dijous, 29 de gener de 2009

Crònica de la xerrada sobre la crisi i la presentació de Maulets Vall del Ges

Gairebé una trentena de persones van assistir dissabte passat a la tarda a la xerrada que es va fer a la sala d'actes de Gestiomat en motiu de la presentació de Maulets Vall del Ges. L'acte es va centrar en el tema de la crisi, ja que la campanya nacional de Maulets de més actualitat és “No pagarem les vostres crisis”.
Per això hi van ser convidats a xerrar Xevi Quirones, del Col·lectiu
Crisi, i Laureano Pérez, de la Coordinadora Obrera Sindical (COS). El representant de Maulets Nacional que havia d'obrir el tema i fer l'anàlisi general de la crisi no va poder assistir a la xerrada degut als retards que les ventades del mateix dia havien provocat en totes les línies de RENFE. Per part de Maulets Vall del Ges, Francesc Manrique va obrir la xerrada presentant el nou nucli local del col·lectiu.Xevi Quirones va començar la seva intervenció llegint el manifest del Col·lectiu Crisi. Més endavant, va parlar del cas d'Enric Duran (principal impulsor del projecte, que el mes de març tornarà a Catalunya i que segurament serà jutjat després de la denúncia d'algunes entitats bancàries) i va parlar dels projectes del col·lectiu, com ara la propera publicació d'un nou número de la revista Crisi o propostes com la vaga d'usuàris de bancs, a partir de la qual els inscrits es comprometen a retirar l'efectiu dels seus comptes corrents. A més, va explicar algunes alternatives que faciliten la vida al marge del sistema vigent, com les banques ètiques o les cooperatives d'habitatge. Per la seva banda, Laureano Pérez va participar en l'acte amb una breu intervenció en la que va resumir la situació de la classe treballadora davant l'actual estat de crisi. Des de Maulets Vall del Ges, el que valorem més positivament de la xerrada va ser la participació del públic assistent, que es va unir a la xerrada amb un bon número de preguntes i intervencions.

dimecres, 28 de gener de 2009

Xerrada sobre la repressió franquista a Vic


El proper Dilluns 2 de Febrer, a 3/4 de 8 del vespre al CSA la Torratxa, tindrà lloc una Xerrada sobre la repressió franquista a la ciutat de Vic, a càrrec d'Esther Farrés (autora del llibre "La repressió franquista a Vic"). Aquesta Xerrada s'inclou dins la Campanya que estem portant a terme Maulets Plana de Vic per a la Recuperació de la Memòria Històrica. Amb aquesta Xerrada us convidem a esbrinar alguns fets que van passar a la nostra ciutat durant aquesta època fosca de la nostra història, com va ser la dictadura franquista.


Esther Farrés i Sucarrat (Vic, 1971) és llicenciada en Història per a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i diplomada en Biblioteconomia i Documentació. Treballa a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.

Diumenge 1 de febrer continua el cicle de cinema "Recuperem la memòria històrica" amb el documental "L'ocupació".


Aquest proper diumenge dia 1 de febrer, 70 anys desprès de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Vic, Maulets Plana de Vic continuarà el cicle de cinema "Recuperem la memòria històrica" amb el documental "L'ocupació". El passi serà a les 8 del vespre al C.S.A la torratxa. Us hi esperem!


Sinopsis

L’ocupació. En aquest capítol s’exposa la voluntat de resistència de la població a començament de l’any 1939. Les forces feixistes han entrat a Catalunya a sang i a foc i el feixisme, que només era una amenaça, s’ha convertit en un monstre que, sense escrúpols, devora el país. A mesura que l’exèrcit facciós de Francisco Franco avança, les lleis i els drets catalans són conculcats. L’exèrcit republicà intenta aturar l’ofensiva i la població, que està cansada i castigada per la fam i la destrucció, resisteix. En el capítol L’ocupació també se segueix el dolorós recorregut que fan centenars de milers de persones per fugir de la barbàrie que assola Catalunya. L’èxode cap a Europa de famílies senceres, de soldats i de refugiats és l’única i terrible porta de salvació que empeny els republicans a un exili de futur incert.

dimarts, 27 de gener de 2009

1.200 manifestants reivindiquen la lluita contra el feixisme i els seus hereus a 70 anys de l'entrada de Franco a Barcelona




Centenars de persones van participar dissabte en els actes convocats a Barcelona per l'Esquerra Independentista en motiu del 70 aniversari de l'entrada de les tropes de Franco a la ciutat. La convocatòria la feia la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència'. Els actes van començar a primera hora de la tarda amb exhibicions de cultura popular. Després va ser el torn d'homenatjar i reivindicar la lluita de les persones que des d'aleshores fins l'actualitat s'han enfrontat a l'ocupació, la represssió i l'explotació. Tot seguit, 1.200 persones es van manifestar pel centre de Barcelona. Un concert va cloure la jornada.
L'Esquerra Independentista de la ciutat havia convidat tres persones que s'han significat des de fa decennis per la seva lluita de signe divers, però totes tres marcades per la voluntat de construir un país lliure de persones lliures. El primer en pujar a l'escenari va ser Esteban Cebrián, militant comunista que va participar en la vaga més llarga que hi ha hagut al país: la de la FORSA (empresa del Baix Llobregat). Cebrián no només va parlar del passat sinó que va reivindicar la necessitat de continuar lluitant, especialment en un context com l'actual de retallades dels drets de la classe treballadora. Li va prendre el relleu sobre l'escenari Montserrat Cervera, activista feminista des dels anys setanta, que va recordar la repressió, però també la lluita, de les dones contra el franquisme. Com Cebrián, Cervera va destacar que malgrat el canvi de règim polític, les dones continuen patint la violència i exclusió del patriarcat. Finalment, l'esquerra independentista es va voler reivindicar a si mateixa com a moviment polític, nascut de l'organització mare PSAN (aquest 2008 ha fet 40 anys), i per fer-ho va convidar a una persona que ha participat en l'estratègia d'enfrontament directe amb l'Estat, Xavier Barberà, que va ser militant de les organitzacions armades EPOCA i Terra Lliure, i actualment milita a la CUP de Lleida.Després de l'homentage reivindicatiu, 1.200 persones van manifestar-se pel centre de la ciutat darrere d'una pancarta on es podia llegir: "70 anys després, continuem lluitant contra els seus hereus".
D'aquesta manera, la militància de l'esquerra independentista ha reivindicat que la lluita actual està connectada, perquè n'és hereva, amb les anteriors generacions de catalanes i catalans que, des de l'endemà mateix de la derrota davant les tropes de Franco, es van enfrontar el nou context d'opressió. I encara més, ja que damunt l'escenari també van reivindicar la lluita anterior contra l'ocupació borbònica fa 300 anys, o a favor dels drets de les classes treballadores.

dilluns, 26 de gener de 2009

Cicle de cinema "Recuperem la memòria històrica"

Ahir diumenge va començar el cicle de cinema històric organitzat per Maulets Plana de Vic, amb el passi del documental "Revolució" emès pel canal 33 dins el programa Zona Roja. Una quarantena de persones no es van voler perdre l'inici del cicle de cinema que ha aprofitat la nova i fantàstica biblioteca de la Torratxa per realitzar l'activitat. El proper diumenge dia 1 de Febrer, data en que van entrar les tropes franquistes a Vic, es farà el passi del documental "l'Ocupació de Catalunya". El següent cap de setmana podrem veure "Topografia de la memòria" un reportatge de TV3 on es pot veure les diverses experiències que s'han portat a terme en diferents països en relació a la memòria històrica.

dissabte, 24 de gener de 2009

Comença el cicle de cinema "Recuperem la memòria històrica"

Aquest diumenge a les 7 de la tarda al C.S.A la Torratxa comença el cicle de cinema "Recuperem la memòria històrica" amb el documental "Revolució", de la col·lecció Zona Roja.

Sinopsis:
Revolució", el tercer capítol de "Zona roja", remarca un fet ben peculiar: el fracàs de l'alçament militar va despertar la revolució social.
Sectors del poble armats i grups d'esquerra, encapçalats per anarquistes, poumistes i republicans, formen un moviment que canvia les normes socials, polítiques i econòmiques del país. La situació revolucionària transforma la població i molts valors tradicionals es capgiren a les ciutats, als pobles i al front.
El poder de la Generalitat trontolla i les autoritats miren de legislar a favor de les noves directrius, ja que la institució manté el prestigi popular. A "Revolució" es mostren la cara i la creu del desenvolupament d'una utopia que intenta fer progressar la societat amb els valors d'igualtat, llibertat i fraternitat.

dimarts, 20 de gener de 2009

Maulets Vall del Ges es presenta amb una xerrada sobre la crisi




L'Assemblea de Joves de la Vall del Ges, un any i mig després d'haver-se reactivat, ha
pres la decisió d'abandonar les sigles que fins ara la definien per unir-se a l'organització
nacional Maulets, amb la creació del seu nucli a la Vall del Ges, dins de Maulets Osona.
La presentació es farà el proper dissabte 24 de gener a les sis de la tarda a la sala
d'actes de Gestiomat, a Torelló. En el mateix acte es farà una xerrada sobre la crisi.
Des de la nostra entitat creiem que, després d'haver-nos consolidat com a organització de
lluita local, ha arribat el moment d'obrir-nos als esquemes de lluita nacional, passant a
formar part de l'organització juvenil amb més renom dins la història recent de
l'independentisme català. Maulets va néixer l'any 1988 i ha anat creixent durant els
últims vint anys, fins a aconseguir una representació visible en una bona part de les
comarques dels Països Catalans. Actualment, sota la definició de Maulets, el jovent
independentista i revolucionari (adoptada l'any 1999 a partir de l'unió amb les JIR),
l'organització ha viscut sis assemblees nacionals i ha protagonitzat un gran nombre de
campanyes i accions particularment visibles dins la lluita de l'esquerra independentista.
Amb aquesta refundació de l'associació de la Vall del Ges, Maulets Osona creix i deixa de
tenir únicament un nucli a la comarca, com fins ara passava, amb la seva assemblea a Vic,
tret que ajudarà a fer créixer una mica més el teixit de l'organització, tan a nivell comarcal
com nacional. A més, Maulets Vall del Ges podrà ampliar el seu àmbit d'acció i
participar de forma activa en campanyes nacionals, en constant coordinació amb el nucli
vigatà de Maulets, clarament vinculat al moviment d'alliberament resident a la capital
osonenca. Així, la lluita per l'independentisme a la comarca creixerà una mica més, es farà
més visible i caminarà amb més unitat i constància per part d'aquest col·lectiu. Maulets
Vall del Ges continuarà, a la vegada, estretament vinculat a totes les entitats de caire
nacionalista nascudes a la vall i a la comarca, ajudant a promoure totes les idees i
propostes que hi esdevinguin. El canvi de nom no és, doncs, senzillament això. Es tracta, a
la vegada, d'un evident compromís a créixer i renovar-se per part dels propis militants,
passant a formar part d'una organització nacional amb un àmbit d'acció molt més gran, no
sols d'una forma geogràfica, sinó també política i organitzativa.

dilluns, 19 de gener de 2009

Centenars de persones mostren el seu suport al poble palestí a la Plaça Major de Vic


Per segona vegada en pocs dies, la plaça Major de Vic va estar ahir a la tarda l'escenari d'una concentració en solidaritat amb el poble palestí i en contra dels atacs d’Israel a la franja de Gaza. La protesta va aglutinar dotzenes de manifestants.

divendres, 16 de gener de 2009

Una cinquantena de persones es concentren a Vic en suport amb en David de la Fornal

Una cinquantena de persones es van concentrar ahir a la Plaça del Pes de Vic per donar suport en David de l'Associació Cultural la Fornal de Vilafranca del Penedès, en el marc de la jornada d’accions descentralitzades convocada pel grup de suport a en David de La Fornal. Desprès de la lectura del manifest i d'unes breus paraules de la regidora de la CUP és va cantar el segadors, per així donar per finalitzat l'acte.




dijous, 15 de gener de 2009

Rebutjat el recurs // Suspensió de la crida i cerca // Continuen les mobilitzacions

Explicació dels fets.

1. David Sànchez és detingut la matinada del 6 de gener de 2009 per un espectacular desplegament dels Mossos d’Esquadra quan sortia del seu lloc de treball. El motiu de la detenció no se li comunica en cap moment. Passa la nit a la comissaria de Vilafranca del Penedès, on li neguen el dret que l’assisteixi el seu advocat o cap altre advocat.

2. El matí del 6 de gener és traslladat al jutjat de guàrdia de Vilafranca del Penedès. Deu minuts abans de passar a disposició judicial, l’advocat de David Sànchez l’informa del motiu de la detenció i que hi ha dictada una ordre de crida i cerca que pesa sobre ell, per una condemna referent a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998. La jutgessa de guàrdia pacta amb el lletrat la llibertat provisional durant un termini de 10 dies per comparèixer voluntàriament davant el Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, per tal de fer efectiu l’ingrés a la presó Model de Barcelona.

3. El matí del 7 de gener David Sànchez i el seu advocat compareixen davant el Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona per tal de recuperar l’expedient del cas. Allà són informats que aquests 10 dies de termini no tenen validesa i que l’ingrés a la presó ha de ser immediat. Així, es manté l’odre de crida i cerca dictada.

4. El matí del 8 de gener els advocats de David Sànchez i un portaveu del grup de suport presenten al Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona un recurs (Annex 1) que demana que s’anul·li l’ordre de crida i cerca i que s’arxivi el cas. El mateix dia es demana una reunió entre una comitiva de l’Ajuntament de Vilafranca i la jutgessa, Isabel Gallardo Hernández. La secretària judicial concedeix l’entrevista per l’endemà.

5. El matí del 9 de gener l’advocat i secretari de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Francesc Giralt; el primer tinent de batlle pel PSC, Francisco Romero; el regidor d’ERC i advocat, Pep Quelart; el regidor d’IC-V i advocat, Bernat Villaroya, i el regidor de la CUP, Xavier Navarro, juntament amb els advocats de David Sànchez i membres del grup de suport, es presenten al Jutjat Penal núm. 5 de Barcelona per tal d’assistir a la reunió i la jutgessa es nega a rebre’ls.

6. El matí del 12 de gener es presenta una ampliació del recurs (Annex 2), que fa referència als antecedents per insubmissió de David Sànchez que, en virtut de la disposició transitòria única de la Llei orgànica 3/2002 de 22 de maig, per la qual es modifica el Codi penal de 1995, i la Llei orgànica 13/1985, de 9 de desembre, del Codi penal militar, estableix que aquests antecedents haurien d’haver estat cancel·lats d’ofici. (Annex 2 bis)

7. El matí del 14 de gener l’advocat de David Sànchez rep, per fax, l’acte del recurs presentat. El procediment ordinari és fer arribar l’acte al procurador, i no pas a l’advocat. La resolució diu que l’ordre de crida i cerca està anul·lada des de dia 9 de gener de 2009, però que el cas no s’arxiva. La jutgessa manté en ferm que la pena imposada pels fets del 12 d’octubre del 98 no ha prescrit, perquè considera que els sis anys de tramitació de la petició d’indult que va presentar l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès l’any 2000 no s’han de tenir en compte. L’acte no fa referència en cap moment als antecedents per insubmissió de David Sànchez. A més, torna a insistir en el fet que hi ha una multa pendent de pagar. (Annex 3)

8. En canvi, després d’haver anat a consultar l’expedient del cas, comprovem que hi ha un acte, amb data 11 de desembre de 2002, en què es declara insolvent David Sànchez (Annex 4). Sabem que aquesta multa «solidària» que es va imposar als 7 detinguts del 12 d’octubre del 98 ja va ser pagada al seu dia per un dels detinguts, mitjançant l’embargament del compte corrent.

9. En referència als antecedents per insubmissió, a l’expedient del cas s’ha comprovat que el Ministeri de Justícia ja no considera com a antecedent penal la condemna per insubmissió al servei militar obligatori, per tant la jutgessa ja n’havia de tenir coneixement. A més, fins al 8 de gener de 2009 la jutgessa Isabel Gallardo no demana els antecedents penals de David Sànchez. (Annex 5)

10. La darrera vegada que s’havien demanat els antecedents penals de David Sànchez va ser el dia 19 de juliol de 2000, per part del Jutjat Penal núm. 13 (Annex 6). El Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona va desarxivar el cas el 23 de juny de l’any 2006 i fins al 8 de gener de 2009 no se’n demanen els antecedents. Cal tenir en compte, a més, que des del 2002 la insubmissió deixa de ser delicte, com la jutgessa té l’obligació de saber.

11. Consultant l’expedient del cas s’ha trobat un informe, amb data 12 de gener de 2009, en què el fiscal entén que s’ha de declarar prescrita la pena imposada, segons el que diuen els article 133 i 134 del Codi penal, perquè ja han passat més de cinc anys des que se’n va dictar la sentència. El recurs presentat pels advocats de David Sànchez ja constatava la prescripció de la pena basant-se en aquests articles. Per tant, el fiscal corrobora l’argument dels advocats. (Annex 7)

12. El matí del 14 de gener de 2009 es presenta una querella criminal per prevaricació contra la magistrada jutgessa del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, Isabel Gallardo Hernández, i la secretària judicial d’aquest mateix jutjat, que no es va voler identificar. A banda de David Sànchez i els seus advocats, subscriuen la querella els sindicats COS (Coordinadora Obrera Sindical) i Intersindical-CSC, l’entitat Solidara (cooperació catalana per al desenvolupament i els drets humans) i els dos regidors de la CUP a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès Xavier Navarro i Otger Amatller. Es preveu fer una ampliació de les persones que subscriuen aquesta querella en els propers dies. (Annex 8)

13. En conclusió, des del grup de suport entenem que, gràcies a la mobilització popular i el ressò que ha tingut als mitjans de comunicació, s’ha guanyat una petita batalla (l’anul·lació de l’ordre de crida i cerca, Annex 9), però la lluita contra l’empresonament de David Sànchez continua, perquè encara no s’ha arxivat el cas i la jutgessa n’ha desestimat el recurs que es va presentar.

14. És per això que abans de dimecres vinent, 21 de gener de 2009, es presentarà una ampliació del recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial de Barcelona. De la mateixa manera, pel fet d’haver presentat una querella criminal, aquesta setmana es presentarà una proposta d’abstenció a la jutgessa i a la secretària judicial perquè abandonin el cas. En aquesta proposta d’abstenció es considerarà, a més, que hi ha enemistat manifesta de la jutgessa amb els advocats, bàsicament per dues raons: a) la jutgessa es va negar a rebre la comitiva formada pels advocats, el grup de suport i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès; b) la jutgessa no ha comunicat l’anul·lació de l’ordre de crida i cerca fins al cap de 5 dies, tot i que el dia que no va voler rebre la comitiva ja en tenia constància i no els ho va comunicar, ni tan sols mitjançant la secretària judicial.

En el cas que la jutgessa no accepti aquesta proposta d’abstenció, es farà una recusació.
DOSSIER COMPLET AMB ELS ANNEXOS (PDF)

www.davidvilafranca.blogspot.com

dimarts, 13 de gener de 2009

Concentració de suport al David de la Fornal


70 anys després continuem lluitant contra els seus hereus

Fa setanta anys els tancs de l'exèrcit de Franco entraven per la Diagonal de Barcelona, i la capital catalana queia definitivament després d'una lluita de dos anys i mig contra el feixisme. La derrota provocaria un èxode de centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.L'Esquerra independentista commemorarà enguany aquells fets denunciant tant la repressió i dictadura feixistes com la reforma que va suposar mantenir el poder de les classes dominants i seguir negant els drets nacionals del poble català.
Dissabte 24 de gener:
16h. Trobada de colles de cultura popular
Homenatge als lluitadors antifeixistes
18h Manifestació Nacional
Acte polític i concert.
Al Passeig del Born de Barcelona.Organitza: Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència
70 anys després de l'entrada dels feixistes continuem lluitant contra els seus hereus
Fa setanta anys els tancs de l'exèrict de Franco entraven per la Diagonal de Barcelona, i la capital catalana queia definitivament després d'una lluita de dos anys i mig contra el feixisme. La derrota provocaria un èxode de centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.La guerra l'havien iniciada el 18 de juliol del 1936 un grup de militars colpistes amb el suport de la dreta i l'església catòlica, que veia que, en el context de la República, la classe obrera cada cop exigia més drets i canvis igualitaris més profunds, i que les nacions oprimides lluitaven per majors graus de llibertat. La dreta no es podia permetre que la situació es desbordés i perdre el control del poder.
La República havia arribat gràcies a anys de lluites i mobilitzacions. I les classes populars, davant de l'aixecament feixista, van respondre sense dubtar per defensar la República però, sobretot, per fer anar més enllà la lluita de classes, abolir els privilegis per construir una societat d'igualsi assolir les llibertats nacionals.A aquella lluita s'hi unirien fins a 35.000 joves vinguts de 54 nacions d'arreu del món, perquè la guerra d'aquí era també un front internacional de lluita contra el feixisme.La derrota va ser dolorosíssima. S'havien perdut desenes de milers de vides, i encara més esperances en la construcció d'un món d'iguals. El nostre país veia com la llibertat es tornava a allunyar. Com ja havia succeït el 1714, un 10% de la població catalana va haver de marxar a l'exili, i el país que es va quedar ho va fer silenciat pels fusells, la presó i la por. Començaven anys de repressió lingüística i intent de genocidi cultural dels Països Catalans.Però des de l'endemà de la derrota, les classes populars catalanes van començar a preparar la resistència: els que havien marxat van organitzar el maquis, des de dins també es començava a articular l'oposició, més endavant els obrers nascuts aquí i els que arribaven d'altres punts de la penínsulaorganitzaven les primeres vagues, i més tard les organitzacions comunistes i llibertàries combatrien als carrers contra la dictadura, una lluita que molts creien indisociable de la lluita contra el capitalisme. Malgrat 40 anys de dictadura i repressió, la resistència va aconseguir mantenir el país viu.Els que governen avui són els hereus dels que van entrar per la Diagonal el 26 de gener del 1939. Encara que alguns ho neguin, tots ells ho són perquè la legalitat de Franco no s'ha trencat, i és que el 1979, enlloc de recuperar les institucions i la legislació contra les quals Franco s'havia alçat el 1936, van decidir reformar l'herència franquista, però sense exigir cap responsabilitat pels crims comesos i mantenint el poder real en mans dels mateixos.I si ells són els hereus dels vencedors, nosaltres ho som dels centenars de milers d'homes i dones que van ser derrotats, però també dels que van lluitar al maquis i a la resistència europea contra el feixisme, d'aquelles i aquells que van organitzar les primeres comissions d'obrers clandestines al nostre país, de les que es van reivindicar com a persones lliures i es van enfrontar als manaments de l'església i a la moral retrògada, dels que van dir durant els anys 70 que la reforma era una enganyifa, dels que van organitzar l'independentisme combatiu els anys 80, o dels grups de joves que a mitjans anys 90 van tornar a prendre els carrers i van omplir les cases buides.Nosaltres som els seus hereus. I com a hereus ens comprometem a mantenir el combat contra els qui administren l'herència que els van deixar ben fermada Felip V i Franco, i que no són més que gestors fidels del marc constitucional que segueix mantenint-ho tot lligat i ben lligat en benefici dels capitalistes i que continua negant les llibertats nacionals.

Ens comprometem a no defallir!

Encara hi ha combat!

Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència

dilluns, 12 de gener de 2009

El col·lectiu Nova Energia atura, per tercera vegada, les obres de la MAT a Sant Martí de Centelles




Benvolguts companys i companyes,
El col·lectiu Nova Energia hem impedit, per tercera vegada en set mesos, la construcció de la torre 38 de molt alta tensió a Sant Martí de Centelles, al costat del Mas Blanc.
Cap a dos quarts de dotze, el grup ha barrat el pas del camió que venia carregat amb les vigues per aixecar la torre, fent una cadena humana al camí. Durant mitja hora els participants a l'acció noviolenta hem estat identificats pels Mossos d'Esquadra, que han escoltat els arguments que ens mouen, entre ells, l'exigència d'un debat públic sobre la necessitat de la línia i la il·legalitat del projecte mentre no hagin sortit les sentències, que hi ha interposades, contra la línia, al Tribunal Suprem.
Poc després de les 12h els operaris han anunciat que el camió es retirava i s'han endut de nou la grua i els materials. L'empresa ha resolt deixar dos guardes de seguretat de manera permanent al peu de la tanca.
A les 8h del matí d'avui els operaris de Red Eléctrica de España i un grup de l'empresa de seguretat SEGUR Iberica havien aixecat una tanca al voltant de la base de la torre, per impedir el pas dels contemplactius que cada dia meditem en aquest lloc. Un goset ha entrar per sota la tanca i ha expressat el sentiment de l'acció: (vegis foto)
Hem sentit una vegada més com la força de la raó és superior a la raó de la força, com la decisió d'unes persones amb arguments i constància pot aconseguir coses impensables. Com cadascú si fa el que creu té de forma noviolenta una força desconeguda. Agraim els mitjans de comunicació la seva feina de fer de testimonis de l'acció. I els Mossos la seva impecable actuació.
Us anirem informant de les novetats i si podeu anar venint, la vostra presència serà preciosa...
El dissabte dia 17 farem de nou una festa contemplactiva a les 13:30h. Confirmeu assitència per preparar el dinar.
http://novaculturaenergia.blogspot.com/
Nova Energia

Manifest de suport al David de La Fornal


A quarts de tres de la matinada del dia 6 de gener es va detenir en David de l’Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès, amb un espectacular desplegament policial quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d’Esquadra l’esperaven fora de La Fornal per detenir-lo i, sense informar-lo sobre el motiu de l’arrest, el van traslladar a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l’assistència d’un advocat. Hi passà la nit, fins que el van traslladar al jutjat de guàrdia de la vila on, finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, li van comunicar el motiu de la detenció i de l’empresonament immediat. La detenció i l’execució d’ingrés a la presó es basa en una ordre de crida i cerca dictada el mes de maig del 2008 —que no havia estat notificada— arran d’una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998. Malgrat que la mateixa legislació estableix que no es pot ingressar a la presó amb una pena inferior a dos anys, la titular del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, Isabel Gallardo, ha recuperat uns antecedents per insubmissió, ja cancel·lats, per tal de poder segrestar en David de La Fornal. Persecució política contra més de deu anys de lluita Han passat deu anys des d’aquells fets del 12 d’octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha continuat treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca. La seva militància és àmpliament coneguda perquè és una de les persones que regenta la seu social de l’Associació Cultural La Fornal. Però l’activa militància d’en David es remunta a anys enrere, a la lluita contra el Servei Militar Obligatori. S’hi comprometé fent-se insubmís i va ser condemnat. Aquests anys de lluita i compromís han situat en David en la lògica de la persecució política, i expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:

— Considerar com a antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.

— Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Aquests fets ja jutjats suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, són incompatibles amb la privació de llibertat. A més, les penes d’aquesta condemna van prescriure el 2005. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc; victòria parcial dels qui, com en David, continuen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.

— Enviar-lo a la presó per la ben poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després d’uns quants mesos d’estar oficialment en crida i cerca, ningú no havia notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrere la barra de La Fornal i, com un independentista més, sortir contínuament al carrer per mobilitzar-se en diferents lluites. Avui, anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, en David arrossega una ordre de crida i cerca que implica l’ingrés immediat a la presó.
Per això, exigim que s’arxivi immediatament el cas i que, en conseqüència, es deixin sense efecte tant l’ordre de crida i cerca com la citació que obliga en David a comparèixer davant la justícia espanyola per ingressar a la presó.