dilluns, 13 d’octubre del 2008

Campanya per la memòria històrica(I). Rafael García Valiño. Fill adopotiu de la ciutat.



El general Rafael García Valiño era el comandant de les forces de primera línia de la tropa del Maestarat. Foren aquestes forces les que , precedides per soldats de les unitats del Rif i de la Legió, entraren a la ciutat de Vic el dimecres 1 de febrer de 1939.

Nomenat fill adoptiu de la ciutat en sessió plenaria de l'Ajuntament de Vic el 30 de novembre de 1965.

RAFAEL GARCÍA VALIÑO (1898-1975)


Militar. El 1916 s'incorpora voluntari a l'exèrcit d'Àfrica. Quan es produeix l'alçament franquista s'incorpora a l'exèrcit dirigit pel general Mola. Desprès de combatre al Nord com a coronel, les seves tropes seran les primeres, conjuntament amb les de Aranda, en arribar al Mediterrani i tallar en dos la zona republicana. Participar en la ofensiva de Catalunya entrant com a comandant de les forces de primera línia de la tropa del Maestrat fins a la ciutat de Vic l'1 de febrer de 1939.
L'ocupació de Vic
Les tropes comandades pel general Rafael García Valiño ocuparen la ciutat a crits de "Arriba España" i "Viva Espanya", endinsant-se pels seus carrers, mentre una població atemorida els esperava( Esther Farrés Sucarrat. La repressió franquista a vic.: <(...) les tropes varen començar a arribar cap a tres quarts de sis de la tarda, quan la claror ja començava a arribar a disminuir. Des del dia anterior, aquestes forces estaven estacionades a l'alçada de la Talleda, Collsuspina, l'ermita de Sant Sebestià i la Creu de Gurb, dominant la ciutat i part de la plana, i avui han fet un ventall que ha envoltat una ciutat amb molt poca resistència. Sembla que el pla de les tropes nacionals era entrar el dia següent de matinada, però varen accelerar l'entrada per evitar evitar que s'incendiessin punts estartègics de Vic i motes edificacions. En el moment d'entrar, gairabé totes les cases de Vic estaven tancades, especialment els comerços, però les tropes van començar a picar les portes amb les culates dels fusells per obligar a obrir-les, ja que aquesta era la consigna, i cridaven amb veu alta "ARriba España" i "Viva Franco": els vigatans no van trigar a donar a la ciutat un aspecte de certa normalitat. Abans de l'entrada de les tropes nacionals, però, els rojos varen volar l'entrada del carrer de Manlleu, aixó com la majoria de ponts, i deixaren Vic sense llum i sense aigua. Tota la nit es vaen sentir els estrèpits dels canons situats entre les poblacions de Sant Hìpòlit, Roda i Torelló. Molts vigatans van passar aquesta nit fora de la ciutat pel temor al que podia passar, i les tropes mores ho van aprofitar per penetrar a les cases buides i robar tot el que van poder"( Antoni Bassas i Cuní. La guerra civil a Vic 1936-1939. Vic:Eumo Editorial, 1991, p 164)

Un cop acabada la guerra, fou nombrat comandant general de Melilla i el 1942 Jefe de l'Estado Mayor del Ejército. El 1947 nombrat tinent general i encarregat de la capitania de la VII Región Militar. Desprès tornar a la península i fou nombrat director de l'Escola Superior de l'Exèrcit i més tard, capità general de la I Región MIlitar. Com a general en actiu més antic va ocupar un lloc en el Consejo del Reino, així com una cadira en el Consejo Nacional del Movimiento i en les Corts durant varies legislatures. Va morí el 1975

Fonts:
Arxiu Municipal de Vic
La repressió franquista a Vic. Esther Farrés Sucarrat. Patronat d'Estudis Osonencs.
www.guerracivil1036.galeon.com
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada