Carbó per als dolents

Un any més l'assemblea de Maulets Osona en aproximar-se aquestes dates castiguem aquells individus o institucions que es porten malament durant tot l'any. Per mostrar el rebuig a tots/es aquells/es qui actuen en contra dels interessos del nostre poble dins de la nostra comarca, la nostra assemblea els hi reparteix carbó:

-Carbó per a l'Ajuntament de Vic per omplir-se la boca amb discursos independentistes, mostrant una imatge d'avenç i progrés en l'alliberament del nostre territori, no obstant, darrera aquesta màscara de la Catalunya optimista, la repressió que pateix la lluita de carrer continua essent constant, amb múltiples identificacions i amb un control permanent del jovent que lluita als carrers de la nostra ciutat.

-Més carbó per a l'Ajuntament de Vic per tancar un centre totalment auto-gestionat on el jovent trobava un espai constructiu cultural i d'oci, obert a tota mena de públic per poder-se recrear, buscant una alternativa a locals privats, i fins i tot tirar endavant alguns projectes.

-Més carbó encara pel nostre ajuntament per posicionar-se en contra dels encausats pel cas del desnonament, votant en contra de donar-els-hi suport de cara a un judici totalment desproporcionat i atemptant contra la llibertat d'expressió. Vulnerant el dret a l'habitatge, impedint que la gent surti al carrer per protestar, per reclamar un habitatge digne per als qui més ho necessiten, per preguntar-se com és que hi hagi persones vivint als nostres carrers quan a la comarca d'Osona hi ha al voltant de 17.000 pisos buits.

-Carbó per a les entitats bancàries per continuar especulant i estrangulant l'economia de les capes mitges i baixes. Per ser els únics que no renuncien a cap privilegi mentre la resta del poble pateix les conseqüències d'una crisi provocada per aquests. Per deixar la gent a la ruïna, sense estalvis, sense casa i sense res.

-Carbó per a tots els ignorants que han donat el vot a una força antidemocràtica que amaga un passat franquista sota una màscara demagògica de xenofòbia, racisme i fanatisme religiós que atempta contra les llibertats més bàsiques de la humanitat.

-I també carbó per a tots aquells individus que mostren indiferència davant qualsevol d'aquests atacs capitalistes, conservadors i espanyolistes.

Osona, Països Catalans, 5/1/2012

Acció de Maulets Osona contra la presència del Pare Noel a la comarca

Com sabem, la figura del Pare Noel no és més que un símbol provinent d'altres cultures, transformat per grans multinacionals en un símbol capitalista i consumista que ataca directament a la diversitat cultural d'arreu del món.

A la nostra terra en canvi, ja fa anys que tenim el Tió com a símbol de Nadal, però darrerament aquest element s'ha anat imposant sobre la nostra tradició. A la comarca d'Osona, on des de fa temps són presents la cultura i tradició catalanes, últimament estem notant una presència excessiva d'aquest impostor.

És per això que des de Maulets Osona hem decidit fer una acció contra aquest foraster amb el nom de "Komando Tió", i sense cap mena de remordiment hem retirat alguns exemplars que penjaven d'alguns balcons de les nostres contrades.
Visca el Tió i visca els seus defensors!


Osona, Països Catalans, 26/12/2011

Xerrada-debat sobre la retallada dels drets laborals

Benestar humà o creixement econòmic?

Comunicat de Maulets sobre la reforma laboral del govern espanyol

Sabem de sobres que la reforma laboral no era per beneficiar la gent treballadora i que pretenia resoldre les demandes dels empresaris i dels sectors més dretans i liberals de la societat. Els clams de la línia més dura neoliberal a favor d'abaratir l'acomiadament s'havien convertit ja en una cançó coneguda. Amb l'excusa de la crisi econòmica (provocada paradoxalment per l'aplicació de les polítiques neoliberals) han aconseguit el què volien. Zapatero segueix les directrius que li marca la dreta neoliberal i després de la retallada salarial als funcionaris passa a retallar els drets de la classe treballadora.

Abaratint l'acomiadament
Retallant drets als treballadors i condemnant-los a la precarietat
Portant al jovent a la misèria més absoluta
Donant més poder a les ETT
Destruïnt el sistema de negociació col·lectiva dels treballadors
Lamentablement, unes mesures que vindran acompanyades d'una pujada del 16% al 18% d'IVA normal, del 7% al 8% l'IVA reduït i de la temuda reforma del sistema de pensions que tendirà cap al model austríac de capitalització i que volen començar a fer funcionar el 2012. Tot plegat, la fi del què actualment coneixem com a Estat del Benestar o, si més no, allò que quedava del què entenem com a tal.

Tot plegat orquestrat pels “teòrics” neoliberals i la patronal, amb el protagonisme del PSOE i CIU, la pressió de la dreta espanyola i catalana i la lamentable actitud dels sindicats grocs i espanyolistes CCOO i UGT.

Us presentem, doncs, les mesures que s'aplicaran i que hem intentat explicar amb el mínim de tecnicismes i el màxim d'entenedores possible perquè tu i la resta de treballadors o estudiants, entengueu la magnitud de la retallada.

Us convidem a participar de les cassolades que es faran el dia 22 a davant de seus del PSOE, Ajuntaments o delegacions del govern que es facin al teu poble o barri, així com estar atents a les mobilitzacions que s'acosten.

Només lluitant aturarem les retallades !
Organitza't i lluita !



Resum breu de les mesures que s'apliquen a partir del Real Decreto Ley de Medidas Urgentes para la Reforma del Mercado Laboral, aprovada pel govern espanyol el dia 16 de juny i que s'aprovarà per decret el dia 22 de juny:

RELATIU AL COST D'ACOMIADAMENT

Es generalitza el contracte indefinit de foment de l'ocupació en detriment del contracte indefinit ordinari, de manera que ara es podrà aplicar a treballadors fixos d'entre 31 i 44 anys. Els pagaments d'indemnitzacions per acomiadament eren de 45 dies per any treballat en els contractes indefinits ordinaris, ara amb aquest contracte es paguen 33 dies, per tant, un contracte amb menys seguretat per al treballador.

L'Estat passa a subvencionar parcialment els acomiadaments improcedents. Utilitzant el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) pagarà 8 dies per any treballat, ja sigui en contractes indefinits ordinaris (amb 45 dies d'indemnització per any treballat) o en contractes de foment de l'ocupació (33 dies). A més a més, ara l'empresa podrà alegar “pèrdues” per acomiadar de manera objectiva (és a dir, no improcedent). El pagament d'indemnitzacions per acomiadament per causes objectives és de 20 dies per any treballat.

Resumidament: abans a l'empresari li costava 45 dies per any treballat acomiadar un treballador de manera improcedent. Ara, l'Estat ni subvenciona 8 dies i així només li surt per 37 dies. Amb el contracte de foment de l'ocupació, a més, l'empresari pagaria 33 dies, però amb la subvenció estatal en pagarà només 25. Per acabar-ho de rematar, si alega pèrdues, pot acomiadar alegant “causes objectives” i així passa només a pagar 12 dies. Estem parlant, per tant, que per l'empresari passa a ser molt més barat acomiadar i que l'Estat passa a subvencionar els acomiadaments. Això vol dir més dèficit i més aturats i aturades.

RELATIU ALS CONTRACTES DE FORMACIÓ I PRÀCTIQUES

L'Estat promourà extendre el contractes de formació que passa de ser legal fins els 21 anys a ser-ho fins els 25 anys, així com el contracte de pràctiques, que passa de ser legal els 4 primers anys després d'acabada la titulació a ser-ho fins als 5 anys. A més, comptaran amb una bonificació del 100%, això vol dir que l'empresari no pagarà ni un cèntim de Seguretat Social. A més, els joves afectats podran percebre només el 60% del salari mínim interprofessional (de 624 €) durant el primer any, per tant, estem parlant que es podria pagar 374,40 € al mes per una jornada completa de 40 hores a la setmana. El segon any de contracte es podria pagar el 75% del salari mínim, és a dir, 468 €.

Resumidament: ara, per els primers contractes dels joves només cobrarem el 60% del salari mínim (sempre que sigui jornada complerta). El 2n any cobrarem el 75%. I l'Estat subvencionarà i promourà aquesta precarietat juvenil enlloc de perseguir-la. A més, s'allarga el període de precarietat juvenil.

RELATIU AL CONTRACTE D'OBRA I SERVEIS

El contracte d'obra i serveis ara es podrà allargar fins a 3 anys (fins ara eren 2 anys el màxim). El contracte d'obra i serveis és un contacte temporal.

RELATIU ALS CONVENIS

Quan l'empresa demostri que “la seva estabilitat econòmica pogués veure’s danyada com a conseqüència de la seva aplicació i posés en perill les possibilitats de manteniment de l’ocupació” podrà saltar-se els convenis pactats i modificar les condicions salarials, d'horaris pactats, la jornada, els torns, etc. És el què es coneix com a “cláusula de descuelgue”, que a la pràctica el què provoca és la fi de la negociació col·lectiva com l'entenem actualment, doncs els seus efectes passen a ser ínfims si l'empresari pot alegar “problemes”.

RELATIU A LES ETT (EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL)

Guanyen poder, doncs a partir d'ara podran tramitar feines que provinguin de l'Administració Pública, així com del sector de la construcció, que fins ara tenien prohibits

Idees per entendre el capitalisme i les seves conseqüències

Lloc: La Torratxa
HOra: 19:30
Dia: Dissabte 20 de Juny

Emmarcat dins el cicle de conferències Decreixement i resistència al capitalisme, aquest dissabte dia 20 de Juny a les 19:·30 en Karim ens exposarà algunes idees per entendre millor el funcionament del sistema capitalista, les crisis i les seves consequències.

Manifest " Aturem l'Empresonament de Karim"

Adhesions enviant un correu a alertasolidarita@alertasolidaria.org.

ATUREM L'EMPRESONAMENT DEL KARIM DE VILANOVA

Culpables com en Karim,també ho diem clar: capitalisme és crisi!

Els treballadors i treballadores de Vilanova i la Geltrú, d'arreu dels Països Catalans i d'aquest nou món globalitzat patim directament i més que ningú les conseqüències de l'actual fase econòmica. Conseqüències sobre l'accés al treball, a l'habitatge i a prestacions socials cada dia més precàries i en continuats processos més o menys encoberts de privatització.

Quan les primeres mobilitzacions de treballadors i de treballadores prenien els nostres carrers al crit “que la crisi la paguin els rics”, els diferents governs prenien mesures per desactivar l'auge de les protestes i l'organització ciutadana al marge de les estructures sindicals pactistes habituals. Al silenci mediàtic s'hi va sumar la directriu de reprimir aquestes mobilitzacions. Només en aquest context podem entendre la càrrega dels Mossos d'Esquadra contra l'acció simbòlica i pacífica d'abocament de fems davant del Banc d'Espanya, a Barcelona, el dia 15 de novembre del 2008. Només en aquest context podem entendre la posterior detenció del company Karim. I només en aquest context podem entendre el perquè tres mossos i un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona van testificar corporativament contra en Karim assegurant que havia colpejat amb una triple patada voladora a un policia, tot en un judici on es van mostrar unes imatges en les que no s'hi veia res del que descrivien.

Ara el Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, recorrent a la figura de la pena-multa, ha imposat una condemna de presó contra en Karim, eludible amb el pagament d'una multa de 400 €. En el cas de no pagar aquesta multa, en Karim serà empresonat durant 50 dies. Es castiga de nou la pobresa amb mesures com aquestes que permeten als qui tenen més diners eludir la presó sense dificultats. En el cas del Karim,el cinisme de la sentència és major perquè va ser precisament la denúncia de la discriminació econòmica contra les classes populars el que el va empènyer a manifestar-se.

És per això, que en un acte de coherència, i coma denúncia del caràcter classista d'aquestes mesures punitives(penes-multa), en Karim ha decidit no pagar la multa i per tant, l'Estatl'hauria d'empresonar durant 50 dies.

És per això que, NOSALTRES, col·lectius i persones sotasignants, totdemanant-vos la vostra implicació i col·laboració en la campanya solidària engegada des de Vilanova i la Geltrú,

1. Proclamem la nostra solidaritat amb en Karim Akbih Verdaguer, veí deVilanova i la Geltrú, militant independentista i sota amenaça de complir 50 dies de presó per haver-se plantat al xantatge de la crisi econòmica ial xantatge d'una multa de 400 €.

2. Denunciem la injusta situació d'amenaça de presó que ha de suportar elKarim, i lamentem que l'Estat vulgui empresonar algú que com ell com et el delicte de no romandre passiu davant les problemàtiques socials que pateixel nostre poble.

3. Remarquem el nostre convenciment que tot plegat és fruit d'un context polític pel qual, les autoritats del país esmercen esforços per silenciar,criminalitzar i si cal, reprimir, aquelles expressions populars que denuncien les conseqüències de l'actual fase econòmica sobre la classe treballadora catalana.

4. Finalment, EXIGIM LA NO EXECUCIÓ DE LA SENTÈNCIA, ja que som majoria els qui, com en Karim, som culpables de l'únic delicte que aquí es pretén castigar: treballar perquè no siguem els de sempre els qui continuem pagant els plats trencats del sistema capitalista.

Cicle de Conferències. Decreixement i resistència al capitalisme

Dimarts 26 de Maig a les 20h

Canàries a l’ombra del turisme de masses
“Por mucho maquillaje publicitario en el exterior sobre nuestras bondades paisajísticas y la calidez de nuestros entornos naturales, la peor cara de las islas sigue siendo la de pelotazos urbanísticos en los litorales y las colas del paro que evidencian la fantasmagoría de nuestros barrios, pero todo bien ocultadito para que no se vea como los feísimos polvorines militares del ejército que por muchos lugares de las islas con sus murallas acorazadas ofrecen un misterio para nada sobrenatural.”
A càrrec de Samir Delgado

Dimecres 27 a les 12h a la UVic

Podem viure sense capitalisme
Durant més de dos anys, l’activista català Enric Duran ha obtingut préstecs per un total de 492.000€ de 39 entitats bancàries i ha destinat els diners, segons diu, als moviments socials que miren de construir alternatives. La qüestió és que ha anunciat públicament que no pensa tornar els diners i defineix la seva acció com un acte d’insubmissió a la banca, com una nova forma de desobediència civil.
A càrrec d’Enric Duran

Divendres 29 a les 19h a la biblio de la Torratxa

Presentació del llibre 10 anys revolucionant el barri
Deu anys, o potser més, traçant xarxa, intervenint a nivell local, obrint espais i temps d’autonomia col·lectiva, bevent de les resistències passades, donant a llum pròximes experiències d’alliberament. Deu anys, o potser més, traient la política al carrer, reapropiant-nos de les places, imaginant el barri que desitja la gent que el viu i el treballa i el gaudeix i el pateix; defensant el barri de qui el mal administra. Deu anys, o potser més, practicant el recolzament mutu, la solidaritat entre persones i projectes, dibuixant l’altre mapa de Sants. Més de deu anys resistint al poder, inventant-ne alternatives.
Conferència a càrrec de membres de l’Assemblea del Barri de Sants

A continuació...
Presentació de la Coordinadora de Festes Majors Autogestionades
Les Festes Majors Autogestionades apareixen a partir de la necessitat en diversos pobles i barris de completar la Festa Major “oficial” amb activitats pensades des de i per al jovent però també per donar un pes important a les diferents expressions de Cultura Popular i ser espais on visibilitzar les reivindicacions i conflictes socials

Dissabte 20 de Juny a les 19:30 a la biblio de la Torratxa

Idees per entendre el capitalisme i les seves conseqüències

Karim es troba pendent de complir una pena-multa de 50 dies de presó valorats en 400 € per manifestar-se contra la crisi economica i el capitalisme. Ell millor que ningú sap que combatre la crisi comporta repressió. Atès que la seva posició és la de no pagar l'equivalent en diners, els propers mesos es preparen per afrontar l'ingrés a presó. El motiu d'aquesta decisió, és la de desobeir les penes-multa en considerar-les una mesura classista (perquè estableix un preu en diners per la presó, discriminant entre les qui tenen recursos i les qui no), i una eina de pressió cap als moviments socials. Així han recordat el cas del jove d'Esplugues de Llobregat, detingut i empresonat 10 dies per penjar-se d'un edifici en denúncia del Pla Caufec (macroprojecte urbanístic que afecta Collserola), així com el d'altres participants en actes de desobediència civil o simples manifestacions, amenaçats amb penes de presó.

A càrrec de Karim

Organitzen: Maulets, SEPC i CSA la Torratxa

1 de maig de 2009: construïm el somni, avancem cap a la independència i la revolució!

El jovent dels Països Catalans afrontem aquest 1 de maig de 2009 en unes condicions de precarietat absoluta. L'atur, la temporalitat, la previsible retallada de despeses socials, la repressió, la incertesa respecte el nostre futur i la mercantilització de l'ensenyament superior no són fenòmens nous per a nosaltres. Tanmateix, l'actual situació de crisi econòmica ha obert un escenari en què sembla que qualsevol atac als nostres drets està permès. Els rescats a les entitats financeres que han jugat amb els estalvis de milions de treballadors i especulat amb les nostres necessitats, i fins i tot les nacionalitzacions temporals de bancs són les úniques respostes que l'estat capitalista és capaç de donar a una de les pitjors recessions que ha conegut la humanitat.

La crisi actual deriva de l'ofensiva neoliberal que hem patit en les darreres dècades, sobretot les joves i les precàries de tot el món. La desregulació dels mercats financers que ha permès als grans capitalistes controlar l'economia sense necessitat d'enfrontar l'organització de la classe obrera està al darrere de la bombolla que va esclatar ara ja fa quasi dos anys. La reducció dels salaris i la inestabilitat laboral, la privatització dels serveis socials han limitat tant la capacitat de consumir de la majoria de la humanitat que préstecs i hipoteques eren la única manera de garantir, mitjançant el consumisme, l'estabilitat econòmica (la venda dels productes sobrants) i política (la desmobilització generalitzada). La crisi ecològica, alimentària, humanitària, immobiliària deriven també de la fam de benefici sense límits per part de la minoria de privilegiats que s'enriqueixen amb la nostra misèria.

