60è aniversari de la Naqba

En motiu del 60è aniversari de la Naqba, una trentena d'entitats catalanes solidàries amb el poble palestí han sumat esforços per a organitzar la campanya festiva i reivindicativa ‘Amb Palestina al cor’. A continuació podeu veure el manifest de la campanya Naqba.

60 ANYS D'OCUPACIÓ ISRAELIANA
60 ANYS D'APARTHEID ISRAELIÀ
60 ANYS DE RESISTÈNCIA PALESTINA
El 29 de novembre de 1947, Nacions Unides va aprovar, sota la pressió i el xantatge de les grans potències, la resolució 181 que suposava la partició de la Palestina històrica en un Estat jueu, que va adjudicar a mig milió de colons jueus, majoritàriament d’origen europeu, el 55% de la terra, i un altre de palestí, amb el 45% de la terra restant per al milió dels autòctons palestins. A partir de llavors l'exèrcit i les milícies jueves, sostingudes i finançades per les grans potències, varen iniciar una campanya d'extrema violència per a desallotjar la població nativa de les seves llars provocant un èxode massiu de palestins que, avui dia, suposa prop de cinc milions de persones refugiades a l'exterior. Aquest fet històric, gravat a la memòria de tots els palestins i palestines i que es commemora cada 15 de maig, es coneix amb el nom de "Nakba", que vol dir desastre.Amb la creació de l'Estat d'Israel, les grans potències perseguien dos objectius primordials: el primer, la implantació a l'Orient Pròxim d'una avantguarda aliada; i el segon, desfer-se dels jueus europeus i així resoldre la qüestió jueva a Europa, traslladant-la al poble palestí. Aquest estat no es va acontentar amb la part de terra de Palestina que l’ONU li va destinar. Els anys 1948, 1949 i 1967, Israel va envair i ocupar la totalitat de Palestina i altres territoris dels Estats àrabs veïns.Ja fa 60 anys que l'Estat israelià practica la política dels fets consumats als territoris ocupats i fa cas omís a totes les condemnes de l'ONU i altres organismes internacionals per la seva política de violació dels drets fonamentals i polítics de la població civil palestina; per l’annexió de terres i recursos aqüífers; pels càstigs col·lectius; per aïllar poblacions i restringir moviments de persones, mercaderies i articles de primera necessitat per mitjà dels controls militars i el Mur de l'Apartheid; per detencions, expulsions, tortures, assassinats “selectius”, bombardejos, etc. i, sobretot, per la seva política colonitzadora. Actualment, pel dramatisme de la situació, hem de parar especial atenció a Gaza, on milió i mig de persones viuen tancades i assetjades en el que és la presó més gran del món, privades d'aliments bàsics i fins i tot d’aigua potable i medicines davant la mirada impassible internacional.Ja han passat 60 anys des de la Nakba, i el poble palestí, malgrat totes les penúries i la solitud, resisteix fermament pels seus drets. Resisteix contra un poderós estat que s'escuda en pretextos fútils, per a saltar-se sistemàticament totes les resolucions de l'ONU (242 i 338) que insten a la retirada israeliana dels territoris àrabs ocupats. Aquesta actitud prepotent no seria factible si la comunitat internacional es dignés, d'una vegada per totes, a prendre mesures serioses contra l'invasor.I per això fem una crida:
Al cessament immediat de l'aïllament de Gaza. A l'enderrocament del Mur i a l’aixecament de les restriccions que impedeixen el desenvolupament de la vida quotidiana dels ciutadans palestins.
A l'alliberament de més de 12.000 presoners palestins.
Al boicot, desinversions i sancions contra l'invasor Estat israelià.
A la Unió Europea a que actuï amb honradesa contra els cruels abusos comesos per Israel.
A la comunitat internacional, sota l'auspici de l'ONU, per a que treballi per una nova realitat a l'Orient Pròxim, basada en la pau, la justícia i la llibertat, el dret al retorn dels refugiats i que es comprometi, sense més dilacions, amb la creació de l'Estat palestí amb Jerusalem oriental com a capital.

Es reprèn la lluita contra els judicis per la crema de fotos del rei

A pocs dies de la repetició del judici contra en Jaume Roure i l'Enric Stern, dinou persones més continuen imputades en aquest cas. Dissabte 17, 18'00 Plaça de l'Oli (Girona) Acte públic a Girona Per exigir l'arxiu immediat de les causes contra els activistes que van cremar les fotografies dels reis En les darreres setmanes, setze d'elles, que han estat processades a l'Audiència Nacional espanyola per la crema solidària del 22 de setembre, han patit embargaments en nòmines, comptes corrents i béns per valor de 5.000 euros. Una mesura cautelar i del tot excepcional, sobre la qual cap institució pública encara no s'hi ha pronunciat. Per altra banda, a un menor que fou denunciat per la Policia Municipal de Figueres també acusat d'Injúries a la Corona, darrerament li ha estat notificat que el seu expedient era enviat a la Fiscalia de Menors del tribunal especial de Madrid per tal de ser processat. Les diligències de tots aquests casos continuen endavant, i per tant la campanya de solidaritat no s'atura. Aprofitant l'ocasió del 'Girona Temps de Flors', en què la ciutat s'omple de visitants, la campanya sortirà al carrer per tal de fer arribar a tothom les últimes dades sobre els casos Dissabte 17, 18'00 Plaça de l'Oli (Girona) Acte públic a Girona Per exigir l'arxiu immediat de les causes contra els activistes que van cremar les fotografies dels reis Amb les intervencions d'en Benet Salellas, advocat; d'en Jordi Ribot, fotògraf coaccionat per l'Audiència Nacional en aquest cas i de la Nuri Brugada, portaveu dels imputats.

Aquest diumenge comença, per fi, el cicle de cinema social

Finalment aquest diumenge 18 de Maig començarà el cicle de cinema social organitzat per Maulets. En aquest, es tractaran diferents temàtiques socials a partir de diferents pel.liqules i documentals. La pessadilla de Darwin és el primer documental que es projectarà , per tal de poder entendre millor els efectes del capitalisme global. Desprès serà el moment del debat i la reflexió al voltant dels aspectes que hagin cridat més l'atenció als assistents.



Hora: 7 de la tarda
Dia: Diumnege 18 de maig
Lloc. C.S.A. la Torratxa



El cicle de cinema continurarà amb la projecció de: The Take sobre la lluita d'un grup de treballadors desprès de la crisi econòmica i social que va viure Argentina l'any 2001 ; Crash pel·licula nord-americana que tracta sobre els perjudicis racials; Alerta Torà la història de la primera actuació dels Mossos d’Esquadra en aplicació de la Llei Antiterroristai; i Okupes a Catalunya, un reportatge d’una televisió xilena que tracta el tema del moviment ocupa a Catalunya.




Fitxa tècnicaDirecció i guió: Hubert Sauper Països: França, Àustria i Bèlgica Any: 2004 Durada: 107 min Gènere: documental Producció: Edouard Mauriat, Antonin Svoboda, Martin Gschlacht, Barbara Albert, Hubert Toint i Hubert Sauper Fotografia: Hubert Sauper Muntatge: Denise VindevogelSinopsi: En la dècada dels anys 60, al cor d'Àfrica, una nova espècie animal va ser introduïda al llac Victòria com un petit experiment científic. La perca del Nil va resultar ser un voraç depredador que va arrasar totes les espècies autòctones d'aquest llac gegantí. El nou peix es va multiplicar ràpidament, i avui dia els seus filets blancs segueixen sent exportats al voltant del món. Enormes avions de càrrega de l'antiga Unió Soviètica arriben diàriament per recollir els últims carregaments de pesca i, a canvi, descarreguen la seva mercaderia… Kalashnikovs i munició per a les innombrables guerres que tenen lloc a la part central del continent. Aquesta explosiva indústria multinacional de peixos i armes ha creat una desoladora aliança globalitzada a les ribes del llac tropical més gran del món: un exèrcit de pescadors locals, executius financers internacionals, nens sense casa, ministres africans, comissaris de la Unió Europea, prostitutes tanzanes i pilots russos.

Contra la mercantilització de l'aigua i l'especulació, no als transvasaments

Tot i que ja sabíem que la classe política catalana té la memòria curta i el criteri molt flexible en el temps – normalment coincidint amb cicles electorals – esta vegada el tripartit d’esquerres i catalanista, àlies Entesa Catalana de Progrés, format pel PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA ens ha aconseguit sorprendre. Només tres setmanes després de les eleccions estatals espanyoles, el tripartit ha guardat el discurs de la moderació i l’antitransvasisme a la mateixa cambra fosca de la MAT, del TGV, de Bracons, del forat del Carmel, de les fuites nuclears, del 4t cinturó i de la vergonyosa reforma estatutària.La gestió de recursos del tripartit, malgrat les promeses i la propaganda, no ha servit per avançar cap a un futur sostenible, sinó que ha continuat amb les polítiques de terra cremada: venent el territori als especuladors i esgotant els recursos naturals de manera irresponsable, i servint els interessos de les empreses constructores, donant via lliure a l’especulació i al malbaratament dels recursos naturals. Un creixement urbanístic sense límits - amb més camps de golf, urbanitzacions, noves concessions d’aigua per a la fabricació de neu artificial a les pistes d’esquí – i unes polítiques agràries que ofeguen la pagesia i només beneficien els agro-business de grans empreses multinacionals. Ens han abocat a un model que genera greus conseqüències socials (terciarització, temporalitat, precarietat laboral, especulació...) i ambientals, amb unes necessitats hídriques inassumibles, impossibles de pal·liar, ni amb transvasaments ni amb dessaladores.Continuar amb el discurs transvasista ens està duent a una greu confrontació territorial i les solucions que proposen no serviran per a acabar amb la sequera, transvasaments i dessaladores només serviran per a fer créixer la demanda d’aigua i generar unes expectatives que es veuran frustrades en pocs anys, ja que els rius des d’on es vol transvasar l’aigua són ara mateix cadàvers hidrològics que no poden aguantar més detraccions i els aqüífers estan al límit de les seues possibilitats. Per això, els transvasaments que es proposen causarien greus conseqüències ambientals i socials, tan a les conques receptores com a les conques transvasades. Cal denunciar també la utilització cínica de les amenaces de restriccions a les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, generant més confrontació territorial i criminalitzant les persones i col·lectius que s’oposen a esta política hidràulica mercantilista. També és simptomàtic que mentre es vol fer pagar a la societat civil la incompetència d’una classe política totalment lligada als interessos especulatius, les concessions a noves urbanitzacions, complexes turístics, camps de golf, pistes d’esquí... no s’han vist afectades per greu sequera que patim.Això evidencia, una vegada més, que la Generalitat s’ha doblegat davant els interessos mercantilistes d’empreses com AGBAR - que intenten fer-se amb el monopoli de la gestió de l’aigua - condicionant d’una manera preocupant les polítiques hidràuliques, tractant l’aigua com una mercaderia més què ha entrat de ple dins la lògica del mercat i les lleis de l’oferta i la demanda. Així des de Maulets, el jovent independentista revolucionari, ens oposem frontalment al transvasament del Segre, als transvasaments de l’Ebre (Interconnexió de Xarxes CAT-ATLL, Transvasament al Camp de Tarragona, Canal Xerta-Sénia), a les propostes surrealistes de transvasar aigua amb vaixells o trens i a la construcció de noves dessaladores, alhora que exigim una moratòria en les concessions de nous regadius fins que no hi haja una planificació lògica i no mercantilista dels recursos hídrics existents.L’aigua i la terra de què disposem són recursos limitats, que segles i mil·lennis de convivència entre humans i natura no havien aconseguit alterar. Ara, en pocs anys, una sola generació dirigida pels nous vells cacics de la política, les finances i la rajola ha aconseguit posar en perill tot el bagatge empenyent-nos cap al buit. La generació següent, els joves dels Països Catalans, dels quals Maulets, el jovent independentista i Revolucionari formem part, no podem consentir que tot el nostre futur penge d’un fil i que estiga permanentment en venda. Per això ens hem d’oposar, ara i sempre, als macroprojectes i als plans, que des de la patronal i la classe política amenacen tot allò que som i allò que serem el dia de demà, que en cap cas no és el balneari d’Europa. Perquè som joves i el futur és, més que mai, nostre.les joves i els joves dels Països Catalans volem els nostres rius vius,per l’Ebre, pel Xúquer, pel Segre i pel Ter:ni un pam de terra, ni una gota d’aigua!PROU ESPECULACIÓ!Maulets, el jovent independentista i revolucionariPaïsos Catalans, abril de 2008

ATUREM LA M.A.T

No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,

baixa al carrer i participa.

No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu' .

Vicent Andrés Estellés

Les mostres de solidaritat amb en Franki no s'aturen

Comunicat de maulets publicat a osona comarca:

Llibertat pel Franki! Prou empresonaments polítics
El sistema politicojudicial espanyol ens torna a colpejar, i aquesta vegada tot el pes del seu sistema repressiu cau sobre un company de Terrassa, el Franki, acusat d'estripar una bandera imposada com és la rojigualda espanyola. Davant de l'empresonament de Francesc Argemí, Franki, des de Maulets, el Jovent Independentista i Revolucionari, volem manifestar.Tota la nostra solidaritat i suport al company, que és només la víctima política d'un sistema que es veu amenaçat i colpeja aquells qui menys poden defensar-se.Que es tracta d'un empresonament irregular, ja que ni els seus advocats han estat avisats ni existia una citació prèvia. Amb l'agreujant que en Franki mai no s'ha saltat cap dels tràmits judicials que li ha imposat la justícia espanyola.Que els motius d'aquest empresonament sorpresa han estat el de provocar el desconcert en el seu entorn i en la resposta i la defensa que s'estava preparant.Entenem que una condemna a dos anys i set mesos de presó per estripar una bandera mostra el tarannà profundament antidemocràtic de l'Estat espanyol i de les seues institucions.Tot i que el Departament d'Interior de la Generalitat del Principat, dirigit per l'ecosocialista Joan Saura intenti silenciar aquest cas, cal que donem a conèixer la situació d'en Franki per fer entendre a tothom la naturalesa de l'Estat espanyol: la persecució de qualsevol veu discordant i l'aixafament dels pobles en lluita. Al Franki no l'han tancat sols per haver estripat una bandera espanyola; l'empresonen per ser un jove compromés amb les lluites del seu poble, de Terrassa i dels Països Catalans. Quan empresonen en Franki estan intentant empresonar totes les veus dissidents amb el seu estat espanyol i el seu sistema capitalista i policial. Però no podran fer-nos callar. I cal que la resposta siga clara i contundent: no volem més empresonaments polítics, i exigim la posada en llibertat immediata del Franki. Des de Maulets animem tothom a participar en les mobilitzacions que es convocaran en solidaritat amb el company empresonat, com les concentracions que es durant a terme el primer dilluns de cada mes a la Plaça del Pes de Vic a les 8 del vespre. Ara més que mai: contra la seva repressió, la nostra solidaritat!Llibertat Franki de Terrassa!

Comunicat del Centre Social Autogestionat la Torratxa:

Llibertat Francesc Argemí (Franki)
El sistema politico-judicial espanyol torna a colpejar els moviments socials, i aquesta vegada contra un company de Terrassa, en Franki, acusat i condemnat per ultratge a la bandera espanyola. Davant de l’empresonament al Centre Penitenciari Can Brians 2 de Francesc Argemí, Franki, des del Centre Social Autogestionat de Vic La Torratxa volem mostrar tota la nostra solidaritat i suport al company.
Al Franki no l’han tancat sols per haver estripat una bandera espanyola; l’empresonen per ser un jove compromés amb els moviments socials de Terrassa. Quan empresonen en Franki estan intentant empresonar totes les veus dissidents amb el sistema establert.
Es tracta d’un empresonament irregular, ja que ni els seus advocats han estat avisats ni existia una citació prèvia. Amb l’agreujant que en Franki mai no s’ha saltat cap dels tràmits judicials que li ha imposat la justícia espanyola. Pensem que una condemna a dos anys i set mesos de presó per estripar una bandera mostra el tarannà profundament antidemocràtic de l’Estat espanyol i de les seves institucions. Tot i que des de la Generalitat i els mitjans de comunicación de masses s’intenta silenciar aquest cas, cal que donem a conèixer la situació d’en Franki per fer entendre a tothom la naturalesa del sistema político-jurídic espanyol. Cal que la resposta siga clara i contundent: no volem més empresonaments polítics, i exigim la posada en llibertat immediata d’en Franki. Des del CSA La Torratxa animem a tots els joves de Vic i comarca a participar en les mobilitzacions que es convocaran properament en solidaritat amb el company empresonat. Qui sembra la misèria, recull la ràbia!!!
Ràbia, ràbia, ràbia!!
CSA La Torratxa Vic, 6 de maig de 2008

Més barroeries de la MAT! Ara passa per sobre de la via romana Ausa-Barcino!

Red Eléctrica continua sense mostrar cap sensibilitat vers el territori en el procés de construcció de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Sentmenat i Bescanó. La darrera barroeria de l’empresa la ubiquem al terme municipal de Centelles, on els operaris han muntat la base d'una torre del traçat elèctric just al mig de la calçada de la via romana Ausa-Barcino (foto). En cap moment s’ha contemplat la possibilitat de desplaçar-se uns metres per esquivar aquesta via històrica. En aquest plànol es veu el lloc exacte on s’ha col•locat la base de la torre (rodona vermella), a l’entrada de l’autovia de Centelles, entre Balenyà i Aiguafreda. Els punts suspensius mostren el recorregut de la via romana

FONT: www.osona.com

Concentració de solidaritat amb en Franki a Vic

Unes quaranta persones s'han concentrat aquest vespre a la plaça del Pes, de Vic, per demanar la llibertat de Francesc Argemí, Franki, el jove de Terrassa empresonat per arrencar una bandera espanyola. La convocatòria es repetirà el primer dilluns de cada mes a les 20 al mateix lloc, per iniciativa de militants independentistes de la comarca.
A l'acte d'avui, un membre d'Alerta Solidària ha informat del cas Franki i ha llegit un manifest en solidaritat amb aquest noi que porta una setmana tancat a la presó de can Brians-2 per una sentència que el condemna a dos anys i set mesos de presó.
També ha detallat les concentracions que hi haurà aquesta setmana en localitats com Terrassa, Bellaterra, Tortosa, Gandia, Sabadell, etc. abans de la manifestació prevista per dissabte a la plaça de la Universitat, de Barcelona

Franquisme, encara

Ja fa més de 70 anys de l’aixecament militar que originà la guerra civil espanyola i que culminaria amb la instauració de la dictadura franquista espanyola. Dictadura que durarà més de 30 anys i de la qual encara en perduren silenci i impunitat. Des de la fi del règim franquista i passant per la “transició” s’ha narrat la història dels vencedors, embolicada amb un notable encobriment entorn els crims comesos i silenciant la veu dels anomenats “vençuts”, exiliats, refugiats.
Actualment, però, s’han obert els debats al voltant de la necessitat de recuperar la memòria històrica. Així doncs, és manifesta, en conseqüència d’aquesta necessitat històrica, la voluntat de dignificar els “perdedors” de la guerra i donar a
conèixer i condemnar els crims comesos per el règim totalitari i el seu entorn.
Recentment, un dels passos més significatius per aconseguir-ho fou la “Declaració de l’Hospitalet de Llobregat l’any 2004, què condemna el règim feixista així com també les conseqüències civils i el llarg silenci que avui encara perdura. Aquest document donarà peu a la creació de la Coordinadora per a la Memòria històrica i democràtica de Catalunya la qual agruparà diverses associacions ( Associació per la llibertat antifranquista de l’Hospitalet de Llobregat, Nous horitzons, Dones del 36...entre altres).
Pel que fa a l’àmbit legislatiu, la primera llei espanyola que intentà compensar les víctimes del franquisme serà la llei 5/1979, de 18 de setembre del 79, la qual redueix la iniciativa en meres indemnitzacions econòmiques “en favor de les viudes, fills, altres familiars o morts com a conseqüència o amb motiu de la passada guerra civil”.
Tanmateix, no serà fins el 2006 que el govern espanyol redactarà un projecte de llei (aprovat recentment) i que intenta donar pas cap a la recuperació de la memòria històrica. Aquest pas, però, serà escàs i reduït a una mera declaració d’intencions, ja que la llei no condemna la dictadura sinó que la titlla d’injusta o “il·legítima”, en cap cas assumeix la creació d’una comissió d’investigació sobre les múltiples violacions dels drets humans comeses per la dictadura i tampoc posa en marxa mecanismes públics per tal de localitzar les fosses comuns, entre molts altres aspectes.
Per la seva banda, el govern tripartit català, anuncià la redacció de la Llei del memorial democràtic, la qual pretenia ser un contínum de la llei espanyola resultat de l’autonomisme. Finalment, tot plegat, quedà en pur electoralisme.
No obstant, avui encara trobem mostres d’aquest recent passat obscur. Actualment, encara hi ha simbologia feixista i restes del règim franquista que perduren i conviuen amb la ciutat, tot i que a priori aquests haurien d’estar suprimits. És aquesta mateixa simbologia, la que ens recorda al règim que suportaren vigatans i vigatanes que anhelaven temps de llibertat. És aquesta mateixa simbologia la que utilitzaven els innombrables que tant privarien de llibertat al nostre poble. Per això, al dia d’avui, resulta un acte de deshonra la manca d’esforços per recuperar la nostra memòria històrica i encara més humiliant la persistència de simbologia feixista a les nostres ciutats. Un cop més doncs, queda clara la disfressa d’aquesta pseudodemocràcia, ja que les restes feixistes persistents, ens recorden que la seva ocupació continua al nostre territori i que malgrat tot, ens continuen trepitjant la nostra cultura i identitat. Un cop més, és veu palesa la falta de voluntat de les administracions públiques per resoldre les demandes de bona part de la societat civil que, oblidada, espera que sigui reconeguda històricament com és mereix. Queda palès doncs, que és necessari el reconeixement i la dignificació històrica de tots aquells i aquelles que lluitaren per la llibertat individual i col·lectiva del nostre poble. Perquè els crims sense nombrar són víctimes sense drets!!

Assemblea de Maulets Osona

Franki llibertat. Concentració aquest dimarts a les 8 del vespre a la Plaça del Pes de Vic

Aquest proper dimarts 6 de Maig a les 8 del vespre a la Plaça del Pes de Vic, concentració de solidaritat amb en Franki de Terrassa. Cal que la resposta sigui clara i contundent: no volem més empresonaments polítics! Exigim la posada en llibertat immediata d'en Franki! Hi hem de ser-hi totes i tots.



Les accions de suport al jove de Terrassa no s'aturen. El dijous 8 de maig una marxa de cotxes portarà la solidaritat fins a Can Brians 2 -Punts de sortida:Barcelona: 18h Avinguda del Doctor Marañon. Terrassa: 18:30h Rambleta del pare alegre (Hotel Don Cándido)-



I el dia 10 de Maig Manifestació a la Plaça Universitat de Barcelona.