La Torratxa necessita un cop de mà.

Comunicat del CSA la Torratxa

Des del Centre Social La Torratxa volem expressar la nostra indignació davant els fets ocorreguts aquest diumenge passat, quan una colla de vàndals van entrar al local i el van destrossar totalment sense motius aparents. Val a dir que aquest no ha estat el primer cop que entren, ja que el llarg dels últims mesos han entrat una desena de vegades per robar-nos tot el material que ens permet treballar amb el projecte (ordinadors, mòdems, equips de so, altaveus, cafeteres, cables elèctrics, instal·lació audiovisual...). De tota manera des del CSA La Torratxa hem seguit treballant per tirar endavant d’altres projectes i activitats.

Val a dir que després de tots aquests actes de violència La Torratxa no s’acaba, és més, encara tenim més força per lluitar i seguir endavant. Ara és un bon moment perquè tots els que creiem en el projecte ens unim i fem força per seguir creant i potenciant aquest espai.

Hem d’agrair també les mostres de suport que estem rebent i que encara enforteixen més aquest sentiment d’ànims per tornar-nos-hi a posar. Moltes gràcies a tots i totes.

Al llarg d’aquest cap de setmana organitzem unes jornades de treball per tal de rentar-li la cara a La Torratxa i demostrar que amb aquests actes de vandalisme no ens faran tancar les portes. Hem de poder treballar tots junts, compartir coneixements i habilitats. Per tant doncs, fem una crida a tothom perquè al llarg d’aquest cap de setmana us passeu pel CSA La Torratxa i aportar el que cadascú tingui o sàpiga fer.

Informar també que, aquest dissabte 23 a les 14’30h hi haurà un dinar per totes aquelles persones que es vulguin passar pel CSA La Torratxa. Demanem, si us plau, que es confirmi l’assistència al correu de La Torratxa (centresocialvic@gmail.com).

En el següent link es podrà trobar el material que fa falta: centresocialvic.blogspot.com

CSA La Torratxa, 19 de Gener de 2010

MATERIAL:

Altaveus
Equips de música
Bombetes
Barres llargues de ferro d’uns 5 m
Ordinadors
Mòdem
Cables d’altaveu
Impressores
Candaus
Renta gots
Biquinera
Bolígrafs, folis, llapis, cartolines, enganxa,....
Vidres per les finestres.
Material de neteja
Eines vàries
Alarmes

HABILITATS

Electricista (instal·lació elèctrica)
Soldador (per soldar les barres de ferro a la finestra
Llauner (per arreglar el WC i instal·lar maquinària)

Comunicat davant la nova mesura d'empadronaments imposada per l'Ajuntament de Vic

Des de Maulets Plana de Vic volem expressar el nostre rebuig a la normativa d’empadronament impulsada pel tripartit vigatà. Una mesura discriminatòria i xenòfoba, que en cap cas, representa una solució a una situació que mereix un debat molt més a fons, en que es doni veu i es tingui en compte aquells col·lectius implicats i no només aspectes electoralistes per fer ombra, amb el mateix discurs, a la ultradreta vigatana.

No ha de ser l’objectiu d’un Ajuntament atiar el racisme i la discriminació, sinó treballar per la cohesió social i la convivència. No podem convertir el nostre Consistori en un instrument policial i de control que persegueixi aquells que per múltiples raons es trobin en una situació ja de per si prou complicada.

Aquesta mesura sense sentit ni fonaments, només dóna ales aquells qui cada cop amb menys respecte i sense escrúpols, criminalitzen el col·lectiu de nouvinguts, culpabilitzant-los de la situació econòmica, dels baixos salaris o de la manca de treball. En moments de crisi econòmica, de fi de l’era del totxo i el diner fàcil, aquesta mesura de control de la immigració representa la idea que el problema és l’immigrant i no l’empresari que s’ha enriquit a costa de destruir la nostra comarca, els bancs que ens asfixien dia a dia, els polítics corruptes o les multinacionals que traslladen la producció a altres països en busca de més beneficis.

Acceptar aquesta mesura doncs, és acceptar el discurs racista i xenòfob. És acceptar ciutadans de primera i ciutadans de segona. . Per això des de Maulets, exigim la retirada immediata d’aquesta mesura.

Ja és al carrer el número 1 de "En Marxa!", la revista nacional de Maulets, el jovent independentista revolucionari

Després de molt de temps sense una publicació escrita a nivell nacional, Maulets, el jovent independentista revolucionari, tornem a engegar aquest projecte amb la intenció que sigui present arreu del país semestralment.La publicació En Marxa! pretén ser una eina de reflexió, així com de difusió de la feina nacional de Maulets. Pots descarregar-la clicant aquí o llegir-la en línia aquí.Per aconseguir la versió impresa de la revista, posa't en contacte amb l'assemblea més propera o envia un correu electrònic a enmarxa@maulets.org

Maulets Osona farà campanya activa pel “SÍ“ en el referèndum sobre la independència nacional del poble català

Des de Maulets Osona entenem necessari donar suport a una consulta democràtica i popular, i treballar per un ampli resultat favorable a la plena sobirania nacional del poble català. Entenem que el dia 13 de desembre significa un avenç en la construcció nacional dels Països Catalans i, tot i tenir certes discrepàncies en com es formula la pregunta als ciutadans, creiem que la consciència independentista i la realitat nacional es faran més evidents en el dia a dia dels catalans i les catalanes, gràcies a mobilitzacions com aquestes. Des de Maulets seguirem lluitant en tots els fronts en defensa del nostra territori, cultura, llengua i nació. Seguirem treballant colze a colze amb els més de 2000 voluntaris per el referèndum independentista, i sobretot seguirem el combat per la reunificació de la nostra nació, els Països Catalans, i un pas més serà el diumenge dia 13 de desembre.

Ànims, JOVENT, el 13 a votar, el 14 a lluitar!!!

Dia a dia CONSTRUINT LA INDEPENDÈNCIA, LA REUNIFICACIÓ I EL SOCIALISME!

JOVE, TU DECIDEIXES EL FUTUR DEL NOSTRE POBLE!

EL COMBAT MAULET CONTINUA!!!

Ni opressores ni oprimides: el jovent construïm relacions lliures de violència!

Enguany, 16 dones han estat assassinades als Països Catalans. 16 víctimes mortals més de la violència masclista, però no pas les úniques, ja que el sistema de dominació patriarcal condemna a mort milers de persones cada dia. Les pallisses, la mutilació genital, la violació o el bullying, són tan sols l'expressió gràfica i material d'una violència que va molt més enllà i s'endinsa, en forma de coacció, dins de cadascuna de nosaltres. Aquesta opressió invisible, condiciona els nostres desitjos, les nostres emocions i ens condemna a unes relacions personals en termes de desigualtat.

D’exemples d'aquestes violències invisibles, quotidianes, d’estar per casa, en tenim a cabassos. I moltes d'elles les interioritzem inconscientment en la infantesa i l'adolescència. Segons dades de la Fundación Mujeres, el 32,1% dels nois i el 14,4% de les noies consideren legítim comportaments tant directament sexistes i violents com que el noi obligui a la parella a follar de tant en tant. Altres dades igualment preocupants de la mateixa fundació, afirmen que molts nois i noies joves consideren normal controlar el telèfon mòbil de la seva parella, les seves amistats o la seva roba.

I què hi tenim a dir les persones joves? Quan se'ns pregunta què volem ser de grans, potser no sempre ho tenim clar. Però el que si que tenim clar és el que no volem ser. No volem ser víctimes ni responsables d'aquesta violència mil·lenària, que ni és normal ni és natural. No volem morir a mans d'algú que ens creu propietat seva. No volem ser maltractades ni física, ni psicològicament. No volem ser el sac de boxa on algú desfoga totes les frustracions que genera el patriarcat. No volem ser criminalitzades per haver avortat. No volem ser moneda de canvi de cap proxeneta, els gestors del tercer negoci més lucratiu del món. No volem que s'associi prostitució amb delinqüència, ni que se'ns detingui per utilitzar el nostre cos com volem o -de vegades- com podem. No volem ser condemnades a l'anorèxia per un model de bellesa antinatural que, ajudat per la publicitat, ens fa creure que la desnutrició és cool. No volem que ens planifiquin la vida ni les relacions personals. No volem ser educades en una sexualitat obscura, prohibida, malalta. No volem sotmetre ni ser sotmeses! Volem gaudir i ser propietàries del nostre cos, volem viure lliurement el nostre desig. El jovent desitgem deslligar-nos de les manilles de la dominació. Desitgem ser propietaries de les nostres vides i dels nostres objectius. Desitgem desterrar qualsevol forma d'explotació de la faç de la terra. Desitgem poder-nos viure tal com som. Desitgem una educació sexual i afectiva que ens ensenyi a respectar i a ser respectades, a viure la passió sense repressions morals. Desitgem poder follar i estimar com vulguem i a qui vulguem. Desitgem inventar noves maneres d'explicar el que som i de definir-nos, que fugin de la rigidesa de les etiquetes amb què ens classifiquen socialment. Desitgem poder decidir si tenim criatures o no i desitgem poder decidir quan i on tenir-les, en contra del que pugui dir l'Esglèsia i les lleis dels Estats. Desitgem tenir el dret a decidir sobre els nostres propis cossos!

Som els i les joves els que hem de posar les bases d'un nou model de relacions, on la coacció i la submissió no hi tinguin cabuda.

Per l'alliberament sexual i personal, construir relacions lliures de violència!

Maulets i CAJEI, Novembre del 2009.

Esborrem el Tractat dels Pirineus!

Dissabte 7 de novembre, quan a Arenys de Munt s'ha fet un referèndum sobre la independència de Catalunya, i que se’n està fent més de cent arreu dels Països Catalans, a Perpinyà com a tota la Catalunya Nord se commemoren els 350 anys d'ocupació francesa, així com els 350 anys de resistència.El 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria.
Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat durant 350 anys a convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d'un futur millor.
Cada cop més ens parlen de la nova Europa, d'una Unió Europea que diuen que preconitza l'obertura de les fronteres, i permet que només en quedi una més tancada que mai, entre l'Estat francès i l'Estat espanyol, responsables tant l'un com l'altre de la nostra situació de divisió nacional.
Divisió que els Estats controlen com els hi convé :
- Amb el tancament de les fronteres audiovisuals que ens impedeixen, tant al nord com al sud del la nació, rebre cadenes de televisió catalana en tota llibertat.
- Amb el tractament discriminatori de la cultura popular que pot acabar a casa nostra, a cop de directiva europea, amb les tradicions lligades al món del foc.
- Amb l’obertura dels espais per a projectes de profit per a uns pocs, com les línies de molta alta tensió.
- Amb un intent sistemàtic des de París d’esborrar-nos com a catalans : han volgut esborrar la nostra història, prohibir-nos de parlar la nostra llengua i han intentat matar la nostra cultura.
Ara més que mai hem de lluitar contra totes aquestes opressions d'un Estat jacobí, que sempre ens ha girat l'esquena. I això només ho podem fer junts.
Només treballant en un projecte comú aconseguirem fer del poble català un poble lliure i independent i just.
Perquè no només l’estat francès oprimeix Catalunya Nord, simplement perquè no només l’estat francès ocupa els Països Catalans.
També l’estat espanyol, és directament responsable de l’actual situació de Catalunya Nord, participant en el manteniment d’una frontera imposada i col·laborant amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans.
Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País!
Esborrem el Tractat dels Pirineus!
350 anys d'ocupació, 350 anys de resistència! Visca Catalunya Nord, visca els Països Catalans

Massiva participació als actes de la diada a Vic

Unes dues-centes persones van participar a la manifestació convocada per la CEI i la CUP a Vic. La manifestació va començar a la Plaça del Carbó i va finalitzar davant el monument a Bac de Roda, on es van llegir els diferents parlaments de la CUP, el Casal Manel Viusà, Alerta Solidària i la SEPC i Maulets. Finalment es van cantar els segadors, per deixar pas a una multitudinària Marxa dels Vigatans

Fotos: Adrià Costa ( osona.com)

Plantem cara al capitalisme, seguem arran!

Arriba, com cada any, l'11 de setembre, diada en què commemorem la caiguda de Barcelona. Una data que ens recorda, com el 25 d'abril o el 7 de novembre, que encara no som lliures, que encara restem sota el jou espanyol i francès, i que la lluita i la resistència seran tan necessàries avui com ho van ser en l'heroica defensa de Barcelona si volem alliberar el nostre poble de l'opressió que patim com a persones, com a nació i com a treballadores.

Mentre la nostra terra resti esquarterada i dividida i dominada pels estats capitalistes espanyol i francès, la llibertat plena de la nostra gent serà una quimera i ens haurem de conformar a viure de les engrunes que cauran de la taula dels nostres amos, que aquells que ens administren treballaran per recollir i mostrar com una victòria, ensenyant-nos a resignar-nos-hi. El sainet protagonitzat pel tripartit per negociar el finançament ho escenifica clarament. La nova escena del teatret arriba ara amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut d'autonomia del Principat. La classe política veu perillar el tros de cadena que havien sumat a la que ja ens lligava, i que semblava que ens donava més marge de moviment. No s'han plantejat, com cada cop fem més gent, que el que cal és començar a estirar per arrancar l'estaca que ens manté lligats.

Sembla que alguns sectors comencen a entendre que cal avançar cap a la reivindicació del dret d'autodeterminació. No han d'oblidar, però, que qualsevol avanç que pretenguin fer ha d'estar basat en la lluita i la mobilització; faran bé de malfiar-se, doncs, dels partits polítics, que per bé que es reivindiquen sobiranistes o fins i tot independentistes, han mostrat sobradament la seua voluntat de restar tancats en les institucions que els donen de menjar. El canvi “des de dins” s'ha mostrat clarament com una farsa, i més en un estat com l'espanyol en què, tot “atado y bien atado”, són habituals les il·legalizacions de partits i organitzacions, i en què la negació del dret d'autodeterminació és una constant: des de preveure en la Constitució l'actuació de l'exèrcit per a protegir la “indisoluble unidad de España” a mobilitzar la cavalleria mediàtica i judicial pel referèndum que s'ha de celebrar a Arenys de Munt.

Els estats francès i espanyol són, a més d'instruments uniformadors i negadors de la diversitat, instruments del capitalisme a casa nostra. El seu caràcter de classe es fa evident quan la resposta a la crisi financera són les injeccions de capital als bancs. Quan el sistema entra en fallida, els governants surten a reflotar institucions privades. Al carrer, l'atur no deixa de créixer mentre els governs pacten EROs.

Cal que quedi clar, per tant, de quina banda estan els governants perquè no ho oblidem mai més, i que la resposta ha de venir de sota, de les treballadores mateixes, per construir unes noves relacions socials que situen les persones i no el benefici privat al centre de la societat.Cal, doncs, lluitar, organitzar-nos en tots els àmbits de les nostres vides. La lluita comportarà repressió, i d'exemples no en falten: enguany fa cent anys, a Barcelona es vivia un dels episodis de repressió més crua de la història de la ciutat, la coneguda com a Setmana Tràgica, en què l'exèrcit espanyol va reprimir durament les mobilitzacions populars. També aquest any fa setanta anys del final de la Guerra Civil, iniciada per tallar de soca-rel els processos revolucionaris que es vivien al nostre país i amb la qual s'iniciava un dels períodes més foscos i de repressió més dura de la història de l'estat espanyol. Avui dia la repressió també ens colpeja, i ara són els mossos d'esquadra els encarregats de carregar contra les mobilitzacions d'estudiants i treballadors. I aquesta tardor podríem patir un dur cop repressiu amb l'empresonament del Karim, jove de Vilanova, per participar en una mobilització contra la crisi, i de dos joves de Manresa, acusats de tombar el toro del Bruc. Hem d'estar preparats, doncs, i donar-hi resposta: amb la solidaritat activa i la mobilització. Cal deixar ben clar que la repressió no ens aturarà, perquè la lluita per l'alliberament nacional, social i personal és imparable. Perquè sempre hi haurà veus que es rebel·laran contra la injustícia.

Ha arribat l'hora de la lluita i de l'autoorganització de les classes populars catalanes per construir uns Països Catalans lliures i sense cap tipus d'opressió ni discriminació en un món sense capitalisme. Perquè seguim amb el puny alçat, fent onejar les mateixes banderes de llibertat amb les que els nostres avis i àvies ompliren d'anhels i esperances la història d'un poble i una classe.

Amb més força que mai, construïm la Independència i la Revolució!

Plantem cara al capitalisme, seguem arran!

Visca la terra!

Maulets, el jovent independentista revolucionari. Països Catalans, 11 de setembre de 2009

Marxa dels Vigatans.

MARXA DELS VIGATANS / 10.9.2009

Santa Eulàlia de Riuprimer -18.45- plaça de la Rectoria: Lliurament de la Flama dels Vigatans.

Entre les 18 i les 20h. Sortida de totes les columnes cap a Vic.

Vic -21.30- Monument a Bac de Roda. Lectura del Romanço del Bac de Roda. Ofrena i entrada de les columnes. Encesa de les torxes de la Marxa dels Vigatans amb la Flama.

-22.00- Plaça de la Catedral: Arribada de la Marxa dels Vigatans. Acte d´homenatge a Antoni Pladevall. Crema del Decret de Nova Planta. Himnes.

-22.30- Gegants i castells. Botifarrada i begudes de la terra. Concert del Belda i el conjunt Badabadoc + PDCAT.

més informació a www.marxadelsvigatans.cat