dijous, 9 d’octubre del 2008

EL PROGRÉS, DIUEN




Amb aquest títol, el gran poeta català Miquel Martí i Pol, donava nom a un poema que enquadrat en el realisme històric, deixava a entreveure que el progrés era i seria com una màquina sense aturador. Tant és així que el poema ( publicat en el segon recull de poemes La Fàbrica – redactat el 1970-1971- ) concloïa dient que el progrés és un fet ineludible; el progrés, diuen, és irreversible.
El progrés de fet, tant per uns com per altres, representa l’acció d’anar endavant, l’acció d’adquirir més graus de poder, de força, de millora en general. Al meu parer, progressar significa aportar millores i millors temps.
Parlant de progrés, podem observar com darrerament, des dels mitjans informatius i des de l’escena política, ens intenten inculcar, ja des de fa anys, aquest sentiment tant humanista de prosperar com a societat i com a animals socials que som, ja sigui a través de les noves tecnologies o a remolc d’alguna d’aquestes misterioses i fosques idees de progrés que tenen algunes transnacionals com Red Elèctrica Espanyola o algunes institucions globals com el G-8.
Així doncs, cada dia sentim a parlar de productes, màquines, projectes que ens han de dur al progrés més immediat per a la nostra societat. Un d’aquests productes, que ja fa temps intenten vendre des de tots els horitzons, és la línia de Molt Alta Tensió, per tots coneguda com a MAT.
Aquesta famosa línia de Molt Alta Tensió que ha d’enllaçar Espanya i França en vertical, diuen que transporta 400.000 KV d’energia elèctrica i això, segons alguns polítics, és un motiu d’alegria, ja que aquesta línia no permetrà cap error en les infraestructures elèctriques catalanes i alhora és una representació pública de progrés. Bé, doncs, tots sabem, com de mentiders són els nostres polítics, ja que aquesta línia no és una millora de progrés sinó un mer negoci d’energia elèctrica entre l’estat Espanyol i el Francès. Així, com ha informat la Plataforma No a la Mat, amb el recolzament i l’afirmació de metges i advocats que ho han posat en evidència, aquesta línia és perillosa per a la integritat física de les persones i representa una atrocitat per al nostre territori. Òbviament, totes les persones que no desitgem a ningú els efectes negatius d’aquestes torres i que no acceptem que il·legalment i sense permisos d’obra ens destrossin les contrades, això ho hem denunciat públicament i sense témer res.
Ho hem denunciat als Jutjats, a l’administració Central, fins i tot a Europa, i de moment, ningú n’ha dit ni piu. No hi ha cap resposta, ni creiem que s’hagin valorat hores d’ara les nostres denuncies. Però, sorprenentment, per altre banda, si que hi ha qui ha donat una resposta, aquesta prou contundent. Aquests han estat ni més ni menys que el cos repressiu dels Mossos d’esquadra. Després que els mitjans de comunicació osonencs expliquessin que a la comarca d’osona hi ha hagut 17 sabotatges contra la MAT (entre ells la crema de grues) els Mossos d’esquadra, pressionats per la Conselleria d’interior citen a declarar sense proves i sense indicis de res a dos joves militants de Maulets Osona. Amb tot veiem que la paperassa en aquest país tant democràtic, funciona així; tu presentes un informe totalment legítim sobre les il·legalitats en el procés de construcció de la MAT i ningú se’l mira. En canvi, els Mossos d’esquadra porten una investigació falsa i sense proves al Jutge d’instrucció, i al cap d’una setmana, prenent declaració a un jove totalment innocent. Si senyor, molt ben jugat.
Com veieu, els poderosos fabricants d’opinió ens tracten com sinó existíssim. Primer ens premien l’obediència i després ens castiguen la intel·ligència.
D’aquesta forma queda palès que el nostre poeta, Miquel Martí i Pol, no anava errat quan parlava del progrés.
El progrés a cop de bastó i amenaça, diuen, és irreversible.
Ja ho veieu, ens estan venent una línia que no té coherència, que té efectes perjudicials per a la salut pública i que a sobre és il·legalment dubtosa, ja que s’han plantat torres sense permisos d’obra i expropiació de terrenys. Tanmateix, jo parlaria de decadència i no pas de progrés, ja que aquesta línia no representa una millora per al conjunt de la societat i per la salut de la nostra terra.
Un cop més doncs, tots/es els que no volem acceptar aquesta mediocritat com a destí, ens toca dir NO ben alt i fort, amb convicció d’aturar els bandits que ens espolien la terra.
Així, companys/es, si nosaltres callem qui parlarà? Prou repressió al jovent que lluita.
Més val escriure-ho clarament a totes les parets i repintar-ho sovint, per si la pluja ho esborra.
El progrés de les lluites populars, diuen, és irreversible.
Mil veus, un sol crit: No a la MAT, ni aquí ni enlloc!!
Marc Barnolas. Membre de maulets i de la CUP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada