60 ANYS D'OCUPACIÓ ISRAELIANA
60 ANYS D'APARTHEID ISRAELIÀ
60 ANYS DE RESISTÈNCIA PALESTINA
El 29 de novembre de 1947, Nacions Unides va aprovar, sota la pressió i el xantatge de les grans potències, la resolució 181 que suposava la partició de la Palestina històrica en un Estat jueu, que va adjudicar a mig milió de colons jueus, majoritàriament d’origen europeu, el 55% de la terra, i un altre de palestí, amb el 45% de la terra restant per al milió dels autòctons palestins. A partir de llavors l'exèrcit i les milícies jueves, sostingudes i finançades per les grans potències, varen iniciar una campanya d'extrema violència per a desallotjar la població nativa de les seves llars provocant un èxode massiu de palestins que, avui dia, suposa prop de cinc milions de persones refugiades a l'exterior. Aquest fet històric, gravat a la memòria de tots els palestins i palestines i que es commemora cada 15 de maig, es coneix amb el nom de "Nakba", que vol dir desastre.Amb la creació de l'Estat d'Israel, les grans potències perseguien dos objectius primordials: el primer, la implantació a l'Orient Pr
òxim d'una avantguarda aliada; i el segon, desfer-se dels jueus europeus i així resoldre la qüestió jueva a Europa, traslladant-la al poble palestí. Aquest estat no es va acontentar amb la part de terra de Palestina que l’ONU li va destinar. Els anys 1948, 1949 i 1967, Israel va envair i ocupar la totalitat de Palestina i altres territoris dels Estats àrabs veïns.Ja fa 60 anys que l'Estat israelià practica la política dels fets consumats als territoris ocupats i fa cas omís a totes les condemnes de l'ONU i altres organismes internacionals per la seva política de violació dels drets fonamentals i polítics de la població civil palestina; per l’annexió de terres i recursos aqüífers; pels càstigs col·lectius; per aïllar poblacions i restringir moviments de persones, mercaderies i articles de primera necessitat per mitjà dels controls militars i el Mur de l'Apartheid; per detencions, expulsions, tortures, assassinats “selectius”, bombardejos, etc. i, sobretot, per la seva política colonitzadora. Actualment, pel dramatisme de la situació, hem de parar especial atenció a Gaza, on milió i mig de persones viuen tancades i assetjades en el que és la presó més gran del món, privades d'aliments bàsics i fins i tot d’aigua potable i medicines davant la mirada impassible internacional.Ja han passat 60 anys des de la Nakba, i el poble palestí, malgrat totes les penúries i la solitud, resisteix fermament pels seus drets. Resisteix contra un poderós estat que s'escuda en pretextos fútils, per a saltar-se sistemàticament totes les resolucions de l'ONU (242 i 338) que insten a la retirada israeliana dels territoris àrabs ocupats. Aquesta actitud prepotent no seria factible si la comunitat internacional es dignés, d'una vegada per totes, a prendre mesures serioses contra l'invasor.I per això fem una crida:Al cessament immediat de l'aïllament de Gaza. A l'enderrocament del Mur i a l’aixecament de les restriccions que impedeixen el desenvolupament de la vida quotidiana dels ciutadans palestins.
A l'alliberament de més de 12.000 presoners palestins.
Al boicot, desinversions i sancions contra l'invasor Estat israelià.
A la Unió Europea a que actuï amb honradesa contra els cruels abusos comesos per Israel.
A la comunitat internacional, sota l'auspici de l'ONU, per a que treballi per una nova realitat a l'Orient Pròxim, basada en la pau, la justícia i la llibertat, el dret al retorn dels refugiats i que es comprometi, sense més dilacions, amb la creació de l'Estat palestí amb Jerusalem oriental com a capital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada