1r de maig: de la crisi a la revolta

Arribem a un nou 1 de maig, en temps del que sembla ser una crisi econòmica global. Malgrat els missatges tranquil·litzadors del govern espanyol; els principals organismes del capital transnacional, la premsa burgesa i els economistes neoliberals no poden amagar la seua inquietud. Naturalment, la primera evidència d’aquesta crisi econòmica la trobem en les butxaques de les treballadores catalanes i, molt especialment en els joves: estudiants, assalariats (els “afortunats” mileuristes i els que no hi arriben), falsos treballadors autònoms, temporals i aturats, migrants i excloses… els protagonistes de la precarietat generalitzada veiem disminuir el nostre poder adquisitiu i augmentar el nostre risc laboral, econòmic i vital.Que les crisis no són fenòmens aleatoris, que no vénen donades pels moviments difícils de predir d’una “mà invisible” és una lliçó que ja fa temps que hem après. Cal doncs, llegir aquest nou episodi de caos en termes de contradicció, de lluita i d’inviabilitat del sistema capitalista.Però, a més, entenem també la crisi en termes de combat i, per tant, d’oportunitat política. És per això que no podem cedir ni un sol pam als explotadors i als especuladors. No és el moment de victimisme i ressignació, sinó d’organització, fermesa i voluntat crítica i rebel, com ho demostren les darreres lluites de treballadores, precàries o estudiants arreu del país: de Perpinyà a Alacant.Les últimes grans crisis mundials, als anys 70, van significar la introducció de la precarietat que milions de joves i de treballadores, en general, patim als països d’occident. Per no parlar de la renovada ofensiva política, econòmica i militar cap a la perifèria del sistema mundial; el nou impuls a allò que cínicament anomenen subdesenvolupament. Les anteriors crisis crearen l’escenari idoni per atacar les formes d’organització obreres i populars, per introduir la flexibilitat. Per imposar també graus cada vegada més elevats de mercantilització i d’intensitat del treball per compte (i profit) d’altres. Mitjançant les noves tecnologies i esquemes d’organització del treball a nivell mundial, però també amb enormes dosis de violència i repressió, en definitiva, es van superar les barreres que impedien perpetuar les velles formes d’explotació i l’acumulació privada dels fruits del treball de tots i totes.Actualment, ens trobem amb un exèrcit de reserva mundial que comprèn des dels treballadors a temps parcial i les migrants, fins a les persones que exploten (fins a un nivell esclavista) les empreses deslocalitzades o transnacionals en països empobrits. Amb unes classes populars, en general, desmobilitzades, enfrontades a la manipulació i a la banalitat diàries. Amb uns Estats Providència desmantellats i uns sindicats majoritaris instal·lats en el pactisme i la traïció. Amb un discurs neoliberal hegemònic que pretén fer pagar a les treballadores les conseqüències del desgavell especulatiu mitjançant discursos de “solidaritat davant la crisi”.Ara és el moment de repensar la conjuntura i tot el gruix de relacions de dominació a què ens veiem sotmeses. No estem disposades a ser víctimes resignades d’aquesta crisi, sinó els botxins del capitalisme.Perquè tenim clar que cap discurs sobre la fi de la història, que cap gest paternalista de l’esquerra gestora és capaç d’amagar que el capitalisme és la major maquinària de generar injustícia a nivell mundial. Per molt que ho vulguen, no podem creure en la duració eterna d’un sistema que condemna a la mort per fam o per guerra milers de joves, xiquetes, ancians cada dia. Que només ens ofereix la marginació, l’explotació més brutal, la transformació de tots els aspectes de les nostres vides en simples mercaderies, la privatització, la submissió de la nostra creativitat i la nostra capacitat humana als càlculs cost-benefici d’unes altres.És per això que des de la tradició assembleària, autoorganitzada i combativa del poble català, el jovent apostem per noves formes de relació vertaderament humanes. Apostem per un model comunista d’organitzar la nostra societat i ho fem sense dogmes i de manera desacomplexada, amb fermesa. Conscients que un altre món és possible i necessari, però només al marge del capitalisme. Només sota el socialisme.L’1 de maig, no és un dia de festa ni una oportunitat per fer vacances. És una jornada de lluita i de mobilització. Cal doncs, un pas endavant per part del jovent. Ara més que mai, ens cal un esforç d’organització i de resistència.Combatem la precarietat! Combatem el capitalisme!El jovent en peu de guerra!

Concurs del logo de Festa Major Jove Alternativa de Vic

Ja s'ha obert el concurs del logo de la Festa Major Jove de Vic 2008 (FMJV). La comissió, constituïda l'any passat entre entitatis i grups de jovent de la ciutat, ha donat el tret de sortida a la convocatòria que buscarà el millor logo per la d'aquest any.
Per participar envieu el vostre disseny a fmjove@gmail.com. El disseny ha de ser simple i en blanc i negre per tal de poder ser serigrafiats (també es por presentar en color). Amb el logotip guanyador es faran gots, samarretes i merchandising.

Empresonen en Franki sense notificar-ho als advocats

Aquest matí, els Mossos d'Esquadra han detingut en Franki, veí de Terrassa, molt conegut en la ciutat vallesana per la seva implicació en moltes lluites populars. La detenció d'en Franki s'ha produït sense haver-ho notificat als advocats i ni tan sols haver fet el tràmit ordinari de la citació prèvia. Recordem que en Franki no ha deixat mai d'atendre cap requeriment judicial, ni cap citació a comissaria i és per això que cal considerar aquesta detenció i empresonament com un intent d'agafar per sorpresa l'entorn polític d'en Franki i frenar així la resposta popular de suport. Denunciem per tant, la maniobra del Departament d'Interior que, provocant l'empresonament immediat i sens avís, pretén silenciar un cas que sens dubte acabarà trascendint a l'opinió pública i de la que hauran de donar moltes explicacions: per l'estrip a una bandera espanyola s'ha iniciat un procés que acaba amb un veí de Terrassa a la presó i ni més ni menys que amb una condemna de 2 anys i 7 mesos. Concentració davant de la Model de Barcelona El grup de suport, Solidariatat Antirepressiva de Terrassa, ha llençat ja una crida a concentrar-se davant de la Model, presó en la que, com a mínim inicialment, quedarà privat de llibertat. A les sis de la tarda, davant de la Model: Llibertat Franki! Roda de premsa: Avui, a les 3 de la tarda davant de l'Ajuntament de Terrassa. Solidaritat Antirepressiva de Terrassa
CÀRREGA POLICIAL EN LA CONCENTRACIÓ ESPONTÀNIA!
Unes cent persones, que de forma espontània s’han ajuntat davant de la presó Model de Barcelona, exigint la llibertat d’en Franki, acaben de patir una càrrega policial dels Mossos d’Esquadra.
Vuit furgones d’antidisturbis: nervis al Departament d'Interior
Sense creuar paraula, els Mossos d’Esquadra han decidit provocar una càrrega que ha fet que el centenar de persones concentrades es retirin cap a carrers propers a la presó. Malgrat això, el grup de solidaris s’ha reagrupat i segueixen insistint amb la seva presència la llibertat d’en Franki. A les dues i vint minuts, s'ha produit una segona càrrega. Pel moment no hi ha ferits de consideració.

Perill! Les torres ja són aquí!

Les torres ja han arribat a la comarca d'Osona. Aquestes són fotografies de la torre 95.7 al terme municipal de Folgueroles. R.E.E continua actuant impunement pel nostre territori. NI UN PAS ENRERA! ATUREM LA M.A.T!

SANT JORDI HA MORT; VISCA EL DRAC

Com cada any en aquesta data tan senyalada, Maulets Osona ha estat present a la Plaça Major de Vic per tal de viure i participar d’aquesta festa popular de reivindicació i reafirmació cultural . Aquesta però, ha estat una edició marcada per la prohibició de posar parada a diferents particulars i institucions per part de l’Ajuntament, potenciant d’aquesta manera la basant més comercial de la diada en detriment del que hauria de ser: una festa cultural i reivindicativa en que tohom i tingués cabuda. A continuació podeu veure la carta que un seguit de ciutadans afectats per la decisió de l’Ajuntament ens han fet arribar i amb els quals ens hi solidaritzem plenament:

SANT JORDI HA MORT; VISCA EL DRAC

La prohibició de l’Ajuntament de Vic de posar parada el dia de Sant Jordi d’enguany a diversos particulars i institucions que ho havien vingut fent d’anys abans, planteja diverses qüestions relatives al sentit d’aquesta festa.
En primer lloc, cal tenir present la significació que, històricament, va adquirir la diada de Sant Jordi: la de reivindicació i reafirmació cultural, de forma especial en la postguerra, quan la cultura catalana (i tota expressió cultural que no estigués sota l’empara del règim franquista) era perseguida i anorreada. A partir d’aquest fonament resistencial, la diada de Sant Jordi donava cabuda tant a llibreters i editors com a institucions, i fins i tot particulars, ja sigui per a exposar (i vendre) la producció pròpia com, sovint, portant llibres a compte d’alguna editorial o llibreria (cosa que permetia augmentar l’oferta en localitats on era escassa).
No hi ha dubte que és el context històric el que explica l’auge progressiu d’aquesta diada fins que, desaparegut el règim totalitari, s’ha mantingut el vigor social de la festa, però se n’ha desactivat el sentit resistencial, i, en conseqüència, la seva funció cultural s’ha vist progressivament debilitada.
A hores d’ara, la diada de Sant Jordi ha esdevingut una festa comercial. I és en aquest context on cap analitzar la situació produïda a l’Ajuntament de Vic, el qual exerceix, com si haguéssim retrocedit 40 o 50 anys, de repressor feixista, amenaçant persones i institucions de desmantellar-los paradetes i requisar-los llibres, cosa que mereixeria l’aprovació del mateix general Franco.
Creiem que la societat ha de reflexionar sobre el sentit que ha de tenir la diada de Sant Jordi: si ha de ser una festa exclusivament comercial, on només hi tinguin cabuda “els professionals del llibre” (?), o si pot ser, també (com caldria), una festa cultural on hi càpiga tothom, ja sigui com a productor d’obra literària, ja sigui en nom d’alguna institució que trobi en aquesta data una plataforma de projecció.
I l’Ajuntament de Vic hauria de prendre nota del resultat d’aquesta reflexió, si no és que el tic feixista és, en realitat, una convicció profundament antidemocràtica enquistada en algun dels seus armaris.
Si fos així, podríem dir: “Sant Jordi ha mort”. I hauríem d’afegir: “Visca el drac!”.

Comença el cicle de cinema social a la Torratxa

Aquest dissabte a 2/4 de 7 al CSA la Torratxa, s'inicia el cicle de cinema social organitzat per Maulets. En aquest, es tractaran diferents temàtiques socials a partir de diferents pel.liqules i documentals. La pessadilla de Darwin és el primer documental que es projectarà, per tal de poder entendre millor els efectes del capitalisme global. Desprès serà el moment del debat i la reflexió al voltant dels aspectes que hagin cridat més l'atenció als assistents.
El cicle de cinema continurarà amb la projecció de: The Take sobre la lluita d'un grup de treballadors desprès de la crisi econòmica i social que va viure Argentina l'any 2001 ; Crash pel·licula nord-americana que tracta sobre els perjudicis racials; Alerta Torà la història de la primera actuació dels Mossos d’Esquadra en aplicació de la Llei Antiterroristai; i Okupes a Catalunya, un reportatge d’una televisió xilena que tracta el tema del moviment ocupa a Catalunya.



Fitxa tècnica
Direcció i guió: Hubert Sauper Països: França, Àustria i Bèlgica Any: 2004 Durada: 107 min Gènere: documental Producció: Edouard Mauriat, Antonin Svoboda, Martin Gschlacht, Barbara Albert, Hubert Toint i Hubert Sauper Fotografia: Hubert Sauper Muntatge: Denise Vindevogel

Sinopsi: En la dècada dels anys 60, al cor d'Àfrica, una nova espècie animal va ser introduïda al llac Victòria com un petit experiment científic. La perca del Nil va resultar ser un voraç depredador que va arrasar totes les espècies autòctones d'aquest llac gegantí. El nou peix es va multiplicar ràpidament, i avui dia els seus filets blancs segueixen sent exportats al voltant del món. Enormes avions de càrrega de l'antiga Unió Soviètica arriben diàriament per recollir els últims carregaments de pesca i, a canvi, descarreguen la seva mercaderia… Kalashnikovs i munició per a les innombrables guerres que tenen lloc a la part central del continent. Aquesta explosiva indústria multinacional de peixos i armes ha creat una desoladora aliança globalitzada a les ribes del llac tropical més gran del món: un exèrcit de pescadors locals, executius financers internacionals, nens sense casa, ministres africans, comissaris de la Unió Europea, prostitutes tanzanes i pilots russos.

Vic es converteix, per un dia, en la capital de la cultura popular

Vic es va convertir, per un dia, en la capital de la cultura popular catalana. Més de cinc-centes persones de tot Catalunya van participar dissabte a la segona Jornada de Cultura Popular, que va reunir tot tipus d’expressions culturals procedents d’indrets ben diversos: Manresa, Moià, Sant Celoni, Olesa de Montserrat, la Bisbal, Barcelona, i fins i tot alguna colla de la Noguera. La jornada estava organitzada per l’Associació per la Cultura Popular Catalana de Vic, amb la col·laboració de la CUP de Vic.Els actes van començar divendres al vespre amb una xerrada sobre Mercè Rodoreda, a càrrec de Maria Campillo, que va reunir una vintena de persones a la Biblioteca Joan Triadú. Amb aquesta xerrada l’associació enceta un cercle de xerrades literàries. La jornada, però, va tenir lloc dissabte a la tarda al parc Jaume Balmes. Es va iniciar amb música i balls tradicionals, i amb el ja consolidat Torneig de bitlles catalanes per barris, on van participar deu equips, encara que el primer premi se’l va endur el barri del carrer de Gurb. Més tard es va iniciar la cercavila pels carrers del nucli antic, protagonitzada per desenes de gegants procedents de tot Catalunya, bestiari, bastoners, capgrossos, grallers, i tota mena d’expressions culturals tradicionals catalanes. La cercavila va aixecar la curiositat de prop d’un miler de persones que de ben segur mai havien vist una cosa igual a la ciutat. La presidenta de l’Associació per la Cultura Popular, Laia Jurado, deia que “l’objectiu de tot plegat és que el cap de setmana abans de Sant Jordi quedi ja a les agendes de totes aquestes colles i que Vic sigui també un dels seus punts de trobada”. L’associació, a més, ha organitzat aquesta jornada “per donar a conèixer altres expressions culturals que es fan a Catalunya i que aquí no es veuen, com són els correfocs o el bestiari”. La cercavila va acabar a la plaça de la Catedral, on cada una de les colles es va presentar. Començant pel Ball dels Cavallets de Manresa, es va poder gaudir tota la tarda de l’espectacle dels balls de gegants, des dels més solemnes fins als més animats, dels balls de bastons, de l’exhibició de bestiari, i altres. La colla dels Cremats d’Olost fins i tot va fer ús de la pólvora mentre ensenyava el seu porc. La festa va continuar amb un sopar popular al parc Balmes, botifarra i mongetes per a més de 700 persones, mentre descansaven una estona abans d’engegar el correfoc. Diverses colles de diables van encendre les seves bèsties per arribar fins a la plaça de la Catedral, on els més atrevits van ballar també sota el foc. La jornada va acabar amb l’actuació de dos grups de música tradicional, GR MANS i Salsa de Pastor.

http://www.el9nou.cat/

Aquest diumenge a 2/4 de 7 Reunió de la Plataforma Salvem les Adoberies

Aquest diumenge, dia 20, hi ha convocada una nova reunió de la Plataforma Salvem les Adoberies. Al C.S.A la Torratxa a 2/4 de 7. T'hi esperem!

II Diada de Cultura Popular

El decreixement ja ha arribat!

Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i cap a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanvii i creii amb totes aquelles organitzacions locals de cada territori. És hora d'alliberar-nos del poder del sistema dominant, d'organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos, de prioritzar les alternatives, i d'interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l'economia de creixement i dedicar-nos a practicar el decreixement.

Aquests i molts altres temes són els que s'han tractat aquest passat dilluns i dimarts en l'aturada de la marxa del decreixement a Vic. Els actes del dilluns 14 van tenir lloc a La Central. Les activitats van començar a les 19:00h. amb una xerrada sobre la crisi energètica i el sistema financer. Tot seguit es procedí a un passi de video amb la projecció de "Money as debt" (el diner és deute).
La Torratxa va ser la seu dels actes del dimarts. Tot començà a les 18:00h. amb una xerrada d'introducció al decreixement, una mica més tard de les 19:00h. es van iniciar els tallers i per concloure a les 21:30h, sopar amb productes ecològics de la cooperativa la calendula

NO A LA MAT, NI AQUÍ NI ENLLOC!

Des de l’organització independentista i juvenil MAULETS, volem fer publiques un seguit de valoracions sobre la situació actual entorn la MAT, i la interconnexió entre els Estats Espanyol i Francès, donat que a bona part del territori ja han començat les obres i les expropiacions a més el govern espanyol ja ha fet pública la seva proposta per fer la interconnexió.

Seguim reafirmant el nostre més sincer rebuig a un pla energètic que inclou la interconnexió imposada al poble català pels estats que ens oprimeixen, agredint irreversiblement el territori per on passen les línies de MAT, afectant zones d’alt valor ecològic i faunístic, així com fonts de recursos naturals exclusius i necessaris per el futur dels catalans i catalanes així com per l’equilibri natural i la salut de les persones.

Una Agressió als Països Catalans amb majúscules, que ressegueix la tota la nostra geografia des de les comarques del Vallespir i del Rosselló, creuant al frontera imposada l’any 1659 i entrant per l’Empordà, esquinçant les Guilleries i travessant les comarques tarragonines per arribar al País Valencià acabant el seu pas per casa nostra a les comarques d’Alacant.

Zapatero i Sarkozy ja ho han decidit, sense tenir en compte la nostra voluntat. Arribada a aquesta situació, ha quedat demostrat que l’únic objectiu d’Espanya i França és el seu benefici econòmic i de retruc el de les seves multinacionals, amb la col·laboració i el silenci de la patronal i la classe política catalana (CiU, PSC, ERC IC-V...), que una vegada més traeix el futur de la gent que volem viure al territori i del territori .

Des de Maulets apostem per la intensificació de la lluita arreu del territori català, així com també animem al jovent i a la resta de la població que estimi la terra a defensar-la, a participar de les plataformes i de les manifestacions com les proppassades de Perpinyà i Girona, on més de 30.000 catalans i catalanes de les dues bandes dels Pirineus, ens hem unit sota el mateix crit de NO a la MAT, amb un únic objectiu: aturar la MAT i els plans especulatius d’Espanya i França contra el futur de la nostra Nació.

Per aquests motius i tants d’altres que el poble català porta denunciant des de fa vora una dècada, no acceptarem cap traçat ni cap interconnexió a cap punt del territori, ja que no ens és necessària, seguim apostant per un nou model energètic basat en la sostenabilitat i cridem a la mobilització deixant clar que els joves dels Països Catalans respondrem amb força a tots els racons del país, obligant a retrocedir a aquell qui especula amb el territori amb la innoble intenció d’enriquir les arques de Madrid i París a costa dels catalans i catalanes.

- Sortim al carrer, ara o mai!
- Ni França, ni Espanya, PAÏSOS CATALANS!
- El combat maulet continua!
- Visca la Terra!

La marxa del decreixement arriba aquest dilluns a Vic

La marxa del decreixement arriba a Vic aquest dilluns i s'hi quedarà fins dimarts. Aquesta, organitzada per temps de re-voltes, és una marxa en bicicleta per diferents punts del territori català amb l'objectiu d'exposar les idees i la teoria del decreixement,una corrent que cada cop està agafant més pes, sobretot a l'estat francès.

Els actes del dilluns 14 tindran lloc a La Central. Les activitats començaràn a les 19:00h. amb una xerrada sobre la crisi energètica i el sistema financer. Tot seguit es farà un passi de video amb la projecció de "Money as debt".

El C.S.A.La Torratxa serà la seu dels actes del dimarts.Començaràn a les 18:00h. amb una xerrada d'introducció al decreixement, a les 19:00h. començarà el taller i per concloure a les 21:30h, sopar amb productes ecològics de la cooperativa la calendula.

PROGRAMA

Marxa pel decreixement a Vic: Lloc: La Central (dilluns), C.S. La Torratxa ( dimarts)
Dilluns 14 d’abril: 19-22h Xerrades i vídeo.
Hi haurien unes conferències sobre dos temes. Al finalitzar les conferències es realitzaria un passi de video en relació amb el tema.
A/ Crisi energètica 19-20
Diferents estudis demostren com estem ja sobre el pic del petroli, el punt màxim de producció diària de l'or negre que la geologia del nostre planeta permetrà. Abans del 2025, també declinaran irreversiblement la producció de gas, de carbó i d'alguns minerals imprescindibles per la indústria i latecnologia. A partir d'aquí, l'energia diària disponible per la humanitat començarà presumiblement, a declinar.
L'esgotament dels recursos energètics fòssils i el canvi climàtic que provoca el seu consum, ens aboquen a la urgent transició cap a un model energètic de poc consum basat en les energies renovables. La qüestió energètica és transcendental per poder avançar cap a un model de vida realment sostenible, però el problema no és només de falta d'oferta de recursos energètics i minerals, tot i que això per sí sol pugui arruïnar el nostre modus vivendi. L'assalt de la humanitat
contra el medi ambient ha deixat a molts ecosistemes en un estat tan fràgil, en alguns casos irreversible, que qualsevol nou impacte els pot portar a un col.lapse catastròfic; la greu disminució de les reserves de peixos, d'aqüífers, d'espècies animals i de boscos primaris en són una mostra incontestable.
B/ Sistema financer 20-21
El 1971 es va fer desaparèixer el patró or, és a dir, que es va deixar d'usar l'or com a base real del diner. Tot i canviar aquest aspecte fonamental del sistema monetari, els bancs centrals i privats van continuar creant diners, però amb unes reserves que només són anotacions bancàries que signifiquen diners, però que no estan garantides per cap diner que poguem considerar real. És un pur contracte que només té valor perquè tothom n'hi donem.
El diner que es crea avui en dia, es crea bàsicament a partir de prèstecs, és a dir en forma de deute, sigui deute públic, deute comercial, deute extern o deute de particulars. Per tant, els bancs es lucren amb un diner que creen del no res i que només ells poden crear. Si el diner ja no és or i si els diners són en l'actualitat purament una creació humana no recolzada per cap valor físic, per què aquests
diners només els creen els bancs, i per què només ho fan en forma de deute a retornar amb interessos?
Un sistema així, basat en endeutaments i interessos creixents, només es manté si hi ha un creixement econòmic exponencial, un creixement que destrueix el planeta.
Volem posar sobre la taula com aquest sistema pervers és íntimament responsable de la pobresa i la crisi ecològica, i com és imprescindible construir unes altres regles del joc perquè tinguem una economia compatible amb el decreixement i la justícia social.
És per això, i donada la importància cabdal del sistema financer en la actualitat, que trobem necessari un debat per posar sobre la taula propostes per gestionar el fet econòmic d’una altra manera.

Passi de vídeo “ Money as debt” 21-22
Documental que reflecteix el sistema monetàri i financer, la creació del diner i les caues i conseqüències que compota aquest fet.
Dimarts 15 d’abril: Xerrada, taller i sopar de la cooperativa.
Hi hauria una xerrada d’introducció al decreixement, i llavors es faran uns tallers per posar en pràctica el decreixement
18:00 - Xerrada d’introducció al decreixement ( 1h)
Al mateix temps que la crisi energètica s’evidencia, el nostre model de vida es sosté en un consum abundant de recursos i energia, per tant, el model de globalització, de mercat mundial de productes, de transports i serveis haurà necessàriament de canviar per a fer front a les conseqüències d’aquest model de creixement. Un model que no tan sols no és possible, sinó que tampoc és just ni desitjable. No és possible degut a la limitació energètica i de recursos, no és just perquè exclou a la majoria de la humanitat, i fa que uns visquem a costa dels altres, i no és desitjable senzillament,
perquè el fet de poder consumir més, d’acumular comoditats i objectes no ens fa més feliços.
Davant d'això, apostem pel decreixement. Tal com va dir Ghandi: “Hem de viure amb menys per tal que els altres (i tots en general) puguin senzillament viure”. Hem de decrèixer, no només per necessitat sinó per humanitat. Hem de decrèixer per a seguir vivint, i per a viure tots millor. Hem de viure més localment i senzillament, relocalitzar la producció i el consum, reutilitzar, reciclar, consumir menys i descentralitzar la producció d'energia. A petita escala doncs, podem aportar més que un granet de sorra perquè la base es troba precisament, en viure localment amb el que tenim a l'abast

15 anys sense Guillem

El passat Dijous 10 d'Abril, Maulets va organitzar un acte d'homenatge a Guillem Agulló, en motiu dels 15 anys del seu assasinat. L'acte havia de realitzar-se a la plaça del pes però per raons metereológiques, degut a la intensa pluja que va caure durant força estona, és va canviar de lloc. Així doncs, a les 20:00h del vespre, tot i la pluja començava l'acte d'homenatge a Guillem Agulló a la sala polivalent del Centre Social Autogestionat "La Torratxa", on assistien una seixentena de persones. L'acte comença amb els parlaments d'Albert portell, en representació de la Cup Vic, el qual va recordar emotivament la figura d'en Guillem Agulló, fent esment de que l'homenatge era per recordar viu en Guillem, no com un màrtir, sinó com un exemple de compromís amb un país i una cultura. Seguidament,va parlar Jordi Bover, en representació de Maulets, el qual va insistir en acabar amb l'hipocresia i brindar-li el millor dels homenatges a Guillem, la llibertat del poble català per la qual ell, desgraciadament, donà la vida. Seguidament, hi hagué l'encesa de torxes per cantar emotivament La Muixeranga i Els Segadors.L'acte finalitzà amb l'actuació del Cantautor "El Puma", el qual va dedicar a Guillem Agulló un poema cantat de Vicent Andrés Estallès, i tot un seguit de cançons més que conegudes com sóc d'un país o vull per demà.

Giullem Agulló, ni oblit ni perdó!

Benvolguts/es ens plau convidar-vos a l'emotiu homenatge que retrem DIJOUS 10 d'Abril, a 2/4 de 8 de la Tarda, a la Plaça del Pes de Vic, al patriota Guillem Agulló, en motiu dels 15 anys del seu assasinat.L'acte començarà amb una encesa de torxes, seguida d'un ball de gegants i dels parlaments d'un representant de Maulets, d'un de la CUP de Vic i d'un de la família de Guillem Agulló. Després el cantautor El Puma interpretarà alguns poemes i cançons.L'acte acabarà amb la cantada dels Segadors i de la Muixeranga.
Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1975 -Montanejos a l'Alt Millars, 1993) jove valencià, membre de SHARP i militant de l'organització independentista juvenil MAULETS. La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló va morir a Montanejos, a l'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada, a mans d'un grup de joves coneguts per la seva ideologia d'extrema dreta i espanyolista. Diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo, com ara: 'No tingues por' (Obrint Pas), 'Company Guillem' (Opció k-95), '11 d'abril' (Greska), o 'Soldats catalans' (Orgull Roig).

La llavor ja està plantada!

"La Torratxa" ja està inaugurada. Aquest dissabte 5 d’abril, es van obrir les portes del centre social, donant el tret de sortida al projecte juvenil.
La diada va començar al parc Jaume Balmes d’on va partir una cercavila que va recórrer els carrers de la ciutat, amb una quarantena de joves matiners que anaven peculiarment disfressats amb torratxes al cap i les cares pintades, com sempre acompanyats de la xaranga jove i els grallers de Roda. S’ha de dir, que es va despertar molta expectació entre la gentada habitual que els dissabtes de mercat concorre pel centre de Vic.
La cercavila va finalitzar el seu recorregut a "La Torratxa", on abans de dinar es va fer el pregó d’inauguració, a càrrec de Pep Montsant, extècnic de joventut de l’ajuntament de Vic, i per tant, coneixedor del projecte des dels seus inicis. Tot seguit fideuà per a les vuitanta persones que van assistir al dinar popular, i amb les postres amenitzades pel mag Edelwais.
Ja entrada la tarda i quan el volum d’assistents ja era molt més nombrós, es va fer una xerrada de presentació del projecte de "La Torratxa", seguida d’una exposició de centres socials a nivell global, explicant l’evolució d’aquests al llarg de la història i de la seva funció com a elements de renovació social. Aquesta va anar a càrrec de Tomàs Herreros, membre de l’ateneu Candela de Terrassa i professor de la Universitat de Barcelona.
Els motors es van acabar d’escalfar amb els balls tradicionals, on gent de totes les edats va dansar un bona estona, complint amb escreix les expectatives de participació de l’activitat.
Durant la resta de la vesprada, el degoteig de visitants, curiosos i jovent de tota la comarca fou la tònica general, arribant al punt culminant d’afluència a l’hora del sopar popular, després del qual començà la gresca amb un espectacle de dansa contemporània.
El moment àlgid de la jornada va ser, però, l’actuació musical de dos grups de la comarca, La Tropa i The Mimmisikous Band, formacions en les que molts dels seus membres tenen una vinculació directa amb el projecte del CSA "La Torratxa", el concert va ser marcat en tot moment per un molt bon ambient i una grandísssima afluència de públic.
Des del col·lectiu de joves que formem part del projecte de "La Torratxa", ens mostrem molt satisfets de la jornada inaugural, tot esperant que l’èxit i l’interès del jovent, de la ciutat i de la comarca en general segueixi creixent amb el temps i que no sigui tot flor d’un dia.
Un sincer agraïment a tothom qui va col·laborar amb la jornada inaugural!

http://www.centresocialvic.blogspot.com/

Bateig dels gegants maulets del barri de la Calla, en Rogeret i na Revolució

El Rogeret ja té parella, la Revolució. Aquest diumenge, 30 de Març, a la tarda van ser batejats al parc Jaume Portell, al barri de la Calla de Vic, el seu barri, davant de centenars de persones. Els padrins, els gegants del carrer de Gurb i els del carrer de la Riera. Joves, no tan joves, nens i avis van voler participar d'una festa ben animada. Una cercavila dels nous gegants, acompanyats de la xaranga jove de Vic, va precedir el bateig d'en Rogeret i la Revolució. Després, concert del Puma i xocolatada, a càrrec de l'associació de veïns de la Calla.

L'acte va ser organitzat conjuntament per l'assemblea de Maulets Osona i l'Associació de Veïns de la Calla



http://www.elblogdelasara.blogspot.com/

Dia internacional de la dona treballadora - 8 de març de 2008 CEI-Osona

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA - 8 de març de 2008 CEI - Osona

· Taula rodona "POLÍTIQUES DE GÈNERE ALS AJUNTAMENTS" a càrrec de Laia Jurado, Anna Gabriel (regidores de la CUP a Vic i Sallent) i Elisabet Molina (membre de les Dones del Sac).Dijous, 6 de març de 2008 a 2/4 de 9 del vespre al CASINO DE VIC. Organitza: CUP-Vic
· HOMENATGE A LA DONA PAGESA, amb LECTURA DE TEXTOS DE DONESDissabte, 8 de març de 2008 a les 6 de la tarda a la PLAÇA MISERICÒRDIA DE VIC (cantonada amb carrer Nou)Organitza: CUP-Vic i MAULETS
· "LES DONES PARIM, LES DONES DECIDIM - xerrada sobre l'avortament lliure i gratuït"Dimecres, 12 de març de 2008 a les 8 del vespre AL CASINO DE VICOrganitza: Casal MANEL VIUSÀ de Vic
· PINTADA D'UN MURALDissabte, 8 de març de 2008 a les 11 del matí a la zona de l'EMBARCADOR DEL TER DE MANLLEUOrganitza: Casal Popular BOIRA BAIXA de Manlleu

PER GAUDIR, LLUITAR I PENSAR; AMB LA NOSTRA MENT I AMB EL NOSTRE COS.

En un moment com l’actual en que torna a estar sobre la taula el debat sobre l’avortament i el dret a decidir sobre el propi cos les dones hem de fer sentir la nostra veu. Una veu on reclamem el dret a la lliure disposició del nostre cos , el dret a poder decidir i a entendre la sexualitat més enllà de la reproducció. En un model on la maternitat no sigue entesa com una imposició sinó com un desig lliure i responsable. Una veu on homes i dones parlem des de la igualtat i busquem solucions a aquest debat que ha estat ja massa temps ajornat . Entenem també que el problema va molt més enllà i és un reflex més de la societat en la que vivim.
El nostre model social dóna per suposats una sèrie de rols i valors que ni ens agraden ni ens representen. Mentre l’església continua igualant sexe i plaer a reproducció ; mentre l’únic model de família acceptat sembla ser el patriarcal format per pare, mare i nens ; mentre l’educació sexual continua basant-se només en els mètodes anticonceptius ; mentre els estudis mèdics mostren un biaix de gènere basat en els paràmetres de salut masculins… mentre totes estes i tantes altres situacions es donen en el nostre dia a dia , on està la societat moderna i oberta que pretenem per al segle XXI?
És per això que no entenem l’avortament i el debat que ha generat com un fet aïllat sinó com el resultat d’una educació i societat que criminalitzen les dones i fomenten les desigualtats de gènere. Entenem que problemes com els maltractaments (físics, psicològics, sexuals ), la desmesurada precarietat laboral de les dones, la feminització de la pobresa , uns cànons de bellesa que ens esclavitzen , uns models de feminitat i masculinitat que generalitzen i no ens representen ni a les unes ni als altres etc. són un mateix problema global , la solució del qual passa per una revolució en l’educació , basada en la coeducació i en una vertadera educació sexual i afectiva.
No volem solucions que es basen ni en lleis ni en el control social i de les llibertats. Apostem per plantejar i analitzar el problema amb tota la seua complexitat. Per això reclamem el dret a decidir sobre els nostres cossos i desitjos i que no se ens criminalitze pel fet de decidir si volem ser mares o no. Per això seguim lluitant, des de la nostra identitat com a dones, com a treballadores i com a catalanes, per fer front l'opressió de gènere que patim, sobre la qual s'afermen les estructures del patriarcat i dels estats capitalistes espanyol i francès.

Seguem les cadenes del patriarcat, alliberem-nos!
Dret a decidir sobre el propi cos , avortament lliure i gratuït!