Ja tenim loteria de l'associació Cultural l'Alou. Si us interessa truqueu al telfon 938832963, passeu per l'Alou, al Carrer Anselm Clavé. 6, baixos 08500 Vic o eniveu un e-mail a mauletsosona@hotmail.com
02880 02880
divendres, 31 d’octubre del 2008
Crònica de la xerrada sobre les fosses comunes.

El passat dimecres 29 d'Octubre es va realitzar una xerrada sobre les fosses comunes al CSA la Torratxa. L'acte, organitzat per Maulets Osona va comptar amb la presència d'Aleix Cardona, ex-regidor de Prats i Josep Maria Pi, membre de la Junta de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC).
L'acte va començar amb la presentació de la campanya per part d'un membre de Maulets Osona. La documentació trobada es va dividir en tres blocs: el primer sobre la simbologia feixista que encara avui queda a la Comarca; un segon bloc dedicat a la nomenclatura dels carrers dedicats a persones que no s'ho mereixen, com és el cas del Virrei Avilés; i per últim un tercer bloc dedicat als títols honorífics i condecoracions que avui encara disposen governadors civils i caps militars a la ciutat de Vic (més informació aquí)
Tot seguit va ser el torn de paraula d'Aleix Cardona que ens va fer una pinzellada de l'experiència viscuda a Prats de Lluçanès entorn l'exhumació de la Fossa de Puigvistós, la fossa pilot de la Generalitat per a posteriors investigacions en aquesta línia. La fermesa de la germana d'un dels familiars que va viure i veure com executaven el seu germà en aquest indret va fer possible tirar endavant l'exhumació. L'Aleix Cardona també va fer èmfasi en la (in)competència partidista i altres "prioritats" institucionals que han fet que tot plegat estigui una mica penjat. Des de l'Ajuntament de Prats es va portar a terme una important tasca de difusió per tal de restituir la dignitat d'aquelles persones que perderen la vida per la defensa de la llibertat i la justícia a Catalunya a través d'unes jornades per la memòria històrica i una exposició permanent al museu municipal Miquel Soldevila on s'hi poden veure les restes trobades a la fossa de Puigvistós.
Seguidament va ser el torn de Josep Maria Pi de l' ARMHC, que ens va exposar la feina realitzada per aquesta associació, així com les diferents fosses comunes en que han estat i estant treballant, com és el cas de la fossa de Gurb. Vergonyós és el cas de la Fatarella, únic lloc a tot Europa on les restes dels cossos encara resten a l'intempèrie. Aquí la Generalitat no pretén dignificar aquest espai realitzant un treball de camp per tal de recuperar i dignificar les restes, sinó que ja hi ha projectada una estació eòlica que enterrarà per sempre la veritat. Josep Maria Pí va explicar també la legislació actual sobre la recuperació de la memòria històrica. 

dijous, 30 d’octubre del 2008
Documents de l'Assemblea Nacional 2008 [Països Catalans, 30/10/2008]
Ja podeu descarregar els documents de la darrera Assemblea Nacional de Maulets, el jovent independentista revolucionari, celebrada els passats 27 i 28 de setembre a Jesús (El Baix Ebre). Aquí els teniu.

Etiquetes de comentaris:
Assemblea Nacional
Cap comentari:
Festa pels 20 anys de Maulets a la Torratxa

El proper dijous 6 de novembre al CSA la Torratxa es celebrerà la festa dels 20 anys de l'organització independentista i revolucionaria Maulets. Per aquest motiu es projecterà el documental dels 20 anys de l'organització realitzat especialment per la ocasió. Tot seguit festa amb diferents Pd's de la comarca.
Us hi esperem a tots!
Podeu veure un avanç del documental aquí
Etiquetes de comentaris:
20 anys
Cap comentari:
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Absolts els 16 antimonàrquics!

Avui, 29 d’octubre, la justícia espanyola ha jutjat 16 antimonàrquics més. La setmana passada, quatre companys van ser encausats per cremar una foto dels reis espanyols al final de la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona. Tanmateix, l’antidemocràtica i neofeixista Audiencia Nacional no tan sols ha jutjat o ha citat persones que han cremat fotos, sinó que també ha encausat persones que només havien mostrat la seua solidaritat amb els companys jutjats a Madrid: és el cas del company de Barberà del Vallès, encausat per penjar una pancarta, els dos joves de Figueres que encara esperen la citació per fer unes pintades solidàries o els dos joves del Morell que van ser cridats a declarar per penjar un cartell al seu institut. Una vegada més, doncs, l’Estat espanyol i la seua “justícia” torna a mostrar la seua essència antidemocràtica, que ens oprimeix i ens nega com a poble. La persecució política i legal de, a hores d’ara, 28 independentistes pel sol fet de cremar una foto no només és una mostra de la injustícia sobre la qual s’ha construït l’Estat espanyol, sinó que també mostra la profunda crisi política que travessen els estats capitalistes. L’Estat espanyol és conscient que la seua principal debilitat són els pobles que oprimeix i que lluiten pel seu alliberament, un alliberament que només aconseguirem amb la destrucció dels estats ocupants. No hem d’entendre com a casuals, doncs, les il·legalitzacions i la persecució política a Euskal Herria, el procés d’il·legalització d’Izquierda Castellana, la persecució que pateixen els companys gallecs, l’empresonament d’en Franki de Terrassa per suposadament estripar una bandera o les citacions a l’Audiència Nacional als companys antimonàrquics. Davant d’aquests atacs a la llibertat d’expressió i a la nostra voluntat d’alliberament, des de Maulets, el jovent independentista revolucionari volem mostrar la nostra solidaritat amb tots els encausats i manifestar que la repressió no ens aturarà, que als seus atacs i a la seua repressió hi respondrem amb la solidaritat, la lluita i la unitat d’acció. Convoquem doncs tots els joves i tot el poble treballador català a participar de les concentracions que s’han convocat aquesta tarda a diferents ciutats i viles dels Països Catalans, i a seguir acudint als actes de suport que es vagen convocant. La repressió no ens aturarà!
Canya a Espanya, a França i al capital!
Més informació a http://www.alertasolidaria.org/
Etiquetes de comentaris:
jo també sóc anti-monàrquic
Cap comentari:
dilluns, 27 d’octubre del 2008
Xerrada informativa sobre les fosses comunes a Catalunya

Emmarcat en la campanya per la memòria històrica iniciada el
passat 12 d'Octubre per Maulets Osona, aquest dimecres a les 8h es celebrarà al C.S.A la torratxa una xerrada informativa sobre les fosses comunes a Catalunya. La xerrada anirà a càrrec de Josep Maria Pi, membre de la Junta de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC) i d'Aleix Cardona, regidor de l'Ajuntament de Prats quan es va exhumar la primera fossa comuna al Principat, en aquesta mateixa població.
També podeu veure la notícia i els objectius de la campanya al ter.net 

dijous, 23 d’octubre del 2008
Campanya per la memòria històrica (VI). Placa on s'hi pot veure el perceptiu nom de Francisco Franco a la Catedral

Aquesta placa en referència al centenari de la mort de Jaume Balmes, es pot trobar avui encara a l'antiga entrada del claustre de la Catedral de Vic. La inscripció, amb l'escut de Vic al capdavant, està feta en llatí i comença així :
EXCEMUS · D · FRANCISCUS · FRANCO · HISPANIA · MODERATOR (...).
Se sap del cert que l'Esglèsia i el règim franquista van conviure a la perfecció, però com es pot permetre que encara avui una placa a la Catedral de Vic faci exaltació del general Franco!
L'ESGLÈSIA DURANT EL FRANQUISME
L'Esglèsia va recuperar un cop guanyada la guerra pel bàndol nacional el paper preeminent que havia gaudit tradicionalment.
Ajudant a les autoritats repressives pròpiament dites, hi hagué l'estament religiós. L'Església oficial, amb algunes honoroses excepcions, s'implicà de ple en la tasca coercitiva, emetent informes sobre els seus feligresos, que eren utilitzats durant els judicis. Fou l'encarregada de beneir el nou règim, i a canvi, aquest li permeté adoctrinar la societat sota les premisses de les directrius catòliques. Desprès d'uns anys de profund anticlericalisme, de patir persecucions, de pèrdua del seu poder i influència, l'Esglèsia va considerar que la repressió era justa i necessària. La jerarquia ecesiàstica s'afanyà a definir la revolta militar no com una guerra civil, inó com una croada absolutament necessària per tal de salvar la pàtria i la tradició religiosa dels seus enemics. L'Esglèsia s'identificà en gran part amb el règim franquista, contribuint no com un mer espectador sinó com un dels seus protagonistes en la forja de la " Nueva España". Franco deixà en bona part el control del sistema educatiu en mans de l'Esglèsia oficial, que aquesta utilitzà per tal d'exercir un control ideològic sobre els joves i infants. S'establí una moral religiosa rígida i autoritària en el món de l'ensenyança, abraçant totes les edats educatives, tots els nivells acadèmics, des de la més tendra infància fins a les titulacions universitàries. En aquests anhel per recatolitzar Espanya a través de l'educació, totes les esferes de la vida quotidiana quedaren impregnades d'una profunda catolicitat:crucifixos i imatges de la Verge foren restituïdes a les escoles, ajuntaments i edifics públics; celebració d'actes d'honor dels "caídos por Dios i por la Patria"; obligatorietat d'assistir a missa; derogació de la legislació republicana laica. La unió entre la creu i l'espasa funcionà a la perfecció durant tot el període franquista.
TEXT. Esther Farrés. La repressió franquista a Vic (1939-1945). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. Gener de 2008. ( pag.251-252)
Concentració de suport als encausats per la crema de fotos del rei a Girona
Aquest divendres 24 d'Octubre a les 8 del vespre us esperem a tots i a totes a la plaça del pes de Vic per mostrar la nostra solidaritat amb els encausats per la crema de fotos del rei a Girona que aquest proper 29 d'Octubre hauran d'anar a declarar a l'Audiència Nacional a Madrid. L'acte comptarà amb un dels encausat i la seva advocada. Seguidament es farà un sopar al Casal Independentista Manel Viusà, els beneficis dels quals aniran per els encausats

ACOMPANYA ELS ENCAUSATS A MADRID!! El proper 29 d'octubre, diada de Sant Narcís, setze companyes i companys més seran jutjats per injúries a la corona espanyola. Apunta't als busos solidaris que sortiran de Girona i faran aturades a Barcelona i Lleida el 28 d'octubre trucant al 605251393 o bé enviat un correu a noalrei@gmail.com.

ACOMPANYA ELS ENCAUSATS A MADRID!! El proper 29 d'octubre, diada de Sant Narcís, setze companyes i companys més seran jutjats per injúries a la corona espanyola. Apunta't als busos solidaris que sortiran de Girona i faran aturades a Barcelona i Lleida el 28 d'octubre trucant al 605251393 o bé enviat un correu a noalrei@gmail.com.
Etiquetes de comentaris:
jo també sóc anti-monàrquic
Cap comentari:
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Campanya per la memòria històrica (V). Pintura vial de l'antic Pasaje General Mola.
Aquesta perla del franquisme es pot trobar encara avui en l'actual Passatge Gaudí de Vic. El general Mola fou un dels líders militars que dirigí la sublavació militar que portà al nostre país a 3 anys de guerra. Una de les seves frases celebres és aquesta:
«Hay que sembrar el terror...hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros.[3]»
EMILIO MOLA VIDAL
Després del triomf del Front Popular durant la República, Mola és empresonat i separat del servei actiu després d'associar-lo a la sublevació del general Sanjurjo el 1932, passant a la segona reserva. Els problemes econòmics que es derivaren de la suspensió de sou, el dugueren a fer joguines i a escriure en distints mitjans per a guanyar-se la vida.
El 1933, Mola és amnistiat i reingressa a l'exèrcit, colaborant en l'Estat Major Central amb Franco i d'altres. El 1935 accedeix a la Comandància Militar de Melilla i després és nomenat Cap Superior de les Forces de Marroc.
Després de la seva arribada al poder, el febrer de 1936, el govern del Front Popular traslladà diversos caps militars intentant desmuntar la conspiració militar de bades. Mola fou nomenat governador militar a Pamplona, per considerar-se un lloc allunyat i que restava al marge d'assumptes polítics; des d'allà dirigí la conspiració militar que dugué al cop d'estat del juliol del 1936.[1]
Aviat Mola s'uní al grup d'oficials que planejaven un cop per enderrocar el règim republicà. Així, el canvi de destinació féu que diversos militars d'alta graduació coincidissin a Madrid a primers de març, i allí designaren a Mola com a cap per a preparar la insurrecció militar, quan aquest es dirigia cap a la seva nova destinació, a Pamplona. El general Mola arribà a Navarra el 14 de març de 1936. Per mediació de Raimundo García García Garcilaso, director del Diario de Navarra, els carlins es posaren en contacte amb Mola el maig. Després de diverses reunions es produí un acord, amb la disposició de secundar la rebelió militar per part dels requetens. Fou Mola qui, sota el pseudònim de Director, envià les instruccions secretes a les unitats militars compromeses amb l'aixecament.
El seu plantejament per a iniciar el cop i una vegada iniciat queda reflectit a les seves instruccions reservades. Així consta en la instrucció reservada núm. 1, firmada per Mola a Madrid el 25 de maig de 1936 que deia:
«Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.[2] »
Després de diversos retards, s'escollí el 18 de juliol de 1936 com a data per a iniciar el cop. Malgrat l'èxit de la rebel·lió en el protectorat de Marroc, Mola esperà fins el 19 de juliol per a sublevar-se a Navarra. Durant la nit del 18 al 19 de juliol mantingué una conversa telefònica amb Diego Martínez Barrio (President del Govern, per unes hores), en què li demanà que s'atingués a la més estricta disciplina per tal d'evitar els horrors d'una guerra que s'estava desencadenant. Mola no accedí argumentant que era massa tard i que no podia tornar enrere.
El cop fracasà en l'objectiu de controlar la major part d'Espanya, però bona part de l'exèrcit li donà suport i la situació evolucionà ràpidament cap a una guerra civil.
Mola morí el 3 de juny de 1937 quan el seu avió s'estabellà, prop de l'actual localitat d'Alcocero de Mola), durant un temporal tornant a Vitoria. Fou el cap de l'exèrcit insurrecte del nord fins a la seua mort el juny de 1937, en circumstàncies encara avui no del tot aclarides.[4]
En morir Sanjurjo a Portugal, també d'accident aeri, el 20 de juliol, Franco fou escollit comandant de l'exèrcit sublevat, així com a Cap d'Estat en la zona controlada por aquest. Mola fou nomenat màxim responsable de l'Exèrcit del Nord. Les morts de Sanjurjo i Mola deixaren Franco com a únic líder del bandol Nacional. Això aixecà rumors que apuntaven a Franco com a instigador de les morts dels dos rivals, però no s'ha descobert cap evidència que ho avali.
EMILIO MOLA VIDAL
Després del triomf del Front Popular durant la República, Mola és empresonat i separat del servei actiu després d'associar-lo a la sublevació del general Sanjurjo el 1932, passant a la segona reserva. Els problemes econòmics que es derivaren de la suspensió de sou, el dugueren a fer joguines i a escriure en distints mitjans per a guanyar-se la vida.
El 1933, Mola és amnistiat i reingressa a l'exèrcit, colaborant en l'Estat Major Central amb Franco i d'altres. El 1935 accedeix a la Comandància Militar de Melilla i després és nomenat Cap Superior de les Forces de Marroc.
Després de la seva arribada al poder, el febrer de 1936, el govern del Front Popular traslladà diversos caps militars intentant desmuntar la conspiració militar de bades. Mola fou nomenat governador militar a Pamplona, per considerar-se un lloc allunyat i que restava al marge d'assumptes polítics; des d'allà dirigí la conspiració militar que dugué al cop d'estat del juliol del 1936.[1]
Aviat Mola s'uní al grup d'oficials que planejaven un cop per enderrocar el règim republicà. Així, el canvi de destinació féu que diversos militars d'alta graduació coincidissin a Madrid a primers de març, i allí designaren a Mola com a cap per a preparar la insurrecció militar, quan aquest es dirigia cap a la seva nova destinació, a Pamplona. El general Mola arribà a Navarra el 14 de març de 1936. Per mediació de Raimundo García García Garcilaso, director del Diario de Navarra, els carlins es posaren en contacte amb Mola el maig. Després de diverses reunions es produí un acord, amb la disposició de secundar la rebelió militar per part dels requetens. Fou Mola qui, sota el pseudònim de Director, envià les instruccions secretes a les unitats militars compromeses amb l'aixecament.
El seu plantejament per a iniciar el cop i una vegada iniciat queda reflectit a les seves instruccions reservades. Així consta en la instrucció reservada núm. 1, firmada per Mola a Madrid el 25 de maig de 1936 que deia:
El 1933, Mola és amnistiat i reingressa a l'exèrcit, colaborant en l'Estat Major Central amb Franco i d'altres. El 1935 accedeix a la Comandància Militar de Melilla i després és nomenat Cap Superior de les Forces de Marroc.
Després de la seva arribada al poder, el febrer de 1936, el govern del Front Popular traslladà diversos caps militars intentant desmuntar la conspiració militar de bades. Mola fou nomenat governador militar a Pamplona, per considerar-se un lloc allunyat i que restava al marge d'assumptes polítics; des d'allà dirigí la conspiració militar que dugué al cop d'estat del juliol del 1936.[1]
Aviat Mola s'uní al grup d'oficials que planejaven un cop per enderrocar el règim republicà. Així, el canvi de destinació féu que diversos militars d'alta graduació coincidissin a Madrid a primers de març, i allí designaren a Mola com a cap per a preparar la insurrecció militar, quan aquest es dirigia cap a la seva nova destinació, a Pamplona. El general Mola arribà a Navarra el 14 de març de 1936. Per mediació de Raimundo García García Garcilaso, director del Diario de Navarra, els carlins es posaren en contacte amb Mola el maig. Després de diverses reunions es produí un acord, amb la disposició de secundar la rebelió militar per part dels requetens. Fou Mola qui, sota el pseudònim de Director, envià les instruccions secretes a les unitats militars compromeses amb l'aixecament.
El seu plantejament per a iniciar el cop i una vegada iniciat queda reflectit a les seves instruccions reservades. Així consta en la instrucció reservada núm. 1, firmada per Mola a Madrid el 25 de maig de 1936 que deia:
«Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.[2]»
El 19 de juliol de 1936, iniciat el cop, deia també Mola:
El 19 de juliol de 1936, iniciat el cop, deia també Mola:
Després de diversos retards, s'escollí el 18 de juliol de 1936 com a data per a iniciar el cop. Malgrat l'èxit de la rebel·lió en el protectorat de Marroc, Mola esperà fins el 19 de juliol per a sublevar-se a Navarra. Durant la nit del 18 al 19 de juliol mantingué una conversa telefònica amb Diego Martínez Barrio (President del Govern, per unes hores), en què li demanà que s'atingués a la més estricta disciplina per tal d'evitar els horrors d'una guerra que s'estava desencadenant. Mola no accedí argumentant que era massa tard i que no podia tornar enrere.
El cop fracasà en l'objectiu de controlar la major part d'Espanya, però bona part de l'exèrcit li donà suport i la situació evolucionà ràpidament cap a una guerra civil.
Mola morí el 3 de juny de 1937 quan el seu avió s'estabellà, prop de l'actual localitat d'Alcocero de Mola), durant un temporal tornant a Vitoria. Fou el cap de l'exèrcit insurrecte del nord fins a la seua mort el juny de 1937, en circumstàncies encara avui no del tot aclarides.[4]
En morir Sanjurjo a Portugal, també d'accident aeri, el 20 de juliol, Franco fou escollit comandant de l'exèrcit sublevat, així com a Cap d'Estat en la zona controlada por aquest. Mola fou nomenat màxim responsable de l'Exèrcit del Nord. Les morts de Sanjurjo i Mola deixaren Franco com a únic líder del bandol Nacional. Això aixecà rumors que apuntaven a Franco com a instigador de les morts dels dos rivals, però no s'ha descobert cap evidència que ho avali
FONT: viquipèdia
dilluns, 20 d’octubre del 2008
[Anàlisi] Crisis [Països Catalans, 17/10/2008]

Des de Maulets som conscients de l'importància històrica que té l'actual crisi econòmica. En el marc d'aquestes reflexions hem el·laborat un document d'anàlisi sobre l'actual conjuntura social i econòmica. El present, o com es creen i desenvolupen les crisis, són alguns dels aspectes que tractem en aquest document.
Per una altra banda, davant les crisis els estats que sustenten i legitimen els sistema no es queden de braços creuats. Bancs, asseguradores en crisi, deutes de milers de milions de dòlars. Els governs estatals promouen injeccions de capital públic, és a dir utilitzen els impostos dels contribuents per a evitar la caiguda anunciada de les grans potències financeres.
Us adjuntem també un document d'anàlisi sobre aquesta situació, que podeu descarregar des d'aquí.
Etiquetes de comentaris:
anticapitalisme
Cap comentari:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)