Ni opressores ni oprimides: el jovent construïm relacions lliures de violència!

Enguany, 16 dones han estat assassinades als Països Catalans. 16 víctimes mortals més de la violència masclista, però no pas les úniques, ja que el sistema de dominació patriarcal condemna a mort milers de persones cada dia. Les pallisses, la mutilació genital, la violació o el bullying, són tan sols l'expressió gràfica i material d'una violència que va molt més enllà i s'endinsa, en forma de coacció, dins de cadascuna de nosaltres. Aquesta opressió invisible, condiciona els nostres desitjos, les nostres emocions i ens condemna a unes relacions personals en termes de desigualtat.

D’exemples d'aquestes violències invisibles, quotidianes, d’estar per casa, en tenim a cabassos. I moltes d'elles les interioritzem inconscientment en la infantesa i l'adolescència. Segons dades de la Fundación Mujeres, el 32,1% dels nois i el 14,4% de les noies consideren legítim comportaments tant directament sexistes i violents com que el noi obligui a la parella a follar de tant en tant. Altres dades igualment preocupants de la mateixa fundació, afirmen que molts nois i noies joves consideren normal controlar el telèfon mòbil de la seva parella, les seves amistats o la seva roba.

I què hi tenim a dir les persones joves? Quan se'ns pregunta què volem ser de grans, potser no sempre ho tenim clar. Però el que si que tenim clar és el que no volem ser. No volem ser víctimes ni responsables d'aquesta violència mil·lenària, que ni és normal ni és natural. No volem morir a mans d'algú que ens creu propietat seva. No volem ser maltractades ni física, ni psicològicament. No volem ser el sac de boxa on algú desfoga totes les frustracions que genera el patriarcat. No volem ser criminalitzades per haver avortat. No volem ser moneda de canvi de cap proxeneta, els gestors del tercer negoci més lucratiu del món. No volem que s'associi prostitució amb delinqüència, ni que se'ns detingui per utilitzar el nostre cos com volem o -de vegades- com podem. No volem ser condemnades a l'anorèxia per un model de bellesa antinatural que, ajudat per la publicitat, ens fa creure que la desnutrició és cool. No volem que ens planifiquin la vida ni les relacions personals. No volem ser educades en una sexualitat obscura, prohibida, malalta. No volem sotmetre ni ser sotmeses! Volem gaudir i ser propietàries del nostre cos, volem viure lliurement el nostre desig. El jovent desitgem deslligar-nos de les manilles de la dominació. Desitgem ser propietaries de les nostres vides i dels nostres objectius. Desitgem desterrar qualsevol forma d'explotació de la faç de la terra. Desitgem poder-nos viure tal com som. Desitgem una educació sexual i afectiva que ens ensenyi a respectar i a ser respectades, a viure la passió sense repressions morals. Desitgem poder follar i estimar com vulguem i a qui vulguem. Desitgem inventar noves maneres d'explicar el que som i de definir-nos, que fugin de la rigidesa de les etiquetes amb què ens classifiquen socialment. Desitgem poder decidir si tenim criatures o no i desitgem poder decidir quan i on tenir-les, en contra del que pugui dir l'Esglèsia i les lleis dels Estats. Desitgem tenir el dret a decidir sobre els nostres propis cossos!

Som els i les joves els que hem de posar les bases d'un nou model de relacions, on la coacció i la submissió no hi tinguin cabuda.

Per l'alliberament sexual i personal, construir relacions lliures de violència!

Maulets i CAJEI, Novembre del 2009.

Les nostres sexualitats no estan en venda!

Enguany, 40 anys després de la revolta de Stonewall, la criminalització i l'homofòbia segueixen atemptant cada dia contra totes les persones que viuen la sexualitat d'una manera diferent a l'hegemònica; és per això que creiem més necessari que mai fer de les nostres sexualitats una eina política, sortir al carrer per reivindicar i rememorar aquella jornada en què lesbianes, gais, trans... van resistir l'agressió policial amb dignitat i van ser la llavor del moviment per l'alliberament gai. L'assimilació del sistema capitalista de la cultura gai es fa cada dia més palesa amb la progressiva mercantilització de les sexualitats no normatives. És més, l'Estat Francés i l'Espanyol són el tercer i el quart respectivament pel que fa a ciutats de referència homosexual, i específicament masculina. Entre aquests municipis trobem Barcelona, València, Elx, Alacant o Benidorm, totes elles, ciutats importants per als estats capitalistes. A més a més, s'ha de tenir en compte que esta mercantilització de les nostres sexualitats té greus conseqüències en la dicotomia centre/perifèria. Amb la generació d'aquests "espais de llibertat", les empreses capitalistes amb la col·laboració de l'Estat creen miratges de llibertat sexual que faciliten l'èxode LGTB de la perfèria al centre, a la metròpoli, per fugir de la forta criminalització i opressió que es fa més notable a les ciutats petites. Aquesta dinàmica no només migra tot avanç cap a una revolució de valors als pobles i ciutats petites, sinó que, a més a més, concentra a la metròpoli les persones amb sexualitats dissidents que aposten per la marginalitat i la guetització com a vies d'escapatòria. Però no hem d'oblidar que viure al marge del model establert no és més que una interiorització de l'homofòbia. Així doncs, davant la creació de zones comercials gais que mercanilitzen les nostres sexualitats i comporten una major guetització del col·lectiu, apostem per la creació i visibilització d'altres espais externs als circuits comercials d'interrelació on poder escapar de l'heteronormalitat i gaudir d'una sexualitat lliure dels rols patriarcals amb què hem estat educades. Entenem que acceptar la segregació imposada per l'homofòbia i la transfòbia, acceptar l'expulsió que comporta no seguir els models dominants heteropatriarcals no és una via per a la llibertat ni per a la rebel·lia sinó una condemna a la marginalitat, una marginalitat que atempta contra la lluita per un canvi revolucionari de la societat, que impedeix la construcció d'una societat sense models, on cadascuna de nosaltres puguem construir i inventar la nostra sexualitat lliurement, sense models prefixats on fer-hi encaixar la nostra manera d'estimar, de mantenir relacions sexuals i de relacionar-nos. Com a catalanes, no només patim l'opressió sexual, també ens trobem sota un estat d'opressió nacional, d'opressió com a poble, i com a classe treballadora: estem sexualment oprimides pel fet de viure dins d'un sistema de dominació heteropatriarcal, socialment oprimides pel fet de viure en una societat capitalista i nacionalment oprimides perquè no podem decidir lliurement com a poble. Davant d'aquestes múltiples dominacions que condueixen les nostres vides, cal fer un pas ferm vers l'alliberament tant sexual, econòmic com nacional, ja que només així podrem arribar a ser realment lliures com a individus i com a poble. Per tots aquests motius, Maulets apostem per la igualtat social per tal que el reconeixement de les diferències no supose haver d'admetre situacions opressives i degradants com les que omplen la qüotidianitat actual. Cal lluitar i acabar amb l'heterosexisme i els rols de gènere, amb la mercantilització del sexe i de l'amor per poder construir entre totes una societat lliure d'estereotips, on cadascuna i cadascun de nosaltres puguem construir la nostra sexualitat a la nostra mida, sense restriccions de sexes, sense límits. Per tot això, cal dotar de combativitat i portar al carrer la lluita LGTB. Cal que el 28 de juny sortim totes juntes al carrer.

Maulets, el jovent independentista i revolucionari28 de juny de 2009

Dones, la crisi ens fa més precàries!

Des de Maulets, el jovent independentista i revolucionari, lluitem contra el patriarcat des d’un feminisme de classe, perquè és la única via per aconseguir la nostra emancipació com a dones i com a treballadores. Cal posar èmfasi en les relacions entre patriarcat i capitalisme, i entre els sistema gènere i classe social. Les desigualtats de gènere s’estructuren a partir de la societat patriarcal, i és en la família on es materialitzen els vincles patriarcals. La divisió sexual del treball que s’origina en el si de la família té el seu reflex en el mercat de treball. L’estructura del sistema patriarcal burgès se sustenta en la violència de gènere i l’explotació sexual per a què adoptem una actitud passiva i de submissió. La violència latent o activa d’homes contra dones, l’assumpció i propagació de rols d’inferioritat, la pressió dels cànons de bellesa, la necessitat de reproduir els rols masculins per triomfar o el menyspreu per les dones grans, són alguns dels molts factors que contribueixen diàriament a la nostra opressió. A més, volem denunciar la ineficàcia de la legalitat i les polítiques públiques que aplica l’estat. Les mesures que aplica són simples pedaços a un problema estructural del sistema, perquè són creades des d’una òptica patriarcal. A això s’hi ha de sumar l’apropiació de la força de treball de la dona, és a dir, la seva explotació sexo-econòmica, situació que empitjora amb les crisis cícliques del capitalisme. Les primeres en ser acomiadades de la feina en començar els símptomes de crisi som les dones. Les estadístiques de contractació i les llistes d’aturats mostren que hi ha una masculinització del món laboral, és a dir, que sempre hi ha molts més homes que dones fent una determinada feina. Però, a més, hem de tenir en compte que l’atur femení és molt més elevat del que ens mostren les estadístiques. Moltes dones desenvolupen tasques de la llar i cura de terceres persones, però com que el sistema diu que tot allò que no “genera riquesa” (tot allò que no genera riquesa per a les empreses i els estats, és clar...) no es pot considerar treball, moltes dones ni tansols consten com a aturades ni treballadores. En realitat aquestes dones representen aproximadament el 46% de les catalanes. La precarietat del treball femení és una conseqüència constant de les crisis del sistema, les quals evolucionen incorporant nous elements d’explotació i jerarquització. Ara som les dones immigrades les expulsades automàticament del treball assalariat, seguides de les autòctones, que sempre havien patit els primers cops.Mostrem un rebuig total a la subordinació de les dones en benefici del mercat, tant en l’esfera de la producció capitalista com en l’esfera de la producció domèstica. Per tot això, continuarem treballant cada dia i organitzant-nos per combatre el patriarcat des de tots els àmbits: els llocs de treball, els carrers, les cases, els espais autogestionats, les universitats… Perquè per nosaltres cada dia és 8 de març

Perquè... AL PATRIARCAT, COM AL CAPITALISME, NO SE’L REFUNDA, SE’L COMBAT! Contra el patriarcat, feminisme de classe!

Maulets, el jovent independentista i revolucionari

El patriarcat també és violència de gènere!

Fa molts anys que les dones patim violència de gènere, però també en fa molts que lluitem. Maulets, el jovent independentista revolucionari, des de la seva fundació ara fa 20 anys, ha lluitat per combatre la violència masclista que s'exerceix sobre les dones, pel simple fet de ser dones, per la senzilla raó d'haver nascut amb un sexe determinat. Les desigualtat i la violència de gènere no sorgeixen del no res sinó que són fruit d'un sistema de dominació global, del sistema patriarcal.



Durant aquests vint anys de lluita Maulets ha volgut atacar l'arrel del problema destruint el sistema patriarcal i construint alternatives no sexistes en tots els àmbits: a l'escola, a la televisió, a les famílies, al treball, amb els amics… I és que la violència de gènere no és només la violència física que patim moltes, sinó que també ho és penalitzar l'avort, patologitzar la identitat, la precarietat laboral, el cànon de bellesa que s'intenta imposar, les dinàmiques de submissió que implica el concepte actual de parella i família… En definitiva, el patriarcat també és violència de gènere, és més, és el que la genera creant els rols corresponents per cada sexe i promocionant un sistema on el sexe masculí es considera superior al femení. Però no ens quedarem submises i tancades a casa, no perpetuarem el sistema patriarcal ni assumirem els rols que intenten repartir-nos segons el sexe amb el que naixem.




Aquest canvi no ens vindrà donat des de cap institució o partit oficial, els quals només fan que fer lleis poc eficients, com la recent llei de paritat, que no solucionen realment el problema, són un simple pedaç per simular que es fa justícia. El sexisme resulta molt rendible en termes econòmics i ja hem comprovat que l'enriquiment és el que regeix les polítiques neoliberals actuals, no sembla preocupar si aquestes afavoreixen a uns i perjudiquen a d'altres. Per tant, només amb la nostra lluita aconseguirem una societat no sexista!

Maulets , tot aquest temps ha fet actes per a la conscienciació popular a través de la contrainformació i la generació de debat. Hem volgut crear alternatives on la relació homes-dones no sigui de domini i poc a poc, amb el treball del dia dia s'han anat aconseguint resultats. Fent manifestacions, sortint al carrer, fent agitació, tallers, passis de pel·lícules, etc. s'ha aconseguit anar creant un discurs crític i estrendre'l en tots els àmbits de la nostra societat. És aquesta feina diària el que farà que cada dia siguem més les que ens declarem insubmises al sistema patriarcal i bastim alternatives on l'alineació, la marginació, la dominació i tots els problemes que se'n deriven desapareguin, per poder viure en una terra lliure com persones lliures. Per aconseguir l'alliberament social, a més de lluitar per acabar amb les desigualtats de classe, les produïdes pel color de pell o per la sexualitat de cada individu, també hem de lluitar per acabar amb les desigualtats de gènere.


Les joves som les qui tenim l'oportunitat d'acabar amb el sistema patriarcal, el qual comença a establir els rols d'home i dona ja des de la infància dient quines joguines pertoquen a cada sexe, i encara ho fa de manera més salvatge a l'adolescència acabant de concretar les normes de conducta que haurem de seguir segons els nostres genitals. Per això, les joves ens hem de formar, conscienciar, crear discurs crític i actuar. Perquè si no ho fem, el bombardeig d'informació que ens arriba des del poder i des dels mitjans intentarà de totes les maneres que adoptem conductes jeràrquiques i de domini entre home i dona. No deixarem que ens diguin ni com hem de vestir, ni com hem de comportar-nos, ni com hem d'estimar, perquè estimem i ens relacionem com ens dóna la gana!


Volíem també recordar i solidaritzar-nos amb totes aquelles dones que no poden ser aquí, entre nosaltres. A totes aquelles dones que han matat durant tots aquests anys de lluita. Als Països Catalans cada mes moren més de dues dones víctimes de la violència de gènere, ja sigui en mans de la seva parella o ex-parella o en l'ambit familiar. Cada dia desenes de dones són maltractades físicament, i cada dia milers de dones patim violència de gènere. I és que ja n'estem fartes d'aquestes injustícies, de patir-les dia a dia en tots els àmbits de la nostra vida! No tenim por a defensar la nostra llibertat públicament i a denunciar les injustícies, no tenim por a denunciar amb fermesa que és l'estat capitalista qui perpetua la violència de gènere. No caurem en la ingenuïtat de pensar que els qui perpetuen el sistema ens ajudaran a canviar-lo, però no ens fa por perquè ens tenim a totes nosaltres, a un moviment que hem anat teixint any rere any i que anirà essent més fort cada dia. I és que ningú ens impedirà ser realment lliures!



El patriarcat també és violència de gènere!

Ataquem l'arrel del problema, aconseguim la nostra llibertat!



Maulets, el jovent independentista i revolucionari.

Alliberem les nostres sexualitats

Totes les persones que vivim sota el sistema heteropatriarcal estem condicionades, oprimides,
generades, pel mateix. L'alliberament sexual, per tant, no és un afer que només hagi de preocupar
a aquelles persones que desenvolupen la seva sexualitat de maneres no normatives, ja que
cap de nosaltres està exempta dels rols i idees que configuren la nostra personalitat i la manera
en què ens relacionem amb les demés persones.
El 28 de Juny és una diada per a reclamar la llibertat de les nostres opcions sexuals i socials. És
una diada que sempre hem de tenir present, dia a dia, conscients que l’única norma que hem de
seguir per a això és la nostra pròpia voluntat, i no les normes del sistema.
El fet que per a confeccionar la nostra identitat haguem de fer un cop d'ull entre les nostres
cames és un símptoma de la nostra opressió. El color de les vestidures que lluïm al nàixer (blau
o rosa) ens diu quines han de ser les nostres actituds davant de totes les situacions de la nostra
vida, i, si no ens hi volem adaptar, som vistos com a individus malalts.
L'heteropatriarcat ens domina, ens diu què hem de fer, com, quan, on i amb qui. Saber-ho no és
suficient; l’única resposta revolucionària a aquest fenomen és una actitud i una pràctica combativa.
De res ens serveix aconseguir més drets civils pels col·lectius desavantatjats, o més tolerància
per part dels i de les homòfobes. L’única solució real a l’opressió a la que els nostres cossos i
les nostres ments estan sotmesos és la ruptura amb aquest sistema de dominació. Un sistema
de dominació que ens vol controlar per impedir-nos que practiquem qualsevol tipus de dissidència
sexual que vagi en contra dels seus dogmes i de la seva estructura familiar-patriarcal, que
ens nega el dret per decidir lliurement què volem que sigui el nostre cos i la nostra ment.
Qualsevol opció que no suposi un canvi radical amb aquest sistema no és una opció alliberadora.
El reformisme institucional i els minsos avenços socials pel col·lectiu LGT+ no són reflex d'una
voluntat igualitària, sinó que són petits passos que pretenen disminuir el nostre potencial revolucionari,
i encabir i encaixar les nostres sexualitats al sistema capitalista i heteropatriarcal.
Els i les catalanes estem nacionalment oprimides, econòmica i socialment oprimides, a banda de
l’opressió personal que pateixen tots els pobles del món. Des d'una perspectiva revolucionària i
anticapitalista, considerem que sense una revolució sexual vertadera i que generi un canvi
íntegre en les nostres vides, l'alliberament nacional i social del nostre poble no tindrà sentit.
L'estat burgès, el capitalisme i l'heteropatriarcat són la mateixa paraula amb diferents matisos;
perquè a efectes pràctics, els tres mots són, per a nosaltres, sinònim d’opressió i enemic. Sortir
al carrer el 28 de Juny és una obligació si volem assolir la nostra plena llibertat, perquè és al
carrer on es palpa la voluntat de combat, i on es construeix la Unitat Popular.
És per tot això que des d’Endavant (OSAN), Maulets i la CAJEI us volem convocar a les manifestacions
del 28 de Juny on, acompanyades de les nostres companyes i companys que durant tants
anys han estat la punta de llança d'aquesta manifestació dotant-la de combativitat, portarem
aquesta lluita al carrer. Amb elles i ells cridarem i lluitarem per a superar aquesta nefasta etapa
de la història que ja fa massa temps que dura.
28 de Juny és aquest any, altre cop, sinònim de lluita i
resistència al carrer. 39 anys després de la ràtzia policial al
novaiorquès bar de Stonewall, tornem a sortir al carrer a
clamar per la plena llibertat sexual, i pel dret a constituirnos
a nosaltres mateixes, com a persones, tal i com nosaltres
decidim!!
el jovent independentista revolucionari
Coordinadora d’Assemblees de Joves
de l’Esquer ra Independentista

Dia internacional de la dona treballadora - 8 de març de 2008 CEI-Osona

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA - 8 de març de 2008 CEI - Osona

· Taula rodona "POLÍTIQUES DE GÈNERE ALS AJUNTAMENTS" a càrrec de Laia Jurado, Anna Gabriel (regidores de la CUP a Vic i Sallent) i Elisabet Molina (membre de les Dones del Sac).Dijous, 6 de març de 2008 a 2/4 de 9 del vespre al CASINO DE VIC. Organitza: CUP-Vic
· HOMENATGE A LA DONA PAGESA, amb LECTURA DE TEXTOS DE DONESDissabte, 8 de març de 2008 a les 6 de la tarda a la PLAÇA MISERICÒRDIA DE VIC (cantonada amb carrer Nou)Organitza: CUP-Vic i MAULETS
· "LES DONES PARIM, LES DONES DECIDIM - xerrada sobre l'avortament lliure i gratuït"Dimecres, 12 de març de 2008 a les 8 del vespre AL CASINO DE VICOrganitza: Casal MANEL VIUSÀ de Vic
· PINTADA D'UN MURALDissabte, 8 de març de 2008 a les 11 del matí a la zona de l'EMBARCADOR DEL TER DE MANLLEUOrganitza: Casal Popular BOIRA BAIXA de Manlleu

PER GAUDIR, LLUITAR I PENSAR; AMB LA NOSTRA MENT I AMB EL NOSTRE COS.

En un moment com l’actual en que torna a estar sobre la taula el debat sobre l’avortament i el dret a decidir sobre el propi cos les dones hem de fer sentir la nostra veu. Una veu on reclamem el dret a la lliure disposició del nostre cos , el dret a poder decidir i a entendre la sexualitat més enllà de la reproducció. En un model on la maternitat no sigue entesa com una imposició sinó com un desig lliure i responsable. Una veu on homes i dones parlem des de la igualtat i busquem solucions a aquest debat que ha estat ja massa temps ajornat . Entenem també que el problema va molt més enllà i és un reflex més de la societat en la que vivim.
El nostre model social dóna per suposats una sèrie de rols i valors que ni ens agraden ni ens representen. Mentre l’església continua igualant sexe i plaer a reproducció ; mentre l’únic model de família acceptat sembla ser el patriarcal format per pare, mare i nens ; mentre l’educació sexual continua basant-se només en els mètodes anticonceptius ; mentre els estudis mèdics mostren un biaix de gènere basat en els paràmetres de salut masculins… mentre totes estes i tantes altres situacions es donen en el nostre dia a dia , on està la societat moderna i oberta que pretenem per al segle XXI?
És per això que no entenem l’avortament i el debat que ha generat com un fet aïllat sinó com el resultat d’una educació i societat que criminalitzen les dones i fomenten les desigualtats de gènere. Entenem que problemes com els maltractaments (físics, psicològics, sexuals ), la desmesurada precarietat laboral de les dones, la feminització de la pobresa , uns cànons de bellesa que ens esclavitzen , uns models de feminitat i masculinitat que generalitzen i no ens representen ni a les unes ni als altres etc. són un mateix problema global , la solució del qual passa per una revolució en l’educació , basada en la coeducació i en una vertadera educació sexual i afectiva.
No volem solucions que es basen ni en lleis ni en el control social i de les llibertats. Apostem per plantejar i analitzar el problema amb tota la seua complexitat. Per això reclamem el dret a decidir sobre els nostres cossos i desitjos i que no se ens criminalitze pel fet de decidir si volem ser mares o no. Per això seguim lluitant, des de la nostra identitat com a dones, com a treballadores i com a catalanes, per fer front l'opressió de gènere que patim, sobre la qual s'afermen les estructures del patriarcat i dels estats capitalistes espanyol i francès.

Seguem les cadenes del patriarcat, alliberem-nos!
Dret a decidir sobre el propi cos , avortament lliure i gratuït!