PER LA COHESIÓ SOCIAL, SOM-HI

El passat Dilluns 18 de Gener vaig llegir, com acostumo a fer els dilluns, l’edició de paper del periòdic el 9 nou. La portada era escrupolosament mediàtica. El titular ho deia tot, “Roca Junyent a fet un dictamen per defensar el nou padró de Vic”. No m’ho podia creure. Després de donar-nos a conèixer arreu per la nostra “simpatia” amb la població nouvinguda escollien una persona prou coneguda i amb ressò mediàtic per a defensar a capa i espasa els nous criteris d’empadronament. Quina gran gesta això dels empadronaments. Al ple de l’últim dia hi havia més periodistes que el dia del referèndum. Tots atents a qualsevol moviment, enregistrant meticulosament amb les seves càmeres l’espectacle dantesc del circ i l’actuació d’alguns pallassos. I és que quan és tracten segons quines qüestions la gent es posiciona de forma clara, ja sigui perquè l’assumpte els toca l’orgull o per ideologia. Un clar exemple d’això, el trobem recentment al tema del referèndum, on tant el PSOE com el PP es van alinear amb opinions tant nefastes com les de la Falange i companyia. Doncs amb això dels empadronaments ha passat el mateix al consistori vigatà. L’equip de govern, amb petites discrepàncies però amb lleialtat al grup, s’ha posicionat respecte el tema de la immigració i ho ha fet de forma prou clara, apostant per aquests nous criteris selectius d’empadronament tot alineant-se amb opinions tant malvestes com les de PXC i el seu líder de caire fexistoide, Josep Anglada. Realment és una llàstima veure aquestes foteses però la gent som així, davant de certs assumptes que ens toquen el voraviu reaccionem i ens reafirmem en la nostra manera d’entendre les coses. Sortosament, alguns com els de la CUP ens hem atrevit a contradir-los oposant-nos convençudament a aquestes mesures segregacionistes. Primer de tot perquè creiem en la democràcia i pensem que la diversitat és una qualitat humana lligada a la llibertat i a l’autonomia dels éssers humans, no pas font de tots els problemes de la nostra societat com volen fer-nos creure alguns. Per altra banda, ens hi oposem perquè concebem aquest rebuig manifestat cap a la població immigrant com la conseqüència directa d’una relació no equitativa entre les classes socials i bàsicament, perquè a diferència del què presumeix l’alcalde, nosaltres no creiem en aquesta estratificació social que divideix la població vigatana en ciutadans de primera i ciutadans de segona, sinó que creiem ciutadanes a totes les persones que viuen a la ciutat, siguin immigrants o no. Esment a part es mereix el tòpic que afirma que els immigrants s’emporten totes les ajudes. Quin disbarat. Simplement es tracta d’entendre el concepte de l’equitat, una igualtat més justa, és a dir, les persones que tenen més necessitats que les altres, han de rebre més ajudes que les altres per a gaudir de les mateixes oportunitats de desenvolupament, encara que aquesta discriminació positiva, avui dia tampoc es materialitza. També rebutgem l’associació subtil que s’ha fet últimament, donat el context de crisi, entre els termes immigració i delinqüència, ja que aquesta l’entenem com el resultat del menysteniment de la població autòcton envers la població nouvinguda, considerada inferior en el sistema d’estratificació social i en el pla cultural, ja que procedeix d’una societat menys modernitzada. Tanmateix doncs, no semblen quedar-nos gaires alternatives per a defensar aquesta visió progressista i comprensiva de la societat. Simplement, ara que el nou padró no ha prosperat i que tot ha quedat en estratègies polítiques electoralistes, esperem que l’equip de govern aposti per Vic com a model de cohesió social i no pas com a nucli de l’odi, la xenofòbia i el racisme biològic. Amb tot, només demanem que s’analitzi l’assumpte des d’una visió àmplia i comprensiva, ja que sinó creiem en la cohesió social dels barris (que és on viu la població immigrant) i la ciutadania activa (en drets i deures), la nova societat catalana del S.XXI no té futur.
O apostem per la integració social, educativa i cultural dels nouvinguts o potser, tornaran aquells temps tant foscos. Per sort, tot i els dies ennuvolats el sol surt cada dia i per tothom. Així doncs, per la cohesió social, som-hi!

Marc Barnolas