Mori el mal govern! Independència1

Esborrem el Tractat dels Pirineus!

Dissabte 7 de novembre, quan a Arenys de Munt s'ha fet un referèndum sobre la independència de Catalunya, i que se’n està fent més de cent arreu dels Països Catalans, a Perpinyà com a tota la Catalunya Nord se commemoren els 350 anys d'ocupació francesa, així com els 350 anys de resistència.El 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria.
Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat durant 350 anys a convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d'un futur millor.
Cada cop més ens parlen de la nova Europa, d'una Unió Europea que diuen que preconitza l'obertura de les fronteres, i permet que només en quedi una més tancada que mai, entre l'Estat francès i l'Estat espanyol, responsables tant l'un com l'altre de la nostra situació de divisió nacional.
Divisió que els Estats controlen com els hi convé :
- Amb el tancament de les fronteres audiovisuals que ens impedeixen, tant al nord com al sud del la nació, rebre cadenes de televisió catalana en tota llibertat.
- Amb el tractament discriminatori de la cultura popular que pot acabar a casa nostra, a cop de directiva europea, amb les tradicions lligades al món del foc.
- Amb l’obertura dels espais per a projectes de profit per a uns pocs, com les línies de molta alta tensió.
- Amb un intent sistemàtic des de París d’esborrar-nos com a catalans : han volgut esborrar la nostra història, prohibir-nos de parlar la nostra llengua i han intentat matar la nostra cultura.
Ara més que mai hem de lluitar contra totes aquestes opressions d'un Estat jacobí, que sempre ens ha girat l'esquena. I això només ho podem fer junts.
Només treballant en un projecte comú aconseguirem fer del poble català un poble lliure i independent i just.
Perquè no només l’estat francès oprimeix Catalunya Nord, simplement perquè no només l’estat francès ocupa els Països Catalans.
També l’estat espanyol, és directament responsable de l’actual situació de Catalunya Nord, participant en el manteniment d’una frontera imposada i col·laborant amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans.
Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País!
Esborrem el Tractat dels Pirineus!
350 anys d'ocupació, 350 anys de resistència! Visca Catalunya Nord, visca els Països Catalans

Massiva participació als actes de la diada a Vic

Unes dues-centes persones van participar a la manifestació convocada per la CEI i la CUP a Vic. La manifestació va començar a la Plaça del Carbó i va finalitzar davant el monument a Bac de Roda, on es van llegir els diferents parlaments de la CUP, el Casal Manel Viusà, Alerta Solidària i la SEPC i Maulets. Finalment es van cantar els segadors, per deixar pas a una multitudinària Marxa dels Vigatans

Fotos: Adrià Costa ( osona.com)

Plantem cara al capitalisme, seguem arran!

Arriba, com cada any, l'11 de setembre, diada en què commemorem la caiguda de Barcelona. Una data que ens recorda, com el 25 d'abril o el 7 de novembre, que encara no som lliures, que encara restem sota el jou espanyol i francès, i que la lluita i la resistència seran tan necessàries avui com ho van ser en l'heroica defensa de Barcelona si volem alliberar el nostre poble de l'opressió que patim com a persones, com a nació i com a treballadores.

Mentre la nostra terra resti esquarterada i dividida i dominada pels estats capitalistes espanyol i francès, la llibertat plena de la nostra gent serà una quimera i ens haurem de conformar a viure de les engrunes que cauran de la taula dels nostres amos, que aquells que ens administren treballaran per recollir i mostrar com una victòria, ensenyant-nos a resignar-nos-hi. El sainet protagonitzat pel tripartit per negociar el finançament ho escenifica clarament. La nova escena del teatret arriba ara amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut d'autonomia del Principat. La classe política veu perillar el tros de cadena que havien sumat a la que ja ens lligava, i que semblava que ens donava més marge de moviment. No s'han plantejat, com cada cop fem més gent, que el que cal és començar a estirar per arrancar l'estaca que ens manté lligats.

Sembla que alguns sectors comencen a entendre que cal avançar cap a la reivindicació del dret d'autodeterminació. No han d'oblidar, però, que qualsevol avanç que pretenguin fer ha d'estar basat en la lluita i la mobilització; faran bé de malfiar-se, doncs, dels partits polítics, que per bé que es reivindiquen sobiranistes o fins i tot independentistes, han mostrat sobradament la seua voluntat de restar tancats en les institucions que els donen de menjar. El canvi “des de dins” s'ha mostrat clarament com una farsa, i més en un estat com l'espanyol en què, tot “atado y bien atado”, són habituals les il·legalizacions de partits i organitzacions, i en què la negació del dret d'autodeterminació és una constant: des de preveure en la Constitució l'actuació de l'exèrcit per a protegir la “indisoluble unidad de España” a mobilitzar la cavalleria mediàtica i judicial pel referèndum que s'ha de celebrar a Arenys de Munt.

Els estats francès i espanyol són, a més d'instruments uniformadors i negadors de la diversitat, instruments del capitalisme a casa nostra. El seu caràcter de classe es fa evident quan la resposta a la crisi financera són les injeccions de capital als bancs. Quan el sistema entra en fallida, els governants surten a reflotar institucions privades. Al carrer, l'atur no deixa de créixer mentre els governs pacten EROs.

Cal que quedi clar, per tant, de quina banda estan els governants perquè no ho oblidem mai més, i que la resposta ha de venir de sota, de les treballadores mateixes, per construir unes noves relacions socials que situen les persones i no el benefici privat al centre de la societat.Cal, doncs, lluitar, organitzar-nos en tots els àmbits de les nostres vides. La lluita comportarà repressió, i d'exemples no en falten: enguany fa cent anys, a Barcelona es vivia un dels episodis de repressió més crua de la història de la ciutat, la coneguda com a Setmana Tràgica, en què l'exèrcit espanyol va reprimir durament les mobilitzacions populars. També aquest any fa setanta anys del final de la Guerra Civil, iniciada per tallar de soca-rel els processos revolucionaris que es vivien al nostre país i amb la qual s'iniciava un dels períodes més foscos i de repressió més dura de la història de l'estat espanyol. Avui dia la repressió també ens colpeja, i ara són els mossos d'esquadra els encarregats de carregar contra les mobilitzacions d'estudiants i treballadors. I aquesta tardor podríem patir un dur cop repressiu amb l'empresonament del Karim, jove de Vilanova, per participar en una mobilització contra la crisi, i de dos joves de Manresa, acusats de tombar el toro del Bruc. Hem d'estar preparats, doncs, i donar-hi resposta: amb la solidaritat activa i la mobilització. Cal deixar ben clar que la repressió no ens aturarà, perquè la lluita per l'alliberament nacional, social i personal és imparable. Perquè sempre hi haurà veus que es rebel·laran contra la injustícia.

Ha arribat l'hora de la lluita i de l'autoorganització de les classes populars catalanes per construir uns Països Catalans lliures i sense cap tipus d'opressió ni discriminació en un món sense capitalisme. Perquè seguim amb el puny alçat, fent onejar les mateixes banderes de llibertat amb les que els nostres avis i àvies ompliren d'anhels i esperances la història d'un poble i una classe.

Amb més força que mai, construïm la Independència i la Revolució!

Plantem cara al capitalisme, seguem arran!

Visca la terra!

Maulets, el jovent independentista revolucionari. Països Catalans, 11 de setembre de 2009

Marxa dels Vigatans.

MARXA DELS VIGATANS / 10.9.2009

Santa Eulàlia de Riuprimer -18.45- plaça de la Rectoria: Lliurament de la Flama dels Vigatans.

Entre les 18 i les 20h. Sortida de totes les columnes cap a Vic.

Vic -21.30- Monument a Bac de Roda. Lectura del Romanço del Bac de Roda. Ofrena i entrada de les columnes. Encesa de les torxes de la Marxa dels Vigatans amb la Flama.

-22.00- Plaça de la Catedral: Arribada de la Marxa dels Vigatans. Acte d´homenatge a Antoni Pladevall. Crema del Decret de Nova Planta. Himnes.

-22.30- Gegants i castells. Botifarrada i begudes de la terra. Concert del Belda i el conjunt Badabadoc + PDCAT.

més informació a www.marxadelsvigatans.cat

Vine amb nosaltres a València. Apunta't a l'autobús!

Si esteu interessats en baixar a València en autobús el pròxim 25 d'Abril, enivieu-nos un correu a mauletsosona@hotmail.com, o apunteu-vos a les llistes que en breu trobareu a la Torratxa i a l'Alou.

PER LA MEMÒRIA, LA DIGNITAT, L'EMANCIPACIÓ I LA JUSTÍCIA SOCIAL
25 d'abril de 2009. Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances,
de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles
consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles
estructures opressores i explotadores.
Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes,
comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de
les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament
setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme
reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les
soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les
silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà
dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc
vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que
ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del
Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i
d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel
dels Reis.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha
ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de
persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi
1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps,
les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els
esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de
benefici dels poderosos.
A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara
mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més
de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que
només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la
població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la
humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la
igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural,
l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el
transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a
totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra.
Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que
després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes,
dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben
lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga
viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud.
Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en
autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions
miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca.
25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per
l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.
Per tot això us convoquem el pròxim dissabte 25 d'Abril, a les 18'00 hores a la plaça de Sant
Agustí de València.
Endavant i força!

20 anys construint independència i revolució: encenem la flama de la revolta [Països Catalans, 09/10/2008]

Com cada nou d'octubre Maulets, el jovent independentista i revolucionari, tornem a prendre els carrers de la ciutat de València per defensar l'existència del nostre país i denunciar-ne l'ocuapció que venim patint per part dels estats espanyol i francés. Més de tres segles de repressió política, judicial i militar, de negació de la nostra existència com a poble, d'explotació de la classe treballadora, d'opressió de les dones pel simple fet de ser-ho, de destrucció del territori ... Han estat però, tres segles de resistències des de tots els fronts: des de les aules, des dels ateneus obrers i centres socials, des dels nostres llocs de treball, des de les nostres cases i als nostres carrers. Ara, però, ens trobem d'avant d'una situació de crisi que fa més necessària que mai la nostra acció col·lectiva per defensar els nostres drets i construir un nou escenari d'igualtat i convivència. I diem crisi perquè hi ha diferents fronts oberts al davant nostre: una crisi financera, de dimensions encara desconegudes i que pren com a punt de sortida els EUA fent trontollar tot el sistema bancari a nivell mundial; una crisi energètica, fruït de la dependència de la societat i l'economia actuals del petroli, un bè cada cop més escàs i encarit; una crisi alimentària que està portant a milions de persones d'arreu del món a morir-se de fam i no poder accedir a recursos bàsics com l'aigua, mentre als països capitalistes dia rere dia es malbaraten els aliments. Una crisi ecològica com a conseqüència de l'esclafament global del planeta que ens porta al canvi climàtic, al augment de la pol·lució i la destrucció del territori i dibuixa davant nostre un panorama desolador; i per últim una crisi política que podem veure en la cada vegada major separació entre la classe política i el poble, la creixent deslegitimació del sistema parlamentari i la fi del projecte de reforma del sistema defensat, temps enrere, per eurocomunistes , socialdemócratres o laboristes. La resposta dels nuclis de poder europeus i estatals no s'ha fet esperar. L'aprovació pel parlament europeu de la Directiva de “Retorn”, que cal definir com a directiva de la vergonya, suposarà l'expulsió directa de milers de persones migrades a la nostra terra i altres estats europeus i un creixement del racisme i la xenofòbia fomentat per les pròpies institucions que tracten de culpabilitzar els col·lectius més “febles” de les crisis actuals. O l'ampliació fins a 65h de la jornada laboral per setmana aprovada, de nou, pel parlament europeu i que ens pot dur la mort d'allò aconseguit a sang i foc pel moviment obrer l'últim segle, responent a la necessitat de mantenir els seus beneficis, per part dels empresaris, a costa de les nostres vides. Nosaltres les joves, migrades o nascudes al nostre país, som un dels col·lectius socials que més patirem les conseqüències d'aquestes noves polítiques de resposta a les crisis que ells mateixa han provocat com a fruit de la seua codicia i egoisme que sembla no tindre fi. La precarització de les nostres vides es multiplicarà amb els treballs temporals, l'atur, la sinistralitat, les extenuants jornades laborals, la impossiblilitat d’accedir a un habitatge digne, la privatització dels serveis públics, la retallada de llibertats bàsiques, el creixement dels feixisme, el racisme i la xenofòbia ... És per això que cal que ens unim, que preparem la resposta de manera col·lectiva, que les joves prenem la paraula per fer front al que ens ve damunt. Des de Maulets, 20 anys després del nostre naixement com a organització, sabem que és el moment de preparar la resposta amb contundència i valentia, que és el moment de ser, més que mai una eina, al servei de les joves del país per enderrocar el sistema i construir una societat lliure, sense classes ni desigualtats de cap tipus. És hora de que entre totes encenem la flama de la revolta, i és per això que ara et necessitem a tu per continuar la batalla, per a fer que el combat maulet continue tres segles després, per construir entre totes un futur de dignitat i no el que ens volen imposar. 20 anys després el combat maulet continua!Visca la Terra!

Els Països Catalans decidim Independència [9 d'octubre]

Manifest unitari Esquerra Independentista 9 d'octubre de 2008

Companyes i companys, Avui 9 d'octubre tornem a eixir als carrers de València per reivindicar la incorporació de la ciutat de València als Països Catalans. Això esdevingué el 1238, i des d'aleshores, aquesta ciutat és part de la nació catalana, des de llavors ha tingut un paper important en la seua cultura, des de llavors ha esdevingut un peça imprescindible en la història dels Països Catalans que estem construint entre tots i totes. València és la clau que obri tots els panys, el mànec de la paella. És per aquest motiu que aquest motiu que aquesta ciutat, i per extensió tots el País Valencià, rep tants atacs per part de l'espanyolisme, perquè saben com n'és d'important. I per això fan tant esforços des d'Espanya per tallar tots els vincles entre València i la resta de la nació catalana, i per això s'inventaren el blaverism, un moviment feixista que fa unes setmanes mostrà la seua cara violenta a Gandia on agredí a les assistents al Correllengua d'aquesta ciutat. I un any més, l'Esquerra Independentista trau al carrer la bandera de la ciutat de València, un símbol nostre, que no podem deixar en mans dels regionalistes ni dels espanyolistes. Aquesta bandera és part també de la cultura catalana. Aquesta bandera és catalana! L'any passat, l'Esquerra Independentista remarcà algunes qüestions que enllaçaven aquesta diada amb l'actualitat. I tot el que ha succeït en els darrers mesos ens dóna la raó. Ens preguntàvem què podíem fer els Països Catalans , al segle XXI, per posar fi a la condemna que pateix tres quartes parts de la humanitat?Què pot fer el Poble Treballador Català per posar fi a la barbàrie capitalista? I aquest any, des de la Unió Europea que dissenya les polítiques neoliberals, i des dels estats espanyols i francès que executen els seus manaments, ens arriben dos atacs més: la “directiva de la vergonya”- destinada a la repatriació per la via ràpida d'immigrants que es troben a la UE -, i la normativa de les 65 hores - que permet l'allargament de la jornada laboral -. Són nous arguments que refermen les nostres anàlisis, que ens donen armes per refermar les nostres conviccions. Aquests nous arguments s'uneixen als que des de fa més de 300 anys ens lliguen als estats espanyol i francès, i que no ens permeten decidir el nostre futur. Els atacs ens vénen des de fora, de la Unió Europea, d'Espanya i de França, que són els que hi tenen veu i vot. Però també des de dins dels Països Catalans. Què fan els partits autonomistes i regionalistes? Es conformen amb les engrunes que els deixen, tenen prou amb gestionar les seues respectives parcel·les, en intentar millorar uns estatuts que s'han demostrat no són cap solució per al Poble Català, i que res no poden davant la Constitución espanyola ni els seus tribunals. Una Constitució que, entre altres coses, ens imposa una monarquia borbònica hereva de Felip V i tots els botiflers que cremaren la ciutat de Xàtiva. Avui, com fa un any arreu de les comarques catalanes, els i les independentistes continuem cridant que les catalanes ni tenim rei ni en volem!!! Ni estatuts ni "constitución"!Independència! L'Esquerra Independentista ha de ser capaç d'analitzar la realitat, però també cal que siga capaç de demostrar que aquesta situació es pot canviar. L'Esquerra Independentista ha d'evidenciar que hi ha una alternativa enfront el Capitalisme i tot el que suposa: injustícia, racisme, explotació i repressió. L'Esquerra Independentista ha de palesar que l'essència d'Espanya i de França són immutables, que la seua finalitat és acabar amb el nostre poble, amb els Països Catalans. Nosaltres hem de fer veure que tot això és intolerable i modificable, i que si lluitem podem canviar-ho, només així aconseguirem actituds optimistes, lluitadores i revolucionàries. Hi ha moments en la Història, en què l'ordre establert es fa del tot insuportable per al poble, aleshores el Poble Treballador trenca els murs que el separa de l'escena política i deixa de ser subjecte passiu, és llavors quan homes i dones esdevenen subjectes actius i protagonistes. I hi ha algunes pistes que apunten que estem entrant en un d'eixos moments, i l'Esquerra Independentista ha d'estar i estarà preparada i llesta. Per aquest motiu, per a estar preparada i llesta, l'Esquerra Independentista ha de tenir com a objectiu immediat unir els diferents fronts de lluita per tal d'avançar cap a la Independència i el Socialisme. Calen totes les veus, tots els braços, totes les mans, tots els caps. És per això que fem una crida a totes les persones que se senten part del Moviment Català d'Alliberament Nacional (el MCAN) per tal de participar en la construcció d'aquest moviment. I fem una crida per tal tots i totes ens incorporem a l'organització on es trobem més còmodes .Com més fortes siguen aquestes organitzacions, més fort serà el nostre moviment. Amb la unitat d'acció de tota l'Esquerra Independentista, més prop estarem d'aconseguir el nostre objectiu. Per això us engresquem a participar també de totes les lluites populars que tenen lloc de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó: a l'organització política (Endavant-OSAN), a la lluita juvenil amb la Cajei o Maulets, la lluita obrera i sindical amb la COS, el municipalisme (amb les CUP's), l'antirepressiva (Alerta Solidària i Rescat), la lluita dins de les aules (el SEPC), la lluita feminista, la defensa del territori i l'ecologista, la lluita a favor d'una sexualitat lliure, la solidaritat internacionalista (com les brigades Venceremos o Ali Primera), els moviments de solidaritat amb els i les immigrants, la lluita antifeixista, els moviments ocupes... Totes aquestes lluites han d'esdevenir eines imprescindibles per a construir la Unitat Popular. La campanya dels 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència ha marcat un abans i un després en l'Esquerra Independentista a nivell nacional, però cal continuar bastint el moviment i ordint la trama, cal que no ens aturem, i que també ens coordinem a nivell local i comarcal. Per tot plegat us encoratgem a lluitar cada dia, i que ho fem des dels nostres barris i ciutats, des dels nostres pobles. Perquè si tots i totes donem una mica de nosaltres, no caldrà que unes poques persones ho donen tot. Per tot això...
ORGANITZA'T I LLUITAAMB L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA!!
Visca València! Visca el País Valencià!Visquen els Països Catalans lliures i socialistes!
Visca la Terra...!
València, 9 d'octubre de 2008

Parlament de maulets l'11 de Setembre al Passeig del Born

Més de 300 anys d’ocupació hispano – francesa i d’intents de submissió no han pogut acabar amb la nostra revolta contra l’invasor. Una revolta arrelada en el més profund de la nostra terra, des de fa més de tres segles, per posar fi a l’ocupació i a la repressió de l’Estat Espanyol i de l’Estat Francès. Una ocupació basada en porres i tortures i en centrals nuclears, que convertiran les nostres contrades en boscos de ferralla.

Volem deixar molt clar al senyor Montilla i als seus vassalls espanyolistes, als especuladors de terra, aigua i boscos – com els senyors de REE, Agbar o Ferrovial – que país no està en venda i que el poble català mai no acceptarà una agressió més al seu territori. Als PPCC n’estem farts d’aguantar la vostra prepotència, la vostra arrogància i el vostre menyspreu cap el nostre poble i la nostra terra. El nostre jovent combatrà amb força, ràbia i contundència l’ocupant, com feren els herois de Barcelona aquelles tretze mesos de setge brutal contra la població civil catalana – a hores d’ara, ja són més d’un els historiadors que gosen afirmar l’intent planificat d’ocupació i genocidi cultural i humà contra els catalans -.

Volem retre homenatge a tots els patriotes que de totes les contrades i punts de la nostra geografia vingueren a Barcelona per salvar la nació de les mans borbòniques. En especial a aquelles dones que, quan tingueren l’oportunitat de fugir de la ciutat, decidiren restar-hi dignament de bracet dels seus companys, germans i fills i combatre a ultrança pel futur de la seva terra, cultura i llengua – malgrat això signifiqués morir amb el pedrenyal a la mà - . Elles són avui el millor exemple de resistència i dignitat. L’homenatge s’adreça, també, a tots els joves, nois i noies, de Barcelona que moriren sota les bombes del maleït Felip de Borbó i que avui són exemples de dignitat i del preu que ens han fet pagar per ser catalans.

Per aquests motius no entenem com els senyors i senyores del govern català, que diuen ser catalanistes d’esquerres i, alguns d’ells, fins i tot s’atreveixen a anomenar-se independentistes, després de posar un ram de flors a Rafael de Casanova – defensor a ultrança, sí, sí, a ultrança de Barcelona – deixen sortir els seus ramats de policies a detenir, torturar i empresonar el jovent independentista i combatiu d’aquest país: Franki, companys de Torà, Enric i Jaume, Jona, ... no esteu sols, el poble està amb vosaltres!

Ja no hi ha marxa enrera, l’autonomisme no serveix per retornar la terra al pagès ni el peix al pescador, el futur d’aquesta nació passa únicament per la reunificació, la independència i el socialisme. Un socialisme que parteixi de la nostra realitat local i nacional i que ens permeti, així, avançar cap a uns Països Catalans lliures.

No ens calen millors finançaments, ni millors encaixos a Espanya o França, l’únic que ens cal és trencar amb l’Estat i caminar cap a un futur lliure de feixismes camuflats amb pell de xai, com els del senyor Zapatero que, després de prometre pluralitat i talante, nega el dret del poble català a participar en un mundial esportiu; quan els Països Catalans són una nació més gran que la mateixa Dinamarca, Estònia o Irlanda i té més de 1000 anys d’història, la qual es pretén amagar. Però ells encara no han entès que no ens doblegaran. Si no ho han pogut 300 anys de repressió, prohibicions i tortures, res podran fer més presons, més multes i més cops de porra. Hem decidit caminar lliures i ja res no ho podrà canviar. Com deien els generals de la coronela de Barcelona, “cap és imprescindible, però tots som necessaris”.

Aquest era el somni que notaris, estudiants, fusters, freners i la resta de gremis i treballadors de Barcelona tenien al cap, el d’expulsar els invasors i construir una societat realment lliure. I aquí és on nosaltres posarem el punt de mira: acabar amb la marginalitat i incidir en la societat directament, formant-ne part, treballant amb les associacions de veïns i agrupacions juvenils i despertar l’esperit combatiu històric del nostre poble. Llavors ja no tindrem aturador.

El 1714 penjaven draps negres dels baluards de Santa Clara, el Portal Nou i Jonqueres, com també a Cardona i a Sort, amb una frase escrita que avui reafirmem i seguim fent lema de la nostra voluntat a ultrança: VIUREM LLIURES O MORIREM. Aquesta és la nostra determinació.

Mai oblidarem els patriotes que ens han guiat i ens guien en el camí de la llibertat; parlem de Xirinachs, de Guillem Agulló, Gustau Muñoz, Martí Marcó i la resta de patriotes que han fet de la vida un projecte transformador.

Avui, 11 de setembre de 2008, recordem amb orgull les gestes heroiques dels nostres avantpassats: la lluita dels màrtirs de 1714, així com la dels nostres avis - 30.000 joves catalans, que avui fa 70 anys combatien, cos a cos, a la Terra Alta per aturar el feixisme - i demostrem, una vegada més, que la nostra voluntat no és només de resistència sinó de victòria com a nació i com a poble.

Ànims, jovent! Voluntat, dignitat i compromís! Reunificació, independència i socialisme!

Au, jovent, via fora!

El combat maulet continua!

Visquin els defensors de la terra!

Visca la terra!

Crònica dels actes de Maulets al Passeig del Born l’11 de setembre

Com cada 11 de setembre, Maulets hem ocupat el Passeig del Born de Barcelona per fer els nostres propis actes durant la diada. Finalment, l’acte polític previst a les 11:30 es va acabar fent tot just abans de dinar. A l’acte, al qual van assistir unes 200 persones, va intervenir un militant de Maulets del Barcelonès, que va fer un parlament en el qual es feia un repàs als actuals fronts de lluita de l’organització de joves i també als fronts de lluita en què hem participat al llarg dels vint anys de Maulets. Així doncs, s’ha parlat de les lluites contra l’imperialisme i l’explotació neoliberal, contra l’ocupació espanyola i francesa dels Països Catalans i els processos estatutaris que només suposen uns metres quadrats més en la presó de pobles que són els estats capitalistes, en defensa del territori i contra l’especulació, en defensa de la llengua catalana, per la destrucció del patriarcat i totes les seues formes de dominació i discriminació, contra la precarietat laboral, i també la lluita antirepressiva. Tot això amb l’internacionalisme i les relacions amb altres pobles oprimits com a eina i amb plena autonomia respecte les institucions. També s’hi va fer una menció especial al nostre company Guillem Agulló, assassinat a mans del feixisme ara fa 15 anys. Per a cloure l’acte, una militant de Maulets del Maresme ha llegit el manifest nacional d’enguany, que incidia en la necessitat de la destrucció dels Estats com a premissa per a l’alliberament popular als Països Catalans. Posteriorment, es va celebrar la ja tradicional botifarrada popular, que va aplegar al voltant de tres-centes persones al passeig.

A la tarda en Nil Cardona, portaveu nacional de Maulets, juntament amb els altres col·lectius de l'esquerra independentista van fer els diferents parlaments que donaven per tancada la manifestació.

L'estelada oneja finalment a l'Ajuntament de Vic

Unes 400 persones van sortir al carrer a Vic el passat 10 de Setembre per dir ben alt que "els Països Catalans decidim independència". L'acte estava convocat per la coordinadora de l'esquerra independentista d'Osona formada pel Casal Boira Baixa, Maulets, el Casal Manel Viusà, la CUP, la Traca i l'Assemblea de Joves de la Vall del Ges.

La manifestació va sortir a les 8 del vespre de la Plaça del Carbó de Vic fins arribar davant de la placa dedicada al patriota "vigatà" Bac de Roda, a la Rambla Davallades. Va ser el moment llavors dels diversos parlaments. Primerament la Lialiana de la Cup de Montesquiu va fer palesa la importància de la Cup a nivell municipal. Seguidament en Marc Barnolas de Maluets Osona, mostrava la força del jovent independentista i revolucionari de la comarca parlant també en nom de l'Assemblea jove de la Vall del Ges. La Laia Jurado regidora de la CUP de Vic, posar en evidència la hipocresia i la falsedat de l'equip de Govern vigatà alhora que informava de la bona feina feta per la CUP aquest darrer any. Des de la Catalunya Nord la Marta Serra en nom de la Plataforma No a la MAT va deixar ben clar que aquesta autopista elèctrica imposada per l'Estat espanyol i francès no la volem, ni aquí ni enlloc. En Pep Riera de Som el que Sembrem incidir en la importància dels productes ecològics i de la terra davant la presència cada cop més estesa d'aliments transgènics. Finalment en Martí Majoral d'Alerta Solidària ens posar al dia dels diferents casos repressius que s'han anat produint al llarg d'aquest darrer any arreu del territori. En acabat es va cremar una torre de fusta amb la bandera espanyola i francesa

Desprès de cantar l'himne nacional els assistents es van dirigir cap a l'Ajuntament. Al llarg de la manifestació la consigna més corejada va ser "Volem l'estelada a l'Ajuntament" i així va ser. Si l'Ajuntament no volia penjar-la seria el poble qui ho fes. Davant d'una gran expectació un castell improvisat va aconseguir penjar-la sota el balcó del Consistori vigatà. No n'hi havia prou. Calia penjar-la al mateix balcó i així ho va fer un jove escalador que enfilant-se com una "gata maula" aconseguia la fita de penjar l'estelada al balcó de l'Ajuntament.

Visca la terra, mori el mal govern!