Els Països Catalans som del primer món, és a dir, som un país ric, i com a tots els països rics del món, pel sol fet de ser-ho rebem immigració de persones de països pobres. Aquests són pobres perquè nosaltres som rics, perquè els governs occidentals els havíen ocupat i saquejat no fa gaires anys, i perquè l'expoli no ha parat mai, ara a través d'empreses de països occidentals que sustentem entre tots els rics consumint els seus productes. A sobre els països pobres (que també tenen gent rica) ens deuen bilions i bilions que ens paguen anualment i religiosament als països rics , i que els impedeix encara més desenvolupar econòmicament els seus països. És l'anomenat Deute Extern.
Per tant, tots els països rics del món (a on també hi viu gent pobre) rebem i continuarem reben immigració perquè en els nostres països tot i les crisis periòdiques hi ha millors condicions de vida, més expectatives de treball, esperances de millorar, futurs més prometedors pel jovent... Els fluxos de gent dels països pobres cap a països rics funcionen de manera similar a les lleis del mercat, és a dir que, una mà invisible fa que a més llocs de treball i creixement econòmic més immigració, i al contrari, a més crisi i deflació econòmica més es reduirà el nombre de gent que vindrà. Per tant, podem triar entre ser un país ric i rebre immigració o un país pobre i no rebre'n.
Aquest percentatge de gent de països pobres vindran encara que hi hagi set tanques protegint tot el nostre territori, encara que els ajuntaments els empadronin o no, encara que les lleis d'estrangeria siguin dures, encara que hi haguéssin governs feixistes, i si se'ls expulsés forçadament, tornaríen i saltarien les set tanques. De vida només n'hi ha una, i algunes persones dels països pobres que veuen la necessitat i tenen la mínima possibilitat d'una vida millor per ells i pels seus fills, si cal s'hi llençaran de cap.
Aquesta immigració inevitable i racional que rebem els països rics aporta molts més diners a l'Administració Pública a través dels impostos i de les cotitzacions a la Seguretat Social que no pas despeses. Sense anar més lluny, els immigrants paguen una part important de les pensions de jubilació actuals. Tot i això, el fet que en ciutats com Vic els immigrants suposin prop del 25% de la població comporta una sèrie de necessitats que s'han de resoldre. Un augment de població del 25% és un fenòmen prou important com per destinar-hi esforços i recursos humans i econòmics. El problema és que el finançament dels ajuntaments és totalment insuficient i no poden fer front a aquestes i a d'altres despeses, i el Govern de la Generalitat, que és qui hauria d'aportar més recursos, també té un dèficit econòmic brutal amb l'Estat que dificulta l'implementació de mesures en aquest àmbit i en d'altres.
Per tant, els immigrants vindran al nostre país mentre siguem un país ric perquè no hi ha un sol país ric al món que no rebi immigració de països pobres. No vindran per robar-nos, no porten atur (tots sabem qui s'emporta les fàbriques a la Xina per reduir costos laborals, i no són precisament els immigrants), no venen per invadir-nos, o per aprofitar-se de nosaltres, simplement abandonen els seus països i les seves famílies perquè aquí tenen millors expectatives de vida per ells i els seus fills. Com que està demostrat que venen i vindran, crearant famílies, faran prosperar el nostre país i hi arrelaran mentre siguem un país ric, val més que hi apliquem polítiques i hi aboquem recursos destinats a solucionar les dificultats que comporta un augment tant gran de la població.
Com s'ha fet en altres països cal adoptar mesures per fomentar la cohesió social a les escoles, als barris, a les associacions de veïns, a les entitats, als hospitals, a les escales de veïns, fent cursos de formació lingüística, acadèmica, professional... de fet a Vic s'està fent en menor mesura, en part gràcies a la societat civil organitzada en entitats com Veus Diverses, Òmnium, el Centre de Normalització Lingüística, La Torratxa o algunes associacions de barri, i encara en falta més. Però per fomentar la cohesió social no cal deixar d'empadronar gent que es quedarà sense dret a l'educació i a la sanitat, el què cal és reclamar que l'Administració estatal destini molts més recursos als ajuntaments perquè puguin actuar en aquest sentit. I si s'aboquéssin tots aquests recursos com ha passat en altres països, els immigrants continuaríen aportant molts més diners a l'Administració Pública amb impostos i cotitzacions que despeses. Per tant, l'immobilisme de l'Estat i dels partits tradicionals en aquest tema no serveix de res ja que el fenòmen de la immigració s'ha d'abordar però no en la direcció que proposa el govern de Vic, simplement perquè no porta enlloc.
