Ja hi ha loteria de l'Alou. 02880

Ja tenim loteria de l'associació Cultural l'Alou. Si us interessa truqueu al telfon 938832963, passeu per l'Alou, al Carrer Anselm Clavé. 6, baixos 08500 Vic o eniveu un e-mail a mauletsosona@hotmail.com
02880 02880

Crònica de la xerrada sobre les fosses comunes.

El passat dimecres 29 d'Octubre es va realitzar una xerrada sobre les fosses comunes al CSA la Torratxa. L'acte, organitzat per Maulets Osona va comptar amb la presència d'Aleix Cardona, ex-regidor de Prats i Josep Maria Pi, membre de la Junta de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC).

L'acte va començar amb la presentació de la campanya per part d'un membre de Maulets Osona. La documentació trobada es va dividir en tres blocs: el primer sobre la simbologia feixista que encara avui queda a la Comarca; un segon bloc dedicat a la nomenclatura dels carrers dedicats a persones que no s'ho mereixen, com és el cas del Virrei Avilés; i per últim un tercer bloc dedicat als títols honorífics i condecoracions que avui encara disposen governadors civils i caps militars a la ciutat de Vic (més informació aquí)

Tot seguit va ser el torn de paraula d'Aleix Cardona que ens va fer una pinzellada de l'experiència viscuda a Prats de Lluçanès entorn l'exhumació de la Fossa de Puigvistós, la fossa pilot de la Generalitat per a posteriors investigacions en aquesta línia. La fermesa de la germana d'un dels familiars que va viure i veure com executaven el seu germà en aquest indret va fer possible tirar endavant l'exhumació. L'Aleix Cardona també va fer èmfasi en la (in)competència partidista i altres "prioritats" institucionals que han fet que tot plegat estigui una mica penjat. Des de l'Ajuntament de Prats es va portar a terme una important tasca de difusió per tal de restituir la dignitat d'aquelles persones que perderen la vida per la defensa de la llibertat i la justícia a Catalunya a través d'unes jornades per la memòria històrica i una exposició permanent al museu municipal Miquel Soldevila on s'hi poden veure les restes trobades a la fossa de Puigvistós.

Seguidament va ser el torn de Josep Maria Pi de l' ARMHC, que ens va exposar la feina realitzada per aquesta associació, així com les diferents fosses comunes en que han estat i estant treballant, com és el cas de la fossa de Gurb. Vergonyós és el cas de la Fatarella, únic lloc a tot Europa on les restes dels cossos encara resten a l'intempèrie. Aquí la Generalitat no pretén dignificar aquest espai realitzant un treball de camp per tal de recuperar i dignificar les restes, sinó que ja hi ha projectada una estació eòlica que enterrarà per sempre la veritat. Josep Maria Pí va explicar també la legislació actual sobre la recuperació de la memòria històrica.

Documents de l'Assemblea Nacional 2008 [Països Catalans, 30/10/2008]

Ja podeu descarregar els documents de la darrera Assemblea Nacional de Maulets, el jovent independentista revolucionari, celebrada els passats 27 i 28 de setembre a Jesús (El Baix Ebre). Aquí els teniu.

Festa pels 20 anys de Maulets a la Torratxa

El proper dijous 6 de novembre al CSA la Torratxa es celebrerà la festa dels 20 anys de l'organització independentista i revolucionaria Maulets. Per aquest motiu es projecterà el documental dels 20 anys de l'organització realitzat especialment per la ocasió. Tot seguit festa amb diferents Pd's de la comarca.

Us hi esperem a tots!

Podeu veure un avanç del documental aquí

Absolts els 16 antimonàrquics!

Avui, 29 d’octubre, la justícia espanyola ha jutjat 16 antimonàrquics més. La setmana passada, quatre companys van ser encausats per cremar una foto dels reis espanyols al final de la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona. Tanmateix, l’antidemocràtica i neofeixista Audiencia Nacional no tan sols ha jutjat o ha citat persones que han cremat fotos, sinó que també ha encausat persones que només havien mostrat la seua solidaritat amb els companys jutjats a Madrid: és el cas del company de Barberà del Vallès, encausat per penjar una pancarta, els dos joves de Figueres que encara esperen la citació per fer unes pintades solidàries o els dos joves del Morell que van ser cridats a declarar per penjar un cartell al seu institut. Una vegada més, doncs, l’Estat espanyol i la seua “justícia” torna a mostrar la seua essència antidemocràtica, que ens oprimeix i ens nega com a poble. La persecució política i legal de, a hores d’ara, 28 independentistes pel sol fet de cremar una foto no només és una mostra de la injustícia sobre la qual s’ha construït l’Estat espanyol, sinó que també mostra la profunda crisi política que travessen els estats capitalistes. L’Estat espanyol és conscient que la seua principal debilitat són els pobles que oprimeix i que lluiten pel seu alliberament, un alliberament que només aconseguirem amb la destrucció dels estats ocupants. No hem d’entendre com a casuals, doncs, les il·legalitzacions i la persecució política a Euskal Herria, el procés d’il·legalització d’Izquierda Castellana, la persecució que pateixen els companys gallecs, l’empresonament d’en Franki de Terrassa per suposadament estripar una bandera o les citacions a l’Audiència Nacional als companys antimonàrquics. Davant d’aquests atacs a la llibertat d’expressió i a la nostra voluntat d’alliberament, des de Maulets, el jovent independentista revolucionari volem mostrar la nostra solidaritat amb tots els encausats i manifestar que la repressió no ens aturarà, que als seus atacs i a la seua repressió hi respondrem amb la solidaritat, la lluita i la unitat d’acció. Convoquem doncs tots els joves i tot el poble treballador català a participar de les concentracions que s’han convocat aquesta tarda a diferents ciutats i viles dels Països Catalans, i a seguir acudint als actes de suport que es vagen convocant. La repressió no ens aturarà!

Canya a Espanya, a França i al capital!

Més informació a http://www.alertasolidaria.org/

Xerrada informativa sobre les fosses comunes a Catalunya

Emmarcat en la campanya per la memòria històrica iniciada el

passat 12 d'Octubre per Maulets Osona, aquest dimecres a les 8h es celebrarà al C.S.A la torratxa una xerrada informativa sobre les fosses comunes a Catalunya. La xerrada anirà a càrrec de Josep Maria Pi, membre de la Junta de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC) i d'Aleix Cardona, regidor de l'Ajuntament de Prats quan es va exhumar la primera fossa comuna al Principat, en aquesta mateixa població.

També podeu veure la notícia i els objectius de la campanya al ter.net

Campanya per la memòria històrica (VI). Placa on s'hi pot veure el perceptiu nom de Francisco Franco a la Catedral

Aquesta placa en referència al centenari de la mort de Jaume Balmes, es pot trobar avui encara a l'antiga entrada del claustre de la Catedral de Vic. La inscripció, amb l'escut de Vic al capdavant, està feta en llatí i comença així :

EXCEMUS · D · FRANCISCUS · FRANCO · HISPANIA · MODERATOR (...).

Se sap del cert que l'Esglèsia i el règim franquista van conviure a la perfecció, però com es pot permetre que encara avui una placa a la Catedral de Vic faci exaltació del general Franco!

L'ESGLÈSIA DURANT EL FRANQUISME

L'Esglèsia va recuperar un cop guanyada la guerra pel bàndol nacional el paper preeminent que havia gaudit tradicionalment.

