Aquesta placa en referència al centenari de la mort de Jaume Balmes, es pot trobar avui encara a l'antiga entrada del claustre de la Catedral de Vic. La inscripció, amb l'escut de Vic al capdavant, està feta en llatí i comença així :
EXCEMUS · D · FRANCISCUS · FRANCO · HISPANIA · MODERATOR (...).
Se sap del cert que l'Esglèsia i el règim franquista van conviure a la perfecció, però com es pot permetre que encara avui una placa a la Catedral de Vic faci exaltació del general Franco!
L'ESGLÈSIA DURANT EL FRANQUISME
L'Esglèsia va recuperar un cop guanyada la guerra pel bàndol nacional el paper preeminent que havia gaudit tradicionalment.
Ajudant a les autoritats repressives pròpiament dites, hi hagué l'estament religiós. L'Església oficial, amb algunes honoroses excepcions, s'implicà de ple en la tasca coercitiva, emetent informes sobre els seus feligresos, que eren utilitzats durant els judicis. Fou l'encarregada de beneir el nou règim, i a canvi, aquest li permeté adoctrinar la societat sota les premisses de les directrius catòliques. Desprès d'uns anys de profund anticlericalisme, de patir persecucions, de pèrdua del seu poder i influència, l'Esglèsia va considerar que la repressió era justa i necessària. La jerarquia ecesiàstica s'afanyà a definir la revolta militar no com una guerra civil, inó com una croada absolutament necessària per tal de salvar la pàtria i la tradició religiosa dels seus enemics. L'Esglèsia s'identificà en gran part amb el règim franquista, contribuint no com un mer espectador sinó com un dels seus protagonistes en la forja de la " Nueva España". Franco deixà en bona part el control del sistema educatiu en mans de l'Esglèsia oficial, que aquesta utilitzà per tal d'exercir un control ideològic sobre els joves i infants. S'establí una moral religiosa rígida i autoritària en el món de l'ensenyança, abraçant totes les edats educatives, tots els nivells acadèmics, des de la més tendra infància fins a les titulacions universitàries. En aquests anhel per recatolitzar Espanya a través de l'educació, totes les esferes de la vida quotidiana quedaren impregnades d'una profunda catolicitat:crucifixos i imatges de la Verge foren restituïdes a les escoles, ajuntaments i edifics públics; celebració d'actes d'honor dels "caídos por Dios i por la Patria"; obligatorietat d'assistir a missa; derogació de la legislació republicana laica. La unió entre la creu i l'espasa funcionà a la perfecció durant tot el període franquista.
TEXT. Esther Farrés. La repressió franquista a Vic (1939-1945). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. Gener de 2008. ( pag.251-252)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada