divendres, 26 de setembre de 2008

El Bisbe de Vic fa desmuntar l'espai de la ComtemplAcció de la torre 38 de la MAT

Avui, a les 8:15, acabada la ContemplAcció del matí, uns treballadors enviats pel Bisbe de Vic han desmuntat l'espai que, durant quasi tres mesos, havia estat guarnit amb flors, troncs per seure i fils per muntar-hi una carpa, a la base de la torre 38 de la MAT al Mas Blanc. (Sant Martí de Centelles).El Mas Blanc és una finca cedida fa anys a les comunitats cristianes de Vic per la seva propietària Maria Planes perquè fos un espai d'acollida i de silenci obert a tothom. El propietari legal del Mas Blanc és el Bisbat de Vic. En la finca del Mas Blanc Red Electrica Española ha expropiat el terreny per fer-hi 3 torres: - la 37 (ja construïda) - on aquest estiu s'hi han fet activtats culturals sota el nom de FestaAcció, - la 38, on des de fa 3 mesos cada dia s'hi fan dues meditacions en silenci de mitja hora a 3/8 de del matí i del vespre, sota el nom de ComtemplAcció, i - la 39, que encara no té les bases de la torre perquè estan pendents de l'aprovació de l'estudi d'impacte ambiental, pels camins que s'hi han d'obrir.La base de la torre 38 ja ha estat expropiada i, per tant, ja no és propietat del Bisbat de Vic. Demanem al Bisbe que expliqui perquè colabora amb REE i no recolza un moviment ciutadà que aposta per una nova cultura de l'energia i que defensa un espai d'acollida i de silenci, que es veu geument malmès pel pas de la MAT molt a prop dels habitatges de la finca.Convoquem tothom a continuar la ContemplAcció cada dia, especialment avui i els propers dies, en què és molt probable que REE vulgui començar la construcció de la torre 38.Demà dissabte 27 de setembre, a les 7 de la tarda, ens trobarem a la base de la torre 38 tots els contemplactius per plantejar nous passos i tornar a començar: refer el mandala i la carpa.I això passa la mateixa setmana que "el col·lectiu No a la MAT i l'Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT) (amb prop de 50 alcaldes) han presentat demandes davant del Tribunal Suprem contra el traçat de la línia Sentmenat-Bescanó i contra la subestació de Bescanó. Les demandes, interposades pel Col·lectiu Ronda, en representació de les dues plataformes, tenen lloc després d'haver presentat els corresponents recursos contenciosos administratius contra l'execució del projecte entre Sentmentat i Bescanó, una tramitació judicial que va començar el maig del 2007.Entre els arguments jurídics presentats en contra de la infraestructura destaquen la manca de llicència ambiental integrada, consideren que hi ha un «frau de llei» en la tramitació d'un projecte fragmentat, quan és un projecte unitari de caràcter transfronterer, la qual cosa implicaria una avaluació ambiental de tot el traçat; també consideren que hi ha una «manca de justificació tècnica del projecte», així com «manca d'estudi d'alternatives i anàlisi» dels diferents impactes que el projecte provoca per a la salut humana i el medi ambient." Extret de "El Punt", 24 de setembre de 2008.Davant la crisi global, aturem la MAT: per una nova cultura de l'energia. Cordialment. Fins ben aviat!

dimarts, 23 de setembre de 2008

L’última colònia.

La publicació de les balances fiscals per part del govern espanyol deixa ben clar que som els Països Catalans els que mantenim aquest estat. L’enorme dèficit fiscal segurament és encara més gran ja que hi ha mil maneres de comptar-lo, i el PSOE deu haver utilitzat la menys descarada. En fi, el fet és que cada català paga anualment i obligatòriament uns 2000 euros a Madrid, i que no tornen. D’això el espanyols en diuen solidaritat. Que les comunitats més riques han d’ajudar a les més pobres, que l’exèrcit necessita nous tancs, que el Rey vol un nou vaixell.

El què no saben és que la solidaritat és voluntària, o no es diu solidaritat. Quan algú t’obliga a la força a donar-li els diners no és solidaritat. D’això se’n diu robatori, espoli, saqueig... Si els catalans decidíssim donar una part dels nostres diners a Extremadura, llavors sí que podríem parlar de solidaritat, perquè ho decideix qui ho dóna. Mentre sigui un espoli diguem-li espoli, les coses pel seu nom.

De fet no és la primera vegada que els espanyols roben, espolien i saquegen. La majoria de països de l’Amèrica Llatina ja saben de què va. Encara que el Rey digui allò de “A nadie se le obligó nunca a hablar en español”. També saben de què va la imposició de la cultura i llengua espanyola. Igual que nosaltres també saben de què van les ocupacions militars, la negació de drets, la tortura, la repressió. Però a l’Amèrica Llatina saben una cosa que a Catalunya encara no la sabem. Saben que hi ha un moment que s’ha de treure pit i dir prou. Prou de saqueig, prou d’imposicions, prou de prohibicions, prou de trepitjar la nostra cultura, prou de submissió. Saben que no s’ha d’anar a Madrid a pidolar una rebaixa del saqueig, saben que no s’ha de demanar menys imposicions, saben que la llibertat no es demana, i menys a Madrid. Saben que la llibertat es pren.

Desobeïm Espanya!

Martí Coromina Quintana
Membre de la CUP i militant de maulets osona

dilluns, 22 de setembre de 2008

Judici a un jove osonenc‏

Des de l'assemblea de Maulets Osona volem denunciar el judici polític que es durà a terme el dia 3 de Setembre contra un JOVE OSONENC de la nostre assemblea acusat de danys contra la MAT a Osona. Com ja varem deixar clar més de 36 entitats a principis d'agost, els mossos ha engegat una cacera de bruixes contra els col·lectius i els joves organitzats i compromesos amb el territori. Davant d'aquest nou atac repressiu, que només pretén criminalitzar i acabar amb el teixit social d'Osona, convoquem a tota la comarca i rodalies a concentrar-se davant dels jutjats de Vic, el divendres dia 3 d'octubre a 1/4 de 10 del matí, en solidaritat amb el jove acusat, i per denunciar l'actuació política que estan portant a terme els mossos i la cancelleria d'interior, encoratjats pel govern espanyol. No podem quedar-nos de braços plegats davant la impunitat politico-policial.Unitat en front la repressió!
Visca el jovent d'Osona!
Visca la terra!
Assemblea de Maulets Osona
.En breu enviarem un comunicat a l'opinió pública explicant el cas com evoluciona i convocant a la mobilització ciutadana.

divendres, 19 de setembre de 2008

La CUP posa un autobús gratuït per la nit del dissabte de MMVV.


Tal com ja va anunciar en roda de premsa fa unes setmanes, la CUP posa a disposició de tothom un autobús de línia que circularà per tota la ciutat durant la nit del dissabte. Aquest servei serà pagat amb els diners corresponents als sous dels dos regidors que la CUP té a Vic.
Durant la passada campanya electoral, la CUP es va comprometre a destinar els sous dels seus regidors a projectes i campanyes d’interès social, cultural o general; fins ara, amb aquests sous s’ha col·laborat en diferents projectes com la campanya d’Osona contra el càncer per la compra d’un mamògraf digital, la Llar Juvenil, la Campanya del barri del Remei per aconseguir ser el barri amb més senyeres...
L’autobús, amb el lema ‘Vine amb nosaltres, deixa aparcat el cotxe i els punts’ sortirà a les 9 del vespre de l’estació d’autobusos i anirà fent una ruta per tota la ciutat, arribant a pràcticament tots els barris de Vic, inclosos La Guixa, la Serra-de-Sanferm o la Plaça d’Osona i a tots els escenaris del mercat. El servei serà disponible fins a les 5 de la matinada.

Podeu veure la ruta i les parades clicant AQUÍ .

Arriben les Festes del Carrer de la Riera


dimecres, 17 de setembre de 2008

CRISI: Publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques


Avui, 17 de setembre de 2008, surt a la llum una feina portada a terme durant 2 anys per molta gent i d'alguna persona en concret per desemmascarar el poder ocult, el govern a l'ombra.
CRISI, ens parla en 20 pàgines de les diferents crisis de l'actualitat, del paper que hi tenen els bancs i els diferents estaments polítics que en depenen i ens governen. També es parla dels moviments socials i de les alternatives que estem construint, de com estem posant en marxa el decreixement i experimentar una altra manera de viure ara i aquí.
Amb aquesta acció es dona la benvinguda al curs 2008/2009 que totes les previsions indiquen que serà l'any en que la crisi energètica, econòmica i especialment també immobiliària a l'estat espanyol, esclatarà fins a les últimes conseqüències. Ho farem explicant a la societat civil catalana tota una sèrie de coses que són silenciades pels mitjans de comunicació i en tot cas mai són presentades totes juntes com nosaltres farem. Difondrem el que els massmedia amaguen.
Construïm contrapoder!
Vine a buscar el teu exemplar a La Torratxa, sinó, pots llegir-lo integrament en format pdf si cliques aquí
Per a més info: www.17-s.info

dimarts, 16 de setembre de 2008

Parlament de maulets l'11 de Setembre al Passeig del Born


Més de 300 anys d’ocupació hispano – francesa i d’intents de submissió no han pogut acabar amb la nostra revolta contra l’invasor. Una revolta arrelada en el més profund de la nostra terra, des de fa més de tres segles, per posar fi a l’ocupació i a la repressió de l’Estat Espanyol i de l’Estat Francès. Una ocupació basada en porres i tortures i en centrals nuclears, que convertiran les nostres contrades en boscos de ferralla.

Volem deixar molt clar al senyor Montilla i als seus vassalls espanyolistes, als especuladors de terra, aigua i boscos – com els senyors de REE, Agbar o Ferrovial – que país no està en venda i que el poble català mai no acceptarà una agressió més al seu territori. Als PPCC n’estem farts d’aguantar la vostra prepotència, la vostra arrogància i el vostre menyspreu cap el nostre poble i la nostra terra. El nostre jovent combatrà amb força, ràbia i contundència l’ocupant, com feren els herois de Barcelona aquelles tretze mesos de setge brutal contra la població civil catalana – a hores d’ara, ja són més d’un els historiadors que gosen afirmar l’intent planificat d’ocupació i genocidi cultural i humà contra els catalans -.

Volem retre homenatge a tots els patriotes que de totes les contrades i punts de la nostra geografia vingueren a Barcelona per salvar la nació de les mans borbòniques. En especial a aquelles dones que, quan tingueren l’oportunitat de fugir de la ciutat, decidiren restar-hi dignament de bracet dels seus companys, germans i fills i combatre a ultrança pel futur de la seva terra, cultura i llengua – malgrat això signifiqués morir amb el pedrenyal a la mà - . Elles són avui el millor exemple de resistència i dignitat. L’homenatge s’adreça, també, a tots els joves, nois i noies, de Barcelona que moriren sota les bombes del maleït Felip de Borbó i que avui són exemples de dignitat i del preu que ens han fet pagar per ser catalans.

Per aquests motius no entenem com els senyors i senyores del govern català, que diuen ser catalanistes d’esquerres i, alguns d’ells, fins i tot s’atreveixen a anomenar-se independentistes, després de posar un ram de flors a Rafael de Casanova – defensor a ultrança, sí, sí, a ultrança de Barcelona – deixen sortir els seus ramats de policies a detenir, torturar i empresonar el jovent independentista i combatiu d’aquest país: Franki, companys de Torà, Enric i Jaume, Jona, ... no esteu sols, el poble està amb vosaltres!

Ja no hi ha marxa enrera, l’autonomisme no serveix per retornar la terra al pagès ni el peix al pescador, el futur d’aquesta nació passa únicament per la reunificació, la independència i el socialisme. Un socialisme que parteixi de la nostra realitat local i nacional i que ens permeti, així, avançar cap a uns Països Catalans lliures.

No ens calen millors finançaments, ni millors encaixos a Espanya o França, l’únic que ens cal és trencar amb l’Estat i caminar cap a un futur lliure de feixismes camuflats amb pell de xai, com els del senyor Zapatero que, després de prometre pluralitat i talante, nega el dret del poble català a participar en un mundial esportiu; quan els Països Catalans són una nació més gran que la mateixa Dinamarca, Estònia o Irlanda i té més de 1000 anys d’història, la qual es pretén amagar. Però ells encara no han entès que no ens doblegaran. Si no ho han pogut 300 anys de repressió, prohibicions i tortures, res podran fer més presons, més multes i més cops de porra. Hem decidit caminar lliures i ja res no ho podrà canviar. Com deien els generals de la coronela de Barcelona, “cap és imprescindible, però tots som necessaris”.

Aquest era el somni que notaris, estudiants, fusters, freners i la resta de gremis i treballadors de Barcelona tenien al cap, el d’expulsar els invasors i construir una societat realment lliure. I aquí és on nosaltres posarem el punt de mira: acabar amb la marginalitat i incidir en la societat directament, formant-ne part, treballant amb les associacions de veïns i agrupacions juvenils i despertar l’esperit combatiu històric del nostre poble. Llavors ja no tindrem aturador.

El 1714 penjaven draps negres dels baluards de Santa Clara, el Portal Nou i Jonqueres, com també a Cardona i a Sort, amb una frase escrita que avui reafirmem i seguim fent lema de la nostra voluntat a ultrança: VIUREM LLIURES O MORIREM. Aquesta és la nostra determinació.

Mai oblidarem els patriotes que ens han guiat i ens guien en el camí de la llibertat; parlem de Xirinachs, de Guillem Agulló, Gustau Muñoz, Martí Marcó i la resta de patriotes que han fet de la vida un projecte transformador.

Avui, 11 de setembre de 2008, recordem amb orgull les gestes heroiques dels nostres avantpassats: la lluita dels màrtirs de 1714, així com la dels nostres avis - 30.000 joves catalans, que avui fa 70 anys combatien, cos a cos, a la Terra Alta per aturar el feixisme - i demostrem, una vegada més, que la nostra voluntat no és només de resistència sinó de victòria com a nació i com a poble.

Ànims, jovent! Voluntat, dignitat i compromís! Reunificació, independència i socialisme!

Au, jovent, via fora!

El combat maulet continua!

Visquin els defensors de la terra!

Visca la terra!



dilluns, 15 de setembre de 2008

Crònica dels actes de Maulets al Passeig del Born l’11 de setembre

Com cada 11 de setembre, Maulets hem ocupat el Passeig del Born de Barcelona per fer els nostres propis actes durant la diada. Finalment, l’acte polític previst a les 11:30 es va acabar fent tot just abans de dinar. A l’acte, al qual van assistir unes 200 persones, va intervenir un militant de Maulets del Barcelonès, que va fer un parlament en el qual es feia un repàs als actuals fronts de lluita de l’organització de joves i també als fronts de lluita en què hem participat al llarg dels vint anys de Maulets. Així doncs, s’ha parlat de les lluites contra l’imperialisme i l’explotació neoliberal, contra l’ocupació espanyola i francesa dels Països Catalans i els processos estatutaris que només suposen uns metres quadrats més en la presó de pobles que són els estats capitalistes, en defensa del territori i contra l’especulació, en defensa de la llengua catalana, per la destrucció del patriarcat i totes les seues formes de dominació i discriminació, contra la precarietat laboral, i també la lluita antirepressiva. Tot això amb l’internacionalisme i les relacions amb altres pobles oprimits com a eina i amb plena autonomia respecte les institucions. També s’hi va fer una menció especial al nostre company Guillem Agulló, assassinat a mans del feixisme ara fa 15 anys. Per a cloure l’acte, una militant de Maulets del Maresme ha llegit el manifest nacional d’enguany, que incidia en la necessitat de la destrucció dels Estats com a premissa per a l’alliberament popular als Països Catalans. Posteriorment, es va celebrar la ja tradicional botifarrada popular, que va aplegar al voltant de tres-centes persones al passeig.


A la tarda en Nil Cardona, portaveu nacional de Maulets, juntament amb els altres col·lectius de l'esquerra independentista van fer els diferents parlaments que donaven per tancada la manifestació.

divendres, 12 de setembre de 2008

L'estelada oneja finalment a l'Ajuntament de Vic

Unes 400 persones van sortir al carrer a Vic el passat 10 de Setembre per dir ben alt que "els Països Catalans decidim independència". L'acte estava convocat per la coordinadora de l'esquerra independentista d'Osona formada pel Casal Boira Baixa, Maulets, el Casal Manel Viusà, la CUP, la Traca i l'Assemblea de Joves de la Vall del Ges.
















La manifestació va sortir a les 8 del vespre de la Plaça del Carbó de Vic fins arribar davant de la placa dedicada al patriota "vigatà" Bac de Roda, a la Rambla Davallades. Va ser el moment llavors dels diversos parlaments. Primerament la Lialiana de la Cup de Montesquiu va fer palesa la importància de la Cup a nivell municipal. Seguidament en Marc Barnolas de Maluets Osona, mostrava la força del jovent independentista i revolucionari de la comarca parlant també en nom de l'Assemblea jove de la Vall del Ges. La Laia Jurado regidora de la CUP de Vic, posar en evidència la hipocresia i la falsedat de l'equip de Govern vigatà alhora que informava de la bona feina feta per la CUP aquest darrer any. Des de la Catalunya Nord la Marta Serra en nom de la Plataforma No a la MAT va deixar ben clar que aquesta autopista elèctrica imposada per l'Estat espanyol i francès no la volem, ni aquí ni enlloc. En Pep Riera de Som el que Sembrem incidir en la importància dels productes ecològics i de la terra davant la presència cada cop més estesa d'aliments transgènics. Finalment en Martí Majoral d'Alerta Solidària ens posar al dia dels diferents casos repressius que s'han anat produint al llarg d'aquest darrer any arreu del territori. En acabat es va cremar una torre de fusta amb la bandera espanyola i francesa


Desprès de cantar l'himne nacional els assistents es van dirigir cap a l'Ajuntament. Al llarg de la manifestació la consigna més corejada va ser "Volem l'estelada a l'Ajuntament" i així va ser. Si l'Ajuntament no volia penjar-la seria el poble qui ho fes. Davant d'una gran expectació un castell improvisat va aconseguir penjar-la sota el balcó del Consistori vigatà. No n'hi havia prou. Calia penjar-la al mateix balcó i així ho va fer un jove escalador que enfilant-se com una "gata maula" aconseguia la fita de penjar l'estelada al balcó de l'Ajuntament.
















Visca la terra, mori el mal govern!

dilluns, 8 de setembre de 2008

Per la independència i la revolució, encenem la flama de la revolta!

L’11 de setembre, diada del Principat, commemorem la caiguda de Barcelona a mans borbòniques. Aquesta derrota significava gairebé la culminació de l’ocupació espanyola dels Països Catalans, que, malauradament, encara dura. La Guerra de Successió i l’ocupació de la nostra terra van comportar, aleshores, la mort de milers de persones, bombardejos i cremes de ciutats. Avui dia, i sota una suposada democràcia, l’ocupació continua comportant repressió i persecució quan ens enfrontem amb l’Estat i n’ataquem els símbols. En els darrers temps hem patit la detenció de dos independentistes per canviar la bandera espanyola per una estelada al castell de Montjuïc, els judicis a Madrid, les elevadíssimes multes i els embargaments als companys que van cremar fotografies del rei i fins i tot la presó per al Franki de Terrassa per, suposadament, haver estripat una estanquera. Que els símbols i les institucions dels Estats siguin intocables, però, no és cap casualitat: els estats ocupants necessiten aquests elements per crear-se una identitat pròpia i imposar-la als pobles que oprimeixen. Els cal aquesta identitat artificial per crear adhesió i legitimar així la seua funció de dominació i opressió. Perquè no hem d’oblidar que els Estats espanyol i francès són els principals sustents d’un sistema polític i econòmic imposat. Un sistema polític que divideix el nostre territori en dos estats, que ens aboca al pou sense sortida de l’autonomisme i que ens nega el dret a l’autodeterminació com a mitjà per a decidir com ens volem organitzar com a poble; un sistema econòmic basat en l’explotació de la majoria per a assegurar el màxim benefici per a uns pocs, i que ens imposa una funció clara dins del seu entramat: ser un paradís de serveis per a la resta d’Europa. Amb totes les conseqüències que d’això es deriven: terciarització de la nostra economia i treballs precaris i estacionaris i únicament en el sector serveis, especulació, destrucció del territori i inaccessibilitat a un habitatge digne per al jovent...
Cal tenir ben clar, doncs, que la destrucció dels Estats capitalistes espanyol i francès és una premissa bàsica per a l’alliberament popular als Països Catalans, i que és necessari que totes les lluites, ja siguin en defensa de la terra o de la llengua catalana, per l’alliberament sexual o per la llibertat d’expressió esdevinguin antagòniques amb els estats ocupants i obrin noves esquerdes als seus murs. Cal que encenguem la flama de la revolta i la fem arribar de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, per seguir avançant, entre totes i des d’avui mateix, en la construcció d’uns Països Catalans lliures, sense classes socials ni cap tipus de discriminació.
Per la independència i la revolució, el combat maulet continua!
Visca la terra!
Maulets, el jovent independentista i revolucionariPaïsos Catalans, 11 de setembre de 2008

dimarts, 2 de setembre de 2008




Comunicat d'Amadeu Casellas des de l'Hospital Penitenciari de Terrassa


D'entrada em presentaré, per als qui no em coneguin. Em dic Amadeu Casellas Ramon, i fa més de dues dècades que sóc la presó. Estic en vaga de fam des del dia 22 de juny de 2008. Hi haurà gent que estarà d'acord amb mi, i altra que no; tots mereixen el meu respecte, perquè en això es basen les llibertats individuals.
Els motius que m'han portat a aquesta vaga (fins a les últimes conseqüències) són: denunciar i protestar per la situació en què es troben, a les presons catalanes i de tot l'estat, companys meus, i jo mateix. Perquè darrera aquests murs es cometen tota mena d'abusos i tortures per part de les institucions penitenciàries, amb la permissivitat i complicitat dels jutjats de vigilància, i amb la ceguesa, cinisme i hipocresia a què ens tenen acostumats els polítics i la justícia.La majoria dels qui estem dintre aquestes parets no demanem un tracte de favor ni de privilegi per part de les institucions penitenciàres, ni dels jutges, ni dels polítics; ben contràriament als Julián Muñoz, Javier de la Rosa, els Alberto, Mariano Rubio, els del cas Filesa, Mariano Conde, Barrionuevo, Conde, Rafael Vera, Puigneró...i un llarg etcètera. Perquè tots sabem que ells poden comprar la seva llibertat, amb diners i influències.La meva denúncia i protesta és per als qui, com jo, són pobres, obrers, o gent que, simplement, venim de llocs marginats. Ni nosaltres, ni les nostres famílies, no podem comprar la llibertat, i hem de lluitar amb els pocs mitjans de què disposem. En el meu cas, com en el de tants altres companys, he acomplert el màxim de presó establert pel codi penal vigent: 20 anys, o 30 amb el codi antic.Però se'm nega la llibertat perquè jo no sóc submís amb un sistema penal i penitenciari podrit i corrupte, tal com es demostra en el dia a dia, en què aquesta constitució i aquestes lleis catalanes i espanyoles de què tant parlen els polítics i els jutges no s'apliquen. Per què no em concedeixen la limitació de condemna? La resposta és molt senzilla: perquè vaig néixer pobre, com tants altres companys. I no hem d'oblidar que, en democràcia, es gaudeix de llibertat sempre i quan no s'utilitzi.No sé com acabarà aquesta vaga. Tinc l'esperança que se'm doni el que, per dret i per llei, em correspon, i que sigui lliure, a la fi. També espero que aquesta vaga serveixi perquè els meus companys tinguin una mica més de llum i d'esperança; perquè molts d'ells no tenen la mateixa fortalesa i es queden en el camí i en l'oblit.També vull aprofitar aquest comunicat per agrair públicament el recolzament que estic rebent per part de la meva mare, a qui estimo moltíssim; agrair-lo també a la CNT de Manresa i d'altres llocs; als meus grans amics (...) i a tants d'altres que no dic, perquè la llista seria inacabable. A tots , gràcies pel vostre recolzament. També vull donar les gràcies a tots els qui m'estan escrivint i animant: perquè, sense el vostre suport, el més segur és que em faltaria la força. Gràcies a tots.També vull agrair d'una manera molt especial la tasca de la meva advocada i del seu company. Perquè, malgrat les dificultats que tenen, no m'han deixat ni un minut.Gràcies a tots! La vaga de fam continua, i la lluita serà llarga. Però, entre tots plegats, amb el vostre suport, guanyarem i seré lliure.Una abraçada fraternal i llibertària. Llibertat o mort!Salut i anarquia!Amadeu Casells RamonHospital Penitenciari de Terrassa,27 d'agost de 2008Post Data: Avui som nosaltres, els qui estem dins de la presó, però...i demà? Podeu ser vosaltres?(Aquest comunicat no s'ha pogut treure de la presó fins al matí del dissabte, 30, perquè han denegat a la gent del grup de suport la visita a l'Amadeu)