compta amb el suport de CCOO i CGT, serà secundada pels cinemes ACEC ( entre ells el Multicines Sucre i el Vigatà ) CINESA, Balañá, Unión Cine Ciudad i Yelmo.


Des de Maulets, el jovent independentista revolucionari, considerem que la Llei de Cinema, malgrat ser molt insuficient en alguns aspectes i malgrat el fet que d'aplicar-se només es faria a una part del país, la Comunitat Autònoma de Catalunya, és un petit avenç en una qüestió tan important com és la normalització lingüística. És per això que manifestem el nostre rebuig a la convocatòria de vaga, i fem les següents consideracions:


- A dia d'avui, la presència de cinema en la nostra llengua a les sales dels Països Catalans frega la inexistència. Un exemple és el fet que, segons dades de la Plataforma per la Llengua, actualment només un 3% de les pel·lícules projectades al Principat estan doblades o subtitulades al català. El percentatge, prou esfereïdor per ell mateix, ho resulta encara més si el comparem amb llengües que tenen un número de parlants semblant al del català, com són el grec, el txec, l'hongarès o l'eslovè, que sí disposen d'una majoria de pel·lícules doblades o subtitulades a la seva llengua.


- Considerem lamentable l'actitud dels sindicats CCOO i CGT, que demostren amb el seu posicionament una postura espanyolista, estatalista i reaccionària que res té a veure amb la defensa dels treballadors que propugnen. Resulta absolutament incoherent que sindicats que diuen defensar els drets dels treballadors no tinguen en compte el dret d'aquests mateixos treballadors catalans a gaudir del cinema en la seva pròpia llengua. Així mateix, cal reconèixer la postura coherent i honesta de la Intersindical-CSC, qui sí ha mostrat el seu suport a la llengua catalana i al cinema en català.


- Animem, finalment, el jovent català a mostrar el rebuig a la tancada patronal del dia 1 fent boicot a les sales adherides a la vaga, organitzant projeccions alternatives de cinema en català i visionant només pel·lícules doblades o subtitulades al català.


Als Països Catalans, en català! Prou agressions a la llengua!

Maulets, el jovent independentista revolucionari
Països Catalans, 28 de gener del 2010

dijous, 28 de gener de 2010

PER LA COHESIÓ SOCIAL, SOM-HI


El passat Dilluns 18 de Gener vaig llegir, com acostumo a fer els dilluns, l’edició de paper del periòdic el 9 nou. La portada era escrupolosament mediàtica. El titular ho deia tot, “Roca Junyent a fet un dictamen per defensar el nou padró de Vic”. No m’ho podia creure. Després de donar-nos a conèixer arreu per la nostra “simpatia” amb la població nouvinguda escollien una persona prou coneguda i amb ressò mediàtic per a defensar a capa i espasa els nous criteris d’empadronament. Quina gran gesta això dels empadronaments. Al ple de l’últim dia hi havia més periodistes que el dia del referèndum. Tots atents a qualsevol moviment, enregistrant meticulosament amb les seves càmeres l’espectacle dantesc del circ i l’actuació d’alguns pallassos. I és que quan és tracten segons quines qüestions la gent es posiciona de forma clara, ja sigui perquè l’assumpte els toca l’orgull o per ideologia. Un clar exemple d’això, el trobem recentment al tema del referèndum, on tant el PSOE com el PP es van alinear amb opinions tant nefastes com les de la Falange i companyia. Doncs amb això dels empadronaments ha passat el mateix al consistori vigatà. L’equip de govern, amb petites discrepàncies però amb lleialtat al grup, s’ha posicionat respecte el tema de la immigració i ho ha fet de forma prou clara, apostant per aquests nous criteris selectius d’empadronament tot alineant-se amb opinions tant malvestes com les de PXC i el seu líder de caire fexistoide, Josep Anglada. Realment és una llàstima veure aquestes foteses però la gent som així, davant de certs assumptes que ens toquen el voraviu reaccionem i ens reafirmem en la nostra manera d’entendre les coses. Sortosament, alguns com els de la CUP ens hem atrevit a contradir-los oposant-nos convençudament a aquestes mesures segregacionistes. Primer de tot perquè creiem en la democràcia i pensem que la diversitat és una qualitat humana lligada a la llibertat i a l’autonomia dels éssers humans, no pas font de tots els problemes de la nostra societat com volen fer-nos creure alguns. Per altra banda, ens hi oposem perquè concebem aquest rebuig manifestat cap a la població immigrant com la conseqüència directa d’una relació no equitativa entre les classes socials i bàsicament, perquè a diferència del què presumeix l’alcalde, nosaltres no creiem en aquesta estratificació social que divideix la població vigatana en ciutadans de primera i ciutadans de segona, sinó que creiem ciutadanes a totes les persones que viuen a la ciutat, siguin immigrants o no. Esment a part es mereix el tòpic que afirma que els immigrants s’emporten totes les ajudes. Quin disbarat. Simplement es tracta d’entendre el concepte de l’equitat, una igualtat més justa, és a dir, les persones que tenen més necessitats que les altres, han de rebre més ajudes que les altres per a gaudir de les mateixes oportunitats de desenvolupament, encara que aquesta discriminació positiva, avui dia tampoc es materialitza. També rebutgem l’associació subtil que s’ha fet últimament, donat el context de crisi, entre els termes immigració i delinqüència, ja que aquesta l’entenem com el resultat del menysteniment de la població autòcton envers la població nouvinguda, considerada inferior en el sistema d’estratificació social i en el pla cultural, ja que procedeix d’una societat menys modernitzada. Tanmateix doncs, no semblen quedar-nos gaires alternatives per a defensar aquesta visió progressista i comprensiva de la societat. Simplement, ara que el nou padró no ha prosperat i que tot ha quedat en estratègies polítiques electoralistes, esperem que l’equip de govern aposti per Vic com a model de cohesió social i no pas com a nucli de l’odi, la xenofòbia i el racisme biològic. Amb tot, només demanem que s’analitzi l’assumpte des d’una visió àmplia i comprensiva, ja que sinó creiem en la cohesió social dels barris (que és on viu la població immigrant) i la ciutadania activa (en drets i deures), la nova societat catalana del S.XXI no té futur.
O apostem per la integració social, educativa i cultural dels nouvinguts o potser, tornaran aquells temps tant foscos. Per sort, tot i els dies ennuvolats el sol surt cada dia i per tothom. Així doncs, per la cohesió social, som-hi!



Marc Barnolas

dimecres, 20 de gener de 2010

La Torratxa necessita un cop de mà.


Comunicat del CSA la Torratxa


Des del Centre Social La Torratxa volem expressar la nostra indignació davant els fets ocorreguts aquest diumenge passat, quan una colla de vàndals van entrar al local i el van destrossar totalment sense motius aparents. Val a dir que aquest no ha estat el primer cop que entren, ja que el llarg dels últims mesos han entrat una desena de vegades per robar-nos tot el material que ens permet treballar amb el projecte (ordinadors, mòdems, equips de so, altaveus, cafeteres, cables elèctrics, instal·lació audiovisual...). De tota manera des del CSA La Torratxa hem seguit treballant per tirar endavant d’altres projectes i activitats.
Val a dir que després de tots aquests actes de violència La Torratxa no s’acaba, és més, encara tenim més força per lluitar i seguir endavant. Ara és un bon moment perquè tots els que creiem en el projecte ens unim i fem força per seguir creant i potenciant aquest espai.
Hem d’agrair també les mostres de suport que estem rebent i que encara enforteixen més aquest sentiment d’ànims per tornar-nos-hi a posar. Moltes gràcies a tots i totes.
Al llarg d’aquest cap de setmana organitzem unes jornades de treball per tal de rentar-li la cara a La Torratxa i demostrar que amb aquests actes de vandalisme no ens faran tancar les portes. Hem de poder treballar tots junts, compartir coneixements i habilitats. Per tant doncs, fem una crida a tothom perquè al llarg d’aquest cap de setmana us passeu pel CSA La Torratxa i aportar el que cadascú tingui o sàpiga fer.
Informar també que, aquest dissabte 23 a les 14’30h hi haurà un dinar per totes aquelles persones que es vulguin passar pel CSA La Torratxa. Demanem, si us plau, que es confirmi l’assistència al correu de La Torratxa (centresocialvic@gmail.com).
En el següent link es podrà trobar el material que fa falta: centresocialvic.blogspot.com
CSA La Torratxa, 19 de Gener de 2010
MATERIAL:
Altaveus
Equips de música
Bombetes
Barres llargues de ferro d’uns 5 m
Ordinadors
Mòdem
Cables d’altaveu
Impressores
Candaus
Renta gots
Biquinera
Bolígrafs, folis, llapis, cartolines, enganxa,....
Vidres per les finestres.
Material de neteja
Eines vàries
Alarmes
HABILITATS
Electricista (instal·lació elèctrica)
Soldador (per soldar les barres de ferro a la finestra
Llauner (per arreglar el WC i instal·lar maquinària)

dilluns, 11 de gener de 2010

Comunicat davant la nova mesura d'empadronaments imposada per l'Ajuntament de Vic

Des de Maulets Plana de Vic volem expressar el nostre rebuig a la normativa d’empadronament impulsada pel tripartit vigatà. Una mesura discriminatòria i xenòfoba, que en cap cas, representa una solució a una situació que mereix un debat molt més a fons, en que es doni veu i es tingui en compte aquells col·lectius implicats i no només aspectes electoralistes per fer ombra, amb el mateix discurs, a la ultradreta vigatana.

No ha de ser l’objectiu d’un Ajuntament atiar el racisme i la discriminació, sinó treballar per la cohesió social i la convivència. No podem convertir el nostre Consistori en un instrument policial i de control que persegueixi aquells que per múltiples raons es trobin en una situació ja de per si prou complicada.

Aquesta mesura sense sentit ni fonaments, només dóna ales aquells qui cada cop amb menys respecte i sense escrúpols, criminalitzen el col·lectiu de nouvinguts, culpabilitzant-los de la situació econòmica, dels baixos salaris o de la manca de treball. En moments de crisi econòmica, de fi de l’era del totxo i el diner fàcil, aquesta mesura de control de la immigració representa la idea que el problema és l’immigrant i no l’empresari que s’ha enriquit a costa de destruir la nostra comarca, els bancs que ens asfixien dia a dia, els polítics corruptes o les multinacionals que traslladen la producció a altres països en busca de més beneficis.

Acceptar aquesta mesura doncs, és acceptar el discurs racista i xenòfob. És acceptar ciutadans de primera i ciutadans de segona. . Per això des de Maulets, exigim la retirada immediata d’aquesta mesura.

dijous, 7 de gener de 2010

Ja és al carrer el número 1 de "En Marxa!", la revista nacional de Maulets, el jovent independentista revolucionari


Després de molt de temps sense una publicació escrita a nivell nacional, Maulets, el jovent independentista revolucionari, tornem a engegar aquest projecte amb la intenció que sigui present arreu del país semestralment.La publicació En Marxa! pretén ser una eina de reflexió, així com de difusió de la feina nacional de Maulets. Pots descarregar-la clicant aquí o llegir-la en línia aquí.Per aconseguir la versió impresa de la revista, posa't en contacte amb l'assemblea més propera o envia un correu electrònic a enmarxa@maulets.org