dilluns, 24 de novembre de 2008

El patriarcat també és violència de gènere!


Fa molts anys que les dones patim violència de gènere, però també en fa molts que lluitem. Maulets, el jovent independentista revolucionari, des de la seva fundació ara fa 20 anys, ha lluitat per combatre la violència masclista que s'exerceix sobre les dones, pel simple fet de ser dones, per la senzilla raó d'haver nascut amb un sexe determinat. Les desigualtat i la violència de gènere no sorgeixen del no res sinó que són fruit d'un sistema de dominació global, del sistema patriarcal.



Durant aquests vint anys de lluita Maulets ha volgut atacar l'arrel del problema destruint el sistema patriarcal i construint alternatives no sexistes en tots els àmbits: a l'escola, a la televisió, a les famílies, al treball, amb els amics… I és que la violència de gènere no és només la violència física que patim moltes, sinó que també ho és penalitzar l'avort, patologitzar la identitat, la precarietat laboral, el cànon de bellesa que s'intenta imposar, les dinàmiques de submissió que implica el concepte actual de parella i família… En definitiva, el patriarcat també és violència de gènere, és més, és el que la genera creant els rols corresponents per cada sexe i promocionant un sistema on el sexe masculí es considera superior al femení. Però no ens quedarem submises i tancades a casa, no perpetuarem el sistema patriarcal ni assumirem els rols que intenten repartir-nos segons el sexe amb el que naixem.




Aquest canvi no ens vindrà donat des de cap institució o partit oficial, els quals només fan que fer lleis poc eficients, com la recent llei de paritat, que no solucionen realment el problema, són un simple pedaç per simular que es fa justícia. El sexisme resulta molt rendible en termes econòmics i ja hem comprovat que l'enriquiment és el que regeix les polítiques neoliberals actuals, no sembla preocupar si aquestes afavoreixen a uns i perjudiquen a d'altres. Per tant, només amb la nostra lluita aconseguirem una societat no sexista!

Maulets , tot aquest temps ha fet actes per a la conscienciació popular a través de la contrainformació i la generació de debat. Hem volgut crear alternatives on la relació homes-dones no sigui de domini i poc a poc, amb el treball del dia dia s'han anat aconseguint resultats. Fent manifestacions, sortint al carrer, fent agitació, tallers, passis de pel·lícules, etc. s'ha aconseguit anar creant un discurs crític i estrendre'l en tots els àmbits de la nostra societat. És aquesta feina diària el que farà que cada dia siguem més les que ens declarem insubmises al sistema patriarcal i bastim alternatives on l'alineació, la marginació, la dominació i tots els problemes que se'n deriven desapareguin, per poder viure en una terra lliure com persones lliures. Per aconseguir l'alliberament social, a més de lluitar per acabar amb les desigualtats de classe, les produïdes pel color de pell o per la sexualitat de cada individu, també hem de lluitar per acabar amb les desigualtats de gènere.


Les joves som les qui tenim l'oportunitat d'acabar amb el sistema patriarcal, el qual comença a establir els rols d'home i dona ja des de la infància dient quines joguines pertoquen a cada sexe, i encara ho fa de manera més salvatge a l'adolescència acabant de concretar les normes de conducta que haurem de seguir segons els nostres genitals. Per això, les joves ens hem de formar, conscienciar, crear discurs crític i actuar. Perquè si no ho fem, el bombardeig d'informació que ens arriba des del poder i des dels mitjans intentarà de totes les maneres que adoptem conductes jeràrquiques i de domini entre home i dona. No deixarem que ens diguin ni com hem de vestir, ni com hem de comportar-nos, ni com hem d'estimar, perquè estimem i ens relacionem com ens dóna la gana!


Volíem també recordar i solidaritzar-nos amb totes aquelles dones que no poden ser aquí, entre nosaltres. A totes aquelles dones que han matat durant tots aquests anys de lluita. Als Països Catalans cada mes moren més de dues dones víctimes de la violència de gènere, ja sigui en mans de la seva parella o ex-parella o en l'ambit familiar. Cada dia desenes de dones són maltractades físicament, i cada dia milers de dones patim violència de gènere. I és que ja n'estem fartes d'aquestes injustícies, de patir-les dia a dia en tots els àmbits de la nostra vida! No tenim por a defensar la nostra llibertat públicament i a denunciar les injustícies, no tenim por a denunciar amb fermesa que és l'estat capitalista qui perpetua la violència de gènere. No caurem en la ingenuïtat de pensar que els qui perpetuen el sistema ens ajudaran a canviar-lo, però no ens fa por perquè ens tenim a totes nosaltres, a un moviment que hem anat teixint any rere any i que anirà essent més fort cada dia. I és que ningú ens impedirà ser realment lliures!



El patriarcat també és violència de gènere!

Ataquem l'arrel del problema, aconseguim la nostra llibertat!



Maulets, el jovent independentista i revolucionari.

divendres, 21 de novembre de 2008

20-N. ENTERREM EL FRANQUISME


Avui 20 de Novembre de 2008, 33 anys desprès de la mort del dictador Francisco Franco, nosaltres els Maulets Osona mantenim viva la lluita per la dignitat del poble català. Es per això que hem decidit fer un pas més per a la recuperació de la nostra memòria històrica, clausurant un dels molts vestigis feixistes que encara resten a la nostra comarca. Aquesta acció simbòlica pretén trencar amb el silenci i la impunitat que encara perduren d’aquell període.
Avui dia encara trobem una gran petjada d’aquest període fosc de la nostra història, malgrat la societat actual sigui incompatible amb els símbols feixistes enaltidors de la dictadura. Tal com dicta l’article 15 de la Llei de la Memòria Històrica estatal, les administracions públiques han de “prendre mesures per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col•lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”.
Tanmateix al municipi de Vic, encara es possible trobar diversos vestigis que ens recorden constantment la repressió moral i física a que fou sotmès el poble català.
Actualment, a diversos carrers de la ciutat com el Carrer de la Riera, el Carrer del Pla del Remei i el Carrer Pare Coll entre d’altres, si poden veure col•locades en alguns edificis, les plaques de l’ “Instituo Nacional de la Vivienda” les quals inclouen l’emblema de la Falange, amb el jou i les fletxes.
Els noms dels principals dirigents de l’alçament militar de 1936 encara ofenen a la nostra dignitat pels carrers de Vic. És el cas de la pintura vial amb la inscripció “Pasaje General Mola” que es troba al Passatge Gaudí de Vic i d’una placa a la Catedral on s’exalta el Cap de la dictadura Francisco Franco Bahamonde.
Pel que fa a les condecoracions honorífiques de la ciutat, personatges com Antonio Correa Veglison (governador civil de la província de Barcelona durant el règim), Miguel Rodrigo Martínez i Rafael García Valiño (militars que arribaren a Vic amb l’exèrcit d’ocupació franquista) tenen avui encara el títol honorífic de fills adoptius de la ciutat.
També municipis com Calldetenes o Gurb tenen monuments dedicats a “los Caídos por Dios y por Espanya”.
En aquest mateix sentit Poble en Marxa presentarà una moció a l’ajuntament de Calldetenes per la retirada d’aquest vestigi franquista i de qualsevol altre que encara resti al municipi. Paral•lelament també és presentarà una moció al pròxim ple de l’ajuntament de Vic per retirar tota la simbologia franquista que resta a la ciutat per tal de recuperar la nostra memòria com a poble.
És una necessitat pels osonencs i osonenques conèixer el passat més recent, i fer-ho d’una forma crítica, sense por a ofendre els responsables de totes aquelles atrocitats malgrat algun d’aquests personatges encara els pugem trobar en algun ajuntament de la comarca.
És cabdal donar veu a aquelles persones que han viscut aquest període i involucrar-hi el conjunt de la societat ja que així podrem reconstruir, completar i precisar la veritable història del període de 1936 a 1977.
Ara més que mai és moment de treballar per la recuperació de la justícia, la veritat i la dignitat d’aquelles persones que lluitaren per Catalunya i per les llibertats. És una falta de respecte a ells i a tots aquells que van patir la crueltat diària del règim que avui encara quedin vestigis d’aquell passat obscur.

Assemblea de Maulets Osona
20 de Novmebre de 2008

dimarts, 18 de novembre de 2008

Campanya per la memòria històrica (VIII). Plaques de l' "Instituto Nacional de la Vivienda"

Actualment, a diversos carrers de la ciutat de Vic com el Carrer de la Riera, el Carrer del Pla del Remei i el Carrer Pare Coll, entre d’altres, si poden veure col·locades en alguns edificis, les plaques de “l’Instituo Nacional de la Vivienda” les quals inclouen l’emblema de la Falange, amb el jou i les fletxes.

L’article 15 de la Llei de la Memòria Històrica estatal, insta a les administracions públiques a “prendre mesures per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”.

A qué s'espera?

dimarts, 11 de novembre de 2008

Campanya per la recuperació de la memòria històrica(VII). Power Point de l'acte de Presentació de la Campanya.










































































































Obama és igual a canvi?


Ha guanyat Barack Obama! El canvi! Mig món s’alegra d’aquesta victòria. Però el canvi de què? Per arribar a ser candidat a la presidència dels EUA, cal tenir el suport econòmic i mediàtic de nombroses grans empreses. De fet, a diferència de l’estat espanyol, als EUA sí que es fan públiques les quantitats astronòmiques de diners que aquestes empreses donen per a les campanyes electorals, com les que ha rebut Obama. La majoria són grans empreses transnacionals, corporacions petroleres, mitjans de comunicació de masses i empreses d’armament. Però les carretades de diners que donen no són gratis! Vet aquí la trampa de la democràcia, el poder del poble: poder escollir, cada tants anys entre dos candidats de dretes, lligats de peus i mans per empreses salvatges. Amb Obama o sense, els EUA continuaran xuclant petroli dels pous de l’Iraq i de l’Afganistan. Les seves empreses multinacionals no apagaran la seva set de diners i continuaran saquejant països rics en recursos naturals. La cultura d’empresa gringa continuarà expandint-se arreu del món amb criatures treballant 15 hores diàries, cosint pilotes de futbol; continuaran sent parcials en el conflicte entre Israel i Palestina; o bé construint un mur a la seva frontera amb Mèxic; comercialitzaran armes per aquí i per allà; continuaran amb la seva dinàmica de policia mundial; donaran suport a dictadors per conveniència, manipulant informació, assenyalant qui és terrorista i qui no, qui pot tenir armes nuclears i qui no. Continuaran torturant a Guantánamo, bloquejant Cuba. No crearan un sistema públic de sanitat per als seus ciutadans; el seu Estat del Benestar continuarà sent inexistent; continuarà morint gent als EUA per no haver-se pogut pagar l’hospital... Però si la campanya mediàtica mundial a favor d’Obama continua, haurem de continuar pensant que és la millor opció. Pot ser que algunes formes canviïn, però el fons segurament continuarà sent el mateix. Les campanyes electorals actuals dels partits tradicionals no tenen contingut, ni arguments; són pura imatge: “El canvi”, “Sí, podem”, “El primer candidat negre”... Algú dels qui s’alegra de la victòria d’Obama, sabria dir una sola proposta concreta que hagi fet? Em ve al cap l’última campanya del PSOE , en la qual es venia a dir: “No els voteu a ells, que són pitjors que nosaltres.” Resultat: majoria aclaparadora del PSOE. Ni un argument. Ens ho empassem tot. Això sí, les formes són diferents de les del PP: molt talante i aparença de progre, però podria ser pitjor; ja estem bé així. En canvi, el fons és el mateix. Es tornen 400 euros a tots els contribuents, siguis el propietari de Telefónica o un peó; l’especulació immobiliària continua; la MAT va tirant endavant; es continua donant suport a les empreses espanyoles que fan barbaritats a l’Amèrica Llatina, com Repsol o Endesa; es continua torturant a les comissaries; el delicte d’injúries a la corona continua aplicant-se; es continuen prohibint partits, il·legalitzant persones immigrants; s’incompleixen acords amb el Parlament de Catalunya; es continuen exportant armes a zones en conflicte... Això sí, podria ser pitjor: el llop en forma de PP o de McCain ronda pels voltants. Potser és una posició molt escèptica, però tot fa pensar que la victòria d’Obama no serà la del canvi. Igual que els governs socialistes no són tan diferents dels governs populars, si més no pel que fa als continguts. Ja ho deia Josep Pla: “El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.” Per exemple, amb Obama o Zapatero la crisi econòmica la continuaran pagant els de sempre, mentre “la Caixa” o el BBVA ens refregaran anualment els seus multimilionaris guanys. Igual que si hagués guanyat Rajoy o McCain. I és que potser caldrà fer com fan els informàtics: quan el sistema falla, no es reinicia, sinó que es canvia de sistema.Martí Coromina i Quintana