dilluns, 23 de novembre de 2009

Maulets Osona farà campanya activa pel “SÍ“ en el referèndum sobre la independència nacional del poble català


Des de Maulets Osona entenem necessari donar suport a una consulta democràtica i popular, i treballar per un ampli resultat favorable a la plena sobirania nacional del poble català. Entenem que el dia 13 de desembre significa un avenç en la construcció nacional dels Països Catalans i, tot i tenir certes discrepàncies en com es formula la pregunta als ciutadans, creiem que la consciència independentista i la realitat nacional es faran més evidents en el dia a dia dels catalans i les catalanes, gràcies a mobilitzacions com aquestes. Des de Maulets seguirem lluitant en tots els fronts en defensa del nostra territori, cultura, llengua i nació. Seguirem treballant colze a colze amb els més de 2000 voluntaris per el referèndum independentista, i sobretot seguirem el combat per la reunificació de la nostra nació, els Països Catalans, i un pas més serà el diumenge dia 13 de desembre.

Ànims, JOVENT, el 13 a votar, el 14 a lluitar!!!

Dia a dia CONSTRUINT LA INDEPENDÈNCIA, LA REUNIFICACIÓ I EL SOCIALISME!

JOVE, TU DECIDEIXES EL FUTUR DEL NOSTRE POBLE!

EL COMBAT MAULET CONTINUA!!!

Ni opressores ni oprimides: el jovent construïm relacions lliures de violència!


Enguany, 16 dones han estat assassinades als Països Catalans. 16 víctimes mortals més de la violència masclista, però no pas les úniques, ja que el sistema de dominació patriarcal condemna a mort milers de persones cada dia. Les pallisses, la mutilació genital, la violació o el bullying, són tan sols l'expressió gràfica i material d'una violència que va molt més enllà i s'endinsa, en forma de coacció, dins de cadascuna de nosaltres. Aquesta opressió invisible, condiciona els nostres desitjos, les nostres emocions i ens condemna a unes relacions personals en termes de desigualtat.


D’exemples d'aquestes violències invisibles, quotidianes, d’estar per casa, en tenim a cabassos. I moltes d'elles les interioritzem inconscientment en la infantesa i l'adolescència. Segons dades de la Fundación Mujeres, el 32,1% dels nois i el 14,4% de les noies consideren legítim comportaments tant directament sexistes i violents com que el noi obligui a la parella a follar de tant en tant. Altres dades igualment preocupants de la mateixa fundació, afirmen que molts nois i noies joves consideren normal controlar el telèfon mòbil de la seva parella, les seves amistats o la seva roba.


I què hi tenim a dir les persones joves? Quan se'ns pregunta què volem ser de grans, potser no sempre ho tenim clar. Però el que si que tenim clar és el que no volem ser. No volem ser víctimes ni responsables d'aquesta violència mil·lenària, que ni és normal ni és natural. No volem morir a mans d'algú que ens creu propietat seva. No volem ser maltractades ni física, ni psicològicament. No volem ser el sac de boxa on algú desfoga totes les frustracions que genera el patriarcat. No volem ser criminalitzades per haver avortat. No volem ser moneda de canvi de cap proxeneta, els gestors del tercer negoci més lucratiu del món. No volem que s'associi prostitució amb delinqüència, ni que se'ns detingui per utilitzar el nostre cos com volem o -de vegades- com podem. No volem ser condemnades a l'anorèxia per un model de bellesa antinatural que, ajudat per la publicitat, ens fa creure que la desnutrició és cool. No volem que ens planifiquin la vida ni les relacions personals. No volem ser educades en una sexualitat obscura, prohibida, malalta. No volem sotmetre ni ser sotmeses! Volem gaudir i ser propietàries del nostre cos, volem viure lliurement el nostre desig. El jovent desitgem deslligar-nos de les manilles de la dominació. Desitgem ser propietaries de les nostres vides i dels nostres objectius. Desitgem desterrar qualsevol forma d'explotació de la faç de la terra. Desitgem poder-nos viure tal com som. Desitgem una educació sexual i afectiva que ens ensenyi a respectar i a ser respectades, a viure la passió sense repressions morals. Desitgem poder follar i estimar com vulguem i a qui vulguem. Desitgem inventar noves maneres d'explicar el que som i de definir-nos, que fugin de la rigidesa de les etiquetes amb què ens classifiquen socialment. Desitgem poder decidir si tenim criatures o no i desitgem poder decidir quan i on tenir-les, en contra del que pugui dir l'Esglèsia i les lleis dels Estats. Desitgem tenir el dret a decidir sobre els nostres propis cossos!


Som els i les joves els que hem de posar les bases d'un nou model de relacions, on la coacció i la submissió no hi tinguin cabuda.


Per l'alliberament sexual i personal, construir relacions lliures de violència!


Maulets i CAJEI, Novembre del 2009.

dissabte, 7 de novembre de 2009

Esborrem el Tractat dels Pirineus!


Dissabte 7 de novembre, quan a Arenys de Munt s'ha fet un referèndum sobre la independència de Catalunya, i que se’n està fent més de cent arreu dels Països Catalans, a Perpinyà com a tota la Catalunya Nord se commemoren els 350 anys d'ocupació francesa, així com els 350 anys de resistència.El 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria.
Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat durant 350 anys a convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d'un futur millor.
Cada cop més ens parlen de la nova Europa, d'una Unió Europea que diuen que preconitza l'obertura de les fronteres, i permet que només en quedi una més tancada que mai, entre l'Estat francès i l'Estat espanyol, responsables tant l'un com l'altre de la nostra situació de divisió nacional.
Divisió que els Estats controlen com els hi convé :
- Amb el tancament de les fronteres audiovisuals que ens impedeixen, tant al nord com al sud del la nació, rebre cadenes de televisió catalana en tota llibertat.
- Amb el tractament discriminatori de la cultura popular que pot acabar a casa nostra, a cop de directiva europea, amb les tradicions lligades al món del foc.
- Amb l’obertura dels espais per a projectes de profit per a uns pocs, com les línies de molta alta tensió.
- Amb un intent sistemàtic des de París d’esborrar-nos com a catalans : han volgut esborrar la nostra història, prohibir-nos de parlar la nostra llengua i han intentat matar la nostra cultura.
Ara més que mai hem de lluitar contra totes aquestes opressions d'un Estat jacobí, que sempre ens ha girat l'esquena. I això només ho podem fer junts.
Només treballant en un projecte comú aconseguirem fer del poble català un poble lliure i independent i just.
Perquè no només l’estat francès oprimeix Catalunya Nord, simplement perquè no només l’estat francès ocupa els Països Catalans.
També l’estat espanyol, és directament responsable de l’actual situació de Catalunya Nord, participant en el manteniment d’una frontera imposada i col·laborant amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans.
Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País!
Esborrem el Tractat dels Pirineus!
350 anys d'ocupació, 350 anys de resistència! Visca Catalunya Nord, visca els Països Catalans

dissabte, 12 de setembre de 2009

Massiva participació als actes de la diada a Vic





Unes dues-centes persones van participar a la manifestació convocada per la CEI i la CUP a Vic. La manifestació va començar a la Plaça del Carbó i va finalitzar davant el monument a Bac de Roda, on es van llegir els diferents parlaments de la CUP, el Casal Manel Viusà, Alerta Solidària i la SEPC i Maulets. Finalment es van cantar els segadors, per deixar pas a una multitudinària Marxa dels Vigatans

Fotos: Adrià Costa ( osona.com)

dimecres, 9 de setembre de 2009

Plantem cara al capitalisme, seguem arran!


Arriba, com cada any, l'11 de setembre, diada en què commemorem la caiguda de Barcelona. Una data que ens recorda, com el 25 d'abril o el 7 de novembre, que encara no som lliures, que encara restem sota el jou espanyol i francès, i que la lluita i la resistència seran tan necessàries avui com ho van ser en l'heroica defensa de Barcelona si volem alliberar el nostre poble de l'opressió que patim com a persones, com a nació i com a treballadores.


Mentre la nostra terra resti esquarterada i dividida i dominada pels estats capitalistes espanyol i francès, la llibertat plena de la nostra gent serà una quimera i ens haurem de conformar a viure de les engrunes que cauran de la taula dels nostres amos, que aquells que ens administren treballaran per recollir i mostrar com una victòria, ensenyant-nos a resignar-nos-hi. El sainet protagonitzat pel tripartit per negociar el finançament ho escenifica clarament. La nova escena del teatret arriba ara amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut d'autonomia del Principat. La classe política veu perillar el tros de cadena que havien sumat a la que ja ens lligava, i que semblava que ens donava més marge de moviment. No s'han plantejat, com cada cop fem més gent, que el que cal és començar a estirar per arrancar l'estaca que ens manté lligats.


Sembla que alguns sectors comencen a entendre que cal avançar cap a la reivindicació del dret d'autodeterminació. No han d'oblidar, però, que qualsevol avanç que pretenguin fer ha d'estar basat en la lluita i la mobilització; faran bé de malfiar-se, doncs, dels partits polítics, que per bé que es reivindiquen sobiranistes o fins i tot independentistes, han mostrat sobradament la seua voluntat de restar tancats en les institucions que els donen de menjar. El canvi “des de dins” s'ha mostrat clarament com una farsa, i més en un estat com l'espanyol en què, tot “atado y bien atado”, són habituals les il·legalizacions de partits i organitzacions, i en què la negació del dret d'autodeterminació és una constant: des de preveure en la Constitució l'actuació de l'exèrcit per a protegir la “indisoluble unidad de España” a mobilitzar la cavalleria mediàtica i judicial pel referèndum que s'ha de celebrar a Arenys de Munt.


Els estats francès i espanyol són, a més d'instruments uniformadors i negadors de la diversitat, instruments del capitalisme a casa nostra. El seu caràcter de classe es fa evident quan la resposta a la crisi financera són les injeccions de capital als bancs. Quan el sistema entra en fallida, els governants surten a reflotar institucions privades. Al carrer, l'atur no deixa de créixer mentre els governs pacten EROs.


Cal que quedi clar, per tant, de quina banda estan els governants perquè no ho oblidem mai més, i que la resposta ha de venir de sota, de les treballadores mateixes, per construir unes noves relacions socials que situen les persones i no el benefici privat al centre de la societat.Cal, doncs, lluitar, organitzar-nos en tots els àmbits de les nostres vides. La lluita comportarà repressió, i d'exemples no en falten: enguany fa cent anys, a Barcelona es vivia un dels episodis de repressió més crua de la història de la ciutat, la coneguda com a Setmana Tràgica, en què l'exèrcit espanyol va reprimir durament les mobilitzacions populars. També aquest any fa setanta anys del final de la Guerra Civil, iniciada per tallar de soca-rel els processos revolucionaris que es vivien al nostre país i amb la qual s'iniciava un dels períodes més foscos i de repressió més dura de la història de l'estat espanyol. Avui dia la repressió també ens colpeja, i ara són els mossos d'esquadra els encarregats de carregar contra les mobilitzacions d'estudiants i treballadors. I aquesta tardor podríem patir un dur cop repressiu amb l'empresonament del Karim, jove de Vilanova, per participar en una mobilització contra la crisi, i de dos joves de Manresa, acusats de tombar el toro del Bruc. Hem d'estar preparats, doncs, i donar-hi resposta: amb la solidaritat activa i la mobilització. Cal deixar ben clar que la repressió no ens aturarà, perquè la lluita per l'alliberament nacional, social i personal és imparable. Perquè sempre hi haurà veus que es rebel·laran contra la injustícia.


Ha arribat l'hora de la lluita i de l'autoorganització de les classes populars catalanes per construir uns Països Catalans lliures i sense cap tipus d'opressió ni discriminació en un món sense capitalisme. Perquè seguim amb el puny alçat, fent onejar les mateixes banderes de llibertat amb les que els nostres avis i àvies ompliren d'anhels i esperances la història d'un poble i una classe.


Amb més força que mai, construïm la Independència i la Revolució!

Plantem cara al capitalisme, seguem arran!

Visca la terra!

Maulets, el jovent independentista revolucionari. Països Catalans, 11 de setembre de 2009

dimarts, 1 de setembre de 2009


Marxa dels Vigatans.


MARXA DELS VIGATANS / 10.9.2009


Santa Eulàlia de Riuprimer -18.45- plaça de la Rectoria: Lliurament de la Flama dels Vigatans.


Entre les 18 i les 20h. Sortida de totes les columnes cap a Vic.


Vic -21.30- Monument a Bac de Roda. Lectura del Romanço del Bac de Roda. Ofrena i entrada de les columnes. Encesa de les torxes de la Marxa dels Vigatans amb la Flama.


-22.00- Plaça de la Catedral: Arribada de la Marxa dels Vigatans. Acte d´homenatge a Antoni Pladevall. Crema del Decret de Nova Planta. Himnes.
-22.30- Gegants i castells. Botifarrada i begudes de la terra. Concert del Belda i el conjunt Badabadoc + PDCAT.
més informació a www.marxadelsvigatans.cat

divendres, 26 de juny de 2009

Alegria, que és Festa Major!


Les nostres sexualitats no estan en venda!


Enguany, 40 anys després de la revolta de Stonewall, la criminalització i l'homofòbia segueixen atemptant cada dia contra totes les persones que viuen la sexualitat d'una manera diferent a l'hegemònica; és per això que creiem més necessari que mai fer de les nostres sexualitats una eina política, sortir al carrer per reivindicar i rememorar aquella jornada en què lesbianes, gais, trans... van resistir l'agressió policial amb dignitat i van ser la llavor del moviment per l'alliberament gai. L'assimilació del sistema capitalista de la cultura gai es fa cada dia més palesa amb la progressiva mercantilització de les sexualitats no normatives. És més, l'Estat Francés i l'Espanyol són el tercer i el quart respectivament pel que fa a ciutats de referència homosexual, i específicament masculina. Entre aquests municipis trobem Barcelona, València, Elx, Alacant o Benidorm, totes elles, ciutats importants per als estats capitalistes. A més a més, s'ha de tenir en compte que esta mercantilització de les nostres sexualitats té greus conseqüències en la dicotomia centre/perifèria. Amb la generació d'aquests "espais de llibertat", les empreses capitalistes amb la col·laboració de l'Estat creen miratges de llibertat sexual que faciliten l'èxode LGTB de la perfèria al centre, a la metròpoli, per fugir de la forta criminalització i opressió que es fa més notable a les ciutats petites. Aquesta dinàmica no només migra tot avanç cap a una revolució de valors als pobles i ciutats petites, sinó que, a més a més, concentra a la metròpoli les persones amb sexualitats dissidents que aposten per la marginalitat i la guetització com a vies d'escapatòria. Però no hem d'oblidar que viure al marge del model establert no és més que una interiorització de l'homofòbia. Així doncs, davant la creació de zones comercials gais que mercanilitzen les nostres sexualitats i comporten una major guetització del col·lectiu, apostem per la creació i visibilització d'altres espais externs als circuits comercials d'interrelació on poder escapar de l'heteronormalitat i gaudir d'una sexualitat lliure dels rols patriarcals amb què hem estat educades. Entenem que acceptar la segregació imposada per l'homofòbia i la transfòbia, acceptar l'expulsió que comporta no seguir els models dominants heteropatriarcals no és una via per a la llibertat ni per a la rebel·lia sinó una condemna a la marginalitat, una marginalitat que atempta contra la lluita per un canvi revolucionari de la societat, que impedeix la construcció d'una societat sense models, on cadascuna de nosaltres puguem construir i inventar la nostra sexualitat lliurement, sense models prefixats on fer-hi encaixar la nostra manera d'estimar, de mantenir relacions sexuals i de relacionar-nos. Com a catalanes, no només patim l'opressió sexual, també ens trobem sota un estat d'opressió nacional, d'opressió com a poble, i com a classe treballadora: estem sexualment oprimides pel fet de viure dins d'un sistema de dominació heteropatriarcal, socialment oprimides pel fet de viure en una societat capitalista i nacionalment oprimides perquè no podem decidir lliurement com a poble. Davant d'aquestes múltiples dominacions que condueixen les nostres vides, cal fer un pas ferm vers l'alliberament tant sexual, econòmic com nacional, ja que només així podrem arribar a ser realment lliures com a individus i com a poble. Per tots aquests motius, Maulets apostem per la igualtat social per tal que el reconeixement de les diferències no supose haver d'admetre situacions opressives i degradants com les que omplen la qüotidianitat actual. Cal lluitar i acabar amb l'heterosexisme i els rols de gènere, amb la mercantilització del sexe i de l'amor per poder construir entre totes una societat lliure d'estereotips, on cadascuna i cadascun de nosaltres puguem construir la nostra sexualitat a la nostra mida, sense restriccions de sexes, sense límits. Per tot això, cal dotar de combativitat i portar al carrer la lluita LGTB. Cal que el 28 de juny sortim totes juntes al carrer.


Maulets, el jovent independentista i revolucionari28 de juny de 2009

divendres, 19 de juny de 2009

COMUNICAT DE DENÚNCIA A L'ACTUACIÓ POLÍTICA QUE PRACTICA L'AJUNTAMENT DE VIC

Davant dels fets ocorreguts el passat 20 de febrer de 2009, els quals han desembocat en un judici que només es pot qualificar de polític en vistes de la falta de proves, i sota acusacions absolutament tergiversades de la realitat, així com la sentència a què ha estat condemnat un militant de maulets, acusat d’unes presumptes pintades al centre de Vic, i que el sentencia a 8 dies de treballs socials amb una alternativa d’arrest domiciliari, l’assemblea de Maulets Osona ens veiem obligats a fer les següents consideracions:

Entenem aquest nou atac polític cap al moviment independentista vigatà i de retruc osonenc, com una part més de la política repressiva que practica l’ajuntament de Vic contra les alternatives reals de canvi democràtic vigatanes.

Denunciem que l’equip de govern actua i aplica les seves normes i lleis de convivència en funció de l’activitat política que es porta a terme, a partir de la pressió i repressió que aplica la Policia Politico-Municipal de la nostra ciutat, en consonància amb la seva visió de la societat i la nació.

Denunciem les identificacions reiterades i denúncies, així com el control policial que patim els militants de l’esquerra independentista, i tots els mètodes de silenciament mediàtic, arribats a uns extrems intolerables.

D’altra banda anunciem mobilitzacions i una campanya de denúncia pública, per acabar amb aquesta situació que només fa que reafirmar el que portem denunciant fa més de deu anys.

Exigim responsabilitats a l’equip de govern així com en els cossos policials de la ciutat.

Volem deixar MOLT clar que aquestes actuacions no ens faran aturar en el nostre camí cap a una veritable política democràtica, i que no renunciarem a la lluita per la llibertat i la millora de la vida al nostra país i a la nostra ciutat.

Animem a tota la societat civil osonenca i especialment a la vigatana, a sumar-se a la denúncia i així mostrar el seu rebuig sincer a la política de criminalització que pateixen els que creuen en les alternatives que ens permetin avançar cap a una societat realment justa.

Assemblea de Maulets Osona, juny de 2009. PAÏSOS CATALANS.

dijous, 18 de juny de 2009

Idees per entendre el capitalisme i les seves conseqüències



Lloc: La Torratxa
HOra: 19:30
Dia: Dissabte 20 de Juny

Emmarcat dins el cicle de conferències Decreixement i resistència al capitalisme, aquest dissabte dia 20 de Juny a les 19:·30 en Karim ens exposarà algunes idees per entendre millor el funcionament del sistema capitalista, les crisis i les seves consequències.

Manifest " Aturem l'Empresonament de Karim"

Adhesions enviant un correu a alertasolidarita@alertasolidaria.org.

ATUREM L'EMPRESONAMENT DEL KARIM DE VILANOVA

Culpables com en Karim,també ho diem clar: capitalisme és crisi!

Els treballadors i treballadores de Vilanova i la Geltrú, d'arreu dels Països Catalans i d'aquest nou món globalitzat patim directament i més que ningú les conseqüències de l'actual fase econòmica. Conseqüències sobre l'accés al treball, a l'habitatge i a prestacions socials cada dia més precàries i en continuats processos més o menys encoberts de privatització.

Quan les primeres mobilitzacions de treballadors i de treballadores prenien els nostres carrers al crit “que la crisi la paguin els rics”, els diferents governs prenien mesures per desactivar l'auge de les protestes i l'organització ciutadana al marge de les estructures sindicals pactistes habituals. Al silenci mediàtic s'hi va sumar la directriu de reprimir aquestes mobilitzacions. Només en aquest context podem entendre la càrrega dels Mossos d'Esquadra contra l'acció simbòlica i pacífica d'abocament de fems davant del Banc d'Espanya, a Barcelona, el dia 15 de novembre del 2008. Només en aquest context podem entendre la posterior detenció del company Karim. I només en aquest context podem entendre el perquè tres mossos i un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona van testificar corporativament contra en Karim assegurant que havia colpejat amb una triple patada voladora a un policia, tot en un judici on es van mostrar unes imatges en les que no s'hi veia res del que descrivien.

Ara el Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, recorrent a la figura de la pena-multa, ha imposat una condemna de presó contra en Karim, eludible amb el pagament d'una multa de 400 €. En el cas de no pagar aquesta multa, en Karim serà empresonat durant 50 dies. Es castiga de nou la pobresa amb mesures com aquestes que permeten als qui tenen més diners eludir la presó sense dificultats. En el cas del Karim,el cinisme de la sentència és major perquè va ser precisament la denúncia de la discriminació econòmica contra les classes populars el que el va empènyer a manifestar-se.

És per això, que en un acte de coherència, i coma denúncia del caràcter classista d'aquestes mesures punitives(penes-multa), en Karim ha decidit no pagar la multa i per tant, l'Estatl'hauria d'empresonar durant 50 dies.

És per això que, NOSALTRES, col·lectius i persones sotasignants, totdemanant-vos la vostra implicació i col·laboració en la campanya solidària engegada des de Vilanova i la Geltrú,

1. Proclamem la nostra solidaritat amb en Karim Akbih Verdaguer, veí deVilanova i la Geltrú, militant independentista i sota amenaça de complir 50 dies de presó per haver-se plantat al xantatge de la crisi econòmica ial xantatge d'una multa de 400 €.

2. Denunciem la injusta situació d'amenaça de presó que ha de suportar elKarim, i lamentem que l'Estat vulgui empresonar algú que com ell com et el delicte de no romandre passiu davant les problemàtiques socials que pateixel nostre poble.

3. Remarquem el nostre convenciment que tot plegat és fruit d'un context polític pel qual, les autoritats del país esmercen esforços per silenciar,criminalitzar i si cal, reprimir, aquelles expressions populars que denuncien les conseqüències de l'actual fase econòmica sobre la classe treballadora catalana.

4. Finalment, EXIGIM LA NO EXECUCIÓ DE LA SENTÈNCIA, ja que som majoria els qui, com en Karim, som culpables de l'únic delicte que aquí es pretén castigar: treballar perquè no siguem els de sempre els qui continuem pagant els plats trencats del sistema capitalista.



dijous, 28 de maig de 2009

Cicle de Conferències. Decreixement i resistència al capitalisme

Dimarts 26 de Maig a les 20h

Canàries a l’ombra del turisme de masses
“Por mucho maquillaje publicitario en el exterior sobre nuestras bondades paisajísticas y la calidez de nuestros entornos naturales, la peor cara de las islas sigue siendo la de pelotazos urbanísticos en los litorales y las colas del paro que evidencian la fantasmagoría de nuestros barrios, pero todo bien ocultadito para que no se vea como los feísimos polvorines militares del ejército que por muchos lugares de las islas con sus murallas acorazadas ofrecen un misterio para nada sobrenatural.”
A càrrec de Samir Delgado

Dimecres 27 a les 12h a la UVic

Podem viure sense capitalisme
Durant més de dos anys, l’activista català Enric Duran ha obtingut préstecs per un total de 492.000€ de 39 entitats bancàries i ha destinat els diners, segons diu, als moviments socials que miren de construir alternatives. La qüestió és que ha anunciat públicament que no pensa tornar els diners i defineix la seva acció com un acte d’insubmissió a la banca, com una nova forma de desobediència civil.
A càrrec d’Enric Duran

Divendres 29 a les 19h a la biblio de la Torratxa

Presentació del llibre 10 anys revolucionant el barri
Deu anys, o potser més, traçant xarxa, intervenint a nivell local, obrint espais i temps d’autonomia col·lectiva, bevent de les resistències passades, donant a llum pròximes experiències d’alliberament. Deu anys, o potser més, traient la política al carrer, reapropiant-nos de les places, imaginant el barri que desitja la gent que el viu i el treballa i el gaudeix i el pateix; defensant el barri de qui el mal administra. Deu anys, o potser més, practicant el recolzament mutu, la solidaritat entre persones i projectes, dibuixant l’altre mapa de Sants. Més de deu anys resistint al poder, inventant-ne alternatives.
Conferència a càrrec de membres de l’Assemblea del Barri de Sants

A continuació...
Presentació de la Coordinadora de Festes Majors Autogestionades
Les Festes Majors Autogestionades apareixen a partir de la necessitat en diversos pobles i barris de completar la Festa Major “oficial” amb activitats pensades des de i per al jovent però també per donar un pes important a les diferents expressions de Cultura Popular i ser espais on visibilitzar les reivindicacions i conflictes socials

Dissabte 20 de Juny a les 19:30 a la biblio de la Torratxa

Idees per entendre el capitalisme i les seves conseqüències

Karim es troba pendent de complir una pena-multa de 50 dies de presó valorats en 400 € per manifestar-se contra la crisi economica i el capitalisme. Ell millor que ningú sap que combatre la crisi comporta repressió. Atès que la seva posició és la de no pagar l'equivalent en diners, els propers mesos es preparen per afrontar l'ingrés a presó. El motiu d'aquesta decisió, és la de desobeir les penes-multa en considerar-les una mesura classista (perquè estableix un preu en diners per la presó, discriminant entre les qui tenen recursos i les qui no), i una eina de pressió cap als moviments socials. Així han recordat el cas del jove d'Esplugues de Llobregat, detingut i empresonat 10 dies per penjar-se d'un edifici en denúncia del Pla Caufec (macroprojecte urbanístic que afecta Collserola), així com el d'altres participants en actes de desobediència civil o simples manifestacions, amenaçats amb penes de presó.

A càrrec de Karim

Organitzen: Maulets, SEPC i CSA la Torratxa

diumenge, 17 de maig de 2009

Torna l'Esclat, el concurs de grups joves dels Països Catalans


Emmarcat en l'edició d'enguany del Rebrot, l'Aplec de Joves dels Països Catalans (16, 17, 18 i 19 de juliol a Berga, el Berguedà) torna l'Esclat, el concurs de grups de música joves organitzat per Maulets.

Com funciona el concurs?


L'edició de l'Esclat del 2009 es realitzarà a traves de la xarxa. A través del web del Rebrot, es podran escoltar les cançons dels grups i consultar la breu explicació de cada participant. Així, tots els visitants que ho desitgin podran escollir el grup que més els agradi.

Quin premi ofereix l'ESCLAT?


Entre tots els grups participants s’escollirà el grup guanyador. El 25 de juny de 2009 es tancaran les votacions. El premi per al primer classificat serà obrir el concert de dissabte 18 de juliol de 2009 a Berga. El segon classificat tocarà durant el concert del divendres 17 de juliol. D'aquesta manera els grups guanyadors podran compartir escenari amb grups de renom per tal de donar-se a conèixer.


Quins requisits s'han de complir?


-La llengua habitual en les cançons del grup, i en especial de la cançó que es presenta a concurs, ha de ser la llengua catalana.

-No tenir cap disc editat. Les maquetes no compten.

-La cançó presentada no pot estar registrada a la SGAE. L'Esclat és un concurs que difon les cançons sota llicència Creative Commons, no Copyright. Per això caldrà un document, que la mateixa organització us facilitarà, acceptant les condicions del concurs i declarant sota responsabilitat de la persona signant que la cançó no està registrada a la SGAE.

-Cal que la cançó sigui pròpia del grup, no es poden presentar versions.


Què cal fer per participar-hi?


Enviar un correu electrònic a rebrot@maulets.org amb les dades del grup, la cançó i una persona de contacte. L'organització us farà arribar un document que haureu de signar i fer arribar, juntament amb la cançó enregistrada en un CD, a l'adreça postal que us enviarem.

Per qualsevol dubte dirigiu-vos al correu rebrot@maulets.orgLa data límit per la inscripció és el 30 de maig de 2009


Maulets, el jovent independentista revolucionari

dijous, 30 d’abril de 2009

1 de maig de 2009: construïm el somni, avancem cap a la independència i la revolució!


El jovent dels Països Catalans afrontem aquest 1 de maig de 2009 en unes condicions de precarietat absoluta. L'atur, la temporalitat, la previsible retallada de despeses socials, la repressió, la incertesa respecte el nostre futur i la mercantilització de l'ensenyament superior no són fenòmens nous per a nosaltres. Tanmateix, l'actual situació de crisi econòmica ha obert un escenari en què sembla que qualsevol atac als nostres drets està permès. Els rescats a les entitats financeres que han jugat amb els estalvis de milions de treballadors i especulat amb les nostres necessitats, i fins i tot les nacionalitzacions temporals de bancs són les úniques respostes que l'estat capitalista és capaç de donar a una de les pitjors recessions que ha conegut la humanitat.


La crisi actual deriva de l'ofensiva neoliberal que hem patit en les darreres dècades, sobretot les joves i les precàries de tot el món. La desregulació dels mercats financers que ha permès als grans capitalistes controlar l'economia sense necessitat d'enfrontar l'organització de la classe obrera està al darrere de la bombolla que va esclatar ara ja fa quasi dos anys. La reducció dels salaris i la inestabilitat laboral, la privatització dels serveis socials han limitat tant la capacitat de consumir de la majoria de la humanitat que préstecs i hipoteques eren la única manera de garantir, mitjançant el consumisme, l'estabilitat econòmica (la venda dels productes sobrants) i política (la desmobilització generalitzada). La crisi ecològica, alimentària, humanitària, immobiliària deriven també de la fam de benefici sense límits per part de la minoria de privilegiats que s'enriqueixen amb la nostra misèria.


Ara que venen les vaques magres el capitalisme es despulla de les seues múltiples màscares i ens mostra la seua naturalesa: la supremàcia de les coses sobre les persones, de la mercaderia sobre la vida, dels beneficis sobre els drets i llibertats. L'eixida de la crisi que proposa la patronal és major flexibilitat i facilitats per a l'acomiadament. La solució dels bancs i grans financers, els rescats amb els diners de tots, la socialització de les pèrdues i la privatització dels guanys. Els sindicats majoritaris continuen proposant pactisme, desmobilització, instrumentalització política i traïció... solidaritat davant la crisi. Solidaritat amb qui? Amb aquelles que s'enriqueixen dia a dia amb la nostra desgràcia.


La classe política, mentrestant, roman impassible davant la situació dramàtica de milions d'aturats, immigrants, autònoms empobrits, estudiants. Al nostre país, la corrupció esquitxa la pràctica totalitat de les formacions polítiques: PP, PSOE, BNV, CiU, UM, UMP; com també la policia es veu afectada pels escàndols. Però la repressió contra estudiants, ecologistes i anticapitalistes segueix sent la única resposta per part dels estats espanyol i francès.


La crisi no sembla haver alterat en absolut els plantejaments de les altes esferes del poder polític i econòmic, però deixa més clar que mai, a ulls de milions de persones que el capitalisme no ens serveix. Aquest sistema es mostra absolutament incapaç de satisfer les necessitats de la major part de la població mudial: luxe contra misèria global en són el principal resultat.


Convé que tinguem ben present, en tant que joves i, per tant, víctimes predilectes de l'explotació capitalista que aquest sistema no és un càstig diví, sinó una de les possibles formes d'organitzar la societat mundial. La refundació del capitalisme, per cortesia dels presidents Sarkozy i Zapatero, és només un intent de tornar a posar en marxa aquesta immensa maquinària de destrucció (de pobles, vides, ciutats, ecosistemes, llibertats), no una solució als nostres problemes. La perversitat d'aquest sistema no es troba en el fet que puga entrar en crisi, sinó en què la injustícia, la despossessió i la submissió de la majoria són el seu eix central, sense el qual no pot funcionar.


Aquest 1 de maig doncs, el jovent tornem a mobilitzar-nos amb la intenció de recuperar l'esperit rebel i de combat de la classe treballadora. L'esperit combatiu també del nostre poble que, ara fa un segle, plantava cara a l'imperialisme i l'opressió, enfrontant-se a l'aparell repressiu de l'estat en la Setmana Tràgica.


Davant la crisi actual no podem quedar-nos de braços creuats esperant que els salaris baixen i les condicions de treball empitjoren per tal de tornar a ser rendibles per als empresaris. És el moment d'impulsar alternatives, de construir una economia diferent, democràtica, no explotadora, solidària. És el moment d'organitzar-nos per reclamar millors condicions de treball, subsidis indefinits, control popular dels recursos públics, col·lectivitzacions dels bancs, habitatge digne i per a tothom.


Cal que ens mobilitzem i ens autoorganitzem per resoldre els nostres problemes, perquè ningú més no ho farà. Cal que plantem cara a la repressió amb l'acció directa.


Pel 30 d'abril i l'1 de maig, recuperem el el Dia Internacional del Sabotatge i el Dia dels i les Treballadores. Construïm el somni, avancem cap a la independència i la revolució.


La lluita ens dóna el que el poder ens pren!


Maulets, el jovent independentista revolucionari

1 de maig de 2009

Davant les agressions a la classe treballadora, sortim al carrer

2240 ERO durant l'any 2008, més de 2000 acomiadaments diaris, centenars d'ERO en marxa, milions d'euros entregats a les mans que han provocat aquesta crisi a canvi de no res, directives europees d'expulsió de treballadors i treballadores immigrants, preparació per part de sindicats grocs i empresaris de propostes que portaran a l'abaratiment dels acomiadaments i a l'augment de l'edat de jubilació són algunes de les moltes agressions que, amb l'excusa de la crisi, està patint la classe treballadora.

Ja estem pagant la seva crisi, els exemples exposats no són més que una petita part de les propostes que els governs espanyol i francés estan realitzant en la seva política de “reinventar el capitalisme”. I el futur no pot ser més desalentador: les opcions neoliberals són les úniques sortides que aporten els governs europeus a aquesta crisi; l'augment de l'explotació i l'empobriment de les classes populars són les úniques alternatives que es poden aportar des del sistema econòmic i productiu actual, un sistema creat per i per a les èlits econòmiques. L'única alternativa per a la classe treballadora passa per una proposta feta des de la classe treballadora, basada en els nostres interessos com a col·lectiu.

Per tal d'assolir els nostres objectius és necessària l'acció col·lectiva. Primer de tot cal demostrar el nostre rebuig a les polítiques antiobreres destinades a salvar uns pocs de la crisi i condemnar la majoria; cal deixar clar que no ens empassarem que es tracta d'un procés democràtic si no té en consideració la majoria de treballadors i treballadores, per molt que tingui el suport de les corruptes cúpules dels sindicats grocs (CCOO, UGT, USO, etc.). No aconseguiran que ens unim a la seva croada per salvar el capitalisme: nosaltres sortirem a mostrar tant el nostre rebuig a les seves propostes com les nostres alternatives basades en l'interés de la majoria. Davant les polítiques econòmiques dels estats espanyols i francés, sortim al carrer!

Sortim al carrer contra els processos de privatització dels serveis públics. En especial contra els processos de privatització de l'ensenyament encetats amb les aplicacions del Pla Bolonya i la propera aplicació de la LEC, i en suport dels companys i les companyes que defensen la implantació d'un ensenyament públic, català i de qualitat.

Sortim al carrer contra l'aprovació per part dels governs d'ERO presentats per empreses que han obtingut grans marges de benefici en els últims anys, i en favor de l'ocupació i posterior nacionalització de les empreses que plantegin tancaments, així com dels sectors estratègics de l'economia. Sortim al carrer contra les polítiques d'expulsió dels treballadores i les treballadores immigrants, i en favor de la regularització sense condicions i la disminució de la jornada laboral per tal de garantir el dret de tothom a treballar en unes condicions dignes. Sortim al carrer per reclamar la nacionalització de la banca, per exigir més i millors serveis públics i per reivindicar el dret a un treball digne i no alienant.

Sortim al carrer perquè creiem en l'autoorganització de la classe obrera, en el seu paper protagònic, en el seu esperit i en les seves pràctiques diàries de lluita, resistència i solidaritat. Sortim al carrer, en definitiva, per exigir un canvi de model socioeconòmic, per substituir un model basat en l'explotació de molts en favor d'uns pocs per un model basat en l'interés general, en el benefici de la majoria, en la solidaritat i en el treball.
Contra el capitalisme i les seves crisi, per una alternativa socialista. SORTIM AL CARRER

300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència

dilluns, 20 d’abril de 2009

I Certamen Jove de Literatura Social dels Països Catalans

Arriba el I Certamen Jove de Literatura Social dels Països Catalans, nascut amb la voluntat d'esdevenir una eina perquè el jovent català compartisca creacions literàries i estimule la seua creativitat.El certamen culminarà el dissabte 18 de juliol del 2009 en el marc del Rebrot, l'Aplec de Joves dels Països Catalans. Les persones participants disposaran, entre altres coses, d'un espai on compartir les creacions literàries amb altres participants i autors.


diumenge, 19 d’abril de 2009

Torna el Rebrot, l'Aplec de Joves dels Països Catalans


Després de l'aturada de l'any passat, torna el Rebrot, l'aplec de joves dels Països Catalans. I torna a Berga després de l'estada a Argentona (el Maresme) el 2007. Un aplec que, per primera vegada, serà totalment gratuït. Un aplec farcit d'actuacions musicals, de cultura popular, de tallers i d'activitats polítiques, que centrarem en la lluita del jovent contra les crisis del sistema i cap a la creació d'alternatives. Un aplec en què, per primera vegada, se celebrarà un certamen literari, de narrativa i poesia de temàtica social, a més del concurs de grups joves dels Països Catalans, l'Esclat. Un aplec que, en definitiva, convertirà en Berga durant aquest cap de setmana de juliol en un espai de trobada, de festa i també de lluita, d'intercanvi d'idees i experiències entre joves vinguts d'arreu dels Països Catalans. Un espai de llibertat per a capgirar tot allò que ens han imposat, un punt més des d'on seguir avançant en la independència i la revolució!Us hi esperem a totes! Més informació: http://www.rebrot.org/

dimecres, 15 d’abril de 2009

18 d'abril: 3ª Jornada de Cultura Popular


El proper dissabte 18 d’abril l'Associació per la Cultura Popular Catalana de Vic amb la col·laboració de la CUP celebrem la 3ª diada de Cultura Popular a la nostra ciutat. El nostre desig amb aquesta diada és donar conèixer i difondre les diferents expressions de cultura d'arrel tradicional del nostre país. Enguany no hem volgut deixar passar l'ocasió de celebrar com es mereix l' any de Joan Amades, gran folklorista català que, amb el seu incansable treball de recerca i investigació, ens ha fet saber avui en dia tota l'essència de la nostra cultura popular d' arrel tradicional i la coneixença dels nostres costums.
És per això que en aquesta edició volem retre-li homenatge amb una gran festa de Cultura Popular. Amb el consolidat campionat de bitlles catalanes, un grup d' animació infantil, el correfoc (eix vertebrador de l' essència cultural dels Països Catalans) i el fi de festa d´aquest any amenitzat per la música de la Coloma i el Puma, no volem deixar d'organitzar una cercavila a l'alçada d' aquest aniversari. La tarda del 18 d'abril ens acompanyaran tota una sèrie de gegants, capgrossos, bestiari, músics, bastoners, panderos, ball de gitanes, ball de cercolets, un esbart dansaire, un grup de falcons i una colla castellera d' aquí i d' altres viles i ciutats de Catalunya, vertaderes ànimes i protagonistes de moltes Festes Majors.
Desitgem que per unes hores, els carrers del centre històric de Vic, plens de tots aquests entremesos de Cultura, es converteixin en el cor de la cultura d' arrel tradicional i que amb la seva gatzara amb la cercavila i els seus balls, facin bategar aquest cor com no s' ha vist mai a la nostra ciutat.
És per això que volem convidar-vos i que ens hi vulgueu acompanyar.

Us hi esperem a tots!!!!!!!

Associació per la Cultura Popular Catalana de Vic
CUP de Vic
Per veure la relació de participants, cliqueu aquí

dijous, 2 d’abril de 2009

Vine amb nosaltres a València. Apunta't a l'autobús!

Si esteu interessats en baixar a València en autobús el pròxim 25 d'Abril, enivieu-nos un correu a mauletsosona@hotmail.com, o apunteu-vos a les llistes que en breu trobareu a la Torratxa i a l'Alou.

PER LA MEMÒRIA, LA DIGNITAT, L'EMANCIPACIÓ I LA JUSTÍCIA SOCIAL
25 d'abril de 2009. Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances,
de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles
consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles
estructures opressores i explotadores.
Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes,
comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de
les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament
setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme
reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les
soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les
silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà
dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc
vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que
ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del
Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i
d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel
dels Reis.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha
ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de
persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi
1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps,
les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els
esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de
benefici dels poderosos.
A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara
mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més
de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que
només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la
població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la
humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la
igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural,
l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el
transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a
totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra.
Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que
després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes,
dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben
lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga
viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud.
Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en
autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions
miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca.
25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per
l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.
Per tot això us convoquem el pròxim dissabte 25 d'Abril, a les 18'00 hores a la plaça de Sant
Agustí de València.
Endavant i força!

divendres, 27 de març de 2009

Milers de persones surten al carrer per denunciar la criminalització del moviment estudiantil

Més de 25.000 persones van participar ahir, dijous 26 de març, a la manifestació de Barcelona contra la repressió del moviment estudiantil i en defensa de la universitat pública. La manifestació, convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants (CAE), anava encapçalada per la pancarta "Bolonya s'aplica a cops de porra" i la portaven professors i estudiants. La maniestació va començar a les 20:30 hores a plaça Universitat en direcció Ronda Sant Antoni i passant pels carrers Aribau, Calàbria, Diputació, Roma, Sants per acabar, amb parlaments de diversos estudiants i professors, a plaça d'Osca.
- Video de la manifestació [ACN]

Durant el recorregut es va llegir un manifest contra la mercantilització de la universitat pública davant la seu d'Esquerra (c/Calàbria, 166), on s'hi va tirar pintura i desplegar una pancarta "Huguet Culpable, Huguet dimissió". En arribar a plaça d'Osca es van encendre focs artificials entre els aplaudiments dels manifestants. En tot moment es va viure un ambient festiu i es van repetir les mostres d'alegria entre els manifestants per l'èxit que ha tingut la manifestació. A més, es van veure nombroses mostres de suport dels veïns que des dels balcons feien repicar olles i atuells.
La manifestació es va desconvocar en una plaça d'Osca plena de gom a gom i entre crits de "Fora Mossos de la Universitat", "Som estudiants, no delinqüents", "Saura Dimissió" o "No som una minoria". Els manifestos es van llegir sobre un escenari per part de dos representants d'associacions de Sants, el professor de filosofia de la UB Santiago López Petit i una representant dels estudiants.

Font: SEPC

dilluns, 23 de març de 2009

La CUP reivindica la presència del català en el hip hop amb un concert a La Torratxa.


El hip hop ha estat, possiblement, el darrer dels estils musicals on el català s’ha introduït, però quan ho ha fet com en els darrers anys, ha estat de manera ferma i decidida. Tenim grups de referència con At-versaris o El Nota, guanyador de la darrera edició del Sona 9.

Amb aquest estat de coses i amb la intenció d’aportar el nostre gra de sorra, la CUP vol convidar tothom el proper dissabte 28 de març al concert de hip hop en català que organitzem al Centre Social Autogestionat La Torratxa, amb entrada totalment de franc.

A partir de les 9 del vespre tindrem sopar (i ressopons) a càrrec del col·lectiu Kebap i a partir de 2/4 d’11 de la nit, l’actuació de dos grups emergents de l’escena del hip hop en català: Rapsodes i In*Digna.

Rapsodes són de Llíria, al País Valencià i possiblement la proposta més ferma de hip hop rimada a les comarques del sud. De fet, són guanyadors del premi al millor disc del Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor que reuneix bona part de les propostes musicals cantades en català al sud de la Sénia. Disposen d’un primer disc que pot adquirir-se en format de CD o descarregar-se de manera totalment gratuïta des de la seva pàgina web (www.rapsodes.com).

In*Digna, de Collbató, per la seva banda, van ser finalistes de la darrera edició del Sona 9 i la seva proposta de hip hop fusió (juntament amb les bases pregravades utilitzen instruments com la guitarra acústica) no deixarà indiferent a ningú. Alguns dels seus temes poden escoltar-se al seu espai a myspace.

Per acabar la festa disposarem de diversos punxadiscos de la Terra.

dimarts, 17 de març de 2009

Enric Duran és detingut el dia que surt al carrer la publicació Podem!


Els Mossos d'Esquadra han detingut a l'activista Enric Duran. Aquesta tarda el conegut activista que va "estafar" els bancs i caixes per denunciar els abusos i la usura dels grups financers ha estat detingut a l'edifici central de la Universitat de Barcelona.

El passat 17 de setembre, l’Enric Duran va fer publica una acció contra la banca que va dotar als moviments socials d’un fons econòmic considerable. L’acció es va difondre per tots els mitjans de comunicació de masses, però sobretot, a través d’una publicació pròpia i finançada amb els diners expropiats als bancs. A partir d’aquesta acció va sorgir el col·lectiu crisis i una web que ha servit de plataforma per coordinar i donar continuïtat a la lluita contra la crisi del capitalisme des d’una visió decreixentista.
Avui, 17 de març, ens tornem a mobilitzar contra la crisi del capitalisme, i ho fem distribuint una nova publicació per tots els racons de la plana. Aquesta publicació es distribuirà gràcies a centenars de persones voluntàries, que sortiran al carrer perquè tothom sàpiga que no és la nostra intenció salvar el capitalisme; que de la crisi en farem virtut. L’acció marca l’inici de la campanya “Podem viure sense capitalisme” que planteja un seguit d’alternatives al mercat i pretén impulsar una vaga contra els bancs.

dimecres, 11 de març de 2009

Homenatge a la resistència antifeixista catalana

Aquest passat dissabte més d'un centenar de persones van reunir-se a la Torratxa per a homenatjar la resistència antifranquista catalana. D'aquesta manera es donava per finalitzada la campanya per la recuperació de la memòria històrica iniciada per maulets plana de Vic el passat 12 d'Octubre.
L'acte d'homenatge a la resistència antifeixista catalana va començar a les 7 de la tarda amb una xerrada sobre els maquis, a càrrec de Ferran Sànchez, historiador i expert en el tema. L'autor del llibre "Els Maquis a Catalunya" ens va parlar durant més d'una hora de la tasca realitzada per aquests guerrillers a les muntanyes catalanes, fent especial èmfasi en la invasió de la Vall d'Aran per part de 3000 homes.
Desprès del sopar popular, Jaume Arnella ens va acompanyar amb un concert carregat de missatge i sentiment. Brigada Avelina i P.D.Barni van posar punt i final a la vetllada.



Fotos: Xevi Mas


Més fotos a osona.com

dimarts, 10 de març de 2009

Ells van fent

Ells van fent, segueixen desviant l’atenció quan algú diu o intenta destapar els secrets enterrats que ens segueixen encadenant a un passat obscur i silenciós. Un silenci, que els que integrants dels partits politics que avui governen al nostra Ajuntament i a les diferents Generalitats dels Països Catalans, pactaren en la transició i que passava per girar full a la història sense analitzar-la, per una trista quota d’autonomia que ens condemnà, amb una nova constitució, a continuar vivint amb l’herència del general Franco, el mateix Borbó.

Ells van fent, quan utilitzen les forces d’ocupació, per identificar els joves vigatans que lluiten per recuperar la memòria i la dignitat d’aquells que moriren per la força de les armes i pels delators de camisa blava.

Ells van fent, quan toleren amb impunitat que un partit que utilitza el racisme com a bandera, carregui contra ciutadans vigatans per culpa del seu color de pell o de les seves creences religioses. A aquests racistes, no els molesten ni persegueixen els mossos, perquè serà?...

Ells van fent, destrossant els entorns de Vic i de retruc tota la plana, amb polígons de gran extensió, autopistes de quatre carrils, línies elèctriques que ens destrossin la salut i els pocs boscos que ens queden, i ara per acabar-ho d’adobar, als nens "pijets", els bé de gust tenir un aeroport per "Jets" privats, amb l’impacte brutal al territori que això suposa, un territori que ha superat amb escreix el seu límit. Després ens voldran fer creure que son ecologistes, d’equerres, i fins i tot nacionalistes i o independentistes!

Però que es pensen que no se’n recorden els i les Vigatanes, de quan varen tombar la moció, per la retirada de l’escut d’Espanya (que és pintat a la sala de plens de la capital osonenca), dient que no és d’Espanya!

Es pot saber perquè dubten els senyors dits "socialistes" alhora de desenterrar la memòria històrica i en consonància acabar amb els símbols franquistes, les obscuritats del pacte de silenci i la transició? Potser serà perquè se’ls remourien les entranyes en veure com han arribat a trair la memòria dels afusellats, militants d’esquerres i SOCIALISTES AMB MAJÚSCULES, que romanen enterrats pels boscos i sense obtenir un comiat digne. Segurament els interessa més la seva quota de poder, que la dignitat dels lluitadors i lluitadores catalanes, sempre marginats per la història escrita pels vencedors, ja siguin els de 1640, 1714, 1939 o 1977!!

Però mentre ells van fent i el temps se’ls acaba, nosaltres anem a més! Nosaltres creixem i avencem dignament perquè lluitem amb dignitat! Nosaltres som més lliures perquè lluitem per la llibertat i no per una poltrona en la Catalunya autonòmica dels senyors Pujol, Montilla, Carod, Saura, Solà o Burgaya... Nosaltres tenim clar que tornarem a vèncer, com deia el president Companys. Nosaltres defensem i defensarem els drets de les dones, els treballadors i els oprimits, com deia Frederica Montseny. Nosaltres sabem que cap poble serà lliure si els seus fills no estan disposats a donar la vida per la seva llibertat, com ens deia Xirinacs, Guillem agulló, quim Sànchez, Martí Marcó, Julià Babia... Decidírem caminar lliures i res ho podrà canviar, perquè ja som una realitat amb perspectiva de futur. Un projecte clar, que arrela dia a dia a la nostra ciutat i arreu del Països catalans. Volem, podem i construirem una nació lliure i realment justa a on el poble sigui amo del seu futur i de la seva terra.


Vosaltres anireu fent, que mentrestant nosaltres volarem!

Nil Cardona Capellà

Membre de la Cup i de Maulets Plana de Vic

TROBADA INTERCULTURAL DE JOVES


dijous, 5 de març de 2009

Dia de la dona treballadora: La CUP organitza un passi de la pel•lícula Persépolis.


Amb motiu de la Diada Internacional de la Dona Treballadora ,la CUP de Victé el gust de convidar a tots els vigatans i vigatanes a la projecció dela pel•lícula d'animació Persèpolis (amb posterior col•loqui) que tindràlloc al Centre Social Autogestionat La Torratxa aquest divendres 6 de marça partir de les 8 del vespre.


Persèpolis: el còmic arriba a la pantalla


Fa set anys l’editorial francesa L’Associatio va publicar Persèpolis, uncòmic autobiogràfic de Marjane Satrapi, primera autora iraniana de còmic,que aviat fou comparat pels crítics amb la novel•la gràfica Maus d'ArtSpiegelmanns (guanyadora del Pullitzer aquell any). En quatre volums ladibuixant iraniana va realitzar un treball destacat: sempre des del puntde vista del seu alter ego jove, plasmava les seves vivències d’infantesai joventut sobre el paper i al mateix temps, tot i que s’hi trobava sovinttristesa i de vegades una crítica mordaç a la societat dins la temàticaprincipal, mai va perdre el matís humorístic. Als Països Catalans, idisponible en català, ha estat editada per la mà de Norma Editorial. I ara s’ha portat aquesta història, també disponible en la nostra llengua,a la gran pantalla. Cinc cèntims: El traspàs dels dibuixos expressionistesen blanc i negre del còmic, que són tan impactants pel que fa a la visióinfantil d'una xiqueta que sap desemmascarar l’absurditat i la grisor d’unrègim religiós, s’ha aconseguit totalment. No ens sorprèn: simplementSatrapi no ha deixat que ningú més s’ocupés del seu treball, sinó que ellamateixa, en col•laboració amb l’artista de còmics francès VincentParonnaud, n’ha agafat la direcció i el guió. Resulta original el fet ques’ha renunciat totalment a les animacions generades per ordinador i alsefectes especials: Persèpolis és una de les molt poques pel•lículesd’animació, les imatges de la qual han estat realment dibuixades a mà. Tot i així, llegir Persèpolis només com a acusació contra la brutalitat icrueltat dels governants iranians (amb especial incidència sobre lesdones) seria una simplificació errònia. També Occident, representat aquíper Viena, la capital austríaca, perd ràpidament el caràcter de paradís ala terra. Tot i que la joveneta Marjane disposa allà de llibertat per diri per fer el que vol, ho ha de pagar a un preu molt car: la pèrdua de laseva pàtria. Com a iraniana a Viena té curiositat pel país estranger itambé se sent sempre observada amb desconfiança i temor per la gentautòctona. Justament en aquest moment de la pel•lícula l’espectador es potsentir sorprès. Iran no és també per a nosaltres un grup de religiososfanàtics, una part de “l’eix dels dolents” que pronuncien obertamentamenaces d’extermini contra Israel? Satrapi torna a posar aquesta imatgeal seu lloc: mostra un poble que pateix sota un govern dictatorial peròque a més també estima, beu, riu i plora com qualsevol altre poble de laTerra.

dimecres, 4 de març de 2009

Dones, la crisi ens fa més precàries!


Des de Maulets, el jovent independentista i revolucionari, lluitem contra el patriarcat des d’un feminisme de classe, perquè és la única via per aconseguir la nostra emancipació com a dones i com a treballadores. Cal posar èmfasi en les relacions entre patriarcat i capitalisme, i entre els sistema gènere i classe social. Les desigualtats de gènere s’estructuren a partir de la societat patriarcal, i és en la família on es materialitzen els vincles patriarcals. La divisió sexual del treball que s’origina en el si de la família té el seu reflex en el mercat de treball. L’estructura del sistema patriarcal burgès se sustenta en la violència de gènere i l’explotació sexual per a què adoptem una actitud passiva i de submissió. La violència latent o activa d’homes contra dones, l’assumpció i propagació de rols d’inferioritat, la pressió dels cànons de bellesa, la necessitat de reproduir els rols masculins per triomfar o el menyspreu per les dones grans, són alguns dels molts factors que contribueixen diàriament a la nostra opressió. A més, volem denunciar la ineficàcia de la legalitat i les polítiques públiques que aplica l’estat. Les mesures que aplica són simples pedaços a un problema estructural del sistema, perquè són creades des d’una òptica patriarcal. A això s’hi ha de sumar l’apropiació de la força de treball de la dona, és a dir, la seva explotació sexo-econòmica, situació que empitjora amb les crisis cícliques del capitalisme. Les primeres en ser acomiadades de la feina en començar els símptomes de crisi som les dones. Les estadístiques de contractació i les llistes d’aturats mostren que hi ha una masculinització del món laboral, és a dir, que sempre hi ha molts més homes que dones fent una determinada feina. Però, a més, hem de tenir en compte que l’atur femení és molt més elevat del que ens mostren les estadístiques. Moltes dones desenvolupen tasques de la llar i cura de terceres persones, però com que el sistema diu que tot allò que no “genera riquesa” (tot allò que no genera riquesa per a les empreses i els estats, és clar...) no es pot considerar treball, moltes dones ni tansols consten com a aturades ni treballadores. En realitat aquestes dones representen aproximadament el 46% de les catalanes. La precarietat del treball femení és una conseqüència constant de les crisis del sistema, les quals evolucionen incorporant nous elements d’explotació i jerarquització. Ara som les dones immigrades les expulsades automàticament del treball assalariat, seguides de les autòctones, que sempre havien patit els primers cops.Mostrem un rebuig total a la subordinació de les dones en benefici del mercat, tant en l’esfera de la producció capitalista com en l’esfera de la producció domèstica. Per tot això, continuarem treballant cada dia i organitzant-nos per combatre el patriarcat des de tots els àmbits: els llocs de treball, els carrers, les cases, els espais autogestionats, les universitats… Perquè per nosaltres cada dia és 8 de març
Perquè... AL PATRIARCAT, COM AL CAPITALISME, NO SE’L REFUNDA, SE’L COMBAT! Contra el patriarcat, feminisme de classe!
Maulets, el jovent independentista i revolucionari

dijous, 19 de febrer de 2009

Les adoberies declarades Bé Cultural d'Interès Nacional


Fa dos anys, quan es va iniciar la campanya en defensa de les adoberies, poca gent s'imaginava que avui puguem parlar d'aquest barri com a Bé Cultural d'Interès Nacional pel seu valor etnològic. Un pla parcial sobre el sector preveia enderrocar bona part de les adoberies i convertir el traçat medieval, en una avinguda de sortida de la ciutat. Per altra banda un famós constructor, tenia ja apunt la seva operació especulativa sobre el barri, per tal d'enriquir-se a costa del nostre passat, de la nostra identitat.

Avui però tot això ja és història. La implicació de la societat vigatana, fent-se seva aquesta lluita en defensa d'un dels barris més emblemàtics de la ciutat, ha fet possible allò impossible. A tots ells, l'enhorabona. Aquesta és una victòria de tots!

La lluita però, encara no ha acabat. Ara és el moment que entre tots els vigatans i vigatanes decidim els usos que ha de tenir el barri, per tal de que tots puguem gaudí del barri de les adoberies.

Com deia el poeta: Via Fora! que tot està per fer i tot és possible!

divendres, 13 de febrer de 2009

David de Vilafranca: no anirà a la presó!

Una interlocutòria de la secció 7a de l’Audiència Provincial de Barcelona, datada de dilluns, ha posat fi a l’amenaça de presó sobre el David de Vilafranca.

La victòria política d’una mobilització immediata.

En David va ser detingut la nit de reis. Sobre ell requeia una ordre d’empresonament ordenada per la jutgessa Isabel Gallardo del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona. Una condemna d’any i mig pels disturbis del llunyà 12 d’octubre del 98 amb els antecedents d’insubmís. Una concentració immediata a les portes de la comissaria, i posteriorment a les portes dels jutjats, van fer dubtar la jutgessa de guàrdia de Vilafranca: en David guanyà deu dies… llavors l’allau de solidaritat ha recorregut tot el territori català: concentracions, manifestacions, actes de tota mena… Finalment un recurs al provincial de Barcelona, resolt pel magistrat Enrique Rovira del Canto, famòs per la seva obsessió contra en Franki de Terrassa, no ha pogut fer res més que el que era inevitable: posar fi a l’amenaça de presó contra el David.
L’avís ha estat fet. Sabem prou bé que allò que anomenen “justícia” està farcida de Gallardos i altres personatges que no desaprofiten cap ocasió per mirar de colpejar-nos ben fort.
L’avís ha estat fet. Hem sabut respondre. Hem evitat la presó del David i el més important, amb ell al capdavant, hem demostrat, un cop més, saber encarar la seva imposada “justícia” amb el cap ben alt.
Felicitats a tots i a totes! A la família, a les amistats, al veïnat sencer de Vilafranca!
I continuem el combat, amb en Karim, en Jona, els dos de Manresa, els 13 de Gandia… Que ningú ho dubti, guanyarem!
Alerta Solidària

dimarts, 10 de febrer de 2009

Entreguem les plaques a l'alcalde!




El passat ple de l'Ajuntament de Vic va ser el moment escollit per tal de fer-li entrega a l'excel·lentíssim alcalde de Vic, les plaques de l'Instituto Nacional de la Vivienda que fins fa molts pocs dies encara ofenien a la nostra dignitat pels carrers de Vic. Desprès de sentir les bajanades que escopia aquell ex-militant de Fuerza Nueva i constatar (un altre cop) que el partit socialista, de socialista no en té res, va arribar el moment d'entrar en acció. Mentre el regidor de la Cup ens donava pas a la sala, dos integrants de l'assemblea van endinsar-se cap al plenari per tal d'entregar les plaques al sr. alcalde. L'emprenyamenta va ser considerable fins el punt de negar-se a respondre la pregunta que en nom de maulets els adreçava en Quim ( que penseu fer amb els vestigis franquistes que encara queden a la ciutat?). L'alcalde va ordenar retirar immediatament les plaques i els "secretes", que feia més d'una hora que ens esperaven (un saludo des d'aquí), ens van obligar a marxar del ple per tal d'identificar-nos.


Fotos : Adrià Costa

Dia de solidaritat amb Gaza


En motiu de la situació d'extrema violència que s'està vivint al Pròxim Orient, l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, juntament amb altres entitats de la comarca d'Osona, hem planificat un "Dia de Solidaritat amb Gaza". El proper dissabte 14 de febrer a partir de les 4 de la tarda s'han programat diferents activitats a Vic, amb la finalitat d'informar sobre la realitat que ja fa 61 anys que està vivint el poble palestí i, per mostrar la nostra solidaritat i denúncia davant d'aquesta situació.
Les activitats previstes no deixaran indiferent a ningú, ja que aquest dia es podrà conèixer de primera mà el que ha de suportar el poble palestí davant la indiferència de la comunitat internacional. Començarem la jornada amb una exposició fotogràfica, acompanyada d'un te solidari i una lectura de cartes de nens palestins refugiats al Líban, a la Plaça de la Catedral de Vic. D'aquesta manera es podrà comparar visualment el tracte que van tenir els nazis cap als jueus, durant la Segona Guerra Mundial i, el tracte rebut actualment pels palestins per part del moviment sionista.
A continuació hi haurà una projecció del documental palestí "Domicili Privat" on es veu el patiment d'una família palestina obligada a conviure amb l'exèrcit israelià al pis de sobre de casa seva.
Abans del concert de clausura, el metge palestí resident a Vic, Dr. Sami Mahmud Abdul Jawad i un membre de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría faran una exposició de la situació actual al Pròxim Orient en una xerrada al Casal Claret.
El dia acabarà amb un concert solidari a La Torratxa per recaptar fons per enviar als Comitès de la Salut Palestins que gestionen diferents hospitals del nord de Gaza, atenent a la seva crida de solidaritat per la falta de materials sanitaris per l'atenció de les més de 5 mil víctimes produïdes a l'últim atac d'Israel a la Franja.

diumenge, 8 de febrer de 2009

"Topografía de la memòria" a l'últim passi de video del cicle de cinema "Recuperem la memòria històrica!


Ens plau convidar-vos al Cicle de Cinema Històric que realitzarem Maulets, aquest diumenge 8 de Febrer a les 7 de la tarda, a l'espai de la Biblioteca del C.S.A la Torratxa.El cicle de cinema troba aquest diumenge 8 de Febrer el seu punt culminant, ja que el documental que és passarà, serà l'últim pel que fa al cicle de cinema "Recuperem la Memòria Històrica".

Així doncs, el documental elegit per a la finalització del cicle de cinema, és l'anomenat "Topografia de la Memòria" (documental) realitzat per un equip de TV3. En el documental és fa un recorregut per Sudàfrica, Italia, Catalunya (entre altres) abordant el tema de la memòria històrica i la seva recuperació.

La sinopsi del documental:

"Topografia de la memòria és una reflexió sobre com les polítiques públiques d’arreu del món han gestionat els llocs de la memòria, és a dir, com un col·lectiu es relaciona amb el seu passat a través d’elements que tenen un reconeixement imaginari i real alhora. Com s’ha de construir, per tant, un espai que doni cabuda a diferents veus i a diverses memòries? Per respondre a aquesta pregunta, Topografia de la memòria fa un itinerari per Europa, Àfrica i Amèrica a la recerca de models i exemples que han abordat, o no, el seu passat des de vies molt diverses: donar testimoni, confessar el crims, jutjar els autors, depurar l’administració, documentar el passat, dignificar els espais de memòria, etc."

dijous, 5 de febrer de 2009

Retirades les plaques franquistes de Vic

Des de l’assemblea de Maulets Plana de Vic, seguint amb la campanya per la recuperació de la memòria històrica, hem realitzat una acció simbòlica i de protesta contra els vestigis franquistes que encara queden a la ciutat.

Aquesta acció ha consistit en treure les plaques franquistes de l’Instituto Nacional de la Vivienda amb l’insigne de la Falange, amb el consegüent “yugo y las flechas” que en dia d’ahir, encara perduraven als carrers i edificis de la nostra ciutat. En total s’han tret una vintena de plaques que es trobaven situades als edificis del “Vic 2”, la Plaça Osona, i el carrer Pare Coll, entra d’altres. Cal destacar la bona rebuda que ha tingut la iniciativa entra els diferents veïns que ens hem anat trobant, els quals els hi hem exposat els motius que ens havien motivat a portar a terme aquella acció .

Des de Maulets, ens hem vist obligats a retirar aquests restes del franquisme davant la incompetència i incompliment de l’article 15 de la llei de la Memòria Històrica per part del consistori vigatà, i com a protesta davant de la negativa a aprovar la moció de Maulets, presentada per la CUP-Vic al ple de l’1 desembre del 2008, en es què demanava la retirada immediata de tots els símbols i vestigis franquistes que encara hi quedaven.

Es per això, que el jovent vigatà no resta immòbil i segueix lluitant per la recuperació de la memòria històrica i per la dignitat de totes les persones que van defensar les llibertats nacionals i socials del nostre poble.

70 anys després el jovent seguim lluitant!
Ahir, avui i demà, no passaran!

dimarts, 3 de febrer de 2009

Esther Farrés parla sobre la repressió franquista a Vic.



Gairebé una quarentena de persones van assistir a la xerrada sobre la repressió franquista a Vic, organitzada per l'assemblea de Maulets Plana de Vic. L'acte s'emmarca en la campanya per la recuperació de la memòria històrica iniciada el passat més d'octubre per la organització independentista.
L'autora del llibre "La repressió franquista a Vic", editat pel Patronat d'Estudis Osonencs, ens parlà al llarg d'una hora d'una de les etapes més fosques i obviades de la nostra història recent. La repressió franquista es va desenvolupar amb la voluntat de reafirmar el poder dels vencedors i ofegar qualsevol veu dissident. Els encarregats de portar a terme el control social, polític, econòmic i cultural foren les noves autoritats locals afins al règim, formats bàsicament per alcaldes i regidors amb una ideologia lligada al conservadorisme i al tradicionalisme catòlic pròpis de l'ideari franquista. Recolzats per la Guardia Civil i la representació local de la Falange, portaren davant la justícia franquista tots aquells vigatans considerat contraris al Glorioso Movimiento Nacional. Cal destacar el paper preponderant de l'Església, partícep actiu de la repressió, emetent informes sobre els seus feligresos per tal de facilitar el procés coercitiu.
D'aquí se'n deriven les múliples condemnes, penes de presó i execucions a que foren sotmesos tant aquells que lluitaren contra l'alçament militar com aquells que simplement no compartien els ideals franquistes.




diumenge, 1 de febrer de 2009

70 ANYS DESPRÉS





70 anys després que les tropes franquistes entressin a la ciutat de Vic, des de l’assemblea de Maulets Plana de Vic encara ens veiem obligats a portar a terme una campanya per la recuperació de la memòria història, una lluita contra el silenci i la impunitat que encara perduren d’aquell període.

70 anys després, Rafael Garcia Valiño, comandant que encapçalà l’ocupació de Vic l’1 de Febrer de 1939, continua tenint la condecoració de fill adoptiu de la ciutat.

70 anys després, Miquel Rodrigo Martinez, militar feixista que entrar a la capital de la comarca d’Osona, fusell en mà a crits de “Arriba Espanya” i “Viva Franco” és encara fill adoptiu de la ciutat.

70 anys després, encara trobem una gran petjada d’aquest període fosc de la nostra història, malgrat la societat actual sigui incompatible amb els símbols feixistes enaltidors de la dictadura. Plaques com les del “Instituo Nacional de la Vivienda” amb el jou i les fletxes de la Falange, encara resten als nostres carrers.

70 anys després, el general Mola, instigador de l’aixecament militar del 18 de Juliol del 1936, té una pintura vial que ofèn la nostra dignitat.

70 anys després, a l’emblemàtica catedral de Vic una placa exalta la figura del caudillo “Francisco Franco Bahamonde”.

70 anys després, la dreta vigatana (PxC i CiU) amb la complicitat del PSC, tomba una moció a favor de la retirada de la simbologia franquista, incomplint l’article15 de la Llei de la Memòria Històrica estatal.

70 anys després de l’entrada dels innombrables, els i les joves de Vic, seguim lluitant per la recuperació de la justícia, la veritat i la dignitat d’aquelles persones que lluitaren per Catalunya i per les llibertats.

Recuperem la memòria històrica!

Assemblea de Maulets Plana de Vic

1 de Febrer de 2009