Ara que venen les vaques magres el capitalisme es despulla de les seues múltiples màscares i ens mostra la seua naturalesa: la supremàcia de les coses sobre les persones, de la mercaderia sobre la vida, dels beneficis sobre els drets i llibertats. L'eixida de la crisi que proposa la patronal és major flexibilitat i facilitats per a l'acomiadament. La solució dels bancs i grans financers, els rescats amb els diners de tots, la socialització de les pèrdues i la privatització dels guanys. Els sindicats majoritaris continuen proposant pactisme, desmobilització, instrumentalització política i traïció... solidaritat davant la crisi. Solidaritat amb qui? Amb aquelles que s'enriqueixen dia a dia amb la nostra desgràcia.

La classe política, mentrestant, roman impassible davant la situació dramàtica de milions d'aturats, immigrants, autònoms empobrits, estudiants. Al nostre país, la corrupció esquitxa la pràctica totalitat de les formacions polítiques: PP, PSOE, BNV, CiU, UM, UMP; com també la policia es veu afectada pels escàndols. Però la repressió contra estudiants, ecologistes i anticapitalistes segueix sent la única resposta per part dels estats espanyol i francès.

La crisi no sembla haver alterat en absolut els plantejaments de les altes esferes del poder polític i econòmic, però deixa més clar que mai, a ulls de milions de persones que el capitalisme no ens serveix. Aquest sistema es mostra absolutament incapaç de satisfer les necessitats de la major part de la població mudial: luxe contra misèria global en són el principal resultat.

Convé que tinguem ben present, en tant que joves i, per tant, víctimes predilectes de l'explotació capitalista que aquest sistema no és un càstig diví, sinó una de les possibles formes d'organitzar la societat mundial. La refundació del capitalisme, per cortesia dels presidents Sarkozy i Zapatero, és només un intent de tornar a posar en marxa aquesta immensa maquinària de destrucció (de pobles, vides, ciutats, ecosistemes, llibertats), no una solució als nostres problemes. La perversitat d'aquest sistema no es troba en el fet que puga entrar en crisi, sinó en què la injustícia, la despossessió i la submissió de la majoria són el seu eix central, sense el qual no pot funcionar.

Aquest 1 de maig doncs, el jovent tornem a mobilitzar-nos amb la intenció de recuperar l'esperit rebel i de combat de la classe treballadora. L'esperit combatiu també del nostre poble que, ara fa un segle, plantava cara a l'imperialisme i l'opressió, enfrontant-se a l'aparell repressiu de l'estat en la Setmana Tràgica.

Davant la crisi actual no podem quedar-nos de braços creuats esperant que els salaris baixen i les condicions de treball empitjoren per tal de tornar a ser rendibles per als empresaris. És el moment d'impulsar alternatives, de construir una economia diferent, democràtica, no explotadora, solidària. És el moment d'organitzar-nos per reclamar millors condicions de treball, subsidis indefinits, control popular dels recursos públics, col·lectivitzacions dels bancs, habitatge digne i per a tothom.

Cal que ens mobilitzem i ens autoorganitzem per resoldre els nostres problemes, perquè ningú més no ho farà. Cal que plantem cara a la repressió amb l'acció directa.

Pel 30 d'abril i l'1 de maig, recuperem el el Dia Internacional del Sabotatge i el Dia dels i les Treballadores. Construïm el somni, avancem cap a la independència i la revolució.

La lluita ens dóna el que el poder ens pren!

Maulets, el jovent independentista revolucionari

1 de maig de 2009

Davant les agressions a la classe treballadora, sortim al carrer

2240 ERO durant l'any 2008, més de 2000 acomiadaments diaris, centenars d'ERO en marxa, milions d'euros entregats a les mans que han provocat aquesta crisi a canvi de no res, directives europees d'expulsió de treballadors i treballadores immigrants, preparació per part de sindicats grocs i empresaris de propostes que portaran a l'abaratiment dels acomiadaments i a l'augment de l'edat de jubilació són algunes de les moltes agressions que, amb l'excusa de la crisi, està patint la classe treballadora.

Ja estem pagant la seva crisi, els exemples exposats no són més que una petita part de les propostes que els governs espanyol i francés estan realitzant en la seva política de “reinventar el capitalisme”. I el futur no pot ser més desalentador: les opcions neoliberals són les úniques sortides que aporten els governs europeus a aquesta crisi; l'augment de l'explotació i l'empobriment de les classes populars són les úniques alternatives que es poden aportar des del sistema econòmic i productiu actual, un sistema creat per i per a les èlits econòmiques. L'única alternativa per a la classe treballadora passa per una proposta feta des de la classe treballadora, basada en els nostres interessos com a col·lectiu.