Ajudant a les autoritats repressives pròpiament dites, hi hagué l'estament religiós. L'Església oficial, amb algunes honoroses excepcions, s'implicà de ple en la tasca coercitiva, emetent informes sobre els seus feligresos, que eren utilitzats durant els judicis. Fou l'encarregada de beneir el nou règim, i a canvi, aquest li permeté adoctrinar la societat sota les premisses de les directrius catòliques. Desprès d'uns anys de profund anticlericalisme, de patir persecucions, de pèrdua del seu poder i influència, l'Esglèsia va considerar que la repressió era justa i necessària. La jerarquia ecesiàstica s'afanyà a definir la revolta militar no com una guerra civil, inó com una croada absolutament necessària per tal de salvar la pàtria i la tradició religiosa dels seus enemics. L'Esglèsia s'identificà en gran part amb el règim franquista, contribuint no com un mer espectador sinó com un dels seus protagonistes en la forja de la " Nueva España". Franco deixà en bona part el control del sistema educatiu en mans de l'Esglèsia oficial, que aquesta utilitzà per tal d'exercir un control ideològic sobre els joves i infants. S'establí una moral religiosa rígida i autoritària en el món de l'ensenyança, abraçant totes les edats educatives, tots els nivells acadèmics, des de la més tendra infància fins a les titulacions universitàries. En aquests anhel per recatolitzar Espanya a través de l'educació, totes les esferes de la vida quotidiana quedaren impregnades d'una profunda catolicitat:crucifixos i imatges de la Verge foren restituïdes a les escoles, ajuntaments i edifics públics; celebració d'actes d'honor dels "caídos por Dios i por la Patria"; obligatorietat d'assistir a missa; derogació de la legislació republicana laica. La unió entre la creu i l'espasa funcionà a la perfecció durant tot el període franquista.

TEXT. Esther Farrés. La repressió franquista a Vic (1939-1945). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. Gener de 2008. ( pag.251-252)

Concentració de suport als encausats per la crema de fotos del rei a Girona

Aquest divendres 24 d'Octubre a les 8 del vespre us esperem a tots i a totes a la plaça del pes de Vic per mostrar la nostra solidaritat amb els encausats per la crema de fotos del rei a Girona que aquest proper 29 d'Octubre hauran d'anar a declarar a l'Audiència Nacional a Madrid. L'acte comptarà amb un dels encausat i la seva advocada. Seguidament es farà un sopar al Casal Independentista Manel Viusà, els beneficis dels quals aniran per els encausats


ACOMPANYA ELS ENCAUSATS A MADRID!! El proper 29 d'octubre, diada de Sant Narcís, setze companyes i companys més seran jutjats per injúries a la corona espanyola. Apunta't als busos solidaris que sortiran de Girona i faran aturades a Barcelona i Lleida el 28 d'octubre trucant al 605251393 o bé enviat un correu a noalrei@gmail.com.

Campanya per la memòria històrica (V). Pintura vial de l'antic Pasaje General Mola.

Aquesta perla del franquisme es pot trobar encara avui en l'actual Passatge Gaudí de Vic. El general Mola fou un dels líders militars que dirigí la sublavació militar que portà al nostre país a 3 anys de guerra. Una de les seves frases celebres és aquesta:

«Hay que sembrar el terror...hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros.[3]»

EMILIO MOLA VIDAL

Després del triomf del Front Popular durant la República, Mola és empresonat i separat del servei actiu després d'associar-lo a la sublevació del general Sanjurjo el 1932, passant a la segona reserva. Els problemes econòmics que es derivaren de la suspensió de sou, el dugueren a fer joguines i a escriure en distints mitjans per a guanyar-se la vida.
El 1933, Mola és amnistiat i reingressa a l'exèrcit, colaborant en l'Estat Major Central amb Franco i d'altres. El 1935 accedeix a la Comandància Militar de Melilla i després és nomenat Cap Superior de les Forces de Marroc.
Després de la seva arribada al poder, el febrer de 1936, el govern del Front Popular traslladà diversos caps militars intentant desmuntar la conspiració militar de bades. Mola fou nomenat governador militar a Pamplona, per considerar-se un lloc allunyat i que restava al marge d'assumptes polítics; des d'allà dirigí la conspiració militar que dugué al cop d'estat del juliol del 1936.[1]

Aviat Mola s'uní al grup d'oficials que planejaven un cop per enderrocar el règim republicà. Així, el canvi de destinació féu que diversos militars d'alta graduació coincidissin a Madrid a primers de març, i allí designaren a Mola com a cap per a preparar la insurrecció militar, quan aquest es dirigia cap a la seva nova destinació, a Pamplona. El general Mola arribà a Navarra el 14 de març de 1936. Per mediació de Raimundo García García Garcilaso, director del Diario de Navarra, els carlins es posaren en contacte amb Mola el maig. Després de diverses reunions es produí un acord, amb la disposició de secundar la rebelió militar per part dels requetens. Fou Mola qui, sota el pseudònim de Director, envià les instruccions secretes a les unitats militars compromeses amb l'aixecament.
El seu plantejament per a iniciar el cop i una vegada iniciat queda reflectit a les seves instruccions reservades. Així consta en la instrucció reservada núm. 1, firmada per Mola a Madrid el 25 de maig de 1936 que deia:

«Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.[2] »
Després de diversos retards, s'escollí el 18 de juliol de 1936 com a data per a iniciar el cop. Malgrat l'èxit de la rebel·lió en el protectorat de Marroc, Mola esperà fins el 19 de juliol per a sublevar-se a Navarra. Durant la nit del 18 al 19 de juliol mantingué una conversa telefònica amb Diego Martínez Barrio (President del Govern, per unes hores), en què li demanà que s'atingués a la més estricta disciplina per tal d'evitar els horrors d'una guerra que s'estava desencadenant. Mola no accedí argumentant que era massa tard i que no podia tornar enrere.
El cop fracasà en l'objectiu de controlar la major part d'Espanya, però bona part de l'exèrcit li donà suport i la situació evolucionà ràpidament cap a una guerra civil.

Mola morí el 3 de juny de 1937 quan el seu avió s'estabellà, prop de l'actual localitat d'Alcocero de Mola), durant un temporal tornant a Vitoria. Fou el cap de l'exèrcit insurrecte del nord fins a la seua mort el juny de 1937, en circumstàncies encara avui no del tot aclarides.[4]
En morir Sanjurjo a Portugal, també d'accident aeri, el 20 de juliol, Franco fou escollit comandant de l'exèrcit sublevat, així com a Cap d'Estat en la zona controlada por aquest. Mola fou nomenat màxim responsable de l'Exèrcit del Nord. Les morts de Sanjurjo i Mola deixaren Franco com a únic líder del bandol Nacional. Això aixecà rumors que apuntaven a Franco com a instigador de les morts dels dos rivals, però no s'ha descobert cap evidència que ho avali.

FONT: viquipèdia

[Anàlisi] Crisis [Països Catalans, 17/10/2008]

Des de Maulets som conscients de l'importància històrica que té l'actual crisi econòmica. En el marc d'aquestes reflexions hem el·laborat un document d'anàlisi sobre l'actual conjuntura social i econòmica. El present, o com es creen i desenvolupen les crisis, són alguns dels aspectes que tractem en aquest document.

Per una altra banda, davant les crisis els estats que sustenten i legitimen els sistema no es queden de braços creuats. Bancs, asseguradores en crisi, deutes de milers de milions de dòlars. Els governs estatals promouen injeccions de capital públic, és a dir utilitzen els impostos dels contribuents per a evitar la caiguda anunciada de les grans potències financeres.

Us adjuntem també un document d'anàlisi sobre aquesta situació, que podeu descarregar des d'aquí.

Campanya per la memòria històrica (IV). Antonio Federico de Correa Véglison. Fill adoptiu de la ciutat.

Governdador civil de la Provincia de Barcelona
durant 5 anys. A Vic el tradicionalisme va conviure , a la perfecció amb l'ideari polític del règim, segurament per la bona entesa entre Correa Véglislon (falangista vehement) i els tradicionalistes vigatans.




Nomenat fill adoptiu de la ciutat, en acord pres pel consitori vigatà en la sessió de 8 de juny de 1941:

Teniendo en cuenta la labor altamente patriótica y muy beneficiosa para les intereses de la provincia que realiza el Excmo.Sr.F.Correa Véglison,Gobernador Civil de la misma, labor meritísima que ha puesto de relieve en tots los asuntos de su competencia i cual fructífera actuación merece sea reconocida y apreciada en cuanto vale por aclamación se acordó nombrarle hijo adoptivo de esta Ciudad, en demostración del cariño con que la misma ha visto su actuación al frent de la privincia y como recuerdo perenne de gratitud, de sincera admiración y de afectuosa simpatia. ( Llibre d'Actes de l'Ajuntament. Sessió del dia 28 de junt de 1941)

ANTONIO CORREA VÉGLISON

Correa, comandant d’Enginyers de l’exèrcit de terra de professió, abans de la seva governació
barcelonina, havia ocupat càrrecs importants, com el de comissari general d’Informació de la Direcció General de Seguretat del Ministeri de la Governació de Serrano Suñer, governador civil de Navarra, de Girona (on exercí, també, de cap de fronteres en una època fonamental en què hi havia més de quatrecents mil exiliats a l’altra banda del Pirineus) i de Jaén. A partir del 1945, l’any del seu cessament, ocupà, entre altres càrrecs, i a banda d’exercir com consejero nacional de FET y de las JONS (un òrgan que, tanmateix, entre aquest any i el 1956 no va tornar a ser convocat en un gest que formà part de la campanya d’obscuriment i maquillatge que emprengué el Règim davant l’ambient internacional contrari que s’havia generat a partir de la derrota de l’Eix durant la Segona Guerra Mundial),2 el de delegat nacional de Premsa i Ràdio del Movimiento, director general d’Economia i Tècnica de la Construcció del Ministeri de l’Habitatge, comissari general d’Ordenació Urbana de Madrid (aquests càrrecs els va tenir quan hi havia el falangista Arrese com a ministre d’Habitatge, a partir del 1957), i també altres càrrecs en
el sector privat, com el d’assesor tècnic de l’Agrupación de Fabricantes Nacionales de Cementos. A banda de tot plegat, dins de l’exèrcit, ensenyava Resistència de Materials a l’Escola Politècnica de l’exèrcit.
Però també féu negocis privats: féu de gerent del projecte «Andalucía la Nueva», de José Banús, en una incipient Costa del Sol. Tanmateix, el més important de tots aquests negocis estigué ubicat a Catalunya, el de la Caja de Ahorro Popular, un negoci que, per cert, el portà a la ruïna. Amb tot, cap d’aquests càrrecs li atorgà mai un paper tan preeminent ni tanta popularitat com va obtenir a casa nostra. Aquí exercí una mena de virregnat, i la seva gestió tingué ressò entre la població i a la cúpula del Règim. Els anys barcelonins van ser els anys daurats de Correa. Aquells durant els quals Franco més l’aprecià, quan era present gairebé quotidianament a les ciutats i pobles de la demarcació, quan rebia una riada de gent cada dia al despatx, quan utilitzava un telèfon —en realitat desconnectat— des del qual, presumptivament, parlava amb el Generalísimo davant d’alguns dels seus astorats visitants per tal d’impressionar-los i de treure-se’ls de sobre, quan saludava amb un sonor «bon dia» vernacle a segons quins d’aquells visitants o a persones amb qui es trobava durant les seves sortides pel territori, o quan convidava cada any alguns joves del Frente de Juventudes a passar uns dies de vacances amb ell a la casa mateixa de Pando3. Els seus anys barcelonins li havien permès fins i tot de confiscar un vaixell atracat al moll i carregat d’oli d’oliva, que era destinat al pagament del deute de guerra amb Itàlia, per tal de fer-ne repartir la càrrega entre una població barcelonina a la qual feia mesos que mancava aquest producte bàsic. Van ser cinc anys en els quals Correa Véglison mostràun tarannà populista i una preocupació notòria per la situació insostenible de la població que tenia sota el
seu mando.

Correa que es presentava com a falangista però que en realitat no provenia de la Falange de José Antonio sinó de la Comunió Tradicionalista i que treballava per unir i cohesionar a la província els diferents sectors del partit únic, mirant d’acabar amb les conxorxes i lluites intestines protagonitzades tant per alguns d’aquells viejaguardias —que es consideraven preferits per Correa dins la Jefafura Provincial de FET y de las JONS— com pels carlins intransigentes de Mauricio de Sivatte, als qui pretenia integrar al partit. A Vic, el tradiconalisme va conviure a la perfecció amb l'ideari polític del règim, segurament per la bona entesa entre Correa Véglison (falangista vehement) i els tradicionalistes vigatans (Esther Farrers La repressió franquiesta a Vic, )

les parts més fosques, dramàtiques i tètriques de l’etapa Correa, la de la tolerància amb els administradors de ricí als aliadòfils, la de l’assalt a la seu de la revista Destino o a les habitacions del president del comité jueu d’ajut als refugiats, atribuïdes als chicos deCorrea. O l’afer, encara més salvatge i pel qual foren condemnats per un consell de guerra el capità de la Guàrdia Civil, Manuel Bravo Montero —cap d’un denominat rondín antimarxista d’origen falangista, com
veurem al capítol 4— i altres, que va suposar l’assassinat de l’espia Sanclemente, un fet que
obsessionava Correa anys després de deixar el càrrec, tal com em referí l’editor i propietari de Destino Josep Vergés

No hem de deixar de dir que la campanya de desprestigi «interna» dirigida contra Correa inclogué rumors sobre la seva presumpta homosexualitat i es basava en l’especial relació que mantenia amb el Frente de Juventudes, la secció del partit on més es bolcà en tant que cap provincial de FET

Correa no era català, encara que havia viscut a Catalunya perquè el seu pare havia estat administrador general de la Compañía de Tabacos de Filipinas del marquès de Comillas, en una relació provinent precisament de ser els Correa de Comillas mateix. Tampoc no era un falangista català de la primera hora. Però va ser important per al partit únic, per a la FET y de las JONS de Barcelona i per al Règim franquista al Principat.

Foto: El governador civil de Barcelona Antonio Federico Correa Véglison (amb uniforme blanc, al centre de la imatge), ( arxiu d'Albert Benzekry)

fONTS: http://www.esferallibres.com/pdfs/feixistes.pdf

Arxiu municipal de Vic

Esther Farrés. La repressió franquista a Vic

MARTÍ MARÍN I CORBERAEL PERSONAL POLÍTIC DE L’AJUNTAMENT DE VIC DURANT EL FRANQUISME: ALGUNES CONSIDERACIONS (1939-1975)

Campanya per la memòria històrica (III). Miguel Rodrigo Martínez. Fill adoptiu de la ciutat.

Miguel Rodrigo Martínez va arribar a Vic amb l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, on restà fins al febrer de 1947, quan fou destinat a Badajoz. Participà en la campanya d'Àfrica, en la Guerra Civil Espanyola i intervingué en el front rus com a segon cap de la "División Azul de Voluntarios". Capità General de la Primera Regió Militar fou "caballero laureado" i medalla militar individual (dues vegades). Fou també procurador a Corts.

Nombrat fill adoptiu de la ciutat Vic en la sessió plenària del 30 de Novembre de 1965.

Esther Farrérs. La repressió franquista a Vic
Arxiu Municipal de Vic

Campanya per la memòria històrica (II). Avui fa 68 anys que els feixistes van assassinar el President Companys

Al President Ll.Companys li tocà de viure i fer de protagonista, d’un dels períodes històrics més convulsos de la nostra història contemporània. Durant el temps més cruent de la lluita social ( 1917-23) de la confrontació entre la patronal i la CNT, ell se situà al costat del moviment obrer, actuant com a advocat defensor dels empresonats. Amb errors i encerts, al llarg de la seva trajectòria política, sempre tingué un sentit especial per a detectar la voluntat popular, les necessitats de la gent, i això es féu palès en les seves relacions amb el moviment obrer anarcosindicalista, tot i que sempre valorà la força política de la petita burgesia en el procés de construcció d’una societat més justa.

Per a ell la defensa del més feble, enfront dels abusos del diner o de l’estat, fou una constant al llarg de la seva vida, allò que en podríem dir en terminologia evangèlica “situar-se al costat dels pobres”. En aquesta línia, el 1921 col•labora en la fundació del sindicat pagès Unió de Rabassaires, dirigí el seu portaveu La Terra.

Junt amb Salvador Seguí i Francesc Lairet tenien el projecte de formar el Partit Socialista català, unint les forces del catalanisme d’esquerres, amb els elements més moderats de l’anarcosindicalisme, per aconseguir un socialisme d’arrel catalana i base obrera. L’assassinat de F. Lairet el 1920 i de S. Seguí, tres anys més tard, impossibilità el projecte.

Durant la guerra, Ll.Companys com a President del Govern català, s’enfrontà a un doble procés de guerra i revolució, amb posicions contraposades i lluites pel poder dins del mateix bloc republicà, això feia molt difícil de poder fer una tasca de govern eficient. Així i tot, es creà la Conselleria de Defensa que organitzà les Milícies que defensaren el Front d’Aragó( un front d’uns 400 Km cobert amb 3.000 milicians), es posà a punt una indústria de guerra, en la qual treballaren unes 80.000 persones que abastí d’armament i municions diversos fronts peninsulars, el decret de Col•lectivitzacions i Control Obrer d’Indústries i Comerços del 24/10/1936 obria un model d’economia mixta, pel decret de 8/12/1936 es creà l’Exercit de Catalunya. És a dir, neix un nou model social resultat d’un ampli marge de sobirania política del Govern català. Volem destacar la seva generositat política durant el període 1936-39, quan salvà infinitat de vides, fins i tot d’adversaris polítics, lliurant nombrosos salconduits per travessar la frontera.

El 1984 es creà el “El Grup per a l’anul•lació del procés al President Ll.Companys”. Estava format per persones de diversa procedència política,el seu objectiu era recuperar la dignitat del President condemnat a mort pel Consejo de Guerra de Oficiales Generales pel “delito de rebelión militar” i rehabilitar la seva memòria mitjançant l’anul•lació de la sentència del tribunal militar . El Grup lliurà el 18/3/1985 al Cònsol de la República Federal Alemanya (RFA), un document en el qual es demanava que el govern alemany condemnés la detenció feta per l’Abwehr en territori de l’estat francès ocupat ( Bretanya) del representant legal d’una nació que no estava en guerra amb Alemanya, i la posterior extradició a l’Estat espanyol. Un document semblant es lliurà al Cònsol francès de Barcelona.

En data 15/10/1990 el canceller alemany Helmut Kohl trameté una carta al President J.Pujol en la qual es diu:” en ocasió del cinquanté aniversari de l’execució del president Companys pel règim franquista, el Govern i el poble d’Alemanya dolguts per la participació d’institucions alemanyes en aquell acte, comparteixen el sentiment dels catalans i consideren Ll.Companys com un dels màrtirs més insignes de la fedelitat a la democràcia i a la llibertat.” El 13/8/1990 el President de la república francesa F.Mitterrand, adreçà una carta al batlle de la Vajol qualificant d’assasinat la mort del President Ll.Companys.

Que després de trenta anys de la mort del dictador, encara no s’hagi anul•lat la sentència contra l’únic President de Govern afusellat durant el període de la II Guerra Mundial, genera força reflexions. El 29/9/2008 el Departament de la Vicepresidència, junt amb la Comissió de la Dignitat celebrà un acte d’homenatge al President Ll.Companys amb presència dels Cònsols francès, alemany i el vicepresident del Govern. Es demanà l’anul•lació definitiva del judici i la rehabilitació pública que Ll.Companys es mereix, ja ho han fet els alemanys i els francesos, ara sembla que tocaria a l’Estat espanyol.

En la història de la Catalunya contemporània, Francesc Macià i Ll.Companys han entrat a formar par de l’imaginari col•lectiu del poble català, aquest darrer ha accedit a la categoria emblemàtica de la nostra voluntat de resistència de la darrera etapa de la nostra nació, sotmesa a un llarg procés desnacionalitzador. Ll.Companys és el símbol de la Catalunya combatent que no claudica, de tots els afusellats, exiliats, empresonats per la seva lluita a favor de la llibertat.

Agustí Barrera



per saber més sobre el cas de Lluís Companys "la memòria dels vençuts" d'Agustí Barrera, publicat a llibertat.cat
Podeu veure la setència del Consell de Guerra a Lluís Companys aquí
Més informació a http://webs.racocatala.cat/lluiscompanys/

Campanya per la memòria històrica(I). Rafael García Valiño. Fill adopotiu de la ciutat.

El general Rafael García Valiño era el comandant de les forces de primera línia de la tropa del Maestarat. Foren aquestes forces les que , precedides per soldats de les unitats del Rif i de la Legió, entraren a la ciutat de Vic el dimecres 1 de febrer de 1939.

Nomenat fill adoptiu de la ciutat en sessió plenaria de l'Ajuntament de Vic el 30 de novembre de 1965.

RAFAEL GARCÍA VALIÑO (1898-1975)


Militar. El 1916 s'incorpora voluntari a l'exèrcit d'Àfrica. Quan es produeix l'alçament franquista s'incorpora a l'exèrcit dirigit pel general Mola. Desprès de combatre al Nord com a coronel, les seves tropes seran les primeres, conjuntament amb les de Aranda, en arribar al Mediterrani i tallar en dos la zona republicana. Participar en la ofensiva de Catalunya entrant com a comandant de les forces de primera línia de la tropa del Maestrat fins a la ciutat de Vic l'1 de febrer de 1939.
L'ocupació de Vic
Les tropes comandades pel general Rafael García Valiño ocuparen la ciutat a crits de "Arriba España" i "Viva Espanya", endinsant-se pels seus carrers, mentre una població atemorida els esperava( Esther Farrés Sucarrat. La repressió franquista a vic.: <(...) les tropes varen començar a arribar cap a tres quarts de sis de la tarda, quan la claror ja començava a arribar a disminuir. Des del dia anterior, aquestes forces estaven estacionades a l'alçada de la Talleda, Collsuspina, l'ermita de Sant Sebestià i la Creu de Gurb, dominant la ciutat i part de la plana, i avui han fet un ventall que ha envoltat una ciutat amb molt poca resistència. Sembla que el pla de les tropes nacionals era entrar el dia següent de matinada, però varen accelerar l'entrada per evitar evitar que s'incendiessin punts estartègics de Vic i motes edificacions. En el moment d'entrar, gairabé totes les cases de Vic estaven tancades, especialment els comerços, però les tropes van començar a picar les portes amb les culates dels fusells per obligar a obrir-les, ja que aquesta era la consigna, i cridaven amb veu alta "ARriba España" i "Viva Franco": els vigatans no van trigar a donar a la ciutat un aspecte de certa normalitat. Abans de l'entrada de les tropes nacionals, però, els rojos varen volar l'entrada del carrer de Manlleu, aixó com la majoria de ponts, i deixaren Vic sense llum i sense aigua. Tota la nit es vaen sentir els estrèpits dels canons situats entre les poblacions de Sant Hìpòlit, Roda i Torelló. Molts vigatans van passar aquesta nit fora de la ciutat pel temor al que podia passar, i les tropes mores ho van aprofitar per penetrar a les cases buides i robar tot el que van poder"( Antoni Bassas i Cuní. La guerra civil a Vic 1936-1939. Vic:Eumo Editorial, 1991, p 164)

Un cop acabada la guerra, fou nombrat comandant general de Melilla i el 1942 Jefe de l'Estado Mayor del Ejército. El 1947 nombrat tinent general i encarregat de la capitania de la VII Región Militar. Desprès tornar a la península i fou nombrat director de l'Escola Superior de l'Exèrcit i més tard, capità general de la I Región MIlitar. Com a general en actiu més antic va ocupar un lloc en el Consejo del Reino, així com una cadira en el Consejo Nacional del Movimiento i en les Corts durant varies legislatures. Va morí el 1975

Fonts:
Arxiu Municipal de Vic
La repressió franquista a Vic. Esther Farrés Sucarrat. Patronat d'Estudis Osonencs.
www.guerracivil1036.galeon.com
.

Els maulets osona col·laboren en el nou disc d'Aramateix

A mitjans del mes passat alguns membres de maulets osona i del CSA la Torratxa van col·laborar en una canço, -segons en Titot en una "bola extra"- del nou disc dels Aramateix. Esperem ansiosos poder escoltar el nou disc!

Una trentena de persones participen de la botifarrada contra la hispanitat

Ahir dissabte es va portar a terme al Centre Social la Torratxa una botifarrada contra la hispanitat amb la participació d'una trentena de persones. D'aquesta manera iniciem la campanya de Maulets Osona per la memòria històrica que pretén l'abolició de tots els símbols feixistes presents encara a la ciutat, la retirada de les medalles i condecoracions a militars franquistes que avui encara té la ciutat de Vic i el canvi de nomenclatura dels carrers dedicats a persones que no ho mereixen com és el cas del Virrei Avilès. La campanya també pretén obrir un debat sobre la recuperació de la memòria històrica del vençuts.

Foto: Adrià Costa (osona.com)

Botifarrada contra la hispanitat i presentació de la campanya de maulets osona per la recuperació de la memòria històrica

Ja fa més de 70 anys de l'aixecament militar que originà la guerra civil espanyola que afectà el nostre país i que culminaria amb la instauració de la dictadura franquista espanyola. Dictadura que durarà més de 30 anys i de la qual existeix un silenci i impunitat absoluts. Des de la fi de la dictadura i passant per la “transició” s'ha explicat la història dels vencedors, embolicada en un notable silenci entorn els crims comesos i sense donar veu als anomenats “vençuts”, exiliats i refugiats.
És per això que, des de Maulets Osona, el jovent revolucionari independentista ens hem proposat obrir el debat entorn a aquesta necessitat i exigir l'eliminació de les restes de la simbologia franquista que encara queden al nostra territori. Som conscients de que la nostra lluita s'ha de començar en l'àmbit local i, per tant, iniciarem una campanya a la ciutat de Vic, capital de la nostra comarca.
No ens volem centrar únicament en les remissències franquistes que encara avui trobem pels nostres carrers. Per desgràcia Vic, encara té com a vigatà il·lustre un assassí amb tots els "ets i uts" de la paraula com és el Virrei Avilés. No ens cansarem de repetir les barbaritats i el genocidi comès per aquesta personaDemanem a l'Ajuntament de Vic l'abolició de TOTS els símbols feixistes i restes del règim franquista que, actualment, encara existeixen i conviuen amb la ciutat; així com el canvi de nomenclatura dels carrers amb titulars franquistes o dedicats a persones que no s'ho mereixen. Alhora pretenem obrir un debat a la societat i donar peu a la reflexió, reconeixement i dignificació històrica de tots aquells i aquelles que lluitaren per la llibertat individual i col·lectiva del nostre poble. Perquè els crims sense nombrar són víctimes sense drets!

EL PROGRÉS, DIUEN

Amb aquest títol, el gran poeta català Miquel Martí i Pol, donava nom a un poema que enquadrat en el realisme històric, deixava a entreveure que el progrés era i seria com una màquina sense aturador. Tant és així que el poema ( publicat en el segon recull de poemes La Fàbrica – redactat el 1970-1971- ) concloïa dient que el progrés és un fet ineludible; el progrés, diuen, és irreversible.
El progrés de fet, tant per uns com per altres, representa l’acció d’anar endavant, l’acció d’adquirir més graus de poder, de força, de millora en general. Al meu parer, progressar significa aportar millores i millors temps.
Parlant de progrés, podem observar com darrerament, des dels mitjans informatius i des de l’escena política, ens intenten inculcar, ja des de fa anys, aquest sentiment tant humanista de prosperar com a societat i com a animals socials que som, ja sigui a través de les noves tecnologies o a remolc d’alguna d’aquestes misterioses i fosques idees de progrés que tenen algunes transnacionals com Red Elèctrica Espanyola o algunes institucions globals com el G-8.
Així doncs, cada dia sentim a parlar de productes, màquines, projectes que ens han de dur al progrés més immediat per a la nostra societat. Un d’aquests productes, que ja fa temps intenten vendre des de tots els horitzons, és la línia de Molt Alta Tensió, per tots coneguda com a MAT.
Aquesta famosa línia de Molt Alta Tensió que ha d’enllaçar Espanya i França en vertical, diuen que transporta 400.000 KV d’energia elèctrica i això, segons alguns polítics, és un motiu d’alegria, ja que aquesta línia no permetrà cap error en les infraestructures elèctriques catalanes i alhora és una representació pública de progrés. Bé, doncs, tots sabem, com de mentiders són els nostres polítics, ja que aquesta línia no és una millora de progrés sinó un mer negoci d’energia elèctrica entre l’estat Espanyol i el Francès. Així, com ha informat la Plataforma No a la Mat, amb el recolzament i l’afirmació de metges i advocats que ho han posat en evidència, aquesta línia és perillosa per a la integritat física de les persones i representa una atrocitat per al nostre territori. Òbviament, totes les persones que no desitgem a ningú els efectes negatius d’aquestes torres i que no acceptem que il·legalment i sense permisos d’obra ens destrossin les contrades, això ho hem denunciat públicament i sense témer res.
Ho hem denunciat als Jutjats, a l’administració Central, fins i tot a Europa, i de moment, ningú n’ha dit ni piu. No hi ha cap resposta, ni creiem que s’hagin valorat hores d’ara les nostres denuncies. Però, sorprenentment, per altre banda, si que hi ha qui ha donat una resposta, aquesta prou contundent. Aquests han estat ni més ni menys que el cos repressiu dels Mossos d’esquadra. Després que els mitjans de comunicació osonencs expliquessin que a la comarca d’osona hi ha hagut 17 sabotatges contra la MAT (entre ells la crema de grues) els Mossos d’esquadra, pressionats per la Conselleria d’interior citen a declarar sense proves i sense indicis de res a dos joves militants de Maulets Osona. Amb tot veiem que la paperassa en aquest país tant democràtic, funciona així; tu presentes un informe totalment legítim sobre les il·legalitats en el procés de construcció de la MAT i ningú se’l mira. En canvi, els Mossos d’esquadra porten una investigació falsa i sense proves al Jutge d’instrucció, i al cap d’una setmana, prenent declaració a un jove totalment innocent. Si senyor, molt ben jugat.
Com veieu, els poderosos fabricants d’opinió ens tracten com sinó existíssim. Primer ens premien l’obediència i després ens castiguen la intel·ligència.
D’aquesta forma queda palès que el nostre poeta, Miquel Martí i Pol, no anava errat quan parlava del progrés.
El progrés a cop de bastó i amenaça, diuen, és irreversible.
Ja ho veieu, ens estan venent una línia que no té coherència, que té efectes perjudicials per a la salut pública i que a sobre és il·legalment dubtosa, ja que s’han plantat torres sense permisos d’obra i expropiació de terrenys. Tanmateix, jo parlaria de decadència i no pas de progrés, ja que aquesta línia no representa una millora per al conjunt de la societat i per la salut de la nostra terra.
Un cop més doncs, tots/es els que no volem acceptar aquesta mediocritat com a destí, ens toca dir NO ben alt i fort, amb convicció d’aturar els bandits que ens espolien la terra.
Així, companys/es, si nosaltres callem qui parlarà? Prou repressió al jovent que lluita.
Més val escriure-ho clarament a totes les parets i repintar-ho sovint, per si la pluja ho esborra.
El progrés de les lluites populars, diuen, és irreversible.
Mil veus, un sol crit: No a la MAT, ni aquí ni enlloc!!

Marc Barnolas. Membre de maulets i de la CUP

Ens jutgen a tots

El 3 d’octubre van jutjar dos companys de Maulets acusats d’atacar les obres de la MAT. Com hem d’entendre aquest judici? Al meu entendre aquest, és un judici farsa, un judici polític, el rerefons del qual no és més que el de dividir i criminalitzar a tot un moviment plural i heterogeni d’oposició a aquesta imposició que és la MAT. Aquest judici, significa que l’aparell repressiu de l‘estat: en forma de judicis, en forma de persecució policial, està col·laborant amb els interessos del capital.
Però, en primer lloc, per que és un judici farsa? Recordem que fa uns mesos els mossos van entrar a casa dels companys de Maulets i van efectuar registres, els van deixar anar per falta de proves, ja que l’única prova que van aportar va ser una foto de la premsa on suposadament, apareixien en una protesta , alhora , publica, que es va fer en una de les malaurades torres. Ara de cop i volta, se’ls acusarà amb ves a saber quins fonaments, d’actes més greus, com cremar una grua. Tot això, amb l’ajuda de veus i mitjans de comunicació que per ignorància o malícia han bombejat i han relacionat aquests registres amb la crema d’aquesta grua. Em dona la sensació, que l’estat està utilitzant la justícia en els moments adequats , com una eina més contra el moviment, per tal d’aturar la creixent oposició. I es que, mal els pesi als responsables polítics de l’estat capitalista espanyol i a REE o Fecsa - Endesa, la oposició ha crescut a mida que s’ha fet evident que les màquines entraven passant-se per on tots sabem, els recursos judicials encara en marxa, i els altres suposats mitjans que té l’estat de dret. La oposició, ha crescut en molts sentits, en forma d’ocupació de torres, fent-hi activitats de tota mena , cartes als diaris, articles, manifestos unitaris de desenes de grups alhora diferents entre ells, arribant a sortir als mitjans... Etc. I si hi ha oposició, és per motius que ja s’han repetit molts cops, però si cal repetim-ho un cop més. La línia de molt alta tensió que passa per les nostres comarques i els nostres boscos, no és més que la part d’un macro projecte de la Unió europea on lobbies empresarials i multinacionals energètiques (entre elles l’espanyola REE), van posar sobre la taula, i el qual els governs ( de dretes o esquerres) han executat. No hi ha hagut debat democràtic, no hi hagut avaluació global del impacte ambiental de la línia en la seva totalitat, no s’ha escoltat la gent, s’entra als boscos sense permís, es fan servir lleis franquistes, tot és clar, sense oblidar tota la propaganda per convèncer a la opinió pública que la MAT és necessària, que sense la MAT les incubadores dels hospitals de Girona no funcionarien i que sense la MAT tot petarà. Cal remarcar que la MAT no serveix l’interès general ni públic sinó l’interès de les multinacionals, dels lobbies energètics (sobretot el nuclear). No s’han estudiat alternatives. Hi ha hagut mentides i imposició , convertint-se el conflicte en guerra ideològica i mediàtica, on l’estat i el capital actuen de forma bruta, contra el moviment d’oposició aprofitant qualsevol excusa. Així doncs , com ja he posat sobre la taula el judici és polític, i igual que es jutgen aquest dos nois, que no són més que un cap de turc, qualsevol de les persones vinculades amb els moviments d’oposició, podrien estar davant al jutge. Diré més, al meu entendre fins i tot en el cas que es trobessin els culpables de la crema de les grues, no s’hauria d’oblidar que aquestes accions no son més que accions de resposta política, del que és un conflicte que l’estat i REE han portat a l’extrem de la impotència, quan no queda cap porta més on trucar
El dia que vaig sentir per les noticies que sabien cremat màquines, vaig pensar, com molts deuen haver pensat “ molt bé, ja els hi està bé”. I, què es pensen, que som idiotes? Que el poble es quedarà impotent? Què esperen, floretes?, floretes davant la negació del debat, davant la repressió davant la manipulació davant la imposició, davant la falta de democràcia, davant la falta de mecanismes per defensar-nos, davant la utilització de lleis franquistes? El judici de divendres, és només una mostra més de quina part està l’estat, és una mostra clara de la cara més dura, si, de la repressió, i de l’intent de criminalitzar tot un moviment. Si volen continua per aquest camí , no m’estranyaria que es continuïn cremant màquines, tampoc dubto que continuaran reprimint, es cremin o no màquines. L’objectiu no es jutjar els que han cremat maquines ( que també) sinó escarmentar-nos a tots i acabar amb nosaltres que l’únic que fem es entorpir el que ells diuen “progrés”. Ja se que el Sr jutge dirà, que només segueix la llei i que no té cap influència política, o que els mossos van a desocupar seguint ordres. Si, potser, tenen raó, però també cal saber i deixar clar que la solució no està en la repressió, en els judicis ,en la manipulació o en l’escarment policíac. Si es troba algun dia els culpables de la crema de la grua o de mil i una altre accions se’ls haurà d’escoltar i preguntar perquè ho han fet, anar al fons del problema i entendre que fer una pintada, encadenar-se o cremar una màquina tot i estar fora la llei, és en aquest cas conseqüència del conflicte que ells ( i només , ells) han creat. L’estat i el capital, han d’ adonar-se, que han d’aturar les obres fins que no hi hagi un debat públic , si cal nacional, sobre el model energètic, vinculant i on el mot democràcia torni a tenir sentit. Només així s’acabarà amb el conflicte, parlant, però no amb la repressió. De mentre la realitat és una altre, la repressió continua, l’estat ens mostra de part de qui està i a qui serveix, malgrat que teòricament “ el poble té la sobirania”, la sobirania almenys en aquest cas, ( i en temo que en molts altres) la tenen lobbies i empreses que molt lluny de nosaltres, ja han decidit. «Tot el poder per el poble però sense el poble», aquest és el seu cínic lema. No als judicis polítics! On hi ha repressió hi ha solidaritat!! NO A LA MAT!
Artur Rubinat LacuestaEstudiant de Ciències Polítiques

20 anys construint independència i revolució: encenem la flama de la revolta [Països Catalans, 09/10/2008]

Com cada nou d'octubre Maulets, el jovent independentista i revolucionari, tornem a prendre els carrers de la ciutat de València per defensar l'existència del nostre país i denunciar-ne l'ocuapció que venim patint per part dels estats espanyol i francés. Més de tres segles de repressió política, judicial i militar, de negació de la nostra existència com a poble, d'explotació de la classe treballadora, d'opressió de les dones pel simple fet de ser-ho, de destrucció del territori ... Han estat però, tres segles de resistències des de tots els fronts: des de les aules, des dels ateneus obrers i centres socials, des dels nostres llocs de treball, des de les nostres cases i als nostres carrers. Ara, però, ens trobem d'avant d'una situació de crisi que fa més necessària que mai la nostra acció col·lectiva per defensar els nostres drets i construir un nou escenari d'igualtat i convivència. I diem crisi perquè hi ha diferents fronts oberts al davant nostre: una crisi financera, de dimensions encara desconegudes i que pren com a punt de sortida els EUA fent trontollar tot el sistema bancari a nivell mundial; una crisi energètica, fruït de la dependència de la societat i l'economia actuals del petroli, un bè cada cop més escàs i encarit; una crisi alimentària que està portant a milions de persones d'arreu del món a morir-se de fam i no poder accedir a recursos bàsics com l'aigua, mentre als països capitalistes dia rere dia es malbaraten els aliments. Una crisi ecològica com a conseqüència de l'esclafament global del planeta que ens porta al canvi climàtic, al augment de la pol·lució i la destrucció del territori i dibuixa davant nostre un panorama desolador; i per últim una crisi política que podem veure en la cada vegada major separació entre la classe política i el poble, la creixent deslegitimació del sistema parlamentari i la fi del projecte de reforma del sistema defensat, temps enrere, per eurocomunistes , socialdemócratres o laboristes. La resposta dels nuclis de poder europeus i estatals no s'ha fet esperar. L'aprovació pel parlament europeu de la Directiva de “Retorn”, que cal definir com a directiva de la vergonya, suposarà l'expulsió directa de milers de persones migrades a la nostra terra i altres estats europeus i un creixement del racisme i la xenofòbia fomentat per les pròpies institucions que tracten de culpabilitzar els col·lectius més “febles” de les crisis actuals. O l'ampliació fins a 65h de la jornada laboral per setmana aprovada, de nou, pel parlament europeu i que ens pot dur la mort d'allò aconseguit a sang i foc pel moviment obrer l'últim segle, responent a la necessitat de mantenir els seus beneficis, per part dels empresaris, a costa de les nostres vides. Nosaltres les joves, migrades o nascudes al nostre país, som un dels col·lectius socials que més patirem les conseqüències d'aquestes noves polítiques de resposta a les crisis que ells mateixa han provocat com a fruit de la seua codicia i egoisme que sembla no tindre fi. La precarització de les nostres vides es multiplicarà amb els treballs temporals, l'atur, la sinistralitat, les extenuants jornades laborals, la impossiblilitat d’accedir a un habitatge digne, la privatització dels serveis públics, la retallada de llibertats bàsiques, el creixement dels feixisme, el racisme i la xenofòbia ... És per això que cal que ens unim, que preparem la resposta de manera col·lectiva, que les joves prenem la paraula per fer front al que ens ve damunt. Des de Maulets, 20 anys després del nostre naixement com a organització, sabem que és el moment de preparar la resposta amb contundència i valentia, que és el moment de ser, més que mai una eina, al servei de les joves del país per enderrocar el sistema i construir una societat lliure, sense classes ni desigualtats de cap tipus. És hora de que entre totes encenem la flama de la revolta, i és per això que ara et necessitem a tu per continuar la batalla, per a fer que el combat maulet continue tres segles després, per construir entre totes un futur de dignitat i no el que ens volen imposar. 20 anys després el combat maulet continua!Visca la Terra!

Els Països Catalans decidim Independència [9 d'octubre]

Manifest unitari Esquerra Independentista 9 d'octubre de 2008

Companyes i companys, Avui 9 d'octubre tornem a eixir als carrers de València per reivindicar la incorporació de la ciutat de València als Països Catalans. Això esdevingué el 1238, i des d'aleshores, aquesta ciutat és part de la nació catalana, des de llavors ha tingut un paper important en la seua cultura, des de llavors ha esdevingut un peça imprescindible en la història dels Països Catalans que estem construint entre tots i totes. València és la clau que obri tots els panys, el mànec de la paella. És per aquest motiu que aquest motiu que aquesta ciutat, i per extensió tots el País Valencià, rep tants atacs per part de l'espanyolisme, perquè saben com n'és d'important. I per això fan tant esforços des d'Espanya per tallar tots els vincles entre València i la resta de la nació catalana, i per això s'inventaren el blaverism, un moviment feixista que fa unes setmanes mostrà la seua cara violenta a Gandia on agredí a les assistents al Correllengua d'aquesta ciutat. I un any més, l'Esquerra Independentista trau al carrer la bandera de la ciutat de València, un símbol nostre, que no podem deixar en mans dels regionalistes ni dels espanyolistes. Aquesta bandera és part també de la cultura catalana. Aquesta bandera és catalana! L'any passat, l'Esquerra Independentista remarcà algunes qüestions que enllaçaven aquesta diada amb l'actualitat. I tot el que ha succeït en els darrers mesos ens dóna la raó. Ens preguntàvem què podíem fer els Països Catalans , al segle XXI, per posar fi a la condemna que pateix tres quartes parts de la humanitat?Què pot fer el Poble Treballador Català per posar fi a la barbàrie capitalista? I aquest any, des de la Unió Europea que dissenya les polítiques neoliberals, i des dels estats espanyols i francès que executen els seus manaments, ens arriben dos atacs més: la “directiva de la vergonya”- destinada a la repatriació per la via ràpida d'immigrants que es troben a la UE -, i la normativa de les 65 hores - que permet l'allargament de la jornada laboral -. Són nous arguments que refermen les nostres anàlisis, que ens donen armes per refermar les nostres conviccions. Aquests nous arguments s'uneixen als que des de fa més de 300 anys ens lliguen als estats espanyol i francès, i que no ens permeten decidir el nostre futur. Els atacs ens vénen des de fora, de la Unió Europea, d'Espanya i de França, que són els que hi tenen veu i vot. Però també des de dins dels Països Catalans. Què fan els partits autonomistes i regionalistes? Es conformen amb les engrunes que els deixen, tenen prou amb gestionar les seues respectives parcel·les, en intentar millorar uns estatuts que s'han demostrat no són cap solució per al Poble Català, i que res no poden davant la Constitución espanyola ni els seus tribunals. Una Constitució que, entre altres coses, ens imposa una monarquia borbònica hereva de Felip V i tots els botiflers que cremaren la ciutat de Xàtiva. Avui, com fa un any arreu de les comarques catalanes, els i les independentistes continuem cridant que les catalanes ni tenim rei ni en volem!!! Ni estatuts ni "constitución"!Independència! L'Esquerra Independentista ha de ser capaç d'analitzar la realitat, però també cal que siga capaç de demostrar que aquesta situació es pot canviar. L'Esquerra Independentista ha d'evidenciar que hi ha una alternativa enfront el Capitalisme i tot el que suposa: injustícia, racisme, explotació i repressió. L'Esquerra Independentista ha de palesar que l'essència d'Espanya i de França són immutables, que la seua finalitat és acabar amb el nostre poble, amb els Països Catalans. Nosaltres hem de fer veure que tot això és intolerable i modificable, i que si lluitem podem canviar-ho, només així aconseguirem actituds optimistes, lluitadores i revolucionàries. Hi ha moments en la Història, en què l'ordre establert es fa del tot insuportable per al poble, aleshores el Poble Treballador trenca els murs que el separa de l'escena política i deixa de ser subjecte passiu, és llavors quan homes i dones esdevenen subjectes actius i protagonistes. I hi ha algunes pistes que apunten que estem entrant en un d'eixos moments, i l'Esquerra Independentista ha d'estar i estarà preparada i llesta. Per aquest motiu, per a estar preparada i llesta, l'Esquerra Independentista ha de tenir com a objectiu immediat unir els diferents fronts de lluita per tal d'avançar cap a la Independència i el Socialisme. Calen totes les veus, tots els braços, totes les mans, tots els caps. És per això que fem una crida a totes les persones que se senten part del Moviment Català d'Alliberament Nacional (el MCAN) per tal de participar en la construcció d'aquest moviment. I fem una crida per tal tots i totes ens incorporem a l'organització on es trobem més còmodes .Com més fortes siguen aquestes organitzacions, més fort serà el nostre moviment. Amb la unitat d'acció de tota l'Esquerra Independentista, més prop estarem d'aconseguir el nostre objectiu. Per això us engresquem a participar també de totes les lluites populars que tenen lloc de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó: a l'organització política (Endavant-OSAN), a la lluita juvenil amb la Cajei o Maulets, la lluita obrera i sindical amb la COS, el municipalisme (amb les CUP's), l'antirepressiva (Alerta Solidària i Rescat), la lluita dins de les aules (el SEPC), la lluita feminista, la defensa del territori i l'ecologista, la lluita a favor d'una sexualitat lliure, la solidaritat internacionalista (com les brigades Venceremos o Ali Primera), els moviments de solidaritat amb els i les immigrants, la lluita antifeixista, els moviments ocupes... Totes aquestes lluites han d'esdevenir eines imprescindibles per a construir la Unitat Popular. La campanya dels 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència ha marcat un abans i un després en l'Esquerra Independentista a nivell nacional, però cal continuar bastint el moviment i ordint la trama, cal que no ens aturem, i que també ens coordinem a nivell local i comarcal. Per tot plegat us encoratgem a lluitar cada dia, i que ho fem des dels nostres barris i ciutats, des dels nostres pobles. Perquè si tots i totes donem una mica de nosaltres, no caldrà que unes poques persones ho donen tot. Per tot això...
ORGANITZA'T I LLUITAAMB L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA!!
Visca València! Visca el País Valencià!Visquen els Països Catalans lliures i socialistes!
Visca la Terra...!
València, 9 d'octubre de 2008

Un centenar de persones donen suport a en Xevi a Vic

Xevi Huguet, el jove acusat de danys contra una torre de la MAT a Taradell ha negat els fets davant el jutge a Vic, on ha prestat declaració aquest matí. El jove ha dit que acostuma a fer escalada per la zona i que un dels operaris de Red Elétrica Española li va demanar que s'identifiqués el dia que es van trobar la torre malmesa. .El jove ha rebut moltes mostres de solidaritat. A fora dels jutjats un grup força nombrós de persones s'havien concentrat mentre Xevi Huguet prestava declaració.

