divendres, 26 de juny de 2009

Alegria, que és Festa Major!


Les nostres sexualitats no estan en venda!


Enguany, 40 anys després de la revolta de Stonewall, la criminalització i l'homofòbia segueixen atemptant cada dia contra totes les persones que viuen la sexualitat d'una manera diferent a l'hegemònica; és per això que creiem més necessari que mai fer de les nostres sexualitats una eina política, sortir al carrer per reivindicar i rememorar aquella jornada en què lesbianes, gais, trans... van resistir l'agressió policial amb dignitat i van ser la llavor del moviment per l'alliberament gai. L'assimilació del sistema capitalista de la cultura gai es fa cada dia més palesa amb la progressiva mercantilització de les sexualitats no normatives. És més, l'Estat Francés i l'Espanyol són el tercer i el quart respectivament pel que fa a ciutats de referència homosexual, i específicament masculina. Entre aquests municipis trobem Barcelona, València, Elx, Alacant o Benidorm, totes elles, ciutats importants per als estats capitalistes. A més a més, s'ha de tenir en compte que esta mercantilització de les nostres sexualitats té greus conseqüències en la dicotomia centre/perifèria. Amb la generació d'aquests "espais de llibertat", les empreses capitalistes amb la col·laboració de l'Estat creen miratges de llibertat sexual que faciliten l'èxode LGTB de la perfèria al centre, a la metròpoli, per fugir de la forta criminalització i opressió que es fa més notable a les ciutats petites. Aquesta dinàmica no només migra tot avanç cap a una revolució de valors als pobles i ciutats petites, sinó que, a més a més, concentra a la metròpoli les persones amb sexualitats dissidents que aposten per la marginalitat i la guetització com a vies d'escapatòria. Però no hem d'oblidar que viure al marge del model establert no és més que una interiorització de l'homofòbia. Així doncs, davant la creació de zones comercials gais que mercanilitzen les nostres sexualitats i comporten una major guetització del col·lectiu, apostem per la creació i visibilització d'altres espais externs als circuits comercials d'interrelació on poder escapar de l'heteronormalitat i gaudir d'una sexualitat lliure dels rols patriarcals amb què hem estat educades. Entenem que acceptar la segregació imposada per l'homofòbia i la transfòbia, acceptar l'expulsió que comporta no seguir els models dominants heteropatriarcals no és una via per a la llibertat ni per a la rebel·lia sinó una condemna a la marginalitat, una marginalitat que atempta contra la lluita per un canvi revolucionari de la societat, que impedeix la construcció d'una societat sense models, on cadascuna de nosaltres puguem construir i inventar la nostra sexualitat lliurement, sense models prefixats on fer-hi encaixar la nostra manera d'estimar, de mantenir relacions sexuals i de relacionar-nos. Com a catalanes, no només patim l'opressió sexual, també ens trobem sota un estat d'opressió nacional, d'opressió com a poble, i com a classe treballadora: estem sexualment oprimides pel fet de viure dins d'un sistema de dominació heteropatriarcal, socialment oprimides pel fet de viure en una societat capitalista i nacionalment oprimides perquè no podem decidir lliurement com a poble. Davant d'aquestes múltiples dominacions que condueixen les nostres vides, cal fer un pas ferm vers l'alliberament tant sexual, econòmic com nacional, ja que només així podrem arribar a ser realment lliures com a individus i com a poble. Per tots aquests motius, Maulets apostem per la igualtat social per tal que el reconeixement de les diferències no supose haver d'admetre situacions opressives i degradants com les que omplen la qüotidianitat actual. Cal lluitar i acabar amb l'heterosexisme i els rols de gènere, amb la mercantilització del sexe i de l'amor per poder construir entre totes una societat lliure d'estereotips, on cadascuna i cadascun de nosaltres puguem construir la nostra sexualitat a la nostra mida, sense restriccions de sexes, sense límits. Per tot això, cal dotar de combativitat i portar al carrer la lluita LGTB. Cal que el 28 de juny sortim totes juntes al carrer.


Maulets, el jovent independentista i revolucionari28 de juny de 2009

divendres, 19 de juny de 2009

COMUNICAT DE DENÚNCIA A L'ACTUACIÓ POLÍTICA QUE PRACTICA L'AJUNTAMENT DE VIC

Davant dels fets ocorreguts el passat 20 de febrer de 2009, els quals han desembocat en un judici que només es pot qualificar de polític en vistes de la falta de proves, i sota acusacions absolutament tergiversades de la realitat, així com la sentència a què ha estat condemnat un militant de maulets, acusat d’unes presumptes pintades al centre de Vic, i que el sentencia a 8 dies de treballs socials amb una alternativa d’arrest domiciliari, l’assemblea de Maulets Osona ens veiem obligats a fer les següents consideracions:

Entenem aquest nou atac polític cap al moviment independentista vigatà i de retruc osonenc, com una part més de la política repressiva que practica l’ajuntament de Vic contra les alternatives reals de canvi democràtic vigatanes.

Denunciem que l’equip de govern actua i aplica les seves normes i lleis de convivència en funció de l’activitat política que es porta a terme, a partir de la pressió i repressió que aplica la Policia Politico-Municipal de la nostra ciutat, en consonància amb la seva visió de la societat i la nació.

Denunciem les identificacions reiterades i denúncies, així com el control policial que patim els militants de l’esquerra independentista, i tots els mètodes de silenciament mediàtic, arribats a uns extrems intolerables.

D’altra banda anunciem mobilitzacions i una campanya de denúncia pública, per acabar amb aquesta situació que només fa que reafirmar el que portem denunciant fa més de deu anys.

Exigim responsabilitats a l’equip de govern així com en els cossos policials de la ciutat.

Volem deixar MOLT clar que aquestes actuacions no ens faran aturar en el nostre camí cap a una veritable política democràtica, i que no renunciarem a la lluita per la llibertat i la millora de la vida al nostra país i a la nostra ciutat.

Animem a tota la societat civil osonenca i especialment a la vigatana, a sumar-se a la denúncia i així mostrar el seu rebuig sincer a la política de criminalització que pateixen els que creuen en les alternatives que ens permetin avançar cap a una societat realment justa.

Assemblea de Maulets Osona, juny de 2009. PAÏSOS CATALANS.

dijous, 18 de juny de 2009

Idees per entendre el capitalisme i les seves conseqüències



Lloc: La Torratxa
HOra: 19:30
Dia: Dissabte 20 de Juny

Emmarcat dins el cicle de conferències Decreixement i resistència al capitalisme, aquest dissabte dia 20 de Juny a les 19:·30 en Karim ens exposarà algunes idees per entendre millor el funcionament del sistema capitalista, les crisis i les seves consequències.

Manifest " Aturem l'Empresonament de Karim"

Adhesions enviant un correu a alertasolidarita@alertasolidaria.org.

ATUREM L'EMPRESONAMENT DEL KARIM DE VILANOVA

Culpables com en Karim,també ho diem clar: capitalisme és crisi!

Els treballadors i treballadores de Vilanova i la Geltrú, d'arreu dels Països Catalans i d'aquest nou món globalitzat patim directament i més que ningú les conseqüències de l'actual fase econòmica. Conseqüències sobre l'accés al treball, a l'habitatge i a prestacions socials cada dia més precàries i en continuats processos més o menys encoberts de privatització.

Quan les primeres mobilitzacions de treballadors i de treballadores prenien els nostres carrers al crit “que la crisi la paguin els rics”, els diferents governs prenien mesures per desactivar l'auge de les protestes i l'organització ciutadana al marge de les estructures sindicals pactistes habituals. Al silenci mediàtic s'hi va sumar la directriu de reprimir aquestes mobilitzacions. Només en aquest context podem entendre la càrrega dels Mossos d'Esquadra contra l'acció simbòlica i pacífica d'abocament de fems davant del Banc d'Espanya, a Barcelona, el dia 15 de novembre del 2008. Només en aquest context podem entendre la posterior detenció del company Karim. I només en aquest context podem entendre el perquè tres mossos i un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona van testificar corporativament contra en Karim assegurant que havia colpejat amb una triple patada voladora a un policia, tot en un judici on es van mostrar unes imatges en les que no s'hi veia res del que descrivien.

Ara el Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, recorrent a la figura de la pena-multa, ha imposat una condemna de presó contra en Karim, eludible amb el pagament d'una multa de 400 €. En el cas de no pagar aquesta multa, en Karim serà empresonat durant 50 dies. Es castiga de nou la pobresa amb mesures com aquestes que permeten als qui tenen més diners eludir la presó sense dificultats. En el cas del Karim,el cinisme de la sentència és major perquè va ser precisament la denúncia de la discriminació econòmica contra les classes populars el que el va empènyer a manifestar-se.

És per això, que en un acte de coherència, i coma denúncia del caràcter classista d'aquestes mesures punitives(penes-multa), en Karim ha decidit no pagar la multa i per tant, l'Estatl'hauria d'empresonar durant 50 dies.

És per això que, NOSALTRES, col·lectius i persones sotasignants, totdemanant-vos la vostra implicació i col·laboració en la campanya solidària engegada des de Vilanova i la Geltrú,

1. Proclamem la nostra solidaritat amb en Karim Akbih Verdaguer, veí deVilanova i la Geltrú, militant independentista i sota amenaça de complir 50 dies de presó per haver-se plantat al xantatge de la crisi econòmica ial xantatge d'una multa de 400 €.

2. Denunciem la injusta situació d'amenaça de presó que ha de suportar elKarim, i lamentem que l'Estat vulgui empresonar algú que com ell com et el delicte de no romandre passiu davant les problemàtiques socials que pateixel nostre poble.

3. Remarquem el nostre convenciment que tot plegat és fruit d'un context polític pel qual, les autoritats del país esmercen esforços per silenciar,criminalitzar i si cal, reprimir, aquelles expressions populars que denuncien les conseqüències de l'actual fase econòmica sobre la classe treballadora catalana.

4. Finalment, EXIGIM LA NO EXECUCIÓ DE LA SENTÈNCIA, ja que som majoria els qui, com en Karim, som culpables de l'únic delicte que aquí es pretén castigar: treballar perquè no siguem els de sempre els qui continuem pagant els plats trencats del sistema capitalista.