Per tal d'assolir els nostres objectius és necessària l'acció col·lectiva. Primer de tot cal demostrar el nostre rebuig a les polítiques antiobreres destinades a salvar uns pocs de la crisi i condemnar la majoria; cal deixar clar que no ens empassarem que es tracta d'un procés democràtic si no té en consideració la majoria de treballadors i treballadores, per molt que tingui el suport de les corruptes cúpules dels sindicats grocs (CCOO, UGT, USO, etc.). No aconseguiran que ens unim a la seva croada per salvar el capitalisme: nosaltres sortirem a mostrar tant el nostre rebuig a les seves propostes com les nostres alternatives basades en l'interés de la majoria. Davant les polítiques econòmiques dels estats espanyols i francés, sortim al carrer!

Sortim al carrer contra els processos de privatització dels serveis públics. En especial contra els processos de privatització de l'ensenyament encetats amb les aplicacions del Pla Bolonya i la propera aplicació de la LEC, i en suport dels companys i les companyes que defensen la implantació d'un ensenyament públic, català i de qualitat.

Sortim al carrer contra l'aprovació per part dels governs d'ERO presentats per empreses que han obtingut grans marges de benefici en els últims anys, i en favor de l'ocupació i posterior nacionalització de les empreses que plantegin tancaments, així com dels sectors estratègics de l'economia. Sortim al carrer contra les polítiques d'expulsió dels treballadores i les treballadores immigrants, i en favor de la regularització sense condicions i la disminució de la jornada laboral per tal de garantir el dret de tothom a treballar en unes condicions dignes. Sortim al carrer per reclamar la nacionalització de la banca, per exigir més i millors serveis públics i per reivindicar el dret a un treball digne i no alienant.

Sortim al carrer perquè creiem en l'autoorganització de la classe obrera, en el seu paper protagònic, en el seu esperit i en les seves pràctiques diàries de lluita, resistència i solidaritat. Sortim al carrer, en definitiva, per exigir un canvi de model socioeconòmic, per substituir un model basat en l'explotació de molts en favor d'uns pocs per un model basat en l'interés general, en el benefici de la majoria, en la solidaritat i en el treball.
Contra el capitalisme i les seves crisi, per una alternativa socialista. SORTIM AL CARRER

300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència

Enric Duran és detingut el dia que surt al carrer la publicació Podem!

Els Mossos d'Esquadra han detingut a l'activista Enric Duran. Aquesta tarda el conegut activista que va "estafar" els bancs i caixes per denunciar els abusos i la usura dels grups financers ha estat detingut a l'edifici central de la Universitat de Barcelona.

El passat 17 de setembre, l’Enric Duran va fer publica una acció contra la banca que va dotar als moviments socials d’un fons econòmic considerable. L’acció es va difondre per tots els mitjans de comunicació de masses, però sobretot, a través d’una publicació pròpia i finançada amb els diners expropiats als bancs. A partir d’aquesta acció va sorgir el col·lectiu crisis i una web que ha servit de plataforma per coordinar i donar continuïtat a la lluita contra la crisi del capitalisme des d’una visió decreixentista.
Avui, 17 de març, ens tornem a mobilitzar contra la crisi del capitalisme, i ho fem distribuint una nova publicació per tots els racons de la plana. Aquesta publicació es distribuirà gràcies a centenars de persones voluntàries, que sortiran al carrer perquè tothom sàpiga que no és la nostra intenció salvar el capitalisme; que de la crisi en farem virtut. L’acció marca l’inici de la campanya “Podem viure sense capitalisme” que planteja un seguit d’alternatives al mercat i pretén impulsar una vaga contra els bancs.

[Anàlisi] Crisis [Països Catalans, 17/10/2008]

Des de Maulets som conscients de l'importància històrica que té l'actual crisi econòmica. En el marc d'aquestes reflexions hem el·laborat un document d'anàlisi sobre l'actual conjuntura social i econòmica. El present, o com es creen i desenvolupen les crisis, són alguns dels aspectes que tractem en aquest document.

Per una altra banda, davant les crisis els estats que sustenten i legitimen els sistema no es queden de braços creuats. Bancs, asseguradores en crisi, deutes de milers de milions de dòlars. Els governs estatals promouen injeccions de capital públic, és a dir utilitzen els impostos dels contribuents per a evitar la caiguda anunciada de les grans potències financeres.

Us adjuntem també un document d'anàlisi sobre aquesta situació, que podeu descarregar des d'aquí.

CRISI: Publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques

Avui, 17 de setembre de 2008, surt a la llum una feina portada a terme durant 2 anys per molta gent i d'alguna persona en concret per desemmascarar el poder ocult, el govern a l'ombra.
CRISI, ens parla en 20 pàgines de les diferents crisis de l'actualitat, del paper que hi tenen els bancs i els diferents estaments polítics que en depenen i ens governen. També es parla dels moviments socials i de les alternatives que estem construint, de com estem posant en marxa el decreixement i experimentar una altra manera de viure ara i aquí.
Amb aquesta acció es dona la benvinguda al curs 2008/2009 que totes les previsions indiquen que serà l'any en que la crisi energètica, econòmica i especialment també immobiliària a l'estat espanyol, esclatarà fins a les últimes conseqüències. Ho farem explicant a la societat civil catalana tota una sèrie de coses que són silenciades pels mitjans de comunicació i en tot cas mai són presentades totes juntes com nosaltres farem. Difondrem el que els massmedia amaguen.
Construïm contrapoder!
Vine a buscar el teu exemplar a La Torratxa, sinó, pots llegir-lo integrament en format pdf si cliques aquí
Per a més info: www.17-s.info

Contra l'Europa del capital. No al racisme i l'explotació! Canya a les directives de la vergonya! [Països Catalans, 24/06/2008]

La darrera setmana hem conegut la reglamentació, silenciada pels mitjans massius de desinformació, de dues mesures europees que suposen atacs molt greus cap als drets socials, laborals i individuals: l'ampliació de la jornada laboral legal a 65 hores setmanals i la Directiva d'Immigració, que ja és coneguda com la Directiva de la Vergonya.


