dimarts, 16 de setembre del 2008

Parlament de maulets l'11 de Setembre al Passeig del Born


Més de 300 anys d’ocupació hispano – francesa i d’intents de submissió no han pogut acabar amb la nostra revolta contra l’invasor. Una revolta arrelada en el més profund de la nostra terra, des de fa més de tres segles, per posar fi a l’ocupació i a la repressió de l’Estat Espanyol i de l’Estat Francès. Una ocupació basada en porres i tortures i en centrals nuclears, que convertiran les nostres contrades en boscos de ferralla.

Volem deixar molt clar al senyor Montilla i als seus vassalls espanyolistes, als especuladors de terra, aigua i boscos – com els senyors de REE, Agbar o Ferrovial – que país no està en venda i que el poble català mai no acceptarà una agressió més al seu territori. Als PPCC n’estem farts d’aguantar la vostra prepotència, la vostra arrogància i el vostre menyspreu cap el nostre poble i la nostra terra. El nostre jovent combatrà amb força, ràbia i contundència l’ocupant, com feren els herois de Barcelona aquelles tretze mesos de setge brutal contra la població civil catalana – a hores d’ara, ja són més d’un els historiadors que gosen afirmar l’intent planificat d’ocupació i genocidi cultural i humà contra els catalans -.

Volem retre homenatge a tots els patriotes que de totes les contrades i punts de la nostra geografia vingueren a Barcelona per salvar la nació de les mans borbòniques. En especial a aquelles dones que, quan tingueren l’oportunitat de fugir de la ciutat, decidiren restar-hi dignament de bracet dels seus companys, germans i fills i combatre a ultrança pel futur de la seva terra, cultura i llengua – malgrat això signifiqués morir amb el pedrenyal a la mà - . Elles són avui el millor exemple de resistència i dignitat. L’homenatge s’adreça, també, a tots els joves, nois i noies, de Barcelona que moriren sota les bombes del maleït Felip de Borbó i que avui són exemples de dignitat i del preu que ens han fet pagar per ser catalans.

Per aquests motius no entenem com els senyors i senyores del govern català, que diuen ser catalanistes d’esquerres i, alguns d’ells, fins i tot s’atreveixen a anomenar-se independentistes, després de posar un ram de flors a Rafael de Casanova – defensor a ultrança, sí, sí, a ultrança de Barcelona – deixen sortir els seus ramats de policies a detenir, torturar i empresonar el jovent independentista i combatiu d’aquest país: Franki, companys de Torà, Enric i Jaume, Jona, ... no esteu sols, el poble està amb vosaltres!

Ja no hi ha marxa enrera, l’autonomisme no serveix per retornar la terra al pagès ni el peix al pescador, el futur d’aquesta nació passa únicament per la reunificació, la independència i el socialisme. Un socialisme que parteixi de la nostra realitat local i nacional i que ens permeti, així, avançar cap a uns Països Catalans lliures.

No ens calen millors finançaments, ni millors encaixos a Espanya o França, l’únic que ens cal és trencar amb l’Estat i caminar cap a un futur lliure de feixismes camuflats amb pell de xai, com els del senyor Zapatero que, després de prometre pluralitat i talante, nega el dret del poble català a participar en un mundial esportiu; quan els Països Catalans són una nació més gran que la mateixa Dinamarca, Estònia o Irlanda i té més de 1000 anys d’història, la qual es pretén amagar. Però ells encara no han entès que no ens doblegaran. Si no ho han pogut 300 anys de repressió, prohibicions i tortures, res podran fer més presons, més multes i més cops de porra. Hem decidit caminar lliures i ja res no ho podrà canviar. Com deien els generals de la coronela de Barcelona, “cap és imprescindible, però tots som necessaris”.

Aquest era el somni que notaris, estudiants, fusters, freners i la resta de gremis i treballadors de Barcelona tenien al cap, el d’expulsar els invasors i construir una societat realment lliure. I aquí és on nosaltres posarem el punt de mira: acabar amb la marginalitat i incidir en la societat directament, formant-ne part, treballant amb les associacions de veïns i agrupacions juvenils i despertar l’esperit combatiu històric del nostre poble. Llavors ja no tindrem aturador.

El 1714 penjaven draps negres dels baluards de Santa Clara, el Portal Nou i Jonqueres, com també a Cardona i a Sort, amb una frase escrita que avui reafirmem i seguim fent lema de la nostra voluntat a ultrança: VIUREM LLIURES O MORIREM. Aquesta és la nostra determinació.

Mai oblidarem els patriotes que ens han guiat i ens guien en el camí de la llibertat; parlem de Xirinachs, de Guillem Agulló, Gustau Muñoz, Martí Marcó i la resta de patriotes que han fet de la vida un projecte transformador.

Avui, 11 de setembre de 2008, recordem amb orgull les gestes heroiques dels nostres avantpassats: la lluita dels màrtirs de 1714, així com la dels nostres avis - 30.000 joves catalans, que avui fa 70 anys combatien, cos a cos, a la Terra Alta per aturar el feixisme - i demostrem, una vegada més, que la nostra voluntat no és només de resistència sinó de victòria com a nació i com a poble.

Ànims, jovent! Voluntat, dignitat i compromís! Reunificació, independència i socialisme!

Au, jovent, via fora!

El combat maulet continua!

Visquin els defensors de la terra!

Visca la terra!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada