dimecres, 25 de juny del 2008

Última sessió del cicle de cinema social amb "La Toma"


DIUMENGE 29 DE JUNY 19:00H DE LA TARDA A LA TORRATXA PASSI DE VÍDEO I DEBATPEL·LÍCULA 'LA TOMA'temàtica: La lluita Obrera
Sinopsi: El cinema “antiglobalització” és ja una tendència en franca expansió. En aquest cas, el tema ho constitueïx la crisi econòmica i social d’Argentina en l’any 2001, i la lluita d’un grup de treballadors per a reprendre les feines d’empreses donades de baixa pels seus amos. Naomi Klein, coneguda mundialment pel seu best seller antimundialització “No Logotip”, és la realitzadora i guionista d’aquest film canadenc, l’objectiu declarat del qual -des d’un començament- és advertir el que pot succeir a un país en desenvolupament quan s’obre de forma unilateral i irrestrictiva al comerç mundial, especialment quan la seva classe dirigent està fortament deslegitimada.”

Contra l'Europa del capital. No al racisme i l'explotació! Canya a les directives de la vergonya! [Països Catalans, 24/06/2008]

La darrera setmana hem conegut la reglamentació, silenciada pels mitjans massius de desinformació, de dues mesures europees que suposen atacs molt greus cap als drets socials, laborals i individuals: l'ampliació de la jornada laboral legal a 65 hores setmanals i la Directiva d'Immigració, que ja és coneguda com la Directiva de la Vergonya.


Els mass media, efectivament, han obviat parlar-ne obertament, mentre segueixen la seua campanya de criminalització dels migrants, associant-los indirectamet amb la delinqüència organitzada o el terrorisme. Han utilitzat la directiva de retorn com a part de l'espectacle de persecució i linxament global cap als moviments i estats antiimperialistes i revolucionaris americans; responent a les dures i justes crítiques, o fins i tot amenaces, que diversos dirigents com Chávez o Fidel Castro han llançat contra aquesta directiva racista i inhumana.
Les institucions europees han tornat a quedar deslegitimades després del NO irlandès al Pacte de Lisboa, que pretenia substituir a la Constitució Europea. Els estats van voler imposar aquest nou text, succedani de l'original i amb objectius i propostes essencialment idèntiques, per sobre de qualsevol voluntat dels pobles i els treballadors d'Europa i evitant al màxim les consultes. La negativa, precisament en l'únic estat que ha recorregut a la consulta popular, palesa les dificultats evidents d'un procés de construcció europea que topa frontalment amb la diversitat d'interessos econòmics i geoestratègics de les diferents potències, amb els diferencials en termes de legislació laboral i de despesa pública social existents. Aquests organismes deslegitimats i esgotats són l'escenari de les disputes entre les necessitats i les estratègies dels diversos capitals estatals; quan es tracta d'atendre a les necessitats del capital transnacional, però, les disputes són inexistents. Ara, es tracta de regular i transformar l'estructura social de forma activa, per adaptar-la a les noves formes de reproducció i acumulació que exigeix el capitalisme occidental.
Ens trobem en el context d'una desacceleració econòmica que ja fa temps que ningú qüestiona i que pot tenir conseqüències imprevisibles sobre les actuals formes d'acumulació del capital i de funcionament de l'economia, sobre els mercats laborals i financers i sobre les relacions internacionals. Un context de crisi és un escenari de lluita aferrissada i d'oportunitats de transformar la realitat en diverses direccions possibles. Ja sabem per quina direcció aposten els estats occidentals: sabem que la crisi alimentària global no és fruit de la casualitat, però tampoc de l'escassetat real. Sabem també que l'especulació és en gran part responsable dels enormes augments dels preus de l'energia i el petroli. La manca de voluntat política per resoldre aquestes problemàtiques que afecten milions de persones, s'ha fet palesa en les darreres setmanes (i de forma especialment dramàtica a Roma, en una cimera contra la fam sense cap conclusió ni mesura concreta d'importància).
La mateixa experiència històrica ens mostra que les grans crisis econòmiques solen anar acompanyades de grans moviments de reacció: el feixisme, l'autoritarisme i l'anticomunisme democràtic, durant la crisi dels anys 1930, el neoliberalisme i noves formes d'agressió imperialista després de la crisi dels 1970. Però també mostra que quan el poble treballador és qui pren la iniciativa, quan hi ha resistència creativa i autoorganització, sorgeix la capacitat d'influir en la partició i repartiment del pastís, però també en la definició de les seues formes, quantitats, colors, sabors... L'organització i la lluita de la classe treballadora genera noves condicions i formes d'organització socioeconòmica, força a concessions per part del capitalisme i insitueix estructures, pràctiques i dinàmiques d'acció i de solidaritat.
Després de quasi quaranta anys de progressives retallades socials i de combat ideològic (i no solament) contra tot allò que puga sonar a resistència al pensament únic i a la submissió al mercat, ara, aprofitant la desorientació i la por a la crisi i la desestructuració dels moviments de treballadors, els organismes polítics europeus volen precaritzar i sotmetre per complet les nostres vides, el nostre treball, les nostres relacions, la nostra mateixa existència.
En menys de dues setmanes es volen aprovar les majors retallades als drets socials en moltes dècades. L'ampliació de la jornada laboral fins al límit que tenia fa més de 150 anys, és una imatge clarificadora del retrocès que es fa previsible, però també de la dimensió dels ferotges atacs per part dels centres empresarials, productius i financers transnacionals. A impuls de la socialdemocràcia de la tercera via (el laborisme britànic) i aprofitant les pitjors condicions laborals efectivament existents als nous estats membres de la UE es fixa la jornada laboral en 48 hores setmanals, amb la possibilitat d'ampliar-la fins a 60 per la negociació individualitzada del contracte entre empresari i treballadora, cosa que a més és un atac a la negociació col·lectiva i a l'organització clàssica de la classe obrera: basada en la solidaritat i la unitat d'acció davant el capitalista. A més, però, les hores legals de treball a la setmana podrien ampliar-se a 65 en el cas de les guàrdies i l'assistència mèdica... i aquesta mesura va en paral·lel a un imparable procès de privatització i introducció dels valors de la competència i la mercaderia en el sistema sanitari europeu.
Així mateix, la Directiva de Retorn d'Immigrants és, tal i com ja han reconegut diversos sectors socials i laborals, una aberració i una burla als drets humans. Criminalitza la simple voluntat de milers de persones de fugir de la condemna a què el sistema capitalista mundial, l'imperialisme, els sotmet en els seus països d'origen. Tractar de fugir de la misèria es converteix en delicte! Les persones sense els permisos burocràtics pertinents (difícils d'aconseguir, tot siga dit) seran a partir d'ara delinqüents. Es generalitzarà la reclusió en els vexatoris Centres d'Internament, se n'ampliarà el període de retenció fins a 18 mesos i es podran detenir i expulsar també els menors d'edat, en el que constitueix una clara violació dels drets humans i els drets dels infants, tan celebrats pel liberalisme. S'accelararan arbitràriament els tràmits per a la retenció i l'expulsió. La Directiva que caldrà aplicar a partir de 2010 podria suposar la deportació de més de 8 milions de persones i la massificació dels “guantànamos” europeus, ja que de fet es preveu fins i tot la utilització de les presons en cas de saturació dels Centres d'Internament. El govern espanyol s'ha donat pressa a explicar que no aplicaran la directiva, tot i que sí que han reconegut que ampliaran els terminis de retenció fins a 60 dies. Potser volen ocultar alguna cosa? La indigna renúncia per part del PSOE a tot vestigi d'ètica, en haver votat per l'aprovació d'aquesta mesura, conjuntament amb els suposats adversaris de la socialdemocràcia europea, els partidaris de Sarkozy, Rajoy, Berlusconi.
Davant l'aprovació d'aquesta directiva racista i classista que persegueix bàsicament els migrants de rendes baixes i baixa qualificació de l'Amèrica Llatina, l'Àfrica i l'Àsia, mentre se segueix promovent la dramàtica fuga de cervells; davant l'aposta del capitalisme europeu per l'explotació de la mà d'obra de l'est europeu ja integrat parcialment a la UE, hem de plantar cara. Davant la retallada de drets i l'increment de l'explotació, davant les contractacions en origen i l'apartheid a escala mundial els i les treballadores, aturades, assalariades i autònomes subcontractades, estudiants, els migrants d'avui i els descendents dels migrants d'ahir... tots i totes hem de fer una aposta clara per la unitat d'acció i la resistència sense treva al genocidi i l'esclavatge del segle XXI, les úniques respostes que el capitalisme és capaç de donar a la crisi que el mateix sistema ha provocat.
Els joves, un dels principals sectors socials afectats per aquests atacs, no podem quedar-nos callades. Des de Maulets, el jovent independentista i revolucionari fem una crida als joves i no tan joves, nouvinguts o no, a unir-nos per lluitar: deixem-los ben clar que no estem disposades a pagar la crisi. Cridem a les accions directes descentralitzades arreu del país contra un PSOE racista, contra un PP, contra una UMP racistes, xenòfobs i totalment servils als interessos i idees d'aquells que prioritzen els drets de les coses, de la mercaderia i del capital, davat dels drets de les persones. Cridem a la mobilització, a l'organització i unió de tots i totes contra l'enemic comú. Construïm la resistència! Cap a la unitat popular i la justícia social!
Canya a Espanya, a França i al capital. Independència i revolució!
Maulets, el jovent indepedetista i revolucionari
Països Catalans, 24 de juny de 2008

Baixada de Carretons


divendres, 20 de juny del 2008

Alliberem les nostres sexualitats

Totes les persones que vivim sota el sistema heteropatriarcal estem condicionades, oprimides,
generades, pel mateix. L'alliberament sexual, per tant, no és un afer que només hagi de preocupar
a aquelles persones que desenvolupen la seva sexualitat de maneres no normatives, ja que
cap de nosaltres està exempta dels rols i idees que configuren la nostra personalitat i la manera
en què ens relacionem amb les demés persones.
El 28 de Juny és una diada per a reclamar la llibertat de les nostres opcions sexuals i socials. És
una diada que sempre hem de tenir present, dia a dia, conscients que l’única norma que hem de
seguir per a això és la nostra pròpia voluntat, i no les normes del sistema.
El fet que per a confeccionar la nostra identitat haguem de fer un cop d'ull entre les nostres
cames és un símptoma de la nostra opressió. El color de les vestidures que lluïm al nàixer (blau
o rosa) ens diu quines han de ser les nostres actituds davant de totes les situacions de la nostra
vida, i, si no ens hi volem adaptar, som vistos com a individus malalts.
L'heteropatriarcat ens domina, ens diu què hem de fer, com, quan, on i amb qui. Saber-ho no és
suficient; l’única resposta revolucionària a aquest fenomen és una actitud i una pràctica combativa.
De res ens serveix aconseguir més drets civils pels col·lectius desavantatjats, o més tolerància
per part dels i de les homòfobes. L’única solució real a l’opressió a la que els nostres cossos i
les nostres ments estan sotmesos és la ruptura amb aquest sistema de dominació. Un sistema
de dominació que ens vol controlar per impedir-nos que practiquem qualsevol tipus de dissidència
sexual que vagi en contra dels seus dogmes i de la seva estructura familiar-patriarcal, que
ens nega el dret per decidir lliurement què volem que sigui el nostre cos i la nostra ment.
Qualsevol opció que no suposi un canvi radical amb aquest sistema no és una opció alliberadora.
El reformisme institucional i els minsos avenços socials pel col·lectiu LGT+ no són reflex d'una
voluntat igualitària, sinó que són petits passos que pretenen disminuir el nostre potencial revolucionari,
i encabir i encaixar les nostres sexualitats al sistema capitalista i heteropatriarcal.
Els i les catalanes estem nacionalment oprimides, econòmica i socialment oprimides, a banda de
l’opressió personal que pateixen tots els pobles del món. Des d'una perspectiva revolucionària i
anticapitalista, considerem que sense una revolució sexual vertadera i que generi un canvi
íntegre en les nostres vides, l'alliberament nacional i social del nostre poble no tindrà sentit.
L'estat burgès, el capitalisme i l'heteropatriarcat són la mateixa paraula amb diferents matisos;
perquè a efectes pràctics, els tres mots són, per a nosaltres, sinònim d’opressió i enemic. Sortir
al carrer el 28 de Juny és una obligació si volem assolir la nostra plena llibertat, perquè és al
carrer on es palpa la voluntat de combat, i on es construeix la Unitat Popular.
És per tot això que des d’Endavant (OSAN), Maulets i la CAJEI us volem convocar a les manifestacions
del 28 de Juny on, acompanyades de les nostres companyes i companys que durant tants
anys han estat la punta de llança d'aquesta manifestació dotant-la de combativitat, portarem
aquesta lluita al carrer. Amb elles i ells cridarem i lluitarem per a superar aquesta nefasta etapa
de la història que ja fa massa temps que dura.
28 de Juny és aquest any, altre cop, sinònim de lluita i
resistència al carrer. 39 anys després de la ràtzia policial al
novaiorquès bar de Stonewall, tornem a sortir al carrer a
clamar per la plena llibertat sexual, i pel dret a constituirnos
a nosaltres mateixes, com a persones, tal i com nosaltres
decidim!!
el jovent independentista revolucionari
Coordinadora d’Assemblees de Joves
de l’Esquer ra Independentista

dimecres, 18 de juny del 2008

Presentació Pla d'usos

Aquest passat diumenge es va celebrar al parc Jaume Portell, una jornada popular per tal de presentar el pla d'usos coordinat per la Plataforma Salvem les Adoberies. Desprès d'una bona arrossada, es va presentar el pla i seguidament vam poder gaudir del concert de Eudald Cambrubí i Oriol Cardona.




En el Pla d'usos es presenten opcions per a la rehabilitació futura del barri de les adoberies i és tan sols un document de treball, una proposta sorgida de les múltiples sensibilitats, persones i entitats que han pres part en el debat impulsat per la Plataforma Salvem les Adoberies.


El pla consta de 5 projectes. El Gremi d'Adobers de la comarca d'Osona ha proposat fer un centre d'artesania de la pell al barri de les adoberies de Vic. Seria un museu viu que s'hi podria veure tot el procés d'elaboració de la pell i el visitant, fins i tot, s'emportaria un papir de record elaborat en aquest centre d'artesania. . L'Assemblea de Joves de Vic ha proposat fer-hi un centre social per a tot el col·lectiu de joves de la ciutat, Associació H aposta per un centre d'art contemporani, el col·lectiu Artèria hi vol un espai per fer tallers artístics i una sala d'art, mentre que historiadors i arqueòlegs proposen que el barri aculli el museu d'història de la ciutat. Aquestes propostes ja s'han fet arribat al Departament de Cultura de la Generalitat i també es vol entregar a l'Ajuntament.

dilluns, 16 de juny del 2008

Les obres de la MAT a Osona han estat objecte de disset sabotatges

Des que van començar els treballs, al setembre passat, Red Eléctrica Española (REE) ha denunciat als Mossos disset actuacions que, segons la companyia, constitueixen actes de sabotatge contra la MAT, segons informava ahir el Punt. REE no ha especificat totes les denúncies, però sí que va avançar a la redacció d'El Punt que, entre altres coses, s'han trobat amb l'incendi d'una grua, pintades a més grues i a vehicles, l'incendi d'un compressor i la col·locació de bales de palla de grans dimensions als forats del terra on s'han d'instal·lar les torres de molt alta tensió.
Segons el diari, els actes contra la MAT estan repartits en el temps i en el territori, però és a les Masies de Roda on es concentren els actes de sabotatge. Segons els Mossos, entre el juliol del 2007 i l'abril passat s'han presentat set denúncies a aquesta població: per dos robatoris amb força i cinc apropiacions indegudes –tres apropiacions constituirien faltes i dues, delicte–. Al Brull es va denunciar al desembre una falta de danys; a Folgueroles, al gener, una altra falta de danys; a Seva, al març passat, un delicte de danys; a Folgueroles, a l'abril passat, una falta de coaccions; a Taradell, al març passat, una falta de danys; a Vic, al gener, una falta d'injúries; a Tona, al gener, un delicte de danys, i a Roda de Ter, al maig passat, també un delicte de danys. Hi ha dues denúncies més, però sense concretar. Els Mossos no han volgut aportar més informació per no perjudicar la investigació, que encara continua oberta.
Quan uns vehicles de la constructora van aparèixer amb pintades, al principi de juny, la Plataforma No a la MAT es va desvincular de l'incendi que el dia anterior havia destruït una grua de Grues Güell a Folgueroles. Diversos portaveus del col·lectiu contrari a la MAT van recordar que han impulsat «actes públics pacífics i divulgatius, utilitzant arguments i raons que han permès la sensibilització social de la comarca en contra d'aquesta línia». La Plataforma contra la MAT no va negar «la crispació que ha generat» la construcció de la línia de molt alta tensió entre Sentmenat i Bescanó. El col·lectiu contrari qualifica aquesta línia d'«infraestructura antidemocràtica» i ha organitzat diversos actes de protesta al carrer contra la construcció de la línia de 400 kV.

Expropiats vuit vegades Aquest diari també esmenta que, al mas La Casanova de Puigseslloses, situat al terme municipal de Folgueroles, no se'n saben avenir: amb la de la MAT la seva finca ja ha estat objecte de vuit expropiacions per projectes diversos, segons va publicar el diari El 9 Nou en l'edició de divendres passat. Per l'eix transversal la família Coma va haver de cedir 28.000 m² de terrenys, i el futur desdoblament d'aquest mateix vial els obligarà a cedir un altre cop una superfície similar; pel polígon situat al voltant de l'ermita de Sant Francesc els van expropiar dues hectàrees; també van perdre 21 quilòmetres lineals per la instal·lació de tres línies elèctriques, i encara els han d'expropiar un espai pendent de determinar pel futur Eix Transversal Ferroviari, el projecte del qual encara s'ha de definir. Ara, a tot això, s'hi afegeixen els 21.500 metres de superfície de finca que seran necessaris per implantar tres torres del nou corredor elèctric.
Això no obstant, els propietaris del mas no es resignen i demanen públicament explicacions i un tracte millor: «Només demanem que ens justifiquin el projecte, que les indemnitzacions estiguin a l'altura de l'impacte de les obres i que ens plantegin un calendari de desmantellament de les antigues línies elèctriques», va comentar el fill del propietari, Jordi Coma.
De moment, però, el tracte que han obtingut de Red Eléctrica de España, que ja treballa en els terrenys del mas La Casanova per alçar la primera de les tres torres de la MAT, ha estat més aviat el contrari, segons denuncia Coma: «Ens van entrar a la finca amb els Mossos d'Esquadra i el notari. Es podria haver fet amb més educació. Han actuat de manera dictatorial.» Coma també està preocupat, com moltes plataformes i entitats contràries al projecte, per l'impacte d'aquesta infraestructura.

dimarts, 10 de juny del 2008

Presentació del Pla d'Usos pel barri de les Adoberies

Diumenge 15 de juny al Parc Jaume Portell.

a les 2 del migdia ARROSSADA POPULAR
A 2/4 de 4 PRESENTACIÓ DEL PLA D'USOS
a les 4 CAFÉ-CONCERT AMB ORIOL CARDONA I EUDALD CAMPRUBÍ



El projecte ciutadà que es presentarà públicament aquest diumenge 15 de Juny, vol contribuir a la recuperació del barri de les Adoberies per a la ciutat de Vic. En ell es presenten opcions per a la seva utilització futura i és tan sols un document de treball, una proposta sorgida de les múltiples sensibilitats, persones i entitats que han pres part en el debat impulsat per la Plataforma Salvem les Adoberies i que ara es sintetitza en el present document, que es proposa com a punt de partida per a un procés de participació més ampli, destinat a obrir el barri a la ciutat.
L'objectiu del pla d'usos és el de retornar la dignitat al barri, sanejant i posant la infraestructura necessària, donant ús públic al que és rellevant de ser conegut per a tots. Rehabilitant els habitatges i fent-ne només de nous on ho permeti la destrucció ja irreversible, mentre no es malmeti el significat cultural i històric del conjunt. No és necessari musealitzar-ho tot, sinó tractar amb microcirurgia un entorn degradat d'alt significat històric. No podem destacar un reducte minúscul musealitzable, sense cap significat amb el nou entorn.
Per això, des de la plataforma Salvem les Adoberies apostem per marcar uns determinats edificis com a espais públics d'ús social: el conjunt arquitectònic catalogat de les Adoberies Velles de Vic, que comprèn les adoberies que donen al riu Mèder, i l'edifici aïllat de Can Macara mantenint la mateixa estructura del carrer de les Adoberies i el dels Aluders. Tot això, tenint com a condició màxima, el manteniment de la fesomia tradicional del barri de les Adoberies.
A l'espera dels informes tècnics, encarregats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha de catalogar les diferents edificacions que inclou la zona i valorar-ne el seu interès etnològic, la plataforma ha realitzat el pla d'usos en relació a aquelles que acabaran essent d'ús públic.

JA EL POTS VEURE A http://www.salvemlesadoberies.org/PLADUSOSADOBERIES.pdf

Okupes a Catalunya al cicle de Cinema Social


Aquest diumenge a les 7 de la tarda es portarà a terme la tercera projecció del cicle de cinema social organitzat per Maulets al Centre Social Autogestionat la Toratxa, amb el documental "Okupes a Catalunya".


Sinopsi: es tracta d’un reportatge d’una televisió xilena que tracta el tema del moviment ocupa a Catalunya. El documental, molt complet, fa una descripció sobre aquest moviment, les característiques i ideologies bàsiques. Fa un repàs sobre diferents cases okupades, sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona, desde cases situades al mig de la capital, fins a masies situades a la serra de Collserola, des de cases okupades per realitzar funcions d’habitatge, fins a cases que s’han convertit en centres socials. A part, el documental mostra les opinions del veïnat i la societat civil envers aquest moviment, abans de la gran criminalització que ha patit aquest per part dels mitjans de comunicació. En definitiva, és un reportatge que mostra, des de fora, la situació del moviment ocupa català de principis i mitjans dels anys 90.

Canvi al règim penitenciari d'en Franki

Al Franki l’han concedit el tercer grau en règim obert.Es tracta d’una llibertat parcial i vigilada, ja que haurà de dormir a la presó que se li assigni (amb tota probabilitat a la presó Model de Barcelona). La seva advocadessa Montserrat Salvador, ha explicat que el Franki dormirà a la presó però el dia podrà reemprendre els seus estudis i la feina. Encara ha de formalitzar tràmits sobre la seva situació de captiveri. El Franki ha agraït públicament la lluita de totes les persones i col.lectius que han fet possible aquest alliberament parcial. Franki va ser detingut i empresonat fa un mes i mig, quan el Tribunal Suprem espanyol va denegar el recurs presentat el 2005. L’empresonament obeïx a una condemna per uns fets de l’any 2002, quan en una cercavila algú va intentar despenjar una bandera espanyola i una de la UE de la casa de la vila de Terrassa. Les mobilitzacions per la seva llibertat, esdevingudes un clam contra la repressió i contra els símbols del poder (contra la bandera espanyola, l’element sagrat que va motivar la seva condemna a mans d’un ex-fiscal militar) han superat totes les espectatives i s’han covertit en les més nombroses i eficaces dels darrers anys. Les accions mediàtiques continuades han posat a la palestra la greu injustícia i les motivacions polítiques espanyolistes d’aquest empresonament. Un fet que ni la premsa del règim ha pogut ocultar com voldria.
Video de la primera compareixença pública d'en Franki i entrevista a Franki realitzada per Vilaweb TV

Font: llibertatfranky.org

diumenge, 8 de juny del 2008

Els prínceps espanyols escridassats a Osona

Dijous a la tarda, els prínceps espanyols Felipe de Borbón i Leticia Ortiz van visitar a la comarca d'Osona, per assistir a l'acte commemoratiu dels 200 anys de l'empresa La Farga, de les Masies de Voltregà. Sota una intensa pluja, grups de joves independentistes els han escridassat, però no s'hi han pogut apropar gaire degut a la presència d'unitats antiavalots de Mossos d'Esquadra.
Abans de l'acte, els prínceps van anar al pavelló esportiu de Sant Hipòlit. A fora, sota la pluja, un grup d'uns 100 joves que protestava contra la presència dels prínceps van estar mantinguts lluny del lloc per un cordó d'agents de Mossos d'Esquadra.

Reportatge 9TV. Réquiem Mèder

dissabte, 7 de juny del 2008

HI HA QUATRE HOMES...

Hi ha quatre homes amb una retroexcavadora foradant el jardí d'una casa. La propietaria surt a veure què passa. A qui se li acut començar a foradar els jardins de la gent? Podria ser un boig, o uns gamberros, però no: resulta que són els forats per posar les torres de la MAT. Sense cap permís, sense comunicar-ho als ajuntaments, ni als propietaris, obrint camins en zones protegides... L'empresa privada Red Eléctrica Española té via lliure. Encara no ens han dit per què carai es fa aquesta autopista elèctrica. El que sabem és que no és ni per a l'AVE, ni per abastir les comarques gironines, però de moment ens ho empassem tot. La majoria calla.

Hi ha quatre homes asseguts en una sala del Consell Comarcal. Diuen que són representants de la Generalitat. A davant, tots els alcaldes (excepte el de Vic) i propietaris afectats per la MAT, en una de les primeres reunions informatives sobre el tema. Es fa fora la premsa i els col·lectius contraris a la MAT. Gran transparència. Un dels de la Generalitat afirma que REE no obrirà camins en zones protegides. Massa tard: més d'un propietari s'aixeca mostrant fotos en què REE ha obert camins en zones protegides. Un altre representant democratic diu que no es farà cap torre a menys de 100 metres de les cases; un altre propietari s'aixeca i diu que ell ja té quatre torres a la seva finca, una a menys de 20 metres de casa. El poder privat ja dirigeix el poder públic. La majoria calla.

Hi ha quatre homes que dirigeixen una fàbrica de Sant Hipòlit que compleix 200 anys. No se'ls acut res més que convidar els prínceps espanyols. La mateixa dinastia que ara fa 300 anys van ocupar militarment el País Valencià, les Illes i el Principat. A diferència de Felip V, FelipVI ja no dispara, sinó que saluda. Ocupació policial, quasi militar, a Sant Hipòlit, això sí, de polícia catalana perquè a sobre de pagar tots els seus palaus, banquets i despeses també els paguem la protecció. Empentes contra un grup de joves independentistes del poble. Encara hi ha 21 encausats amb els béns embargats per cremar fotos dels reis. També hi ha algun llepaculs, com els del Club Patí Voltregà, que han decidit que a l'entrada del pavelló hi col·locarien únicament la bandera del Club i l'estanquera. La majoria calla.

Hi ha quatre homes que, asseguts al seu despatx de l'Ajuntament de Vic i després d'haver-se posat ells mateixos el propi sou, decideixen que s'ha acabat. Ja n'hi ha prou de centenars d'anys de separació entre Vic i la Guixa. Quatre plans urbanístics amenacen en pocs anys de multiplicar per sis la població del nucli de Sentfores, actualment, d'uns 450 habitants. La majoria calla.

Hi ha quatre homes que decideixen fer transvasaments i aturar-los al cap d'una setmana Hi ha quatre homes que decideixen empresonar dos anys i set mesos un jove per ultratjar la bandera espanyola. Hi ha quatre homes que decideixen tancar els repetidors de TV3 al País Valencià. Hi ha quatre homes que s'enriqueixen gràcies a l'especulació urbanística. Hi ha quatre homes que volen fer un aeroport a la Plana. Hi ha quatre homes que decideixen què és notícia i què no. Hi ha quatre homes que són propietaris de la majoria de mitjans de comunicació. Hi ha quatre homes que es presenten cada quatre anys. Hi ha quatre homes que no els vota ningú i que dirigeixen els que han set votats. Hi ha quatre homes que, mentre la majoria calli, poden fer el que vulguin. Això sí: democràticament.

Martí Coromina
Membre de la CUP i militant de Maulets de Vic

Concentració a Folgueroles contra la línia MAT


Un centenar de persones s'han manifestat aquesta tarda contra línia d'alta tensió MAT a Fogueroles. Els assistents s'han concentrat al nucli urbà i han anat fins al peu de la torre situada prop la masia del Compòsit, a poca distància d'una altra torre on dimarts va ser incendiada una grua que estava treballant en l'obra. Tot seguit, han penjat una pancarta amb el text "Fora la MAT" des d'una bona altura de la torre.
Font: osona.com

divendres, 6 de juny del 2008

Festa Major Jove de Vic


Tornem a tenir a sobre la Festa Major Jove de Vic. Un signe més de que els col·lectius joves estem fent pinya per canviar la ciutat de Vic.Moltes felicitats a tots els que hi preneu part!Això serà increïble!

dimecres, 4 de juny del 2008

No sou benvingunts!

NO SOU BENVINGUTS, perquè la corona espanyola està tacada de sang, de la sang del nostre poble. El Rei Juan Carlos va ser nomenat successor del dictador Francisco Franco l'any 1969, i el príncep Felip ho serà d'aquest. NO SOU BENVINGUTS perquè la monarquia va ser còmplice i, per tant responsable, de les últimes execucions de la Dictadura. També va ser responsable, amb l'Exèrcit al seu costat, de l'anomenada transició espanyola. NO SOU BENVINGUTS perquè és aquesta monarquia, anacrònica i usurpadora, la que se'ns imposa i contra el qual ens volem rebel·lar. NO SOU BENVINGUTS perquè es tracte de la mateixa dinastia que, 300 anys enrere ens prengué les nostres llibertats com a poble amb la força de les armes. NO SOU BENVINGUTS perquè mentre el poble treballador català ha de fer malabarismes per arribar a final de mes, vosaltres, la monarquia espanyola, us enriquiu i malgasteu a costa nostra. Per aquests i molts altres motius, NO SOU BENVINGUTS!



Per tot això tindreu la rebuda que us mereixeu!

Crema una grua que treballava a la MAT a Tavèrnoles


Una grua que treballava a la MAT a Tavèrnoles, a la carretera que va de Folgueroles a Vilanova de Sau, s'ha incendiat aquest dimarts al vespre. Segons ha informat l'empresa propietària de la màquina, Grues Güell, havien rebut amenaces i, precisament, la nit de dilluns a dimarts havien posat un vigilant a la zona.

Per la seva banda, la portaveu de No a la MAT d'Osona ha recordat que hi ha un descontentament general per la manera com s'està gestionant la construcció de la línia de molt alta tensió, lamentant que hagin començat a aixecar les torres aquest dimarts 'en una zona protegida', sense que hi hagi hagut cap 'previ avís', 'sense cap mena de diàleg', ni tampoc 'presentant els estudis d'impacte ambiental', tot i tractar-se d'una zona de reserva natural.