CRÒNICA DES DE GRÈCIA

És fa de dia. La ressaca de la nit anterior es fa visible a mesura que surt el sol. Paisatge urbà desolador als carrers i botigues del centre de la ciutat. Es respira un ambient de calma tensa. L’essència grega es confon amb ciutats típiques del nord d’Europa: els cafès no estàn plens a gom a gom i al caminar fixen la mirada al terra, nerviosos, amb pressa per tornar cap a casa. Les televisions tenen el canal canviat. Hem passat de futbol i básquet al telenotícies. Hem canviat cares de tranquilitat per preocupació. Discusions acalorades als bars sobre els disturbis a les ciutats gregues, però també del moment econòmic i del canvi que ha suposat després de 20 anys de govern d’esquerres el nou president de centre dreta. Es parla d’un vint per cent d’atur, de sous mensuals de setcents euros, de corrupció del govern amb l’esglèsia ortodoxa al mont athos. I enmig de tot això, repartides per a totes les ciutats i a tots els quioscs, la imatge del nen de 15 anys amb cara somrient. Demano un diari d’esquerres al quiosquer. Impossible, s’han esgotat. Pancartas pel centre de la ciutat. És l’hora de dinar i ningú al carrer. Vaig a comprar amb la meva preferida i estimable carnissera. No para de repatir-me que a les nits em quedi a casa, que el jovent està molt esverat. La seva cara és de precupació però no d’espant, crec que si ella fós més jove no dubtaria ni un moment a sortir al carrer. Comença a fosquejar molt d’hora, a les cinc és nit. Al creuar el carrer m’adono d’un mal símptoma: no passen autobuses ni cotxes. Avui sant tornem-hi. La universitat tancada tota la setmana. Com sempre, els estudiants s’avançen a tothom i ells fa dies que estàn mobilitzats Contra el Pla Bolonya, privatització de l’educació i de serveis públics. Aquí els estudiants tenen veu i vot. I drets com apats de franc per dinar i per sopar, entrades gratuïtes a tots els museus, reduccions del cinquanta per cent en transports. Assemblees d’estudiants multitudinàries, paradetes a cada universitat, pamflets de tota mena I de tots els colors, discussions inacabables entre cafés I cigarros. Política amb majúscules. Ambient d’esperança, d’il.lusió, que l’assassinat dels policies ha convertit en aparadors trencats i gasos lacrimogens. M’assebento que la manifestació és a les cinc de la tarda. Estudiants de secundària fan acte de presència, massiva. Tot just ahir hi va haver el funeral i els ànims estàn encesos. Algun d’aquests nens fins i tot es tapen la cara, imitant els seus germans grans que faran acte de presència més tard. I més tard és ja. Una marea negre es dóna a (re)conèixer de nou. Treballadors i gent gran al centre de la manifestació. Avança cap endavant amb aparent tranquilitat, subjectant-se avantbraços. Banderes roges i negres amb grans pals de fusta i ferro. Cares tapades darrera de la manifestació. Tan bon punt s’arriva a fer mig quilometre de recorregut, tinc la sensació que ens hem deixat alguna cosa al darrera. I així és. El carrer principal, abans ple de marques internacionals reconeixibles tan a les Rambles com a la muralla xina, fet miques. Manifestants discutin sobre què s’ha de fer i què no, però el foc i gas es barregen amb el so estrident de bombes de fum i còctels molotov. Situacions surrealistas i d’altres dantesques, com ara manifestants amb màscares de gas de la segona guerra mundial i feixistes grecs llançant pedres juntament amb la policia.
Totes les portes tancades i barrades, bancs soldats amb plaques d’alumini, caixers automàtics inoperatius. El gas comença a fer-se insoportable, i puc veure algun desmai enmig del caos. Decideixo que per avui ja n’hi ha prou. Me’n torno a casa, marejat per l’efecte del gas, amb sentients contradictoris però convençut de que els grecs són gent noble de cap a peus. I a diferència dels catalans, amb la sang calenta.
Ramon Furriols