Martí Coromina Quintana
Per tant, tots els països rics del món (a on també hi viu gent pobre) rebem i continuarem reben immigració perquè en els nostres països tot i les crisis periòdiques hi ha millors condicions de vida, més expectatives de treball, esperances de millorar, futurs més prometedors pel jovent... Els fluxos de gent dels països pobres cap a països rics funcionen de manera similar a les lleis del mercat, és a dir que, una mà invisible fa que a més llocs de treball i creixement econòmic més immigració, i al contrari, a més crisi i deflació econòmica més es reduirà el nombre de gent que vindrà. Per tant, podem triar entre ser un país ric i rebre immigració o un país pobre i no rebre'n.
Aquest percentatge de gent de països pobres vindran encara que hi hagi set tanques protegint tot el nostre territori, encara que els ajuntaments els empadronin o no, encara que les lleis d'estrangeria siguin dures, encara que hi haguéssin governs feixistes, i si se'ls expulsés forçadament, tornaríen i saltarien les set tanques. De vida només n'hi ha una, i algunes persones dels països pobres que veuen la necessitat i tenen la mínima possibilitat d'una vida millor per ells i pels seus fills, si cal s'hi llençaran de cap.
Aquesta immigració inevitable i racional que rebem els països rics aporta molts més diners a l'Administració Pública a través dels impostos i de les cotitzacions a la Seguretat Social que no pas despeses. Sense anar més lluny, els immigrants paguen una part important de les pensions de jubilació actuals. Tot i això, el fet que en ciutats com Vic els immigrants suposin prop del 25% de la població comporta una sèrie de necessitats que s'han de resoldre. Un augment de població del 25% és un fenòmen prou important com per destinar-hi esforços i recursos humans i econòmics. El problema és que el finançament dels ajuntaments és totalment insuficient i no poden fer front a aquestes i a d'altres despeses, i el Govern de la Generalitat, que és qui hauria d'aportar més recursos, també té un dèficit econòmic brutal amb l'Estat que dificulta l'implementació de mesures en aquest àmbit i en d'altres.
Per tant, els immigrants vindran al nostre país mentre siguem un país ric perquè no hi ha un sol país ric al món que no rebi immigració de països pobres. No vindran per robar-nos, no porten atur (tots sabem qui s'emporta les fàbriques a la Xina per reduir costos laborals, i no són precisament els immigrants), no venen per invadir-nos, o per aprofitar-se de nosaltres, simplement abandonen els seus països i les seves famílies perquè aquí tenen millors expectatives de vida per ells i els seus fills. Com que està demostrat que venen i vindran, crearant famílies, faran prosperar el nostre país i hi arrelaran mentre siguem un país ric, val més que hi apliquem polítiques i hi aboquem recursos destinats a solucionar les dificultats que comporta un augment tant gran de la població.
Com s'ha fet en altres països cal adoptar mesures per fomentar la cohesió social a les escoles, als barris, a les associacions de veïns, a les entitats, als hospitals, a les escales de veïns, fent cursos de formació lingüística, acadèmica, professional... de fet a Vic s'està fent en menor mesura, en part gràcies a la societat civil organitzada en entitats com Veus Diverses, Òmnium, el Centre de Normalització Lingüística, La Torratxa o algunes associacions de barri, i encara en falta més. Però per fomentar la cohesió social no cal deixar d'empadronar gent que es quedarà sense dret a l'educació i a la sanitat, el què cal és reclamar que l'Administració estatal destini molts més recursos als ajuntaments perquè puguin actuar en aquest sentit. I si s'aboquéssin tots aquests recursos com ha passat en altres països, els immigrants continuaríen aportant molts més diners a l'Administració Pública amb impostos i cotitzacions que despeses. Per tant, l'immobilisme de l'Estat i dels partits tradicionals en aquest tema no serveix de res ja que el fenòmen de la immigració s'ha d'abordar però no en la direcció que proposa el govern de Vic, simplement perquè no porta enlloc.
Martí Coromina Quintana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada