Després de la forta nevada que va afectar principalment el Principat, hem pogut observar a les notícies com una gran quantitat d'abonats a l'empresa FECSA-ENDESA porten tres dies consecutius sense el seu servei d'electricitat, i com els pobles més petits no reben cap tipus de generador per posar-lo al servei de la seva ciutadania. La cosa ja passa de mida quan acusen als activistes contra la MAT de l'actual situació...
Davant d'aquesta pèssima gestió del sector energètic, controlat per FECSA-ENDESA (privatitzada pel govern d'Aznar) i l'empresa encarregada del transport energètic, REE (Red Eléctrica Española), es fa més urgent que mai dues tasques concretes: la nacionalització del sector energètic i el traspàs de la seva gestió, de moment i mentre no siguem lliures, als governs autonòmics que conformen els Països Catalans; i el canvi de model de generació i distribució de l'energia.
Pel que fa a la nacionalització del sector energètic, amb el cas que ens ocupa de les conseqüències del temporal, hem pogut observar com la gestió privada dels recursos naturals i dels diferents sectors; amb una dinàmica de reducció de costos (especialment, pel que fa a la contractació de treballadors) per tal d'obtenir el màxim benefici, es troba en oposició frontal als interessos de la ciutadania. Només una gestió pública dels mitjans de producció pot posar aquests mitjans al servei del poble i, afavorint la contractació de més treballadors, evitar el perllongament dels problemes de subministrament elèctric.
Pel que fa al canvi de model energètic des de Maulets apostem per una generació de l'energia descentralitzada a les diferents zones on s'utilitzi aquesta, amb la generació d'energia a partir de fonts netes i renovables, i defugir la creació de massificats centres de producció (per exemple la massificació eòlica a la Terra Alta o als Ports) i grans línies de distribució (com les d'alta tensió o la MAT), per tal de reduir la pèrdua d'energia i millorar l'eficàcia i la racionalitat en el consum.
Per un model energètic sostenible, descentralitzat i públic!
Maulets, el jovent independentista i revolucionari
dimarts, 16 de març del 2010
dimecres, 3 de març del 2010
És atacat el Pi Jove de les Tres Branques
Aquesta setmana ha estat atacat a trets de pistola i amb serres el Pi Jove. El Pi de les Tres Branques és el símbol de la unitat dels Països Catalans i del seu anhel de llibertat i de reunificació política.
El Pi de les Tres Branques simbolitza els 3 territoris que conformen els Països Catalans. El pi és sols un arbre, un símbol, però un pi que ens porta a recordar que la nostra nació la conformen els 3 territoris i que fins que no tornin a restar units políticament no serà possible una llibertat nacional absoluta de la nostra nació.
Per aquesta raó l'han atacat. Els qui no volen que el poble català aconsegueixi la llibertat ataquen també els nostres símbols, intentant atacar així els nostres ideals. Però els ideals són més forts que les persones i que els símbols i per això restaran ferms malgrat qualsevol atac.
I fins i tot amb atacs covards com aquest, el Pi resisteix perquè és un símbol de resistència. Resisteix com les catalanes i els catalans el setge constant dels estats espanyol i francès, anhelant que algun dia podrem veure la plena llibertat.
És justament perquè es tracta del Pi Jove que Maulets tenim en gran consideració aquest símbol, doncs significa la joventut i la vitalitat del jovent català. I com ell, resistirem les agressions siguin les que siguin fins arribar a fer realitat el que avui ens semblen utopies.
Com el Pi Jove, el jovent resistim i seguim lluitant !
Com les tres branques que resisteixen unides, seguim anhelant la unitat política dels Països Catalans!
dimarts, 9 de febrer del 2010
Crònica de les Jornades Balears
El passat dissabte varem inciar el cicle Descobrim els Països Catalans, centrant la nostra mirada cap aquest petit arxipèlag del mediterrani. El documental "Terra de Nobles" ens va mostrar la influència i el poder que avui en dia encara mantenen els terratinents menorquins en molts aspectes de la vida quotidiana de l'illa i en especial sobre la propietat de la terra. Al llarg del reportatge vam conèixer la lluita portada a terme per diferents col·lectius menorquins per retornar el camí de Cavalls als seus autèntics propietaris: el poble. Seguidament vam inicar un debat al voltant del documental i de l'actualitat política i cultural de les Illes amb en Llorenç, un jove activista menorquí
Desprès d'un bon tec a la menorquina amb sobrassada a la brasa i formatge de Maó, va ser l'hora de PD Barni, per donar així per finalitzades les Jornades Balears
dimarts, 2 de febrer del 2010
Acció de protesta davant el boicot dels cinemes al català.
Arran de la vaga patronal portada a terme ahir dilluns 1 de febrer, Maulets Osona hem penjat unes pancartes davant del Cinema Vigatà i el Multicines Sucre, per mostrar així el nostre rebuig al boicot que aquests cinemes fan a la nostra llengua.
Vaga a la llengua?
Boicot als cinemes!
Països rics i països pobres
Els Països Catalans som del primer món, és a dir, som un país ric, i com a tots els països rics del món, pel sol fet de ser-ho rebem immigració de persones de països pobres. Aquests són pobres perquè nosaltres som rics, perquè els governs occidentals els havíen ocupat i saquejat no fa gaires anys, i perquè l'expoli no ha parat mai, ara a través d'empreses de països occidentals que sustentem entre tots els rics consumint els seus productes. A sobre els països pobres (que també tenen gent rica) ens deuen bilions i bilions que ens paguen anualment i religiosament als països rics , i que els impedeix encara més desenvolupar econòmicament els seus països. És l'anomenat Deute Extern.
Per tant, tots els països rics del món (a on també hi viu gent pobre) rebem i continuarem reben immigració perquè en els nostres països tot i les crisis periòdiques hi ha millors condicions de vida, més expectatives de treball, esperances de millorar, futurs més prometedors pel jovent... Els fluxos de gent dels països pobres cap a països rics funcionen de manera similar a les lleis del mercat, és a dir que, una mà invisible fa que a més llocs de treball i creixement econòmic més immigració, i al contrari, a més crisi i deflació econòmica més es reduirà el nombre de gent que vindrà. Per tant, podem triar entre ser un país ric i rebre immigració o un país pobre i no rebre'n.
Aquest percentatge de gent de països pobres vindran encara que hi hagi set tanques protegint tot el nostre territori, encara que els ajuntaments els empadronin o no, encara que les lleis d'estrangeria siguin dures, encara que hi haguéssin governs feixistes, i si se'ls expulsés forçadament, tornaríen i saltarien les set tanques. De vida només n'hi ha una, i algunes persones dels països pobres que veuen la necessitat i tenen la mínima possibilitat d'una vida millor per ells i pels seus fills, si cal s'hi llençaran de cap.
Aquesta immigració inevitable i racional que rebem els països rics aporta molts més diners a l'Administració Pública a través dels impostos i de les cotitzacions a la Seguretat Social que no pas despeses. Sense anar més lluny, els immigrants paguen una part important de les pensions de jubilació actuals. Tot i això, el fet que en ciutats com Vic els immigrants suposin prop del 25% de la població comporta una sèrie de necessitats que s'han de resoldre. Un augment de població del 25% és un fenòmen prou important com per destinar-hi esforços i recursos humans i econòmics. El problema és que el finançament dels ajuntaments és totalment insuficient i no poden fer front a aquestes i a d'altres despeses, i el Govern de la Generalitat, que és qui hauria d'aportar més recursos, també té un dèficit econòmic brutal amb l'Estat que dificulta l'implementació de mesures en aquest àmbit i en d'altres.
Per tant, els immigrants vindran al nostre país mentre siguem un país ric perquè no hi ha un sol país ric al món que no rebi immigració de països pobres. No vindran per robar-nos, no porten atur (tots sabem qui s'emporta les fàbriques a la Xina per reduir costos laborals, i no són precisament els immigrants), no venen per invadir-nos, o per aprofitar-se de nosaltres, simplement abandonen els seus països i les seves famílies perquè aquí tenen millors expectatives de vida per ells i els seus fills. Com que està demostrat que venen i vindran, crearant famílies, faran prosperar el nostre país i hi arrelaran mentre siguem un país ric, val més que hi apliquem polítiques i hi aboquem recursos destinats a solucionar les dificultats que comporta un augment tant gran de la població.
Com s'ha fet en altres països cal adoptar mesures per fomentar la cohesió social a les escoles, als barris, a les associacions de veïns, a les entitats, als hospitals, a les escales de veïns, fent cursos de formació lingüística, acadèmica, professional... de fet a Vic s'està fent en menor mesura, en part gràcies a la societat civil organitzada en entitats com Veus Diverses, Òmnium, el Centre de Normalització Lingüística, La Torratxa o algunes associacions de barri, i encara en falta més. Però per fomentar la cohesió social no cal deixar d'empadronar gent que es quedarà sense dret a l'educació i a la sanitat, el què cal és reclamar que l'Administració estatal destini molts més recursos als ajuntaments perquè puguin actuar en aquest sentit. I si s'aboquéssin tots aquests recursos com ha passat en altres països, els immigrants continuaríen aportant molts més diners a l'Administració Pública amb impostos i cotitzacions que despeses. Per tant, l'immobilisme de l'Estat i dels partits tradicionals en aquest tema no serveix de res ja que el fenòmen de la immigració s'ha d'abordar però no en la direcció que proposa el govern de Vic, simplement perquè no porta enlloc.
Martí Coromina Quintana
Per tant, tots els països rics del món (a on també hi viu gent pobre) rebem i continuarem reben immigració perquè en els nostres països tot i les crisis periòdiques hi ha millors condicions de vida, més expectatives de treball, esperances de millorar, futurs més prometedors pel jovent... Els fluxos de gent dels països pobres cap a països rics funcionen de manera similar a les lleis del mercat, és a dir que, una mà invisible fa que a més llocs de treball i creixement econòmic més immigració, i al contrari, a més crisi i deflació econòmica més es reduirà el nombre de gent que vindrà. Per tant, podem triar entre ser un país ric i rebre immigració o un país pobre i no rebre'n.
Aquest percentatge de gent de països pobres vindran encara que hi hagi set tanques protegint tot el nostre territori, encara que els ajuntaments els empadronin o no, encara que les lleis d'estrangeria siguin dures, encara que hi haguéssin governs feixistes, i si se'ls expulsés forçadament, tornaríen i saltarien les set tanques. De vida només n'hi ha una, i algunes persones dels països pobres que veuen la necessitat i tenen la mínima possibilitat d'una vida millor per ells i pels seus fills, si cal s'hi llençaran de cap.
Aquesta immigració inevitable i racional que rebem els països rics aporta molts més diners a l'Administració Pública a través dels impostos i de les cotitzacions a la Seguretat Social que no pas despeses. Sense anar més lluny, els immigrants paguen una part important de les pensions de jubilació actuals. Tot i això, el fet que en ciutats com Vic els immigrants suposin prop del 25% de la població comporta una sèrie de necessitats que s'han de resoldre. Un augment de població del 25% és un fenòmen prou important com per destinar-hi esforços i recursos humans i econòmics. El problema és que el finançament dels ajuntaments és totalment insuficient i no poden fer front a aquestes i a d'altres despeses, i el Govern de la Generalitat, que és qui hauria d'aportar més recursos, també té un dèficit econòmic brutal amb l'Estat que dificulta l'implementació de mesures en aquest àmbit i en d'altres.
Per tant, els immigrants vindran al nostre país mentre siguem un país ric perquè no hi ha un sol país ric al món que no rebi immigració de països pobres. No vindran per robar-nos, no porten atur (tots sabem qui s'emporta les fàbriques a la Xina per reduir costos laborals, i no són precisament els immigrants), no venen per invadir-nos, o per aprofitar-se de nosaltres, simplement abandonen els seus països i les seves famílies perquè aquí tenen millors expectatives de vida per ells i els seus fills. Com que està demostrat que venen i vindran, crearant famílies, faran prosperar el nostre país i hi arrelaran mentre siguem un país ric, val més que hi apliquem polítiques i hi aboquem recursos destinats a solucionar les dificultats que comporta un augment tant gran de la població.
Com s'ha fet en altres països cal adoptar mesures per fomentar la cohesió social a les escoles, als barris, a les associacions de veïns, a les entitats, als hospitals, a les escales de veïns, fent cursos de formació lingüística, acadèmica, professional... de fet a Vic s'està fent en menor mesura, en part gràcies a la societat civil organitzada en entitats com Veus Diverses, Òmnium, el Centre de Normalització Lingüística, La Torratxa o algunes associacions de barri, i encara en falta més. Però per fomentar la cohesió social no cal deixar d'empadronar gent que es quedarà sense dret a l'educació i a la sanitat, el què cal és reclamar que l'Administració estatal destini molts més recursos als ajuntaments perquè puguin actuar en aquest sentit. I si s'aboquéssin tots aquests recursos com ha passat en altres països, els immigrants continuaríen aportant molts més diners a l'Administració Pública amb impostos i cotitzacions que despeses. Per tant, l'immobilisme de l'Estat i dels partits tradicionals en aquest tema no serveix de res ja que el fenòmen de la immigració s'ha d'abordar però no en la direcció que proposa el govern de Vic, simplement perquè no porta enlloc.