Solidaritat amb els repressaliats de Montjuïc

El proper 15 de desembre tindrà lloc al Jutjat Penal de Barcelona, al Passeig Lluís Companys núm. 1-5 el judici contra els 2 joves independentistes, acusats d'ultratges a Espanya pels fets del 25 d'abril de 2007. Per això, convoquem una concentració solidària davant dels jutjats a les 9.30h, per demostrar que la seva repressió no pot aturar-nos.El 25 d'abril de 1707 va tenir lloc la batalla d'Almansa, en què les classes populars catalanes van ser derrotades per les tropes borbòniques. S'iniciava l'ocupació espanyola del nostre país i, amb ella, la persecució, la marginació de la llengua i la cultura catalanes, els empresonaments i execucions i la destrucció de ciutats senceres… El 25 d'abril de 2007, la Campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència, engegada per diversos agents de l'Esquerra Independentista catalana va convocar una jornada de lluita i accions descentralitzades arreu del territori per denunciar els 3 segles d'opressió social i nacional per part de l'estat capitalista espanyol. En resposta a aquesta convocatòria es van dur a terme accions i mobilitzacions de diversos tipus en moltes comarques dels Països Catalans. Però la reacció respressiva no es va fer esperar: dos joves van ser detinguts a Montjuïc després d'haver canviat la bandera espanyola per una estelada en aquest símbol del militarisme i la repressió espanyoles, i ara s'enfronten a una petició fiscal de 2400 euros o vuit mesos de presó, per ultratges a espanya. Malauradament, en els darrers mesos els moviments socials i organitzacions anticapitalistes catalanes hem après a base de cops repressius quin és el preu de denunciar uns símbols de l'opressió estatal que tenen justament com a funció mantenir l'actual estat de coses: els casos dels antimonàrquics (a Girona i arreu), l'empresonament del Franki de Terrassa o les darreres citacions a l'Audiència Nacional per injúries a la corona o ultratges a la bandera són només alguns exemples de l'obsessió de l'estat en uns símbols que acaben convertint-se en eines per a la persecució de tota dissidència política. Però davant aquests atacs no ens hem quedat aturades: la solidaritat i la mobilització, les accions descentralitzades i autònomes han estat les nostres armes. La rebel·lia no pot ser empresonada, i ho hem deixat clar. Perquè quan tenen la injustícia per bandera, treure-la és un dret. Absolució respresaliats de Montjuïc! Ultratgem Espanya i la seva simbologia.

PxC i CiU tomben la moció per la retirada dels vestigis franquistes impulsada per Maulets

Una moció sobre la memòria històrica, presentada per la CUP en el ple municipal de l’Ajuntament de Vic celebrat aquest migdia, ha fet trencar de nou la unitat de vot de l’equip de govern del consistori (CiU, ERC i PSC). En aquesta ocasió, la CUP ha proposat fer un inventari per retirar tots els vestigis franquistes que queden a la ciutat, com plaques, i impulsar la revocació de fill adoptiu de la ciutat a Antonio Correa, Miguel Rodrigo i Rafael Garcia.
CiU i PxC han votat en contra de la moció, per la qual cosa ha quedat desestimada (vuit i quatre regidors). CiU ha proposat una moció conjunta de tot el consistori en favor de la pau i PxC ha dit que només es reivindicava la memòria històrica d’un bàndol. ERC, la CUP i ICV-EUiA hi han votat a favor, i el PSC s’ha abstingut.
La moció de la CUP fa referència al compliment de l’article 15 de la Memòria Històrica estatal. En concret, demana la revocació dels títols honorífics als tres personatges esmentats i també la supressió de la placa on s’exalta el general Franco, situada a l’interior de la catedral, la pintura vial amb la inscripció “Pasaje General Mola” i les diferents plaques de l’”Instituto Nacional de la Vivienda”. La CUP ha presentat la moció en nom de Maulets, que recentment ha engegat una campanya a nivell comarcal sobre el tema.




Marta Riera, regidora de PxC, ha indicat que la moció no feia referència a les atrocitats que s’havien comès des del bàndol republicà, com la mort de 5.500 capellans a tot Catalunya. “La moció no és una proposta seriosa, no reivindica tota la memòria història ni el perdó per a tothom”, ha afegit.
Xavier Tornafoch, portaveu d’ICV-EUiA, hi ha donat el seu suport, tot i que ha afegit irònicament que tenia ganes de veure com s’ho feien l’alcalde, Josep M. Vila d’Abadal, i el primer tinent d’alcalde, Xavier Solà (tots dos de CiU), per fer retirar la placa de la catedral.

En aquesta ocasió, ERC no s’ha deixat atrapar en les xarxes d’una moció complexa i ha decidit trencar la unitat de vot amb CiU. Joan López (ERC) ha justificat el suport a la proposta dient que era un primer pas per avançar en la línia de “refer la dignitat de les víctimes, acabar amb el silenci dels vençuts i promoure la reconciliació”.

El portaveu del PSC, Josep Burgaya, en un extens discurs, ha donat les raons per no donar suport a la moció i per no oposar-s’hi. El regidor socialista ha dit que la moció no reconeixia totes les repressions i que contenia termes de “menyspreu” cap a la transició. També ha explicat que el PSC sempre ha apostat per “la concòrdia i la reconciliació”.

La patata calenta ha quedat doncs, en mans del grup de CiU. Xavier Solà (foto, a sobre) ha esmentat el 70 aniversari dels bombardejos contra la població civil a Vic i ha proposat un manifest institucional conjunt “en favor de la pau”, prèvia retirada de la moció. La CUP no l'ha acceptat retirar, ja que, tal com ha dit Quim Soler, aquesta solució es podia haver pactat durant tota la setmana i que, en tot cas, el manifest es podia fer en una altra ocasió.

Text: Osona.com