divendres, 27 de març del 2009

Milers de persones surten al carrer per denunciar la criminalització del moviment estudiantil

Més de 25.000 persones van participar ahir, dijous 26 de març, a la manifestació de Barcelona contra la repressió del moviment estudiantil i en defensa de la universitat pública. La manifestació, convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants (CAE), anava encapçalada per la pancarta "Bolonya s'aplica a cops de porra" i la portaven professors i estudiants. La maniestació va començar a les 20:30 hores a plaça Universitat en direcció Ronda Sant Antoni i passant pels carrers Aribau, Calàbria, Diputació, Roma, Sants per acabar, amb parlaments de diversos estudiants i professors, a plaça d'Osca.
- Video de la manifestació [ACN]

Durant el recorregut es va llegir un manifest contra la mercantilització de la universitat pública davant la seu d'Esquerra (c/Calàbria, 166), on s'hi va tirar pintura i desplegar una pancarta "Huguet Culpable, Huguet dimissió". En arribar a plaça d'Osca es van encendre focs artificials entre els aplaudiments dels manifestants. En tot moment es va viure un ambient festiu i es van repetir les mostres d'alegria entre els manifestants per l'èxit que ha tingut la manifestació. A més, es van veure nombroses mostres de suport dels veïns que des dels balcons feien repicar olles i atuells.
La manifestació es va desconvocar en una plaça d'Osca plena de gom a gom i entre crits de "Fora Mossos de la Universitat", "Som estudiants, no delinqüents", "Saura Dimissió" o "No som una minoria". Els manifestos es van llegir sobre un escenari per part de dos representants d'associacions de Sants, el professor de filosofia de la UB Santiago López Petit i una representant dels estudiants.

Font: SEPC

dilluns, 23 de març del 2009

La CUP reivindica la presència del català en el hip hop amb un concert a La Torratxa.


El hip hop ha estat, possiblement, el darrer dels estils musicals on el català s’ha introduït, però quan ho ha fet com en els darrers anys, ha estat de manera ferma i decidida. Tenim grups de referència con At-versaris o El Nota, guanyador de la darrera edició del Sona 9.

Amb aquest estat de coses i amb la intenció d’aportar el nostre gra de sorra, la CUP vol convidar tothom el proper dissabte 28 de març al concert de hip hop en català que organitzem al Centre Social Autogestionat La Torratxa, amb entrada totalment de franc.

A partir de les 9 del vespre tindrem sopar (i ressopons) a càrrec del col·lectiu Kebap i a partir de 2/4 d’11 de la nit, l’actuació de dos grups emergents de l’escena del hip hop en català: Rapsodes i In*Digna.

Rapsodes són de Llíria, al País Valencià i possiblement la proposta més ferma de hip hop rimada a les comarques del sud. De fet, són guanyadors del premi al millor disc del Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor que reuneix bona part de les propostes musicals cantades en català al sud de la Sénia. Disposen d’un primer disc que pot adquirir-se en format de CD o descarregar-se de manera totalment gratuïta des de la seva pàgina web (www.rapsodes.com).

In*Digna, de Collbató, per la seva banda, van ser finalistes de la darrera edició del Sona 9 i la seva proposta de hip hop fusió (juntament amb les bases pregravades utilitzen instruments com la guitarra acústica) no deixarà indiferent a ningú. Alguns dels seus temes poden escoltar-se al seu espai a myspace.

Per acabar la festa disposarem de diversos punxadiscos de la Terra.

dimarts, 17 de març del 2009

Enric Duran és detingut el dia que surt al carrer la publicació Podem!


Els Mossos d'Esquadra han detingut a l'activista Enric Duran. Aquesta tarda el conegut activista que va "estafar" els bancs i caixes per denunciar els abusos i la usura dels grups financers ha estat detingut a l'edifici central de la Universitat de Barcelona.

El passat 17 de setembre, l’Enric Duran va fer publica una acció contra la banca que va dotar als moviments socials d’un fons econòmic considerable. L’acció es va difondre per tots els mitjans de comunicació de masses, però sobretot, a través d’una publicació pròpia i finançada amb els diners expropiats als bancs. A partir d’aquesta acció va sorgir el col·lectiu crisis i una web que ha servit de plataforma per coordinar i donar continuïtat a la lluita contra la crisi del capitalisme des d’una visió decreixentista.
Avui, 17 de març, ens tornem a mobilitzar contra la crisi del capitalisme, i ho fem distribuint una nova publicació per tots els racons de la plana. Aquesta publicació es distribuirà gràcies a centenars de persones voluntàries, que sortiran al carrer perquè tothom sàpiga que no és la nostra intenció salvar el capitalisme; que de la crisi en farem virtut. L’acció marca l’inici de la campanya “Podem viure sense capitalisme” que planteja un seguit d’alternatives al mercat i pretén impulsar una vaga contra els bancs.

dimecres, 11 de març del 2009

Homenatge a la resistència antifeixista catalana

Aquest passat dissabte més d'un centenar de persones van reunir-se a la Torratxa per a homenatjar la resistència antifranquista catalana. D'aquesta manera es donava per finalitzada la campanya per la recuperació de la memòria històrica iniciada per maulets plana de Vic el passat 12 d'Octubre.
L'acte d'homenatge a la resistència antifeixista catalana va començar a les 7 de la tarda amb una xerrada sobre els maquis, a càrrec de Ferran Sànchez, historiador i expert en el tema. L'autor del llibre "Els Maquis a Catalunya" ens va parlar durant més d'una hora de la tasca realitzada per aquests guerrillers a les muntanyes catalanes, fent especial èmfasi en la invasió de la Vall d'Aran per part de 3000 homes.
Desprès del sopar popular, Jaume Arnella ens va acompanyar amb un concert carregat de missatge i sentiment. Brigada Avelina i P.D.Barni van posar punt i final a la vetllada.



Fotos: Xevi Mas


Més fotos a osona.com

dimarts, 10 de març del 2009

Ells van fent

Ells van fent, segueixen desviant l’atenció quan algú diu o intenta destapar els secrets enterrats que ens segueixen encadenant a un passat obscur i silenciós. Un silenci, que els que integrants dels partits politics que avui governen al nostra Ajuntament i a les diferents Generalitats dels Països Catalans, pactaren en la transició i que passava per girar full a la història sense analitzar-la, per una trista quota d’autonomia que ens condemnà, amb una nova constitució, a continuar vivint amb l’herència del general Franco, el mateix Borbó.

Ells van fent, quan utilitzen les forces d’ocupació, per identificar els joves vigatans que lluiten per recuperar la memòria i la dignitat d’aquells que moriren per la força de les armes i pels delators de camisa blava.

Ells van fent, quan toleren amb impunitat que un partit que utilitza el racisme com a bandera, carregui contra ciutadans vigatans per culpa del seu color de pell o de les seves creences religioses. A aquests racistes, no els molesten ni persegueixen els mossos, perquè serà?...

Ells van fent, destrossant els entorns de Vic i de retruc tota la plana, amb polígons de gran extensió, autopistes de quatre carrils, línies elèctriques que ens destrossin la salut i els pocs boscos que ens queden, i ara per acabar-ho d’adobar, als nens "pijets", els bé de gust tenir un aeroport per "Jets" privats, amb l’impacte brutal al territori que això suposa, un territori que ha superat amb escreix el seu límit. Després ens voldran fer creure que son ecologistes, d’equerres, i fins i tot nacionalistes i o independentistes!

Però que es pensen que no se’n recorden els i les Vigatanes, de quan varen tombar la moció, per la retirada de l’escut d’Espanya (que és pintat a la sala de plens de la capital osonenca), dient que no és d’Espanya!

Es pot saber perquè dubten els senyors dits "socialistes" alhora de desenterrar la memòria històrica i en consonància acabar amb els símbols franquistes, les obscuritats del pacte de silenci i la transició? Potser serà perquè se’ls remourien les entranyes en veure com han arribat a trair la memòria dels afusellats, militants d’esquerres i SOCIALISTES AMB MAJÚSCULES, que romanen enterrats pels boscos i sense obtenir un comiat digne. Segurament els interessa més la seva quota de poder, que la dignitat dels lluitadors i lluitadores catalanes, sempre marginats per la història escrita pels vencedors, ja siguin els de 1640, 1714, 1939 o 1977!!

Però mentre ells van fent i el temps se’ls acaba, nosaltres anem a més! Nosaltres creixem i avencem dignament perquè lluitem amb dignitat! Nosaltres som més lliures perquè lluitem per la llibertat i no per una poltrona en la Catalunya autonòmica dels senyors Pujol, Montilla, Carod, Saura, Solà o Burgaya... Nosaltres tenim clar que tornarem a vèncer, com deia el president Companys. Nosaltres defensem i defensarem els drets de les dones, els treballadors i els oprimits, com deia Frederica Montseny. Nosaltres sabem que cap poble serà lliure si els seus fills no estan disposats a donar la vida per la seva llibertat, com ens deia Xirinacs, Guillem agulló, quim Sànchez, Martí Marcó, Julià Babia... Decidírem caminar lliures i res ho podrà canviar, perquè ja som una realitat amb perspectiva de futur. Un projecte clar, que arrela dia a dia a la nostra ciutat i arreu del Països catalans. Volem, podem i construirem una nació lliure i realment justa a on el poble sigui amo del seu futur i de la seva terra.


Vosaltres anireu fent, que mentrestant nosaltres volarem!

Nil Cardona Capellà

Membre de la Cup i de Maulets Plana de Vic

TROBADA INTERCULTURAL DE JOVES


dijous, 5 de març del 2009

Dia de la dona treballadora: La CUP organitza un passi de la pel•lícula Persépolis.


Amb motiu de la Diada Internacional de la Dona Treballadora ,la CUP de Victé el gust de convidar a tots els vigatans i vigatanes a la projecció dela pel•lícula d'animació Persèpolis (amb posterior col•loqui) que tindràlloc al Centre Social Autogestionat La Torratxa aquest divendres 6 de marça partir de les 8 del vespre.


Persèpolis: el còmic arriba a la pantalla


Fa set anys l’editorial francesa L’Associatio va publicar Persèpolis, uncòmic autobiogràfic de Marjane Satrapi, primera autora iraniana de còmic,que aviat fou comparat pels crítics amb la novel•la gràfica Maus d'ArtSpiegelmanns (guanyadora del Pullitzer aquell any). En quatre volums ladibuixant iraniana va realitzar un treball destacat: sempre des del puntde vista del seu alter ego jove, plasmava les seves vivències d’infantesai joventut sobre el paper i al mateix temps, tot i que s’hi trobava sovinttristesa i de vegades una crítica mordaç a la societat dins la temàticaprincipal, mai va perdre el matís humorístic. Als Països Catalans, idisponible en català, ha estat editada per la mà de Norma Editorial. I ara s’ha portat aquesta història, també disponible en la nostra llengua,a la gran pantalla. Cinc cèntims: El traspàs dels dibuixos expressionistesen blanc i negre del còmic, que són tan impactants pel que fa a la visióinfantil d'una xiqueta que sap desemmascarar l’absurditat i la grisor d’unrègim religiós, s’ha aconseguit totalment. No ens sorprèn: simplementSatrapi no ha deixat que ningú més s’ocupés del seu treball, sinó que ellamateixa, en col•laboració amb l’artista de còmics francès VincentParonnaud, n’ha agafat la direcció i el guió. Resulta original el fet ques’ha renunciat totalment a les animacions generades per ordinador i alsefectes especials: Persèpolis és una de les molt poques pel•lículesd’animació, les imatges de la qual han estat realment dibuixades a mà. Tot i així, llegir Persèpolis només com a acusació contra la brutalitat icrueltat dels governants iranians (amb especial incidència sobre lesdones) seria una simplificació errònia. També Occident, representat aquíper Viena, la capital austríaca, perd ràpidament el caràcter de paradís ala terra. Tot i que la joveneta Marjane disposa allà de llibertat per diri per fer el que vol, ho ha de pagar a un preu molt car: la pèrdua de laseva pàtria. Com a iraniana a Viena té curiositat pel país estranger itambé se sent sempre observada amb desconfiança i temor per la gentautòctona. Justament en aquest moment de la pel•lícula l’espectador es potsentir sorprès. Iran no és també per a nosaltres un grup de religiososfanàtics, una part de “l’eix dels dolents” que pronuncien obertamentamenaces d’extermini contra Israel? Satrapi torna a posar aquesta imatgeal seu lloc: mostra un poble que pateix sota un govern dictatorial peròque a més també estima, beu, riu i plora com qualsevol altre poble de laTerra.

dimecres, 4 de març del 2009

Dones, la crisi ens fa més precàries!


Des de Maulets, el jovent independentista i revolucionari, lluitem contra el patriarcat des d’un feminisme de classe, perquè és la única via per aconseguir la nostra emancipació com a dones i com a treballadores. Cal posar èmfasi en les relacions entre patriarcat i capitalisme, i entre els sistema gènere i classe social. Les desigualtats de gènere s’estructuren a partir de la societat patriarcal, i és en la família on es materialitzen els vincles patriarcals. La divisió sexual del treball que s’origina en el si de la família té el seu reflex en el mercat de treball. L’estructura del sistema patriarcal burgès se sustenta en la violència de gènere i l’explotació sexual per a què adoptem una actitud passiva i de submissió. La violència latent o activa d’homes contra dones, l’assumpció i propagació de rols d’inferioritat, la pressió dels cànons de bellesa, la necessitat de reproduir els rols masculins per triomfar o el menyspreu per les dones grans, són alguns dels molts factors que contribueixen diàriament a la nostra opressió. A més, volem denunciar la ineficàcia de la legalitat i les polítiques públiques que aplica l’estat. Les mesures que aplica són simples pedaços a un problema estructural del sistema, perquè són creades des d’una òptica patriarcal. A això s’hi ha de sumar l’apropiació de la força de treball de la dona, és a dir, la seva explotació sexo-econòmica, situació que empitjora amb les crisis cícliques del capitalisme. Les primeres en ser acomiadades de la feina en començar els símptomes de crisi som les dones. Les estadístiques de contractació i les llistes d’aturats mostren que hi ha una masculinització del món laboral, és a dir, que sempre hi ha molts més homes que dones fent una determinada feina. Però, a més, hem de tenir en compte que l’atur femení és molt més elevat del que ens mostren les estadístiques. Moltes dones desenvolupen tasques de la llar i cura de terceres persones, però com que el sistema diu que tot allò que no “genera riquesa” (tot allò que no genera riquesa per a les empreses i els estats, és clar...) no es pot considerar treball, moltes dones ni tansols consten com a aturades ni treballadores. En realitat aquestes dones representen aproximadament el 46% de les catalanes. La precarietat del treball femení és una conseqüència constant de les crisis del sistema, les quals evolucionen incorporant nous elements d’explotació i jerarquització. Ara som les dones immigrades les expulsades automàticament del treball assalariat, seguides de les autòctones, que sempre havien patit els primers cops.Mostrem un rebuig total a la subordinació de les dones en benefici del mercat, tant en l’esfera de la producció capitalista com en l’esfera de la producció domèstica. Per tot això, continuarem treballant cada dia i organitzant-nos per combatre el patriarcat des de tots els àmbits: els llocs de treball, els carrers, les cases, els espais autogestionats, les universitats… Perquè per nosaltres cada dia és 8 de març
Perquè... AL PATRIARCAT, COM AL CAPITALISME, NO SE’L REFUNDA, SE’L COMBAT! Contra el patriarcat, feminisme de classe!
Maulets, el jovent independentista i revolucionari