dijous, 30 d’abril de 2009

1 de maig de 2009: construïm el somni, avancem cap a la independència i la revolució!


El jovent dels Països Catalans afrontem aquest 1 de maig de 2009 en unes condicions de precarietat absoluta. L'atur, la temporalitat, la previsible retallada de despeses socials, la repressió, la incertesa respecte el nostre futur i la mercantilització de l'ensenyament superior no són fenòmens nous per a nosaltres. Tanmateix, l'actual situació de crisi econòmica ha obert un escenari en què sembla que qualsevol atac als nostres drets està permès. Els rescats a les entitats financeres que han jugat amb els estalvis de milions de treballadors i especulat amb les nostres necessitats, i fins i tot les nacionalitzacions temporals de bancs són les úniques respostes que l'estat capitalista és capaç de donar a una de les pitjors recessions que ha conegut la humanitat.


La crisi actual deriva de l'ofensiva neoliberal que hem patit en les darreres dècades, sobretot les joves i les precàries de tot el món. La desregulació dels mercats financers que ha permès als grans capitalistes controlar l'economia sense necessitat d'enfrontar l'organització de la classe obrera està al darrere de la bombolla que va esclatar ara ja fa quasi dos anys. La reducció dels salaris i la inestabilitat laboral, la privatització dels serveis socials han limitat tant la capacitat de consumir de la majoria de la humanitat que préstecs i hipoteques eren la única manera de garantir, mitjançant el consumisme, l'estabilitat econòmica (la venda dels productes sobrants) i política (la desmobilització generalitzada). La crisi ecològica, alimentària, humanitària, immobiliària deriven també de la fam de benefici sense límits per part de la minoria de privilegiats que s'enriqueixen amb la nostra misèria.


Ara que venen les vaques magres el capitalisme es despulla de les seues múltiples màscares i ens mostra la seua naturalesa: la supremàcia de les coses sobre les persones, de la mercaderia sobre la vida, dels beneficis sobre els drets i llibertats. L'eixida de la crisi que proposa la patronal és major flexibilitat i facilitats per a l'acomiadament. La solució dels bancs i grans financers, els rescats amb els diners de tots, la socialització de les pèrdues i la privatització dels guanys. Els sindicats majoritaris continuen proposant pactisme, desmobilització, instrumentalització política i traïció... solidaritat davant la crisi. Solidaritat amb qui? Amb aquelles que s'enriqueixen dia a dia amb la nostra desgràcia.


La classe política, mentrestant, roman impassible davant la situació dramàtica de milions d'aturats, immigrants, autònoms empobrits, estudiants. Al nostre país, la corrupció esquitxa la pràctica totalitat de les formacions polítiques: PP, PSOE, BNV, CiU, UM, UMP; com també la policia es veu afectada pels escàndols. Però la repressió contra estudiants, ecologistes i anticapitalistes segueix sent la única resposta per part dels estats espanyol i francès.


La crisi no sembla haver alterat en absolut els plantejaments de les altes esferes del poder polític i econòmic, però deixa més clar que mai, a ulls de milions de persones que el capitalisme no ens serveix. Aquest sistema es mostra absolutament incapaç de satisfer les necessitats de la major part de la població mudial: luxe contra misèria global en són el principal resultat.


Convé que tinguem ben present, en tant que joves i, per tant, víctimes predilectes de l'explotació capitalista que aquest sistema no és un càstig diví, sinó una de les possibles formes d'organitzar la societat mundial. La refundació del capitalisme, per cortesia dels presidents Sarkozy i Zapatero, és només un intent de tornar a posar en marxa aquesta immensa maquinària de destrucció (de pobles, vides, ciutats, ecosistemes, llibertats), no una solució als nostres problemes. La perversitat d'aquest sistema no es troba en el fet que puga entrar en crisi, sinó en què la injustícia, la despossessió i la submissió de la majoria són el seu eix central, sense el qual no pot funcionar.


Aquest 1 de maig doncs, el jovent tornem a mobilitzar-nos amb la intenció de recuperar l'esperit rebel i de combat de la classe treballadora. L'esperit combatiu també del nostre poble que, ara fa un segle, plantava cara a l'imperialisme i l'opressió, enfrontant-se a l'aparell repressiu de l'estat en la Setmana Tràgica.


Davant la crisi actual no podem quedar-nos de braços creuats esperant que els salaris baixen i les condicions de treball empitjoren per tal de tornar a ser rendibles per als empresaris. És el moment d'impulsar alternatives, de construir una economia diferent, democràtica, no explotadora, solidària. És el moment d'organitzar-nos per reclamar millors condicions de treball, subsidis indefinits, control popular dels recursos públics, col·lectivitzacions dels bancs, habitatge digne i per a tothom.


Cal que ens mobilitzem i ens autoorganitzem per resoldre els nostres problemes, perquè ningú més no ho farà. Cal que plantem cara a la repressió amb l'acció directa.


Pel 30 d'abril i l'1 de maig, recuperem el el Dia Internacional del Sabotatge i el Dia dels i les Treballadores. Construïm el somni, avancem cap a la independència i la revolució.


La lluita ens dóna el que el poder ens pren!


Maulets, el jovent independentista revolucionari

1 de maig de 2009

Davant les agressions a la classe treballadora, sortim al carrer

2240 ERO durant l'any 2008, més de 2000 acomiadaments diaris, centenars d'ERO en marxa, milions d'euros entregats a les mans que han provocat aquesta crisi a canvi de no res, directives europees d'expulsió de treballadors i treballadores immigrants, preparació per part de sindicats grocs i empresaris de propostes que portaran a l'abaratiment dels acomiadaments i a l'augment de l'edat de jubilació són algunes de les moltes agressions que, amb l'excusa de la crisi, està patint la classe treballadora.

Ja estem pagant la seva crisi, els exemples exposats no són més que una petita part de les propostes que els governs espanyol i francés estan realitzant en la seva política de “reinventar el capitalisme”. I el futur no pot ser més desalentador: les opcions neoliberals són les úniques sortides que aporten els governs europeus a aquesta crisi; l'augment de l'explotació i l'empobriment de les classes populars són les úniques alternatives que es poden aportar des del sistema econòmic i productiu actual, un sistema creat per i per a les èlits econòmiques. L'única alternativa per a la classe treballadora passa per una proposta feta des de la classe treballadora, basada en els nostres interessos com a col·lectiu.

Per tal d'assolir els nostres objectius és necessària l'acció col·lectiva. Primer de tot cal demostrar el nostre rebuig a les polítiques antiobreres destinades a salvar uns pocs de la crisi i condemnar la majoria; cal deixar clar que no ens empassarem que es tracta d'un procés democràtic si no té en consideració la majoria de treballadors i treballadores, per molt que tingui el suport de les corruptes cúpules dels sindicats grocs (CCOO, UGT, USO, etc.). No aconseguiran que ens unim a la seva croada per salvar el capitalisme: nosaltres sortirem a mostrar tant el nostre rebuig a les seves propostes com les nostres alternatives basades en l'interés de la majoria. Davant les polítiques econòmiques dels estats espanyols i francés, sortim al carrer!

Sortim al carrer contra els processos de privatització dels serveis públics. En especial contra els processos de privatització de l'ensenyament encetats amb les aplicacions del Pla Bolonya i la propera aplicació de la LEC, i en suport dels companys i les companyes que defensen la implantació d'un ensenyament públic, català i de qualitat.

Sortim al carrer contra l'aprovació per part dels governs d'ERO presentats per empreses que han obtingut grans marges de benefici en els últims anys, i en favor de l'ocupació i posterior nacionalització de les empreses que plantegin tancaments, així com dels sectors estratègics de l'economia. Sortim al carrer contra les polítiques d'expulsió dels treballadores i les treballadores immigrants, i en favor de la regularització sense condicions i la disminució de la jornada laboral per tal de garantir el dret de tothom a treballar en unes condicions dignes. Sortim al carrer per reclamar la nacionalització de la banca, per exigir més i millors serveis públics i per reivindicar el dret a un treball digne i no alienant.

Sortim al carrer perquè creiem en l'autoorganització de la classe obrera, en el seu paper protagònic, en el seu esperit i en les seves pràctiques diàries de lluita, resistència i solidaritat. Sortim al carrer, en definitiva, per exigir un canvi de model socioeconòmic, per substituir un model basat en l'explotació de molts en favor d'uns pocs per un model basat en l'interés general, en el benefici de la majoria, en la solidaritat i en el treball.
Contra el capitalisme i les seves crisi, per una alternativa socialista. SORTIM AL CARRER

300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència

dilluns, 20 d’abril de 2009

I Certamen Jove de Literatura Social dels Països Catalans

Arriba el I Certamen Jove de Literatura Social dels Països Catalans, nascut amb la voluntat d'esdevenir una eina perquè el jovent català compartisca creacions literàries i estimule la seua creativitat.El certamen culminarà el dissabte 18 de juliol del 2009 en el marc del Rebrot, l'Aplec de Joves dels Països Catalans. Les persones participants disposaran, entre altres coses, d'un espai on compartir les creacions literàries amb altres participants i autors.


diumenge, 19 d’abril de 2009

Torna el Rebrot, l'Aplec de Joves dels Països Catalans


Després de l'aturada de l'any passat, torna el Rebrot, l'aplec de joves dels Països Catalans. I torna a Berga després de l'estada a Argentona (el Maresme) el 2007. Un aplec que, per primera vegada, serà totalment gratuït. Un aplec farcit d'actuacions musicals, de cultura popular, de tallers i d'activitats polítiques, que centrarem en la lluita del jovent contra les crisis del sistema i cap a la creació d'alternatives. Un aplec en què, per primera vegada, se celebrarà un certamen literari, de narrativa i poesia de temàtica social, a més del concurs de grups joves dels Països Catalans, l'Esclat. Un aplec que, en definitiva, convertirà en Berga durant aquest cap de setmana de juliol en un espai de trobada, de festa i també de lluita, d'intercanvi d'idees i experiències entre joves vinguts d'arreu dels Països Catalans. Un espai de llibertat per a capgirar tot allò que ens han imposat, un punt més des d'on seguir avançant en la independència i la revolució!Us hi esperem a totes! Més informació: http://www.rebrot.org/

dimecres, 15 d’abril de 2009

18 d'abril: 3ª Jornada de Cultura Popular


El proper dissabte 18 d’abril l'Associació per la Cultura Popular Catalana de Vic amb la col·laboració de la CUP celebrem la 3ª diada de Cultura Popular a la nostra ciutat. El nostre desig amb aquesta diada és donar conèixer i difondre les diferents expressions de cultura d'arrel tradicional del nostre país. Enguany no hem volgut deixar passar l'ocasió de celebrar com es mereix l' any de Joan Amades, gran folklorista català que, amb el seu incansable treball de recerca i investigació, ens ha fet saber avui en dia tota l'essència de la nostra cultura popular d' arrel tradicional i la coneixença dels nostres costums.
És per això que en aquesta edició volem retre-li homenatge amb una gran festa de Cultura Popular. Amb el consolidat campionat de bitlles catalanes, un grup d' animació infantil, el correfoc (eix vertebrador de l' essència cultural dels Països Catalans) i el fi de festa d´aquest any amenitzat per la música de la Coloma i el Puma, no volem deixar d'organitzar una cercavila a l'alçada d' aquest aniversari. La tarda del 18 d'abril ens acompanyaran tota una sèrie de gegants, capgrossos, bestiari, músics, bastoners, panderos, ball de gitanes, ball de cercolets, un esbart dansaire, un grup de falcons i una colla castellera d' aquí i d' altres viles i ciutats de Catalunya, vertaderes ànimes i protagonistes de moltes Festes Majors.
Desitgem que per unes hores, els carrers del centre històric de Vic, plens de tots aquests entremesos de Cultura, es converteixin en el cor de la cultura d' arrel tradicional i que amb la seva gatzara amb la cercavila i els seus balls, facin bategar aquest cor com no s' ha vist mai a la nostra ciutat.
És per això que volem convidar-vos i que ens hi vulgueu acompanyar.

Us hi esperem a tots!!!!!!!

Associació per la Cultura Popular Catalana de Vic
CUP de Vic
Per veure la relació de participants, cliqueu aquí

dijous, 2 d’abril de 2009

Vine amb nosaltres a València. Apunta't a l'autobús!

Si esteu interessats en baixar a València en autobús el pròxim 25 d'Abril, enivieu-nos un correu a mauletsosona@hotmail.com, o apunteu-vos a les llistes que en breu trobareu a la Torratxa i a l'Alou.

PER LA MEMÒRIA, LA DIGNITAT, L'EMANCIPACIÓ I LA JUSTÍCIA SOCIAL
25 d'abril de 2009. Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances,
de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles
consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles
estructures opressores i explotadores.
Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes,
comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de
les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament
setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme
reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les
soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les
silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà
dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc
vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que
ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del
Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i
d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel
dels Reis.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha
ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de
persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi
1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps,
les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els
esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de
benefici dels poderosos.
A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara
mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més
de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que
només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la
població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la
humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la
igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural,
l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el
transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a
totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra.
Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que
després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes,
dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben
lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga
viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud.
Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en
autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions
miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca.
25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per
l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.
Per tot això us convoquem el pròxim dissabte 25 d'Abril, a les 18'00 hores a la plaça de Sant
Agustí de València.
Endavant i força!