Posteriorment, el seu advocat, Toni Iborra, ha explicat la manca de solidesa de les acusacions que hi ha sobre en Xevi i ha afirmat la clara voluntat dels poder públics i empreses constructores de criminalitzar tota oposició a la MAT, que mostra a través de la següent argumentació: “se l’imputa per un suposat delicte de danys (danys materials, s’ha d’entendre) i en realitat no consta acreditat ni un sol dany o desperfecte, ni fotografies, ni factures, ni res de res; es diu que, suposadament, uns treballadors el van veure quan es trobava en una torre de la MAT al municipi de Taradell, però els suposats testimonis reconeixen que ells es trobaven a una considerable distància quan suposadament ho van presenciar (a una altra torre en construcció de la MAT, que es troba al municipi de Seva); es fa referència a la Plataforma No a la MAT, deixant entendre que hi té alguna cosa a veure, però no es concreta per quin motiu és vinculada amb els fets, ja que no consta cap prova que permeti implicar-la; els denunciants són simples treballadors d’una empresa subcontractada per Red Eléctrica Española, i diuen actuar com a “mandataris verbals” de R.E.E. No consta que representessin efectivament aquesta empresa; la denúncia presenta indicis d’estar motivada per motius polítics, i que cerqui criminalitzar el moviment d’oposició a la MAT.”

Ahir al vespre sota el lema "Es busca cap de turc, tots contra la MAT!", prop d'un centenar de persones es van concentrar en solidaritat amb en Xevi. L'acte va consistir d'un berenar a base de coca i llonganissa i seguidament els diferents parlaments a càrrec de membres de la Plataforma No a la MAT, Alerta Solidària i Maulets Osona.

Parlament de la Plataforma No a la MAT llegit a la concentració d'ahir

La MAT és la conseqüència d’un model energètic centralitzat basat en la producció massiva d’energia en pocs llocs i el seu transport a llarga distància fins els llocs de consum. La construcció de la línia de 400 KV entre Sentmenat i Baixàs suposarà la dependència de la generació energètica d’origen nuclear procedent de l’Estat Francès i endarrerirà l’aplicació d’un model alternatiu que, basat en la generació d’energia renovable en llocs propers al consum, evitaria la necessitat de grans línies de transport.

MAT vol dir l’expropiació forçosa (una llei dels temps de Franco), les destrosses naturals que estan patint les nostres comarques i l’espoliació del nostre patrimoni cultural com ara la ruta Verdagueriana o les runes de la Via romana a Centelles.

MAT vol dit la negació d’un debat públic sobre el model energètic a seguir, la negació al estudi de les alternatives per garantir les necessitats energètiques que siguin menys contaminants i menys agressives pel medi ambient . MAT vol dir que ens neguen EL DRET A DECIDIR.

Amb la lluita contra la MAT tornem a constatar que tant l’Estat espanyol com el Govern de la Generalitat han apostat per posar al servei d’una empresa privada com REE els seus aparells politics, econòmics, jurídics i repressius en contra dels que defensem el nostre territori, contra els que defensem el nostre país.
Amb la lluita contra la MAT tornem a constatar que tot i la demostrada il•legalitat d’aquest projecte, té carta blanca per avançar amb tota impunitat.

Amb la lluita contra la MAT tornem a constatar com els nostres dirigents manipulen la realitat per criminalitzar qualsevol moviment que posi en clara evidencia la manca de llibertat i democràcia en el nostre país. I així ho estan demostrant amb les citacions judicials a membres de la Plataforma o amb la recent ordre per part del Bisbat de Vic del desmantellament de la protesta pacifica de la Torre 38.

Però no ens faran callar! No deixarem d’actuar!No amb el nostre consentiment!No a la MAT ni aquí ni enlloc!

Fotos: Adrià Costa (osona.com)

ES BUSCA CAP DE TURC. TOTS CONTRA LA M.A.T.

El proper divendres 3 d’octubre un membre de la Plataforma NO a la MAT i de Maulets Osona està citat a declarar al jujtat d'instrucció número 1 de Vic, acusat d'uns suposats danys a les obres de la MAT.
Continuem denunciant la lentitud de la justícia respecte a un projecte de molt dubtosa legalitat, per la seva mancança d’estudi d’impacte ambiental, per el frau de llei en la tramitació d’un projecte fragmentat quan es un projecte unitari de caràcter transfronterer i l’evident atac contra el nostre territori la nostra cultura, la nostra economia i la salut del nostre poble.
Tot i les milers d’al·legacions presentades i les denuncies al Tribunal Suprem veiem que sense encara obtenir cap resposta, tenim la comarca d’Osona sembrada per immenses torres de ferro.
En canvi, no tenen cap mena d’escrúpols alhora de criminalitzar el moviment per la defensa del territori. I en aquest cas, la justícia va a una velocitat molt diferent, des del juliol, dos membres de la plataforma contra la MAT han estat citats a declarar ja (primer en Nil i ara en Xevi) sota acusacions de dubtosa veracitat i probitat.
Denunciem també la clara aposta de l’Estat espanyol i la Generalitat pels interessos d’una empresa privada com REE posant al seu servei el seu aparell politic, economic, jurídic i repressiu.
Es per això que convoquem el proper dijous a les 8 del vespre a una concentració a la Plaça del Pes de Vic en la que hi haurà diversos parlaments de suport a les persones encausades i de denúncia de la MAT.
Alhora, convoquem també a una concentració de suport davant el jutjat d'instrucció número 1 de Vic en suport a en Xevi, que hi serà declarant. Un cop finalitzada la declaració es realitzarà una roda de premsa per aclarir totes les qüestions judicials entorn el cas.

PLATAFORMA NO A LA MAT
MAULETS OSONA

Maulets celebra la seua Assemblea Nacional de 2008 a Jesús (Baix Ebre) [Baix Ebre, 29/09/2008]

En el vintè aniversari de la seua assemblea fundacional l’any 1988 a la Garrotxa, Maulets, el jovent independentista revolucionari, ha celebrat durant els dies 27 i 28 de setembre la seua Assemblea Nacional a Jesús, a la comarca del Baix Ebre. Els eixos centrals del debat, la reflexió i la construcció de línies de treball han estat el model d’oci i les drogodependències, el combat contra les ofensives del capital i les crisis que, actualment, obren possibilitats històriques de transformació, i la situació i l’estructuració del Moviment Català d’Alliberament Nacional (MCAN).
En aquest sentit, com a organització de joves independentistes i revolucionàries, assumim la nostra responsabilitat davant les oportunitats històriques que s’han obert arran de les múltiples crisis en què està actualment immers el capitalisme global i davant la nova ofensiva contra els treballadors, amb mesures com la Directiva de la Vergonya (de retorn dels immigrants) o la de les 65 hores. Serà una tasca prioritària per a la nostra organització, doncs, emprendre mesures de denúncia i ofensiva contra el capital i els seus agents i contra la precarietat, així com crear discurs i alternatives que ens permeten avançar en la construcció, des d’ara mateix, d’espais contrahegemònics i de vertader poder popular.

També s’ha marcat com a eix central de la nostra tasca l’anàlisi de l’actual model d’oci que converteix el jovent en màquines de consumir passives i acrítiques, fent especial èmfasi en la problemàtica de les drogodependències, lligat a aquest model d’oci i la precarietat en tots els àmbits de les nostres vides. A més d’aquestes, moltes altres lluites seguiran formant part de la nostra pràctica diària: el compromís en la lluita contra el patriarcat, la lluita en defensa de la terra, la defensa del català, la lluita contra la repressió…

Maulets, com a organització de joves de l’Esquerra Independentista, es reafirma en la seua voluntat de treballar colze a colze amb altres organitzacions i sectorials del MCAN, intensificant i ampliant les seues relacions amb altres col·lectius, posant especial èmfasi en el treball amb el jovent independentista i crític dels Països Catalans. Així mateix, ens reafirmem en el compromís de seguir potenciant i donant suport actiu al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l’organització antirepressiva Alerta Solidària i les Candidatures d’Unitat Popular (CUP). En l’àmbit de la defensa de la llengua, prenem el compromís de treballar conjuntament amb la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), i en l’àmbit de la lluita LGT+, amb els Joves per l’Alliberament Gai (JAG). Prenem el compromís de treballar per resoldre de manera definitiva la divisió en l’àmbit juvenil de l’EI per tal de construir conjuntament una alternativa anticapitalista juvenil dels Països Catalans.

Des de Jesús, Maulets renova el seu compromís en la lluita per l’alliberament nacional i social del poble català i expressa la seua voluntat d’esdevenir una eina transformadora d’autoorganització del jovent de les classes popular dels Països Catalans. Seguim avançant, sense renúncies, amb coherència i des d’avui mateix, cap al nostre alliberament definitiu.