Els mass media, efectivament, han obviat parlar-ne obertament, mentre segueixen la seua campanya de criminalització dels migrants, associant-los indirectamet amb la delinqüència organitzada o el terrorisme. Han utilitzat la directiva de retorn com a part de l'espectacle de persecució i linxament global cap als moviments i estats antiimperialistes i revolucionaris americans; responent a les dures i justes crítiques, o fins i tot amenaces, que diversos dirigents com Chávez o Fidel Castro han llançat contra aquesta directiva racista i inhumana.
Les institucions europees han tornat a quedar deslegitimades després del NO irlandès al Pacte de Lisboa, que pretenia substituir a la Constitució Europea. Els estats van voler imposar aquest nou text, succedani de l'original i amb objectius i propostes essencialment idèntiques, per sobre de qualsevol voluntat dels pobles i els treballadors d'Europa i evitant al màxim les consultes. La negativa, precisament en l'únic estat que ha recorregut a la consulta popular, palesa les dificultats evidents d'un procés de construcció europea que topa frontalment amb la diversitat d'interessos econòmics i geoestratègics de les diferents potències, amb els diferencials en termes de legislació laboral i de despesa pública social existents. Aquests organismes deslegitimats i esgotats són l'escenari de les disputes entre les necessitats i les estratègies dels diversos capitals estatals; quan es tracta d'atendre a les necessitats del capital transnacional, però, les disputes són inexistents. Ara, es tracta de regular i transformar l'estructura social de forma activa, per adaptar-la a les noves formes de reproducció i acumulació que exigeix el capitalisme occidental.
Ens trobem en el context d'una desacceleració econòmica que ja fa temps que ningú qüestiona i que pot tenir conseqüències imprevisibles sobre les actuals formes d'acumulació del capital i de funcionament de l'economia, sobre els mercats laborals i financers i sobre les relacions internacionals. Un context de crisi és un escenari de lluita aferrissada i d'oportunitats de transformar la realitat en diverses direccions possibles. Ja sabem per quina direcció aposten els estats occidentals: sabem que la crisi alimentària global no és fruit de la casualitat, però tampoc de l'escassetat real. Sabem també que l'especulació és en gran part responsable dels enormes augments dels preus de l'energia i el petroli. La manca de voluntat política per resoldre aquestes problemàtiques que afecten milions de persones, s'ha fet palesa en les darreres setmanes (i de forma especialment dramàtica a Roma, en una cimera contra la fam sense cap conclusió ni mesura concreta d'importància).
La mateixa experiència històrica ens mostra que les grans crisis econòmiques solen anar acompanyades de grans moviments de reacció: el feixisme, l'autoritarisme i l'anticomunisme democràtic, durant la crisi dels anys 1930, el neoliberalisme i noves formes d'agressió imperialista després de la crisi dels 1970. Però també mostra que quan el poble treballador és qui pren la iniciativa, quan hi ha resistència creativa i autoorganització, sorgeix la capacitat d'influir en la partició i repartiment del pastís, però també en la definició de les seues formes, quantitats, colors, sabors... L'organització i la lluita de la classe treballadora genera noves condicions i formes d'organització socioeconòmica, força a concessions per part del capitalisme i insitueix estructures, pràctiques i dinàmiques d'acció i de solidaritat.
Després de quasi quaranta anys de progressives retallades socials i de combat ideològic (i no solament) contra tot allò que puga sonar a resistència al pensament únic i a la submissió al mercat, ara, aprofitant la desorientació i la por a la crisi i la desestructuració dels moviments de treballadors, els organismes polítics europeus volen precaritzar i sotmetre per complet les nostres vides, el nostre treball, les nostres relacions, la nostra mateixa existència.
En menys de dues setmanes es volen aprovar les majors retallades als drets socials en moltes dècades. L'ampliació de la jornada laboral fins al límit que tenia fa més de 150 anys, és una imatge clarificadora del retrocès que es fa previsible, però també de la dimensió dels ferotges atacs per part dels centres empresarials, productius i financers transnacionals. A impuls de la socialdemocràcia de la tercera via (el laborisme britànic) i aprofitant les pitjors condicions laborals efectivament existents als nous estats membres de la UE es fixa la jornada laboral en 48 hores setmanals, amb la possibilitat d'ampliar-la fins a 60 per la negociació individualitzada del contracte entre empresari i treballadora, cosa que a més és un atac a la negociació col·lectiva i a l'organització clàssica de la classe obrera: basada en la solidaritat i la unitat d'acció davant el capitalista. A més, però, les hores legals de treball a la setmana podrien ampliar-se a 65 en el cas de les guàrdies i l'assistència mèdica... i aquesta mesura va en paral·lel a un imparable procès de privatització i introducció dels valors de la competència i la mercaderia en el sistema sanitari europeu.
Així mateix, la Directiva de Retorn d'Immigrants és, tal i com ja han reconegut diversos sectors socials i laborals, una aberració i una burla als drets humans. Criminalitza la simple voluntat de milers de persones de fugir de la condemna a què el sistema capitalista mundial, l'imperialisme, els sotmet en els seus països d'origen. Tractar de fugir de la misèria es converteix en delicte! Les persones sense els permisos burocràtics pertinents (difícils d'aconseguir, tot siga dit) seran a partir d'ara delinqüents. Es generalitzarà la reclusió en els vexatoris Centres d'Internament, se n'ampliarà el període de retenció fins a 18 mesos i es podran detenir i expulsar també els menors d'edat, en el que constitueix una clara violació dels drets humans i els drets dels infants, tan celebrats pel liberalisme. S'accelararan arbitràriament els tràmits per a la retenció i l'expulsió. La Directiva que caldrà aplicar a partir de 2010 podria suposar la deportació de més de 8 milions de persones i la massificació dels “guantànamos” europeus, ja que de fet es preveu fins i tot la utilització de les presons en cas de saturació dels Centres d'Internament. El govern espanyol s'ha donat pressa a explicar que no aplicaran la directiva, tot i que sí que han reconegut que ampliaran els terminis de retenció fins a 60 dies. Potser volen ocultar alguna cosa? La indigna renúncia per part del PSOE a tot vestigi d'ètica, en haver votat per l'aprovació d'aquesta mesura, conjuntament amb els suposats adversaris de la socialdemocràcia europea, els partidaris de Sarkozy, Rajoy, Berlusconi.
Davant l'aprovació d'aquesta directiva racista i classista que persegueix bàsicament els migrants de rendes baixes i baixa qualificació de l'Amèrica Llatina, l'Àfrica i l'Àsia, mentre se segueix promovent la dramàtica fuga de cervells; davant l'aposta del capitalisme europeu per l'explotació de la mà d'obra de l'est europeu ja integrat parcialment a la UE, hem de plantar cara. Davant la retallada de drets i l'increment de l'explotació, davant les contractacions en origen i l'apartheid a escala mundial els i les treballadores, aturades, assalariades i autònomes subcontractades, estudiants, els migrants d'avui i els descendents dels migrants d'ahir... tots i totes hem de fer una aposta clara per la unitat d'acció i la resistència sense treva al genocidi i l'esclavatge del segle XXI, les úniques respostes que el capitalisme és capaç de donar a la crisi que el mateix sistema ha provocat.
Els joves, un dels principals sectors socials afectats per aquests atacs, no podem quedar-nos callades. Des de Maulets, el jovent independentista i revolucionari fem una crida als joves i no tan joves, nouvinguts o no, a unir-nos per lluitar: deixem-los ben clar que no estem disposades a pagar la crisi. Cridem a les accions directes descentralitzades arreu del país contra un PSOE racista, contra un PP, contra una UMP racistes, xenòfobs i totalment servils als interessos i idees d'aquells que prioritzen els drets de les coses, de la mercaderia i del capital, davat dels drets de les persones. Cridem a la mobilització, a l'organització i unió de tots i totes contra l'enemic comú. Construïm la resistència! Cap a la unitat popular i la justícia social!
Canya a Espanya, a França i al capital. Independència i revolució!
Maulets, el jovent indepedetista i revolucionari
Països Catalans, 24 de juny de 2008