Enguany, 16 dones han estat assassinades als Països Catalans. 16 víctimes mortals més de la violència masclista, però no pas les úniques, ja que el sistema de dominació patriarcal condemna a mort milers de persones cada dia. Les pallisses, la mutilació genital, la violació o el bullying, són tan sols l'expressió gràfica i material d'una violència que va molt més enllà i s'endinsa, en forma de coacció, dins de cadascuna de nosaltres. Aquesta opressió invisible, condiciona els nostres desitjos, les nostres emocions i ens condemna a unes relacions personals en termes de desigualtat.
D’exemples d'aquestes violències invisibles, quotidianes, d’estar per casa, en tenim a cabassos. I moltes d'elles les interioritzem inconscientment en la infantesa i l'adolescència. Segons dades de la Fundación Mujeres, el 32,1% dels nois i el 14,4% de les noies consideren legítim comportaments tant directament sexistes i violents com que el noi obligui a la parella a follar de tant en tant. Altres dades igualment preocupants de la mateixa fundació, afirmen que molts nois i noies joves consideren normal controlar el telèfon mòbil de la seva parella, les seves amistats o la seva roba.
I què hi tenim a dir les persones joves? Quan se'ns pregunta què volem ser de grans, potser no sempre ho tenim clar. Però el que si que tenim clar és el que no volem ser. No volem ser víctimes ni responsables d'aquesta violència mil·lenària, que ni és normal ni és natural. No volem morir a mans d'algú que ens creu propietat seva. No volem ser maltractades ni física, ni psicològicament. No volem ser el sac de boxa on algú desfoga totes les frustracions que genera el patriarcat. No volem ser criminalitzades per haver avortat. No volem ser moneda de canvi de cap proxeneta, els gestors del tercer negoci més lucratiu del món. No volem que s'associi prostitució amb delinqüència, ni que se'ns detingui per utilitzar el nostre cos com volem o -de vegades- com podem. No volem ser condemnades a l'anorèxia per un model de bellesa antinatural que, ajudat per la publicitat, ens fa creure que la desnutrició és cool. No volem que ens planifiquin la vida ni les relacions personals. No volem ser educades en una sexualitat obscura, prohibida, malalta. No volem sotmetre ni ser sotmeses! Volem gaudir i ser propietàries del nostre cos, volem viure lliurement el nostre desig. El jovent desitgem deslligar-nos de les manilles de la dominació. Desitgem ser propietaries de les nostres vides i dels nostres objectius. Desitgem desterrar qualsevol forma d'explotació de la faç de la terra. Desitgem poder-nos viure tal com som. Desitgem una educació sexual i afectiva que ens ensenyi a respectar i a ser respectades, a viure la passió sense repressions morals. Desitgem poder follar i estimar com vulguem i a qui vulguem. Desitgem inventar noves maneres d'explicar el que som i de definir-nos, que fugin de la rigidesa de les etiquetes amb què ens classifiquen socialment. Desitgem poder decidir si tenim criatures o no i desitgem poder decidir quan i on tenir-les, en contra del que pugui dir l'Esglèsia i les lleis dels Estats. Desitgem tenir el dret a decidir sobre els nostres propis cossos!
Som els i les joves els que hem de posar les bases d'un nou model de relacions, on la coacció i la submissió no hi tinguin cabuda.
Per l'alliberament sexual i personal, construir relacions lliures de violència!
Maulets i CAJEI, Novembre del 2009.