Martí Coromina Quintana
divendres, 29 de gener del 2010
Comunicat de Maulets arran la vaga de cinemes prevista pel proper dilluns 1 de febrer
El proper dilluns 1 de febrer 74 sales del Principat faran vaga per protestar contra el projecte de Llei del Cinema, el qual, donat el cas d'aprovar-se, preveu que un 50% del cinema projectat a les pantalles del Principat estiga doblat o subtitulat al català. La vaga, que compta amb el suport de CCOO i CGT, serà secundada pels cinemes ACEC ( entre ells el Multicines Sucre i el Vigatà ) CINESA, Balañá, Unión Cine Ciudad i Yelmo.
Des de Maulets, el jovent independentista revolucionari, considerem que la Llei de Cinema, malgrat ser molt insuficient en alguns aspectes i malgrat el fet que d'aplicar-se només es faria a una part del país, la Comunitat Autònoma de Catalunya, és un petit avenç en una qüestió tan important com és la normalització lingüística. És per això que manifestem el nostre rebuig a la convocatòria de vaga, i fem les següents consideracions:
- A dia d'avui, la presència de cinema en la nostra llengua a les sales dels Països Catalans frega la inexistència. Un exemple és el fet que, segons dades de la Plataforma per la Llengua, actualment només un 3% de les pel·lícules projectades al Principat estan doblades o subtitulades al català. El percentatge, prou esfereïdor per ell mateix, ho resulta encara més si el comparem amb llengües que tenen un número de parlants semblant al del català, com són el grec, el txec, l'hongarès o l'eslovè, que sí disposen d'una majoria de pel·lícules doblades o subtitulades a la seva llengua.
- Considerem lamentable l'actitud dels sindicats CCOO i CGT, que demostren amb el seu posicionament una postura espanyolista, estatalista i reaccionària que res té a veure amb la defensa dels treballadors que propugnen. Resulta absolutament incoherent que sindicats que diuen defensar els drets dels treballadors no tinguen en compte el dret d'aquests mateixos treballadors catalans a gaudir del cinema en la seva pròpia llengua. Així mateix, cal reconèixer la postura coherent i honesta de la Intersindical-CSC, qui sí ha mostrat el seu suport a la llengua catalana i al cinema en català.
- Animem, finalment, el jovent català a mostrar el rebuig a la tancada patronal del dia 1 fent boicot a les sales adherides a la vaga, organitzant projeccions alternatives de cinema en català i visionant només pel·lícules doblades o subtitulades al català.
Als Països Catalans, en català! Prou agressions a la llengua!
Maulets, el jovent independentista revolucionari
Països Catalans, 28 de gener del 2010
dijous, 28 de gener del 2010
PER LA COHESIÓ SOCIAL, SOM-HI
El passat Dilluns 18 de Gener vaig llegir, com acostumo a fer els dilluns, l’edició de paper del periòdic el 9 nou. La portada era escrupolosament mediàtica. El titular ho deia tot, “Roca Junyent a fet un dictamen per defensar el nou padró de Vic”. No m’ho podia creure. Després de donar-nos a conèixer arreu per la nostra “simpatia” amb la població nouvinguda escollien una persona prou coneguda i amb ressò mediàtic per a defensar a capa i espasa els nous criteris d’empadronament. Quina gran gesta això dels empadronaments. Al ple de l’últim dia hi havia més periodistes que el dia del referèndum. Tots atents a qualsevol moviment, enregistrant meticulosament amb les seves càmeres l’espectacle dantesc del circ i l’actuació d’alguns pallassos. I és que quan és tracten segons quines qüestions la gent es posiciona de forma clara, ja sigui perquè l’assumpte els toca l’orgull o per ideologia. Un clar exemple d’això, el trobem recentment al tema del referèndum, on tant el PSOE com el PP es van alinear amb opinions tant nefastes com les de la Falange i companyia. Doncs amb això dels empadronaments ha passat el mateix al consistori vigatà. L’equip de govern, amb petites discrepàncies però amb lleialtat al grup, s’ha posicionat respecte el tema de la immigració i ho ha fet de forma prou clara, apostant per aquests nous criteris selectius d’empadronament tot alineant-se amb opinions tant malvestes com les de PXC i el seu líder de caire fexistoide, Josep Anglada. Realment és una llàstima veure aquestes foteses però la gent som així, davant de certs assumptes que ens toquen el voraviu reaccionem i ens reafirmem en la nostra manera d’entendre les coses. Sortosament, alguns com els de la CUP ens hem atrevit a contradir-los oposant-nos convençudament a aquestes mesures segregacionistes. Primer de tot perquè creiem en la democràcia i pensem que la diversitat és una qualitat humana lligada a la llibertat i a l’autonomia dels éssers humans, no pas font de tots els problemes de la nostra societat com volen fer-nos creure alguns. Per altra banda, ens hi oposem perquè concebem aquest rebuig manifestat cap a la població immigrant com la conseqüència directa d’una relació no equitativa entre les classes socials i bàsicament, perquè a diferència del què presumeix l’alcalde, nosaltres no creiem en aquesta estratificació social que divideix la població vigatana en ciutadans de primera i ciutadans de segona, sinó que creiem ciutadanes a totes les persones que viuen a la ciutat, siguin immigrants o no. Esment a part es mereix el tòpic que afirma que els immigrants s’emporten totes les ajudes. Quin disbarat. Simplement es tracta d’entendre el concepte de l’equitat, una igualtat més justa, és a dir, les persones que tenen més necessitats que les altres, han de rebre més ajudes que les altres per a gaudir de les mateixes oportunitats de desenvolupament, encara que aquesta discriminació positiva, avui dia tampoc es materialitza. També rebutgem l’associació subtil que s’ha fet últimament, donat el context de crisi, entre els termes immigració i delinqüència, ja que aquesta l’entenem com el resultat del menysteniment de la població autòcton envers la població nouvinguda, considerada inferior en el sistema d’estratificació social i en el pla cultural, ja que procedeix d’una societat menys modernitzada. Tanmateix doncs, no semblen quedar-nos gaires alternatives per a defensar aquesta visió progressista i comprensiva de la societat. Simplement, ara que el nou padró no ha prosperat i que tot ha quedat en estratègies polítiques electoralistes, esperem que l’equip de govern aposti per Vic com a model de cohesió social i no pas com a nucli de l’odi, la xenofòbia i el racisme biològic. Amb tot, només demanem que s’analitzi l’assumpte des d’una visió àmplia i comprensiva, ja que sinó creiem en la cohesió social dels barris (que és on viu la població immigrant) i la ciutadania activa (en drets i deures), la nova societat catalana del S.XXI no té futur.
O apostem per la integració social, educativa i cultural dels nouvinguts o potser, tornaran aquells temps tant foscos. Per sort, tot i els dies ennuvolats el sol surt cada dia i per tothom. Així doncs, per la cohesió social, som-hi!
O apostem per la integració social, educativa i cultural dels nouvinguts o potser, tornaran aquells temps tant foscos. Per sort, tot i els dies ennuvolats el sol surt cada dia i per tothom. Així doncs, per la cohesió social, som-hi!
Marc Barnolas
dimecres, 20 de gener del 2010
La Torratxa necessita un cop de mà.
Comunicat del CSA la Torratxa
Des del Centre Social La Torratxa volem expressar la nostra indignació davant els fets ocorreguts aquest diumenge passat, quan una colla de vàndals van entrar al local i el van destrossar totalment sense motius aparents. Val a dir que aquest no ha estat el primer cop que entren, ja que el llarg dels últims mesos han entrat una desena de vegades per robar-nos tot el material que ens permet treballar amb el projecte (ordinadors, mòdems, equips de so, altaveus, cafeteres, cables elèctrics, instal·lació audiovisual...). De tota manera des del CSA La Torratxa hem seguit treballant per tirar endavant d’altres projectes i activitats.
Val a dir que després de tots aquests actes de violència La Torratxa no s’acaba, és més, encara tenim més força per lluitar i seguir endavant. Ara és un bon moment perquè tots els que creiem en el projecte ens unim i fem força per seguir creant i potenciant aquest espai.
Hem d’agrair també les mostres de suport que estem rebent i que encara enforteixen més aquest sentiment d’ànims per tornar-nos-hi a posar. Moltes gràcies a tots i totes.
Al llarg d’aquest cap de setmana organitzem unes jornades de treball per tal de rentar-li la cara a La Torratxa i demostrar que amb aquests actes de vandalisme no ens faran tancar les portes. Hem de poder treballar tots junts, compartir coneixements i habilitats. Per tant doncs, fem una crida a tothom perquè al llarg d’aquest cap de setmana us passeu pel CSA La Torratxa i aportar el que cadascú tingui o sàpiga fer.
Informar també que, aquest dissabte 23 a les 14’30h hi haurà un dinar per totes aquelles persones que es vulguin passar pel CSA La Torratxa. Demanem, si us plau, que es confirmi l’assistència al correu de La Torratxa (centresocialvic@gmail.com).
En el següent link es podrà trobar el material que fa falta: centresocialvic.blogspot.com
CSA La Torratxa, 19 de Gener de 2010
MATERIAL:
Altaveus
Equips de música
Bombetes
Barres llargues de ferro d’uns 5 m
Ordinadors
Mòdem
Cables d’altaveu
Impressores
Candaus
Renta gots
Biquinera
Bolígrafs, folis, llapis, cartolines, enganxa,....
Vidres per les finestres.
Material de neteja
Eines vàries
Alarmes
Equips de música
Bombetes
Barres llargues de ferro d’uns 5 m
Ordinadors
Mòdem
Cables d’altaveu
Impressores
Candaus
Renta gots
Biquinera
Bolígrafs, folis, llapis, cartolines, enganxa,....
Vidres per les finestres.
Material de neteja
Eines vàries
Alarmes
HABILITATS
Electricista (instal·lació elèctrica)
Soldador (per soldar les barres de ferro a la finestra
Llauner (per arreglar el WC i instal·lar maquinària)
Soldador (per soldar les barres de ferro a la finestra
Llauner (per arreglar el WC i instal·lar maquinària)
dilluns, 11 de gener del 2010
Comunicat davant la nova mesura d'empadronaments imposada per l'Ajuntament de Vic
Des de Maulets Plana de Vic volem expressar el nostre rebuig a la normativa d’empadronament impulsada pel tripartit vigatà. Una mesura discriminatòria i xenòfoba, que en cap cas, representa una solució a una situació que mereix un debat molt més a fons, en que es doni veu i es tingui en compte aquells col·lectius implicats i no només aspectes electoralistes per fer ombra, amb el mateix discurs, a la ultradreta vigatana.
No ha de ser l’objectiu d’un Ajuntament atiar el racisme i la discriminació, sinó treballar per la cohesió social i la convivència. No podem convertir el nostre Consistori en un instrument policial i de control que persegueixi aquells que per múltiples raons es trobin en una situació ja de per si prou complicada.
Aquesta mesura sense sentit ni fonaments, només dóna ales aquells qui cada cop amb menys respecte i sense escrúpols, criminalitzen el col·lectiu de nouvinguts, culpabilitzant-los de la situació econòmica, dels baixos salaris o de la manca de treball. En moments de crisi econòmica, de fi de l’era del totxo i el diner fàcil, aquesta mesura de control de la immigració representa la idea que el problema és l’immigrant i no l’empresari que s’ha enriquit a costa de destruir la nostra comarca, els bancs que ens asfixien dia a dia, els polítics corruptes o les multinacionals que traslladen la producció a altres països en busca de més beneficis.
Acceptar aquesta mesura doncs, és acceptar el discurs racista i xenòfob. És acceptar ciutadans de primera i ciutadans de segona. . Per això des de Maulets, exigim la retirada immediata d’aquesta mesura.
No ha de ser l’objectiu d’un Ajuntament atiar el racisme i la discriminació, sinó treballar per la cohesió social i la convivència. No podem convertir el nostre Consistori en un instrument policial i de control que persegueixi aquells que per múltiples raons es trobin en una situació ja de per si prou complicada.
Aquesta mesura sense sentit ni fonaments, només dóna ales aquells qui cada cop amb menys respecte i sense escrúpols, criminalitzen el col·lectiu de nouvinguts, culpabilitzant-los de la situació econòmica, dels baixos salaris o de la manca de treball. En moments de crisi econòmica, de fi de l’era del totxo i el diner fàcil, aquesta mesura de control de la immigració representa la idea que el problema és l’immigrant i no l’empresari que s’ha enriquit a costa de destruir la nostra comarca, els bancs que ens asfixien dia a dia, els polítics corruptes o les multinacionals que traslladen la producció a altres països en busca de més beneficis.
Acceptar aquesta mesura doncs, és acceptar el discurs racista i xenòfob. És acceptar ciutadans de primera i ciutadans de segona. . Per això des de Maulets, exigim la retirada immediata d’aquesta mesura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)